Acetilé
L'acetilé o etino és l'alquino més senzill. És un gas, altament inflamable, una miqueta més llauger que l'aire i incoloro. Produïx una de les temperatures de flama adiabàtica més altes (3250 °C). Va ser descobert per Edmund Davy en Anglaterra en 1836.
Fugues de gas
Els escapes d'un gas inflamable anara de l'estructura que ho conté són perillosos, puix eixe gas podria produir una greu deflagració en entrar en contacte en una flama.
Història
En 1836, Edmund Davy —primer del famós químic Humphry Davy—, va descobrir un gas que va reconéixer com «un nou carbur d'hidrogen». Va ser un descobriment accidental en intentar aïllar el metal potassi.[1] Per mig del calfament de carbonat de potassi en carbono a molt altes temperatures, es produïx un residu de lo que ara es coneix com carbur de potassi, (K), que reacciona en l'aigua per a lliberar el nou gas. (Una reacció similar entre el carbur de calci i aigua va ser posteriorment àmpliament utilisada per a la fabricació de l'acetilé.)
En l'artícul que va llegir en la British Association en Bristol, Davy va anticipar el valor d'acetilé com a gas d'allumenat: «A partir de la lluentor en la que es crema el nou gas en contacte en l'atmòsfera este està, en opinió de l'autor, admirablemente adaptat per a la llum artificial, si pot ser conseguit a un preu barat».[2]
No obstant, va ser oblidat fins que en 1860 Marcellin Berthelot lo redescubrió i li va donar el nom de «acetilé».[3]
Síntesis
En petroquímica s'obté el acetilé per quenching (el refredat ràpit) d'una flama de gas natural o de fraccions volàtils del petròleu en olis d'elevat punt d'ebullició. El gas s'utilisa directament en planta com a producte de partida en síntesis alternativa. Un procés alternatiu de síntesis, més apte per alaboratori, és la reacció d'aigua en carbur de calci ___*; se forma hidróxido de calci y acetilé, el gas formado en esta reacció a menudo tiene un olor característico a ajo debido a trazas de fosfano que se forman del fosfuro de calci presente como impureza:
Combustió
- Completa
___*
- Incompleta
- Reducida
Característiques
La descomposició de l'acetilé és una reacció exotèrmica. Té un poder calorífic de 24 000 kcal/kg. Aixina mateix la seua síntesis sol necessitar elevades temperatures en alguna de les seues etapes o l'aporte d'energia química d'alguna atra manera. El acetilé és un gas explosiu si el seu contingut en aire està comprés entre 2 i 82 %. També explota si es comprimix solament, sense dissoldre en una atra substància, per lo que per a almagasenar es dissol en acetona, un dissolvent líquit que ho estabilisa.
Usos
Primers usos (XX)
A principis d'el XX, el acetilé tenia múltiples aplicacions per la fijeza i claritat de la seua llum, la seua potència calorífica, la seua facilitat d'obtenció i el seu baix cost. Els aparats generadors s'havien també perfeccionat, sent casi tots ells del sistema en que l'aigua cau sobre el carbur, estant la caiguda d'aquella graduada de tal modo per diversos jocs de vàlvulas, palanques i contrapeso que casi es va aplegar a evitar la sobreproducció de gas que tant danyava als aparats anteriors. El acetilé s'utilisava en generadors, en llànties de mineria o en el soplete oxiacetilénico amprat en la soldadura autógena produint temperatures de fins a 3000 °C, l'allumenat de proyectores per a la marina i per a cinematógrafs. Els automòvils duyen també a principis del sigle en la seua majoria fars en aparats autogeneradores d'acetilé. Es varen aplegar a construir diversos aparats de salvament com a cinturons, jupetís, boyas, etc., en que el seu interior i en un depòsit ad hoc duyen una dosis de carbur de calci dispost de tal sòrt, que en posar-se el carbur en contacte en l'aigua es produïra el gas acetilé, deixant henchido convenientment l'aparat.[4]
En l'actualitat
El acetilé s'utilisa com a font d'allumenament i de calor. En la vida diària el acetilé és conegut com a gas utilisat en equips de soldadura per les elevades temperatures (fins a 3000 °C) que alcancen les mescles d'acetilé i oxigen en la seua combustió. El acetilé és ademés un producte de partida important en l'indústria química. Fins a la Segona Guerra Mundial una bona part dels processos de síntesis es varen basar en el acetilé. Hui en dia pert cada volta més en importància pels elevats costs energètics de la seua generació. Dissolvents com el tricloroetileno, el tetracloroetano, productes de base com viniléters i vinilésters i alguns carbociclos (síntesis segons Walter Reppe) s'obtenen a partir de l'acetilé. També s'utilisa en especial en la fabricació del cloroetileno (clorur de vinil) per a plàstics, de l'etanal (acetaldehit) i dels neoprenos del caucho sintètic.
Vore també
Referències
- ↑ Henry Enfield Roscoe and Carl Schorlemmer. A Treatise on Chemistry, D. Appleton and Co., 1833, p.614 which gives the reference Reports of British Association, 1836, p.62.
- ↑ "From the brilliance with which the new gas burns in contact with the atmosphere it is, in the opinion of the author, admirably adapted for the purpose of artificialight, if it ca be procured at a cheap rate.". William Joseph Dibdin. "Acetylene," Public Lighting by Gas and Electricity, Chap. XXIX, p.489.
- ↑ American Council of Learned Societies. Dictionary of Scientific Biography, Charles Scribner's Sons, New York, 1981, Vol. 2, p.67.
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906 – 1914)
Enllaços externs
Acetilé en el Viccionari.
.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acetileno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.