Bermellón
El bermellón, ocasionalment cridat bermejón, és un color roig anaranjado, de saturació intensa, que respon a la coloració de la pols de cinabre artificial denominat també «bermellón» (sulfur de mercuri obtingut per sublimació).[1] En la ficha es dona una mostra del color específic d'esta substància.
També s'ha cridat «bermellón» al cinabre mateix.[1]
El pigment bermellón natural és de color taronja rojós opac, i resulta de polvorisar el mineral cinabre. Químicament és, de la mateixa manera que el bermellón artificial, sulfur de mercuri (HgS). Com tot compost de mercuri, és tòxic (vore enverinament per mercuri).
Denominació en el Índex internacional del color
- Pigment Ret 106, PR 106
- CI 77766[2]
L'us del terme «bermellón» en castellà data de l'any 1423.
Història
[editar | editar còdic]
Hi ha evidències de l'us prehistòric del cinabre com a pigment en Espanya, en les pintures rupestres propenques a Almadén. També va ser utilisat per a colorear i preservar restants òsseus humans fa prop de 5&x202f;000 anys, com ho atesta la troballa realisada en el dolmen La Velilla, en Palència, Espanya.[3][4] En China es va usar des del segon mileni a. C.[5] Va ser conegut també pels antics grecs i romans;[5] Plinio el Vell va assentar que s'havia tornat tan car que el preu va tindre que ser fixat pel govern romà. En la Amèrica precolombina també es va usar la pols de cinabre per a decorar superfícies i colorear restants humans.
La síntesis del bermellón a partir de sofre i mercuri va poder haver segut inventada pels chinencs, i divulgada per les tècniques dels alquimistes; la primera descripció coneguda del procés data del sigle VIII.[6][7]
En els primers manuscrits allumenats europeus, cap al sigle XI, trobem al bermellón usat en parquedad, pel seu prohibitivo preu, ya que durant la Edat Mija es pintava solament en bermellón natural;[8] pero cap al sigle XIV la tècnica de preparació del bermellón es difon per Europa, i cap a principis del sigle XV este pigment ya s'ampra generosament en els manuscrits.[6]
El pintor del primera Renaixença Cennino Cennini va escriure que el bermellón en el que estava familiarizado es preparava artificialment, pero solia ser adulterat per mig d'adició de minio o de rajola mòlta, per lo que recomanava comprar-ho en blocs sancers, puix en adquirir-ho en pols no es podia tindre la seguritat de que no havia segut falsificat.[9]
Inicialment el bermellón es va elaborar per mig del método sec, que produïa un mineral negre —cridat «etíop»— que viraba al roig en ser polvorisat finamente en l'adició d'aigua; est era el bermellón dels temps de Cennini. Més vesprada els holandesos varen introduir la tècnica de sublimació per calfament, que donava directament un material roig, encara que alguna cosa purpúreo, de la mateixa manera que el que resultava del método anterior. En 1687 es va descobrir el método humit, a on el mineral es calfa en una solució de sulfur d'amoni o de potassi, simplificant el procés i donant com resultat un bermellón de color roig anaranjado. Des de llavors casi tot el bermellón dels països occidentals s'ha fabricat segons este método.[6]
El bermellón va ser el roig més important en pintura fins a l'aparició del seu substitut modern, el roig de cadmi,[7] lo que també va terminar en un ocasional problema del bermellón: que s'enfosquia al contacte en l'aire.[9]
Bermellón de China
[editar | editar còdic]El bermellón de China es denomina aixina perque Occident ho va importar durant sigles d'eixa regió. A pesar de que en Europa es fabricava bermellón, el de China era considerat el més bell i el més pur. El seu color tendia llaugerament al púrpura, a diferència del bermellón europeu.[10]
En China, la tècnica per a elaborar bermellón artificial va poder haver segut descoberta i després perfeccionada pels antics alquimistes d'aquella regió. Al voltant del sigle VII, algunes pràctiques taoístas per a prolongar la vida i adquirir l'immortalitat requerien de fet l'ingestió de bermellón, per ad açò hi havia preparacions d'este pigment en forma d'elixir. Inclús els emperadors prenien dosis de bermellón «medicinal», a pesar de que se sospitava que era tòxic.[11]
En la cultura chinenca històrica, el bermellón va tindre un lloc important. El color roig va simbolisar durant molt temps l'autoritat política i els seus orígens celestials —ans que el groc ocupara eixe lloc—, i també es va utilisar per a repelir mals i dimonis. El bermellón participava del color roig i també simbolisava el fòc, el sol i el principi «gran yang», d'allí la seua ocupació en elixirs alquímicos de l'immortalitat. Històricament varen existir térmens per a descriure el seu color independentment d'atres tons de roig, tal com va ocórrer en Occident.[12]
En l'art tradicional chinenc, la pasta que s'usa per a estampar en els sagells chinencs és de bermellón, i est és també el pigment que li dona el seu bell color roig als objectes laqueados.
Noms en atres idiomes
[editar | editar còdic]- En anglés: Chinese vermilion
- En francés: chu sha; cinobra; sulfure de mercure[13]
- En català: Vermell Xina
_in_Pushkar,_Rajasthan.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDicColor - ↑ «Material Name: vermilion» (en anglés). Museum of Fine Arts, Boston. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ (1995).Cellular and Molecular Life Sciences.51(8)Consultat el 5 de maig de 2012.
- ↑ (1994).Investigació i Ciència.(219)Consultat el 5 de maig de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 «Pigments through the Ages: Vermilion: History» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 5 de maig de 2012.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ball, Philip (2004). L'invenció del color, Madrit: Turner, p. 105 i ss.. ISBN 84-7506-623-2.
- ↑ 7,0 7,1 «Pigments through the Ages: Vermilion: Overview» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 5 de maig de 2012.
- ↑ D'Andrea Cennini, Cennino (2009). El llibre de l'art, Madrit: Akal, p. 51. ISBN 978-84-7600-284-1.
- ↑ 9,0 9,1 D'Andrea Cennini, Cennino (2009). «XL: De la naturalea del roig cridat cinabre, i cóm cal moldre-ho», El llibre de l'art, Madrit: Akal, p. 68. ISBN 978-84-7600-284-1.
- ↑ A. i L., J. (1833). «Colores. Bermellon», Método practique per al dibuix llavat, pintura de aguada i de iluminacion, Barcelona, p. 14–15.
- ↑ Schafer, Edward H. (1985). The golden peaches of Samarkand: A study of Tʻang exotics (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-05462-8.
- ↑ Pregadio, Fabrizio (2006). «The Crucible and the Elixir», Great Clarity: Daoism And Alchemy In Early Medieval China (en anglés), Stanford: Stanford University Press, p. 68 i ss.. ISBN 0-8047-5177-3.
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bermellón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.