Idioma pastura

La pastura és una llengua indígena que es va parlar en els actuals Equador i Colòmbia, està extinta oficialment, no obstant algunes persones pertanyents a l'ètnia de les Pastures reporten que encara parlen el llenguage, açò d'acort en les fiches de caracterisació soci familiar de l'institut colombià de benestar familiar ICBF realisat en el 2020. La llengua està poc documentada encara que existix evidència àmplia de que seria part de la família llingüística barbacoana. Els membres de l'ètnia pastura ara parlen espanyol.

Distribució

El domini llingüístic de la pastura se situava al voltant dels actuals Tulcán i Ipials (Nariño), junt a la frontera entre Equador i Colòmbia. Dit domini també inclouria la part andina de la província equatoriana de Carchi.

Dialectes

La varietat també extinta de Muellamués tindria relació en la pastura, d'esta llengua es conserva una breu llista de vocabulari recopilada durant el sigle xix que mostra clares similituts en l'awá pit, encara que és una llengua diferent i en major incidència de préstams lèxics del quechua. Adelaar opina que el muellamués podria ser l'últim dialecte de la pastura en extinguir-se.

Evidència llingüística

Alguns elements típics de la toponímia de la pastura són les terminacions en -quer (Mayasquer, Altaquer) i en -és (Ipials, Pupials, Túquerres).

El terme muellamués piar 'dacsa' apareix en el topònim Piartal en la província de Carchi (Equador), l'interpretació de la terminació -tal és 'roca'

Bibliografia

• Adelaar, Willem (2004). «2. The Inca Sphere», org/details/languagesandesca00adel The Languages of the Vages, Cambridge University Press, pp. org/details/languagesandesca00adel/page/n419 393.