Claqué

El claqué[1],[2] també cridat tap, és un estil de ball nortamericà, en el que es mouen els peus rítmicamente mentres es realisa un zapateo musical.
Història
El tap s'origina a partir de la fusió de les danses de sòcs d'Irlanda, el nort d'Anglaterra i Escòcia, combinat en els balls practicats pels afroamericanos, com la juba, entre el XVII i el XVIII.
En 1739, es prohibix als esclaus negres que utilisen instruments de percussió. Açò els va motivar a realisar la percussió en els peus i les mans.
Ballat en un principi pels esclaus, es va polir en Estats Units despuix de la Guerra de secessió. Els ballarins, immigrents de diversos grups, es reunien per a competir i per a demostrar les seues millors qualitats i moviments. D'esta manera, mentres les danses es mesclaven, un nou estil de ball naixia: el tap americà. Els ballarins varen relaixar les postures rígides irlandeses, varen usar braços i muscles per a marcar i es varen afegir nous passos. L'improvisació era lo primordial d'este ball.
Despuix del seu auge en els anys 30 i 40, quan va conseguir gran popularitat per la seua presència en diversos musicals de Hollywood, i en artistes com Fret Astaire, el tap es va alluntar dels escenaris nortamericans fins a resorgir en els anys 70. Ya en la década dels huitanta va haver una série d'espectàculs en Broadway (Sophisticated, Ladies, Black and Blue) i de películes (White Nights, The Cotton Club) que li varen donar un nou ímpetu.
El zapateo sempre es va ubicar dins de el show business, més que en el circuit de la dansa séria. No obstant, hui en dia existixen grans companyies que fan temporades en teatres abans impensables per al tap i els seus espectàculs són merament dedicats a esta dansa.
El 25 de maig es festeja el Dia Internacional del Tap. Es va elegir este dia honrant el naiximent de Bill "Bojangles" Robinson, qui va anar una figura històrica del claqué en la primera mitat del XX.[3]
Referències
- ↑
- ↑ Real Academia Española (2005). «Claqué». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana.
- ↑ «MUSICALES BAIRES». www.musicalesbaires.com.ar. Consultat el 2024-07-15.