Altar de Atenea Polias
El Altar de Atenea Polias es troba en l'Acrópolis d'Atenes, a l'est del Antic temple de Atenea. Va ser erigit en honor d'Atenea Polias [1] i Erecteo, rei d'Atenes (fill de Pandión I).
Els fonaments de l'altar varen ser colocats en 525 a. C. pels fills del dictador ateniense Pisístrato, pero és possible que se superpongueren a un temple anterior construït entre 599 i 550 a. C. [1] Es trobava dins d'un estret temple sobre un frontón de marbre que representava batalles entre deus i jagants. Les imàgens de Atenea es mostren dominants i victorioses entre els eixèrcits dels deus.[2]
Tenia escalons i media aproximadament 8,5 m de profunditat.[3]
Solament es conserva la base de l'altar, que va ser utilisat per diversos temples dels que es varen edificar successivament en el centre de l'Acrópolis. En ell es realisaven cults en honor dels deus, oferint-se sacrificis d'animals.
Ubicació
[editar | editar còdic]Entre el Partenón i el Erecteón
[editar | editar còdic]Este altar, dedicat a Atenea Polias (protectora de la ciutat d'Atenes), es troba ara completament destruït. És possible que fora arrasat per complet quan l'Acrópolis es va convertir en santuari cristià [4] al començ de el VII[5] De fet, si els primers cristians varen deixar en peu els temples i varen destruir els altars, com el de Atenea, va ser perque el temple no definix el santuari. [6] En la religió grega, l'altar, el bômos, és necessari i suficient per sí solament per a erigir un santuari, i la seua ubicació generalment no varia, perque és el lloc de contacte entre la divinitat i els seus fidels.[7]
Els experts coincidixen que l'altar de Atenea Polias deu ubicar-se entre el Partenón i l'Erecteón.[8] No obstant, la seua ubicació exacta no està clarament definida. El seu llímit sur podria determinar-se nivellant la roca, pero el seu llímit nort no es pot establir. S'estima que té aproximadament 15 metros d'ample.[4]
Un ampli espai. L'altar de Atenea s'ubicava inicialment en un terrat a l'est del temple de Atenea Polias, posteriorment cridat el Temple Vell.[9] Per lo tant, estava situat segons la tradició clàssica de la religió grega: a l'aire lliure, front a la frontera este del temple.[10]
Despuix de la destrucció d'este temple en el V, l'altar de Atenea va quedar rodejat per un ampli espai obert, necessari per als sacrificis que se celebraven durant les grans festes, com les Panateneas. Per a deixar este gran espai lliure, el Erecteón es va construir una miqueta més llunt, en la vora nort del terrat, en un desnivell de més de 3 metros, lo que constituïx una proea arquitectònica.
[11]
Durant la Grècia romana, més concretament baix el regnat d'Augusto, és possible que l'altar de Atenea fora restaurat [12] utilisant un friso decoratiu que representava una palmeta, un muçol, una serp i una olivera. [13] Primer, s'encén un fòc en el gran altar, prop del com es coloquen els recipients per a arreplegar la sanc. Les víctimes i els sacerdots rodegen l'altar en silenci. Els bous són rosats en aigua, atordits i dessagnats en un gavinet sobre l'altar, en la gola cap a dalt. La sanc deu fluir abundantment sobre l'altar i el sol. Este sacrifici és una hecatombe: se sacrifiquen al voltant de cent bous, i l'altar i les seues afores queden empapats de sanc.[10]
A continuació, la porció de carn reservada per a Atenea es crema en l'altar, mentres que les porcions destinades a la suma sacerdot de Atenea Poias i a les demés figures importants, les úniques presents al voltant de l'altar en l'Acrópolis, es tallen. La carn restant es transporta al Ceràmic (Atenes), en la ciutat baixa, per a ser distribuïda entre tota la població, que aixina té l'oportunitat de gojar d'un festí i consumir carn.[14][15][16]
Espai Sagrat i Sacrificial
[editar | editar còdic]Espai Sagrat
[editar | editar còdic]El primer acontenyiment polític conegut en el història d'Atenes concernix a l'altar de Atenea Polias i demostra el seu caràcter sagrat. Al voltant del 640-620 a. C., Cilón, el famós vencedor dels Jocs Olímpics en l'Antiguetat, va intentar prendre el poder per la força per a instaurar una tirania. Va fracassar en el seu intent i va fugir mentres els seus seguidors eren sitiats en l'Acrópolis. Es varen refugiar baix la protecció de Atenea Polias assentant-se en el seu altar i prop de la seua estàtua. Per a evitar qualsevol profanació, es varen iniciar negociacions. En la finalitat de mantindre esta protecció fòra del santuari, els conspiradores varen nugar un fil a l'estàtua de la deesa, pero este es va trencar en alluntar-se de l'Acrópolis, lo que es va interpretar com el fi de la protecció divina, i els rebels varen ser eixecutats.[7]
El gran altar de Atenea era, per lo tant, un lloc de refugi a on, per eixemple, els esclaus fugitius podien trobar asil. Per a evitar-ho, els atenienses prohibien l'entrada d'esclaus a l'Acrópolis.[17]
El sacrifici de les Panateneas
[editar | editar còdic]La processó de la festa de les Panateneas conclou en un gran sacrifici en l'altar de Atenea, just despuix d'entregar el nou peplo a la deesa,[18] sense dubte en presència de la suma sacerdot de Atenea Polias.[19] Més concretament, les Panateneas eren una ocasió per a un sacrifici múltiple: primer es realisava un primer sacrifici a Atenea Higía en un altar situat prop dels Propileus.[20] i a Atenea Polias. A continuació, el bou més bell se sacrifica a Atenea Nike en l'altar del temple de Atenea Niké, a l'entrada de l'Acrópolis[16] abans de la hecatombe en el gran altar de Atenea.[10]
Este sacrifici és el moment clau de la cerimònia.[16]
Atres sacrificis
[editar | editar còdic]Ya que no hi ha cap altar front al Partenón, algPalas (filla de Salamandra) uns especialistes suponen que el gran altar de Atenea Polias s'utilisa també per al cult, més pròpiament polític, d'Atenea Promacos i de Pala [10] o de Atenea Partenos. No obstant, el helenista Bernard Holtzmann senyala que este cult no apareix en el reglament dels sacrificis de les Panateneas, que, no obstant, especifica les ofrenes que deuen reservar-se per a Atenea Higía i Atenea Niké.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Buckley, Terry (2010). Aspects of Greek History: 750-323 BC (en en), London: Routledge, p. 109. ISBN 9780415549776.
- ↑ Buckley, 2010, p. 210.
- ↑ «Altar of Athena Polias» (en en). Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2007. Consultat el 2026-05-207.
- ↑ 4,0 4,1 Holtzmann, 2003, p. 176.
- ↑ Holtzmann, 2003, p. 219.
- ↑ Olivier Picard(2016).Comptes rendus de l'Académie dones inscriptions et belles-lettres.160(4)
- 1529–1537.doi:10.3406/crai.2016.96042.Consultat el 2026-05-07.
- ↑ 7,0 7,1 Holtzmann, 2003, pp. 40-41.
- ↑ Charles Picard(1942).Journal dones sçavans.(4)
- 173-187.Consultat el 2026-05-07.
- ↑ (2008) Lexique de la Grèce ancienne (en fr), Armand Colin, pp. 39-40. doi:10.14375/np.9782200354329. ISBN 978-2-200-35432-9.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (1999).Comptes rendus de l'Académie dones inscriptions et belles-lettres.143(2)
- 551–561.doi:10.3406/crai.1999.16019.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ Holtzmann, 2003, p. 166.
- ↑ (2012).L'Antiquité classique.L. Reichert.81(1)
- 560–563.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ Holtzmann, 2003, pp. 216-217.
- ↑ (1987) La fille d'Athènes: La religió dones filles à Athènes à l'époque classique. Mythes, cultes et société (en fr), Els Belles-Lettres, pp. 36-37.
- ↑ (1992) La vaig citar au banquet. Histoire dones repas publics dans els cités grecques (en fr), École française de Rome, pp. 126-130.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 (2016).Journal dones savants.2(1)
- 147–211.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ (1890).Bulletin de correspondance hellénique.14(1)
- 177–180.doi:10.3406/bch.1890.3855.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ Holtzmann, 2003, p. 240.
- ↑ (2003).La Grèce au féminin.Els Belles Lettres.
- 167-213.
- ↑ Pierre Brulé(2007).La Grèce d'à côté : Réel et imaginaire en miroir en Grèce antique.Presses universitaires de Rennes.
- 231–254.doi:10.4000/books.pur.6232.Consultat el 2026-05-08.
- ↑ (2005).Topoi. Orient-Occident.12(2)
- 539–544.Consultat el 2026-05-0.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) Aspects of Greek History: 750-323 BC (en en), Routledge, p. 109. ISBN 978-0-415-54977-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altar de Atenea Polias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.