Destrucció del patrimoni cultural per Estat Islàmic
Des de l'any 2014, el grup terroriste Estat Islàmic ha destruït o furtat patrimoni cultural en els països d'Iraq, Síria i Líbia.[1] La premeditada destrucció ha tingut com a objectiu diversos llocs de cult i antics artefactes històrics. Despuix de la caiguda de la ciutat iraquí de Mossul entre juny de 2014 i febrer de 2015, Estat Islàmic ha saquejat i destruït a lo manco 28 edificis històrics religiosos.[2] Els artículs de valor d'alguns dels edificis varen ser saquejats en la finalitat de passar de contrabando i ser venuts per a finançar les activitats del grup terroriste.[2]
Estat Islàmic utilisa unitats anomenades Kata ib Taswiyya (batallons de liquidació) en la tasca de seleccionar els objectius per al derrocament.[3] La directora general de l'UNESCO, Irina Bokova, descriu les activitats d'Estat Islàmic en este sentit com «una forma de neteja cultural»[3] i el llançament de la campanya Unite4Heritage per a protegir els llocs del patrimoni amenaçat pels extremistes.
Encara que Líbia, Síria i Iraq varen ratificar la Convenció per a la Protecció dels Bens Culturals en cas de Conflicte Armat en 1957, 1958 i 1967, respectivament,[4] no ha segut eixercida eficaçment.
Mesquites i santuaris
[editar | editar còdic]En 2014, segons varen informar els mijos, la destrucció de llocs històrics es va donar principalment en mesquites chiítas, i santuaris a lo llarc de la guerra d'Iraq en Estat Islàmic.[5] Entre ells estaven la mesquita Al-Qubba Husseiniya en Mossul, la mesquita Jawad Husseiniya, el santuari Saad bin Aqil Husseiniya en Tal Afar, el santuari sunita Ahmed al-Rifai, la tomba en el districte de Mahlabiya i la cridada Tomba de la Chica (Qabr al-Bint) en Mossul.[5] Es creu que la Tomba de la Chica ―anomenada aixina en honor d'una chiqueta que va morir en el cor trencat― és la tomba de l'erudit Ali ibn al-Athir (1160-1233).[6]
En juny de 2014, Estat Islàmic va realisar el derrocament de l'ermita de Fathi al-Ka'de maig.[7]
El 24 de setembre de 2014, Estat Islàmic va destruir la mesquita Al-Arba'in (en Tikrit), que conté quaranta tombes de l'era Umar.[8]
El 26 de febrer de 2015, Estat Islàmic va destruir la mesquita Khudr de el XII en el centre de Mossul.[9]
En Mossul, Estat Islàmic també va destruir vàries tombes en temples construïts sobre ells.
En juliol de 2014, Estat Islàmic va destruir en explosius una de les tombes del profeta Daniel (en Mossul),[10] i el 24 del mateix més va fer explotar la tomba i la mesquita del profeta Jonás.[11]
El 27 de juliol de 2014, Estat Islàmic va destruir la tomba del profeta Jirjis (Sant Jorge).[12]
El 25 de juliol de 2014, Estat Islàmic va destruir el santuari de el XIII Imam Awn al-Din en Mossul, una de les poques estructures que havien sobrevixcut a l'invasió dels mongoles (1219-1221).[3] La destrucció va ser portada a terme en dispositius explosius, pero en alguns casos varen usar excavadores.[5]
En març de 2015, Estat Islàmic presuntament va tirar avall la mesquita Hamou al-Qadu en Mossul, que datava de 1880[13]
També en 2015, Estat Islàmic va ordenar la retirada de tots els elements decoratius i les fresca de les mesquites en Mossul, inclús aquells que contenien versículs del Corán que mencionaven a Deu.[14] Estat Islàmic va afirmar que es tractava de «una forma errònea de creativitat, que contradiu els punts bàsics de la llei sharia». A lo manco un imam (clerc musulmà) en Mossul que s'oponia a esta order, va ser fusilat.[14]
En març de 2015, Estat Islàmic també va destruir santuaris sufíés prop de Trípoli (Líbia). Els santuaris varen ser destruïts en mandarrias i excavadores.[15]
En juny de 2015, es va anunciar que Estat Islàmic havia volat les antigues tombes de Mohammed bin Ali i Nizar Abu Bahaaeddine, situades prop de les ruïnes de Palmira (Síria).[16]
Iglésies
[editar | editar còdic]El 16 de juny de 2014 es va informar que Estat Islàmic havia ordenat destruir totes les iglésies de Mossul.[17]
El 26 de juliol de 2014 es va anunciar que elements d'Estat Islàmic varen fer esclatar la Verge María de l'Iglésia en Mossul en varis dispositiu explosiu improvisats.[18]
El 21 de setembre de 2014, Estat Islàmic va fer explotar el monument del Genocidi armeni en Deir ez-Zor (Síria).[19][20]
El 24 de setembre de 2014, terroristes d'Estat Islàmic varen destruir en artefactes explosius improvisats l'Iglésia de Sant Ahoadamah de el VII, pertanyent a l'Iglésia Asiria d'Orient en Tikrit.
El 7 de març de 2015 Estat Islàmic va destruir gran part de l'Iglésia Asiria Cristiana en la localitat síria de Tel Nasri (Tal Tamer).[21]
El 6 d'abril de 2015 (dumenge de Pasqua), quan les Unitats de Protecció del Poble (forces conjuntes kurdo) i combatents locals siris varen intentar entrar en la ciutat, Estat Islàmic va activar els explosius, destruint lo que quedava de l'iglésia, i l'estàtua de la Verge María.[21]
En juliol de 2015, Estat Islàmic va fer explotar una atra iglésia en Mossul, la qual presuntament tenia «mils d'anys» d'antiguetat. Segons fonts kurdo, quatre chiquets varen morir quan l'iglésia va ser destruïda.[22]
El 21 d'agost de 2015, Estat Islàmic va destruir el històric monasteri Mar Elián prop d'Al-Qaryatayn en la governació de Homs.[23][24]
Vore també
[editar | editar còdic]- Temple de Bel
- Temple de Baalshamin
- Destrucció de patrimoni islàmic en Aràbia Saudita
- Saqueig arqueològic en Iraq
- Budas de Bamiyán — Escultures budistes demolides pels Talibán en Afganistan en 2001
- Extremisme
- Terrorisme
- Cultura
- Anticatolicismo
- Espoli arqueològic i artístic
- Huaqueo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Iraq rep cinc caces russos per a combatre a l'insurgencia» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-06-27.
- ↑ 2,0 2,1 Khalid al-Taie. «Iraq churches, mosques under Daesh attack». Al-Shorfa. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2015. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Denis MacEoin. «The Destruction of the Middle East». Gatestone Institute. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ «Convention for the Protection of Cultural Property in the Event of Armed Conflict with Regulations for the Execution of the Convention. The Hague». UNESCO. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «ISIS destroys shiite mosques and shrines in Iraq, dangerously fracturing country (photos)». The Huffington Post. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ Praveen Swami. «ISIS insurgents wage war on history». The Hindu. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ «Daesh destroys two Shia religious sites in Iraqi city of Mossul». PressTV. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- ↑ Abdelhak Mamoun. «Urgent: ISIS destroys historical Al-Arbain mosque in Tikrit». Iraqi News. Consultat el 27 de febrer de 2015.
- ↑ «Ancient artefacts destroyed in Iraq». News.com.au. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- ↑ «ISIS destroys Jonah's Tomb in Mossul, Iraq, as militant violence continues». The Huffington Post. Consultat el 28 de juliol de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[1]», theguardian.com. Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ «Daesh destroys another mosque in Iraq». Sputnik. Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ 14,0 14,1 «"Исламское государство" заставило имамов Мосула удалять фрески со стен мечетей» (en rus). Russian News Agency "TASS". Consultat el 22 de maig de 2015.
- ↑ «[2]», Daily Mail. Consultat el 12 de març de 2015.
- ↑ «[3]», Daily Mail. Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[4]», ArmeniaNow. Consultat el 4 de setembre de 2015.
- ↑ «[5]», The Times of Israel.
- ↑ 21,0 21,1 «ISIS blew up a Syrian church on Easter». Now Lebanon via Business Insider. Consultat el 7 d'abril de 2015.
- ↑ «[6]», The Independent. Consultat el 12 de juliol de 2015.
- ↑ «News from The Associated Press». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2014. Consultat el 21 d'agost de 2015.
- ↑ Nick Gutteridge. «Islamic State: ISIS digs up saint's bones after bulldozing Christian church in Syria». Express.co.uk. Consultat el 21 d'agost de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Destrucción del patrimonio cultural por Estado Islámico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.