Tricloroetileno
El tricloroetileno (TCE) és un hidrocarbur halogenado, líquit sintètic, d'aroma dolç, sensible a la llum, volàtil i incoloro que és miscible en molts dissolvents orgànics no polars. Despuix de la combustió, produïx gasos irritantes i tòxics.[1]
Es caracterisa per presentar una solubilidad mija en aigua. Químicament reacciona de forma violenta en metals, com per eixemple el liti, magnesi, alumini, titani, bari i sodi, i es descompon llentament per acció de la llum i en presència d'humitat, lliberant clorur d'hidrogen (HCl).
S'usa principalment com solvent per a eliminar greix de parts metàliques, encara que també és un ingredient en adhesius, líquits decapants de pintura, per a corregir escritura a màquina i quitamanchas.[2] Té un us llimitat en productes comercials i de consum, sobretot com a agent de neteja en sec, pero també com a ingredient en alguns productes per a la llar, l'art i l'automòvil. En medicina s'utilisava anteriorment com anestésico general.[3]
Va tindre un important us en l'indústria extractora d'olis de orujo per a jabonería, sobretot en els destiladores d'oli de procés continu, en resultar prou menys inflamable que el sulfur de carbono que s'usava en els extractors de cicle complet a pressió, no competint en preu en este pero sí en seguritat. Un dels principals productors espanyols per a este us va ser la Societat Electroquímica de Flix.
En 2015, el TCE es va classificar com a substància altament perillosa per l'Agència Química Europea, conforme a lo establit pel reglament europeu sobre substàncies químiques, REACH per les seues sigles en anglés. A partir del 21 d'abril de 2016, el TCE no podria ser utilisat com a dissolvent en els països de l'Unió Europea.[4]
Presència en el mig ambient
[editar | editar còdic]El tricloroetileno es pot trobar en l'aire, en l'aigua i en el sol dels llocs a on es produïx o s'utilisa. La població en general es pot expondre al tricloroetileno en inhalar-ho en l'aire, en beure aigua contaminada o en menjar aliments que s'hagen llavat o processat en aigua contaminada. Per una atra part, no és degradat per microorganismes i no s'acumula en els peixos.[1]
El tricloroetileno es troba per lo general en l'aire en concentració menor a 1 part per milló (ppm). S'han aplegat a medir nivells d'1-100 ppm en ambients laborals, en els que s'usa per a netejar metals. En vivendes i llocs públics s'ha trobat 0,02 ppm. El tricloroetileno es degrada ràpidament en l'aire. Les persones que viuen prop d'indústries o llocs que presenten rebujos en esta substància pot estar exposta a nivells més alts.
El tricloroetileno és alguna cosa soluble en l'aigua (1.1g/L). Es degrada llentament en la superfície i principalment s'evapora. Pot passar llentament a l'aigua subterrànea des de l'aigua superficial. En l'aigua subterrànea al no poder-se evaporar ràpidament, permaneixerà almagasenada durant un llarc temps.
En el sol pot trobar-se en forma líquida. Pot desplaçar-se i contaminar aigües subterrànees o contaminar l'aire al volatilizarse. La degradació ocorre llentament en el sol o de la mateixa manera que en l'aigua, és evaporat. Junt en l'aigua subterrànea, en evaporar-se, pot passar a espais buits baix d'edificacions i passar a l'interior.
Metabolisme
[editar | editar còdic]Un factor adicional que juga un paper en l'evaluació del risc de tricloroetileno per a la salut humana és l'alt grau de variabilitat en l'activitat de certes enzimes. Sofrix metabolisme per dos vies principals, oxidació depenent del citocromo P450 (P450) i conjugació en glutatión (GSH). Cuantitativamente la principal via de metabolisme del tricloroetileno és l'oxidació per mig de el P450 i el fege el teixit a on més ocorre este procés, encara que les isoformas estan presents en la majoria dels teixits en diferents formes i cantitats.
Els metabòlits clau del tricloroetileno derivats de P450 que s'han associat en òrguens diana específics, com el fege i els pulmons, són hidrat de cloral, tricloroacetato i dicloroacetato. En canvi, els metabòlits derivats del conjugat GSH de tricloroetileno s'han associat en el renyó com a orgue diana. Específicament, el metabolisme de la cisteína conjugada del tricloroetileno per la cisteína conjugada ss-liasa genera un metabòlit reactiu que és nefrotóxico i pot ser nefrocancerígeno .
La major part del tricloroetileno que passa a la sanc abandonarà el cos ràpidament en l'alé; la major part dels productes de degradació del tricloroetileno abandonen el cos en l'orina en uns dies.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Trichloroethylene» (en en). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2020-12-02.
- ↑ «Productes químics - Tricloroetileno (TCE)» (en és-és). www.centauroalpha.com.ar. Consultat el 27 d'agost de 2018.
- ↑ (giner de 1969) Toxicologia, Buenos Aires, Argentina: Kapelusz, pp. 110-111. OCLC 14501248.
- ↑ «[1]». Consultat el 22 d'octubre de 2017 (en és).
- ↑ «Resumixen de Salut Pública: Tricloroetileno (Trichloroethylene) | PHS | ATSDR» (en és-us). www.atsdr.cdc.gov. Consultat el 2020-12-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tricloroetileno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.