L'awá pit[1] o awá (també conegut com cuaiquer i kwaiker) és una llengua indígena de la família llingüística barbacoana parlada en el sur de Colòmbia i nort d'Equador. La gran majoria de parlants es localisa en Colòmbia.[2]

Cap a 1991, es contabilisaven 21 mil parlants, uns 20 mil en les ales andinas del Pacífic i uns mil més en l'àrea adjacent d'Equador.[2] No obstant, en el cens de 2005 realisat pel DANE en Colòmbia, es varen contar aproximadament 8.555 parlants,[3] i en Equador en el 2001 segons la revista Yachaikuna hi havia aproximadament 3.500.[4] La major part dels hòmens també parlen espanyol; encara que els chiquets i les dònes són normalment monolingües en awa pit.[2] L'alfabetisació en la llengua indígena és inferior al 1%, mentres que l'alfabetisació en espanyol ronda el 5%.[2] El terme awá pit significa lliteralment la 'llengua dels hòmens'.[5]

Descripció llingüística

El "awá pit" té com a orde bàsic predominant l'orde Subjecte Objecte Verp. S'usa una ortografia basada en l'alfabet llatí.[2]

Orige

Encara que s'han fet diverses investigacions sobre l'orige de la llengua awá pit, no s'han trobat evidències arqueològiques de pes que permeten ubicar el seu orige, si be es pot dir que hi ha evidències arqueològiques que es relacionen en el grup Awá, estes diferixen en alguns casos en característiques puntuals que fan difícil concretar un orige puntual per a esta llengua.[6]

Fonologia

L'inventari consonàntic de l'awá pit està format per:[7]

Bilabial Alveolar Palatal Velar
central lateral
Oclusiva p t k
Fricativa sorda s ɬ š
sonora z ž
Nassal m n ŋ
Líquida l
Semivocal w i

Els símbols del AFA /š, ž, i/ equivalen als del AFI /ʃ, ʒ, j/.

L'inventari vocàlic per la seua banda consta de:

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ o
Oberta a

En l'excepció d'algunes interjeccions, totes les declaracions en el awá pit consistixen en séries d'una o més clàusules. Encara que existixen algunes que tenen diferents clàusules, totes tenen la mateixa estructura bàsica, no obstant, en algunes clàusules alguns elements poden estar presents o absents.[6]

Orde dels components de la clàusula bàsica:[6]
Subjecte Adjunts

temporals

Adjunts

ubicacionals

Adjunts

Circunstancials

Complements del no-subjecte Adverbis de

manera !Verp

Algunes expressions en awá pit

Usades per a referir-se a familiars[6]
Formal Informal Espanyol
pappish pappa Papa
akkwihsh akkwa, mama Mare
paynkul Fill
pashu Filla
kwankwa Yaya/filla
pampa Yayo/fill
Sustantius de temps i lloc[6]
aŋ Ací
oŋ Allà (pla físic)
el seu Allà (pla metafísic o també físic)
min On, en cap lloc
kwizh Després
Sustantius de relació[6]
Forma Sustantiu de relació Cóm un atre sustantiu/adjectiu
ayuk=
izhkwak= En frente de (persona)
isal= Damunt
kal= Prop
kut=
kwaka= Costat

(d'un riu, camí)

kwash= Damunt
Kwiya= Esquerra

(adjectiu)

ma=
nil= Correcte,

dret (adjectiu)

nu= Dreta

(Ej: mà) (adjectiu)

pazhka=
polixca/puta= Davall
punsih= Darrere Arrere (sustantiu)
la seua= Davall Terra, sol (sustantiu)

Pronoms personals en el awá pit[6]

Els pronoms persones no interrogatius, que necessàriament es referixen solament a humans, estan diferenciats per tres persones i dos números. També estan els interrogatius i els negatius, i atres dos que són indefinits; no tenen distinció de número.

L'existència de pronoms especials plurals que són no-interrogatius i no-definits és un factor important que permet distinguir-els d'uns atres que no tenen distinció numèrica.[6]

Pronoms personals en el awá pit[6]
Singular Plural
Nominatiu Acusatiu Nominatiu Acusatiu
Primera persona na na-wa au au... =miza
Segona persona nu nu-wa o o... =miza
Tercera persona us uspa uspa...=tuza
Quí, ningú min
Algú min-waza min-a-waza
Quin, res shi
Alguna cosa shi-waza

Referències

  1. ↑ Lliteralment 'la boca dels awá', és un paralel al autoglotónimo quechua runasimi 'la llengua dels hòmens'.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ethnologue. com/show_language. asp? code=kwi Awa–Cuaiquer, per SIL, Ethnologue, 1986 and 1991, access dona't 04-16-08
  3. ↑ «mincultura. gov. co/areas/poblaciones/APP-de-lenguas-natives/Documents/Awa. pdf Ministeri de Cultura de Colòmbia».
  4. ↑ «nativeweb. org/yachaikuna/1/mejeant. pdf Revista Yachaikuna: Cultures i llengües indígenes de l'Equador».
  5. ↑ Awá 'home(s)', ɸit 'boca, llengua' > pit
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Curnow, Timothy Jowan(2002-05-02).degruyter. com/view/journals/ling/40/3/article-p611. xml «Conjunct/disjunct marking in Awa Pit».Linguistics.40(3): 611–627.ISSN 0024-3949.doi:10.1515/ling.2002.025.Consultat el 2020-10-30.(en en)
  7. ↑ Curnow et Liddicoat, 1998, p. 386.

Bibliografia

Referències