Tetracloroetano
- Les senyes expressades en este artícul tenen més pes per l'àrea toxicológica. Deurien crear-se artículs per a l'àrea industrial i química.
El tetracloroetano és un compost que s'utilisa com solvent industrial i apareix com a contaminant en uns atres hidrocarburs clorados. Es troba en netejadors domèstics.[1]
Existixen dos isòmers del tetracloroetano: 1,1,1,2-Tetracloroetano i 1,1,2,2-Tetracloroetano.[2]
Toxicologia
El tetracloroetano és l'hidrocarbur clorado més tòxic, el seu llímit d'exposició és d'1 ppm, causa narcosis de llarga duració en inici tardà i dany greu al fege. Les senyes histopatológicos inclouen atròfia aguda groga del fege. Si la mort va ser immediata, l'única evidència d'intoxicació, és la congestió de pulmons, renyons, cervell i tubo digestiu.[1]
1,1,1,2-Tetracloroetano
L'1,1,1,2-tetracloroetano (CAS: 630-20-6) és un subproducte de les reaccions de clorinación industrial, principalment a partir de la producció d'1,1,1-tricloroetano. Es pot preparar en una forma altament purificada per isomerisació de l'1,1,2,2-tetracloroetano. El clorur d'alumini s'usa en abdós reaccions com un catalisador de Lewis.[3]
En la década de 1990, l'1,1,1,2-tetracloroetano es va usar principalment com a matèria primera per a la producció de solvents com el tricloroetileno i el tetracloroetileno. Va ser utilisat en la Segona Guerra Mundial per a impregnar la roba com una defensa contra el gas mostaça.[4]
L'1,1,1,2-tetracloroetano pot formar-se incidentalmente durant la fabricació d'atres etanos clorados i lliberar-se en el mig ambient com a emissions a l'aire o en aigües residuals. S'ha detectat, en nivells baixos, en mostres d'aire urbà, aire ambiente, aigua potable, aigua ambiental, aigües subterrànees, aigües residuals i sol.[3]
En animals d'experimentació, l'1,1,1,2-tetracloroetano s'elimina principalment com a metabòlits en l'orina, en chicotetes cantitats com a diòxit de carbono en l'aire espirado. En dosis més altes, el compost original es excreta en aire espirado.[5] El principal metabòlit urinari en rata, cobayo, conill[6] i rata[7] va ser tricloroetanol, en cantitats més chicotetes d'àcit tricloroacético.
- Carcinogenicidad
Es va evaluar la carcinogenicidad de l'1,1,1,2-tetracloroetano en un estudi de 2 anys en rates i rates tractades per mig de sonda en un vehícul d'oli de dacsa. La toxicitat va donar com resultat la terminació de les rates mascles i femelles a la dosis més alta despuix de sol 65 semanes d'exposició.[2]
Encara que existix suficient evidència en animals d'experimentació de carcinogenicidad de l'1,1,1,2-tetracloroetano, no existix evidència suficient en humans de que el compost provoque càncer, no obstant, pot haver existir la possibilitat de que siga cancerígeno per als humans (Grup 2B).[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Dreisbach, Robert H.; True, Bev-Lorraine (2003). Manual de toxicologia clínica de Dreisbach, 7a ed. edició, Mèxic: El Manual Modern. ISBN 970-7290-38-2. Consultat el 11 d'abril de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 IARC(Octubre de 2012).«1,1,1,2-Tetrachloroethane and 1,1,2,2-Tetrachloroethane».Trichloroethylene, Tetrachloroethylene, and Some Other Chlorinated Agents.International Agency for Research on Cancer.106: 475-512.
- ↑ 3,0 3,1 «1,1,1,2-tetrachloroethane». HDSB. Consultat el 12 d'abril de 2018.
- ↑ Norman, J.E. jr.; Robinette, C.D.; Fraumeni, J.F.J.(1981).«The mortality experience of Army World War II chemical processing companies».Journal of Occupational Medicine..23(12): 818–822.ISSN 0096-1736.Consultat el 12 d'abril de 2018.
- ↑ Mitoma, C.; Steeger, T.; Jackson, S. E.; Wheeler, K. P.(Setembre de 2008).«Metabolic Disposition Study of Chlorinated Hydrocarbons in Rats and Mice».Drug and Chemical Toxicology.8(3): 183–194.doi:10.3109/01480548508999169.
- ↑ Truhaut, R; Nguyen-Phu-Lich(de de 1973).«[Metabolic transformation of tetrachloro 1,1,1,2 ethane in the rat, guinea pig, and the rabbit].».European journal of toxicology and hygiene of environment.6(4): 211-7.
- ↑ Yllner, S(de de 1971).«Metabolism of 1,1,1,2-tetrachloroethane in the mouse.».Acta pharmacologica et toxicologica.29(5): 471-480.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetracloroetano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.