Província de Tungurahua
Tungurahua és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada en el centre del país, en la zona geogràfica coneguda com regió interandina o serra, principalment sobre la hoya de Patate. La seua capital administrativa és la ciutat d'Ambato, la qual ademés és la seua urbs més gran i poblada. Ocupa un territori d'uns 3386,25 km², sent la segona província del país més chicoteta per extensió, darrere de Cañar. Llimita al nort en Cotopaxi, al sur en Chimborazo, per l'occident en Bolívar, al surest en Morona Santiago, a l'est en Pastaza i al noreste en Napo.
En el territori tungurahuense, habiten 563.532 persones, segons l'últim cens (2022), sent la sèptima província més poblada del país. La província de Tungurahua està constituïda per nou cantones, dels quals es deriven les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província de Tungurahua pertanydrà a una regió compresa també per les províncies de Cotopaxi, Chimborazo i Pastaza, encara que no estiga oficialment conformada, denominada Regió Centre.
És un dels més importants centres administratius, econòmics, financers i comercials de l'Equador. El desenroll de l'indústria en la província, en general, es va basar en les destrea manuals del seu habitants. Té una importància molt singular per a l'història del centre de l'Equador, per ser un punt mig entre la costa i la Amazonía. Des de temps ancestral, es va constituir com una zona de trobada entre cultures i comerciants, i events de connotació religiosa.
Va tindre distints periodos migratoris provinents de la serranía com els puruhás i panzaleos. Més alvance, va ser conquistada pels incas al mando d'Huayna Cápac. La colonisació espanyola es va donar quan es va alçar la vila de Ambato, per l'any de 1535, sent el seu fundador Sebastián de Benalcázar. Despuix de la guerra independentista i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es crea la província de Chimborazo, el 25 de juny de 1824, en la que dins dels seus llímits es troba l'actual territori tungurahuense. Després, passaria a ser part de la província de León. El 3 de juliol de 1860, es crea l'undècima província del país, la província de Ambato, que posteriorment canviaria el seu nom a Tungurahua.
Història
[editar | editar còdic]Época preincásica i incásica
[editar | editar còdic]Sobre la presència humana en la regió existixen evidències que la daten fa aproximadament 2000 anys. Va ser assentament de la cultura Panzaleo. Els Panzaleos varen poblar Tungurahua i Cotopaxi, estenent-se fins a Carchi, i varen constituir una de les ètnia més representatives de la regió de la Serra durant el periodo d'integració regional. Abans de la conquista dels espanyols, les terres que conformen esta província varen estar habitades pels altivos Hambatus, poble independent que a la seua volta estava dividit en quatre tribus: Quisapinchas, Yzambas, Guachis i Píllaros; i encara que no varen existir en el seu territori ciutats molt populoses, este es va caracterisar per la seua riquea agrícola i la benignidad del seu clima. Estos pobladors s'organisaven en tribus les quals eren regides pel més vell de la tribu, i les principals eren les dels hambatos, huapantes, píllaros, quisapinchas i izambas, etc. L'actual territori també es trobaven parcialitat dels puruhas i panzaleos, posteriorment els grups indígenes que es varen formar ací haurien segut anexionados a la civilisació Inca al començament de el XIV. En el periodo del incario, descolla que en l'any de 1530, en les rodalies de l'actual Ambato, Atahualpa va véncer al seu mig germà Huáscar dins de la guerra de successió pel tro inca.
Época republicana
[editar | editar còdic]En Ambato, en l'edifici que actualment funciona com a Governació Provincial, es va conformar i va tindre la seua sèu la Segona Convenció Nacional Constituent, realisada el 22 de juny de 1835 i presidida per José Joaquín d'Olmedo. En esta carta política es va establir per primera volta el desig d'independència total del territori equatorià, en contraposició a la Constitució de 1830, en a on s'acceptava la possibilitat d'una federació en el marc de la Gran Colòmbia.[1]
El fet d'armes més important que recorda Tungurahua és la Batalla de Miñarica, que es va lliurar en les afores de la ciutat. El triumfo dels partidaris de Vicente Rocafuerte, comandados per Juan José Flores, va resultar decisiu, i els va assegurar el control de tot el territori d'Equador. La ciutat no va ser afectada pels combats. D'este succés polític existixen també en la ciutat una plaça i un monument que ho commemoren.
El 22 de juliol de 1860 adquirix la categoria de província i el 21 de maig de 1861 es crea com a tal per mig de decret de la Convenció Nacional.
Terremot de 1949
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremot de Ambato de 1949.
El terremot de Ambato del 5 d'agost de 1949 va ser el major sisme en el Hemisferi Occidental en més d'un lustre. Eixe 5 d'agost, un sisme va colpejar la província de Tungurahua d'Equador, al surest de la capital, Ambato, matant a 5.050 persones. Va tindre una magnitut de 6,8 en l'escala sismológica de Richter, originant-se d'un hipocentro a 40 km baixe la corfa. Les ciutats propenques de Guano, Patate, Pelileo, i Pillaro varen ser destruïdes, sofrint la ciutat de Ambato el més sever dany.[2] El terremot va destruir immobles per tots costats, i el posterior corriment de terras causant danys a través de les províncies de Tungurahua, Chimborazo, i Cotopaxi. Es va interrompre la ret d'aigua i les llínees de comunicació, i va obrir un clavill en la que la chicoteta ciutat de Llibertat es va afonar. Tal agitació moderada de l'event es va estendre tan llunt com Quito i Guayaquil.[2]
Cada any, després de lo ocorregut en el terremot, se celebra en Ambato la Festa de les Frutes i les Flors durant les festivitats de carnestoltes, en el propòsit d'alçar l'ànim de la població afectada i conseguir la reconstrucció de la ciutat de Ambato. En esta festivitat hi ha comparses i desfilades de carros alegóricos adornats en bellea, utilisant flors i frutes de la temporada.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Dels alvertents del nort provenen els rius Huapante, Talatag, Quillopaccha, el Colp, Pucachuayco i el Cutuchi, el qual engrossa el seu cabal en varis afluentesy forma el Patate en unir-se en el Ambato i el Pachanlica. Els principals estanys són:
- Pisayambo
- Tambo
- Patojapina
- Rodo-Cocha
- Yanacocha de Sant Antonio
Existixen també alvertents termals com:
- Cunuc-Yacu
- Aguaján
- Pishilata
- Quillán
- Vertents del Salat i la Verge
Govern i política
[editar | editar còdic]Política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors de Tungurahua.
L'estructura política de Tungurahua està conformada pel Govern Autònom Descentralisat Provincial, denominat comunament com a «Prefectura», la qual és una persona jurídica de dret públic que goja d'autonomia política, administrativa i financera, i eixercix les funcions eixecutives, llegislatives i de fiscalisació dins de la circumscripció territorial de la província.[3] La sèu d'este govern seccional està en la ciutat d'Ambato, en calitat de capital provincial.
El govern provincial està conformat per un prefecte, un viceprefecte i el consell provincial. El prefecte és la màxima autoritat i representant llegal de la funció eixecutiva dins de la província i és elegit en binomi junt al viceprefecte per votació popular en les urnes.[4] El consell provincial és l'orgue de llegislació i fiscalisació del govern provincial, i està integrat pel prefecte -qui ho presidix en vot dirimente-, el viceprefecte, els alcaldes dels nou cantones tungurahuenses, i representants dels governs de les parròquies rurals.[5] En l'actualitat, el càrrec de prefecte ho eixercix Manuel Caizabanda, reelegit per al periodo 2023 - 2027.
Paralel al Govern Autònom Descentralisat Provincial de Tungurahua, el poder eixecutiu del president de la República està representat en la província pel governador. El càrrec de governador és ocupat per un individu designat pel president de la República, i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, la governadora de la província és Daniela Alejandra Llerena.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Tungurahua.
.svg)
Tungurahua està dividit en nou cantones, que a la seua volta estan conformats per parròquies urbanes i rurals. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar, infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de la província gira entorn a Ambato. L'economia rural se centra en l'agricultura i ganaderia.
De calcer, cuiro, confecció, textil, vestit, mobles, productes químics, aliments i begudes. La metalmecánica i ademés el turisme rural que és lo més significatiu en, les diverses cultures indígenes que trobem com els salasacas, pilahuinas, chibuleos, quisapinchas, tambolomas, santa roses, els de sant Fernando de pansa i els de ambatillo.
La zona rural de Tungurahua posseïx grans extensions agrícoles, i estos productes són usats principalment per al consum nacional. Els principals cultius són: blat, ordi, dacsa, papes, avena, tomates, ceba, durazno, pera, claudia i poma.
Despuix de l'agricultura, és una de les activitats principals del sector rural, la majoria de ganado és: vacú, porcí, caballar, oví i caprino.
Turisme
[editar | editar còdic]Atractius Turístics
[editar | editar còdic]
- Jardí Botànic Atocha La Llíria, en 14 hectàrees d'extensió. (Ambato)
- La casa històrica Martínez-Holguín(Ambato)
- Parc Provincial de la Família, en 55 hectàrees d'extensió.(Ambato)
- Balnearis de Aguájan, "El peñón del Riu", camins ecològics(Ambato)
- Pinllo (Ambato)
- Ficoa(Ambato)
- Iglésia la catedral (Ambato)
- Iglésia de la Medalla Miraculosa (Ambato)
- Iglésia la Mercé (Ambato)
- Quisapincha (Ambato)
- Fira del Jean (Pelileo)
- Fira en Salasaca (Pelileo)
- Parc recreatiu La Moya (Pelileo)
- Cascada de Junjun (Quero)
- Nevat Carihuairazo (Mocha)
Banys
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Banys (Equador).
Banys d'Aigua Santa és una de les ciutats que més turistes atrau en l'Equador, es troba a 3 h al sur de Quito. En una població estimada en 20 000 persones que es dediquen en un 90 % a l'activitat turística i la pràctica de balsismo, canotaje i parapente.
Banys té un clima calent humit en una temperatura promig de 18 °C, es troba en una altura de 1800 m s. n. m. en les faldes del volcà Tungurahua.
La WWF li va donar el nominatiu a Banys de "Un regal per a la Terra".[6]
Els atractius turístics que té són:
- Les Piscines de la Verge
- Les Piscines El Salat
- Les Piscines Modernes
- Les Piscines de Santa Clara
- La Cascada Inés María (Riu Pastaza)
- La Casa de l'Arbre
- La Cascada de Agoyán
- La Cascada El Mant de la Nóvia
- La Cascada de Riu Vert Chic
- La Cascada Pailón del Diable
- La Cascada de Ulba
- La Cascada de Sant Jorge
- La Cascada de Sant
Pedro * La Cascada Encañonado del Donyet
- La Cascada de Machay
- Mant de l'Àngel
- Sant Agustín
- Santuari de la Verge d'Aigua Santa
- El Majordom
- Sant Miguel
- El Cor
- Zoològic de Banys
- Cerro Bell
- Parc nacional Llanganates
- Parc nacional Sangay
Festes Populars
[editar | editar còdic]- El Carnestoltes de Ambato o Festa de les Flors i les Frutes (febrer)
- Senyor del Terremot de Patate (febrer)
- Sol de Novembre (festes d'independència de Ambato tot el més de novembre)
- La diablada pillareña (1 al 6 de giner)
Gastronomia
[editar | editar còdic]
- Llapingacho
- Pa de Ambato
- Pa de Pinllo
- Gallines de Pinllo
- Colada morada en empanadas de vent d'Atocha
- Chocolate Ambateño
- Melcocha
- Suc de canya
- Arepas patateñas
Demografia
[editar | editar còdic]Concorde a les estadístiques, existixen 542 583 habitants en la província de Tungurahua, dels quals 241 327 habiten en la ciutat de Ambato la capital provincial. La població està distribuïda en forma irregular, té un alt grau d'industrialisació, especialment pel que fa a la producció carrocera, textil, i en l'indústria del cuiro, existix una notable migració de les zones rurals a les ciutats. Els Pilahuines, Chibuleos, i Salasacas són els principals grups ètnics de la província de Tungurahua.
Deporte
[editar | editar còdic]Estadi Bellavista
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estadi Bellavista.
El Estadi Bellavista és un estadi de fútbol d'Equador i està ubicat en l'avinguda Bolivariana de la ciutat d'Ambato. La seua capacitat és per a 18.000 espectadors, i allí juga com a locals el Club Deportiu Tècnic Universitari i el Mushuc Runa sporting club, equips de la Série A, i el Club social i deportiu Macará, equip de la Serie B del fútbol equatorià, .
Va ser inaugurat el 24 de juliol de 1945. Quatre anys més vesprada, el 5 d'agost de 1949, este escenari va sofrir les conseqüències del terremot que va assotar a la província de Tungurahua (en el seu epicentre en el funde Chacauco, propietat de la família Alvarado Flores, en Pelileo). L'estadi va ser restaurat, reconstruït i remodelat sobre les estructures que es varen salvar de l'episodi i, un any despuix, el 24 de juliol de 1950, va ser reinaugurado.
Aixina mateix, este local deportiu és sèu de distints events deportius a nivells provincial i local (que també solen realisar-se en la Pista Atlètica Huachi-Loreto i l'Estadi Neptalí Barona de Ambato), aixina com és escenari per a varis events de tipo cultural, especialment concerts musicals (que també es realisen en el Coliseu de Deports de la ciutat, en el Coliseu Polideportiu Iván Vallejo i en la Plaça de Bous Ambato).
Vore també
[editar | editar còdic]- Províncies de l'Equador
- Regió Interandina d'Equador
- Anex:Prefectos de Tungurahua
- Ambato
- Volcà Tungurahua
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Punts principals de la Constitució Equatoriana de 1835 http://www.edufuturo.com/imagebDE/EF/14429.1835.pdf
- ↑ 2,0 2,1 «Today in Earthquake History: August 5». United States Geological Survey. Consultat el 5 d'agost de 2010.
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 40
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 49
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 43
- ↑ «Treasures in the Ecuadorian Vages» (en en). wwf.colla.org. Consultat el 2022-04-28.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Tungurahua.- Concejo Provincial de Tungurahua
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Tungurahua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.