Tetróxido de plom
El tetraóxido de plom,[1] també denominat minio o plom roig i inclús azarcón,[2] és un òxit mixt de plom de color anaranjado o roig habitualment utilisat com a pigment en pintures antioxidants.[3] El seu nom vulgar prové del nom llatí minium, indicant que prové del riu Miño en el nort d'Espanya,[4] lloc a on va ser extret per a la mineria per primera volta. Té utilitat com a pigment en la preparació de pintures i tintes. De l'utilisació del minium com a component de la tinta més habitual per a l'allumenament de còdexs medievals deriva el terme 'miniatura'.cita requerida
Propietats químiques
[editar | editar còdic]Químicament el minio és plom en la seua forma de tetraóxido, Pb3O4, o 2PbO·PbO2. El punt de fusió del minio és 500 °C, i es descompon en òxit de plom (II) i dioxígeno. Com a pigment no és adequat per a utilisar en fresca ni en aquarela, ya pot ennegrir-se despuix d'una exposició prolongada a l'aire.[5]
El minio és pràcticament insoluble en aigua i en etanol. No obstant, és soluble en àcit diluïts, com l'àcit clorhídric present en l'estòmec, per lo que resulta tòxic si s'ingerix.[6] També es dissol en àcit acètic glacial i en una mescla diluïda d'àcit nítric i peròxit d'hidrogen.
En calfar-se a 500 °C, es descompon parcialment en òxit de plom(II) i oxigen. A 580 °C, la reacció es completa.
El àcit nítric dissol l'òxit de plom(II), deixant com a residu el òxit de plom(IV) insoluble:
En els òxits de ferro i en el ferro elemental, l'òxit de plom(II,IV) forma plumbatos de ferro(II) i ferro(III) insolubles, lo que constituïx la base de les propietats anticorrosivas de les pintures a pur de plom aplicades a objectes de ferro.
Preparació
[editar | editar còdic]El minio pot trobara de forma natural com a mineral, ya que és el producte d'oxidació d'atres minerals de plom Provablement siga més comú de lo que es creu, ya que es presenta com una llaugera capa rojosa en molts eixemplars de plom, a sovint en detriment de l'atractiu estètic del mineral subjacent. En alguns casos es pot formar accidentalment, com va ser el cas de la mina de plom de Broken Hill, Nova Gales del Sur, Austràlia, en eixemplars que són el resultat d'un incendi en una mina.[4]
En el laboratori o a nivell industrial, es prepara per calcinació del òxit de plom(II) en aire calent entre 450 i 480 °C:[7]
El producte resultant es troba contaminat en òxit de plom(II). Si es desija un compost de major purea, el PbO pot ser eliminat en una dissolució d'hidròxit de potassi:
El calcinació en corrent d'aire del carbonat de plom (cerusita) també conduïx a l'oxidació parcial del plom(II) a plom(IV) al mateix temps que descompon en carbonat en òxit de plom i diòxit de carbono:
De manera similar es procedix partint de la cerusa (carbonat bàsic de plom o plom blanc):
Ademés d'estes preparacions per via seca, el tetráoxido de plom pot preparar-se per via humida, a partir del plumbato de potassi i el acetat de plom(II). Per reacció d'estes dos substàncies s'obté òxit de plom(II,IV) monohidratado, groc i insoluble, de fòrmula Pb3O4·H2O. Per mig de calfament suau es pot deshidratar, obtenint-se la forma anhidra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons el Lliure Rojo de la IUPAC (Recomanacions de la IUPAC per a la nomenclatura de composts inorgànics, 2005), text complet en anglés, en format pdf, el nom tetróxido de plom és incorrecte.
- ↑ Azarcón Vocabulari de comerç medieval. Universitat de Múrcia.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 4,0 4,1 «MINIUM (Lead Oxide)». www.galleries.com. Consultat el 2025-11-20.
- ↑ «Ret lead» (en en-us). ColourLex. Consultat el 2025-11-17.
- ↑ «ICSC 1002 - TETRAÓXIDO DE PLOMO». chemicalsafety.ilo.org. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ (2003-03-11) «Lead Compounds», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 1 edició (en en), Wiley. doi:10.1002/14356007.a15_249. ISBN 978-3-527-30385-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetróxido de plomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.