Pupitre
Es diu pupitre a la taula en caixó i cadira que utilisen els chiquets durant la seua estància en el colege i sobre la que realisen els estudis i treballs.
La part inferior dels pupitres, comunament cridada «barbacoa», «font» o «cajonera», consistix en unes varetes o una superfície plana, a on ordinàriament es recolzen els llibres i quaderns quan no s'estan utilisant, per a tindre'ls a mà.
Els bancs i taules per a l'escritura i atres treballs escolars han de ser de modo que s'adapten fàcilment a les condicions físiques dels chiquets. Antigament, els chiquets s'assentaven en bancs de respal i assent recte als que tenien que adaptar-se els seus cossos. En dits assents s'aplegaven a assentar dèu, dotze, setze i inclús més alumnes que compartien la mateixa taula.
Buscant la comoditat del chiquet, els bancs varen evolucionar a principis de el XX cap a taules en tres, dos o una plaça cada una d'elles. Els pupitres moderns en comparació als antics favorixen que l'orde s'observe en classe i el mestre puga vigilar més de prop als escolars circulant pels passadiços que els separen. Ademés, permeten que reben la llum convenientment, ixquen i entren dels seus llocs sense molestar-se uns a uns atres i estiguen en més independència entre sí. Lo ideal és el pupitre individual o en el seu defecte, el de dos places.
Per a garantisar la comoditat del chiquet durant la seua estància en el colege, s'establix que la cadira que s'aproxima al pupitre deu permetre el respal cómodo de l'esquena aixina com el respal ferm dels dos peus en el sol. L'altura del pupitre té que ser de tal manera que el chiquet puga recolzar en ell les seues gobanelles.
Referències
- Tractat de pedagogia, Creat Per Pedro d'Alcántara García, ed. Calleja, 1898.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pupitre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.