Atenea Promacos

Atenea Promacos

Detall d'una representació idealizada de l'Acrópolis d'Atenes, en la que s'aprecia l'enorme estàtua de Atenea Promacos. Pintura realisada en 1846 per Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Munich).

Representació de Atenea Promacos, fragment d'enócoe, c. 410 a. C. (Museu de l'Àgora d'Atenes)

Atenea Promacos () va ser una estàtua de bronze realisada per Fidias en l'Acrópolis d'Atenes. Promacos significa que combat en primera llínea de batalla. Es calcula que media uns 15 metros d'altura, prenent com a base el pedestal a on estava situada esta estàtua i que encara es conserva entre l'Erecteión i el Partenón. Atres autors li atribuïxen solament sèt metros d'altura. Es calcula que es varen necessitar aproximadament tres tonellades de bronze per a la seua realisació i uns 180 treballadors.

Història

Esta estàtua va ser realisada per a commemorar la victòria dels atenienses sobre l'eixèrcit aqueménida, puix Pausanias, el geógrafo grec, diu sobre ella que va ser realisada en el diezmo del botí dels medos de Marató, i en l'escut del qual va llaurar entre atres coses, la lluita de centauros i lápites, dissenyada pel pintor Parrasio i realisada pel cincelador Els meus. A continuació afig:

La punta (dorada) de la seua llança i la cresta de la seua yelmo és lo primer que veuen els mariners en acostar-se des de Sunio.

Fidias la va realisar provablement despuix de l'Atenea Lemnia i en anterioritat a l'Atenea Partix-nos, de marfil i or. Molt provablement l'estàtua va ser traslladada a Constantinopla i situada en el fòrum de Constantino.

Esta estàtua és descrita per Nicetas Coniates, historiador bizantino del XIII, del següent modo:

El robage li caïa fins als peus. Duya un cinturó que li cenyia el talle. Cobria els seus pits una coraza en el cap de la Gorgona. El seu coll, descobert i llarc, causava plaure sense llímit en contemplar-ho. Tenia marcades les seues venes i les seues formes eren àgils i ben articulades. Sobre el cap duya una cimera de pèl de cavall que infundía pavor. El seu cabell estava nugat per darrere en una mata, mentres que els bucles que es escurrían per baix del caixco eren festa per als ulls, perque el cabell no estava enterament ficat dins del yelmo, sino que este permetia vore una miqueta dels seus trenes.

Va ser destruïda en l'any 1203, durant la Quarta Creuada. En l'actualitat no es conserva còpia segura d'ella, encara que sí algunes representacions en monedes i gots, d'a on es deduïx que en una mà sostenia l'escut i provablement en l'atra subjectava la llança com per a protegir la ciutat d'un atac o potser sostenia un muçol.

A voltes es relaciona en l'Atenea Promacos la cridada Atenea Médici, una estàtua albergada en l'actualitat en el museu del Louvre, París.

Pla de l'Acrópolis d'Atenes: El lloc a on s'alçava l'estàtua de Atenea Promacos correspon al número 4.

Bibliografia

• Pijoán, José. Fidias. Història general de l'art, colecció Summa Artis. Tom IV, L'art grec fins a la pren de Corinto pels romans. Editorial Espasa Calpe S.A.
• Boardman, John. Escultura grega. Edicions Destine, 1999.
• Stefania Ratto. Grècia. Colecció Els diccionaris de les civilisacions. Editorial Mondadori-Electa. Milà, 2006.