Idioma panzaleo
El panzaleo (conegut com shillipanu) és una llengua preincaica parlada en les afores de Quito abans de la conquista espanyola pel señorío ètnic conegut com quitu.[1] La llengua és mencionada pels primers cronistes com Pedro Cieza de León (1553) i les Relacions geogràfiques d'Índies.[2]
El panzaleo, de la mateixa manera que atres llengües pre-incaicas com el pastura, el cara, el puruhá, el cañar, i el complex llingüístic que inclou al palta, al malacato, al rabona, al bolona i al xiroa. La documentació d'estes llengües ha segut examinada per Jijón i Caamaño (1940, 1941) i Pau i Miño (1940-1942, 1961) que varen recopilar numeroses raïls i terminacions recurrents, aixina com atres característiques destacades de la llengua.
Descripció llingüística
editarDistribució geogràfica
editarEl panzaleo deu el seu nom a l'assentament pre Inca del mateix nom, situat no llunt de Quito.[3] L'àrea llingüística panzalea s'estenia des de Quito al nort, les valls orientals de Quito, fins a la ciutat de Mocha en el sur, cobrint les províncies de Cotopaxi i Tungurahua, aixina com la partix sur de Pichincha. Els principals centres en l'àrea, ademés de la pròpia ciutat de Quito, eren Ambato i Latacunga. Esta àrea podria haver segut la primera regió de les terres altes equatorianes en ser completament quechuizada.
La possibilitat de que la llengua original dels indis quijos, un grup ètnic que habita les ales andinas de la part occidental de la província de Napo, fòra una varietat de panzaleo (tal com sugerix Cieza de León) va ser discutida per Jijón i Caamaño.[4] L'evidència en favor d'esta hipòtesis no és concloent.
Elements toponímics
editarAlgunes terminacions toponímiques típiques d'orige panzaleo trobades en el nort i centre d'Equador són:
- -(h)aló: Pilaló, Mulahaló, Ilaló
- -lligc: Tisaleo, Pelileo (existent en Pichincha i Tungurahua)
- -lagua / -ragua: Cutuglagua, Tungurahua.
Classificació
editarLoukotka (1968) en la seua classificació de les llengües indígenes d'Amèrica sugerix que el panzaleo estaria relacionat en el paez. Una de les fonts per a esta proposta és Jijón i Caamaño[5] que admet que l'evidència en favor d'esta proposta és dèbil i afig que les similituts observades, podrien ser explicables per contacte llingüístic.
Principals prefixos i sufixos
editarEls principals sufixos que ajuden a identificar si una paraula és panzaleo són:[6]
- Aló/haló: Candahalo, Canjaló, Chinaló, Chihualó, Chinaló, Chizajaló, Choaló, Cotopilaló, Cochaló, Condoaló, Cotaló, Guajaló, Huambaló, Ilaló, Isahalo, Isinaló, Itualó, Macaló, Mulaló, Pichaló, Pilaló, Poaló, Putalo, Quilaló, Quizaló, Saquialó, Tagualo, Tigualó, Tiguajaló, Tullaló, Toaló, Tusaló, Yaló, Yajaló, Alopamba, Alobamba, Aloasí.
- Aixina: Aloasí, Amboasí
- Coa/goa: Locoa, Langoa, Lallacoa, Pilacoa
- Chi: Cutuchi, Illuchi, Pumacunchi, Macuchi, Machachi, Tanicuchi.
- Gasí: Alangasí, Alagasí, Andagasí, Amagasí, Caspigasí, Puengasí, Tolagasí.
- Gua: Apagua, Juigua, Ligua, Llangagua, Lligua, Malingua, Palagua, Panguigua, Patagua, Picaigua, Quindigua, Tigua, Zumbagua.
- Lagua: Cutuglagua, Gualilagua, Ililagua, Jalilagua, Lanlagua, Langulagua, Pachalagua, Pululagua, Putzalagua, Quindilagua, Sincholahua, Tungalahua, Tungurahua, Uyalagua.
- Llanda: Andiglata, Guasalata, Igualata, Munduglata, Pishilata.
- Leo: Aluleo, Chibuleo, Lalaleo, Mulanleo, Panzaleo, Pelileo, Penileo, Salaleo, Tangaleo, Tisaleo.
- Luisa: Luisa, Nitiluisa, Chiluisa, Tipanluisa, Analuisa, Aluisa, Analuisa, Anchaluisa, Andaluisa, Caisaluisa, Cancaluisa, Cañaluisa, Chasiluisa, Chaluisa, Changoluisa, Guanaluisa, Guanoluisa, Huiñaluisa, Hanchaluisa, Janchiluisa, Jinaluisa, Lasluisa, Lumanluisa, Llumiluisa, Mangaluisa, Manoluisa, Mentaluisa, Montaluisa, Panaluisa, Pasaluisa, Piluluisa, Pinaluisa, Pinluisa, Ponluisa, Quinaluisa, Quingaluisa, Quingaluiza, Quiñaluiza, Sangoluisa, Sasluisa, Sinaluisa, Tipanluisa, Toaluisa, Yangoluisa, Yanchaluisa, Yanzaluisa, Yunaluisa.
- Llí: Toabillí, Pilligsillí.
- Malag: Alpamalag, Salamalag, Saquimalag
- Pi/pe/bi/vaig vore: Alambi, Cuturibí, Chasupi, Chaspi, Guaspe, Gualipi, Isinliví, Lamapi, Matiabí, Piñapí, Pichambi, Tantapi, Tandaliví, Tandapi, Tontapí, Tandaliví, Tulipi, Tulipe, Yalllibí, Yanibí.
- Pobo: Alutipo, Laipo, Lambo, Inchapo, Isimbo, Palpe, Poble, Tipo, Atapo, Ilapo, Ghipo.
- Polixc/bulo: Amabulú, Atápulo, Cullipulo, Condabulo, Guápulo, Tilipulo, Chilibulo.
- Sagua: Cachisagua, Pisagua, Pilllasagua, Punsagua, Tucusagua, Tosagua.
- To: Agato, Ambato, Añaquito, Casanto, Leito, Poato, Quito, Quirato, Mulliambato, Tuntatagto.
- Toa: Colatoa, Cantzatoa, Chitoa, Patoa, Patutoa, Pinatoa, Pondoa, Quilotoa, Quititoa, Sagoatoa, Saratoa, Yahuartoa, Toacazo, Tabilli, Tachi, Toaló.
- Tug: Catug, Panyatug, Pignetug, Piñanatug, Simiatug.
- Yambo: Pisayambo, Pucayambo, Miquiayambu, Salayambo.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ flacsoandes. edu. ec/libros/112520-opac «Quito profunt».Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Jiménez de l'Espasa, 1965.
- ↑ Salomon, 1986
- ↑ Jijón i Caamaño, 1940, p. 289-295.
- ↑ Jijón i Caamaño, 1940, p. 395-6.
- ↑ pucp. edu. pe/repositorio/handle/20.500.12404/12268 «L'estandardisació ortogràfica del quichua equatorià: consideracions històriques, dialectològiques i sociollingüístiques».Consultat el 2024-07-15.
Bibliografia
editar- Jijón i Caamaño, Jacinto (1936–8): Sebastián de Benalcázar, vol. 1 (1936) Quito: Imprenta del Clero; vol. 2 (1938) Quito: Editorial Equatoriana.
- Jijón i Caamaño, Jacinto (1940–5): L'Equador interandino i occidental abans de la conquista castellana, vol. 1 (1940), vol. 2 (1941), vol. 3 (1943), vol. 4 (1945). Quito: Editorial Equatoriana (1998 edition, Quito: Abya-Yala).
- Jiménez de l'Espasa, Marcos, ed. (1965 [1586]): Relacions geogràfiques d'Índies: Perú, 3 vols. Biblioteca d'Autors Espanyols 183–5. Madrit: Atles.
- Regne, Pedro, Els Panzaleos, Una visió històric-llingüística, Ed. Universitària, Ambato, 1988
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma panzaleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.