Terremot de Ambato de 1949
El terremot de Ambato del 5 d'agost de 1949 va ser el major sisme en l'Hemisferi Occidental en més d'un lustre. Eixe 5 d'agost, un sisme va colpejar la província de Tungurahua d'Equador, al surest de la capital, Ambato, matant a 6000 persones. Va tindre una magnitut de 6.8 en l'escala sismológica de Richter, originant-se d'un hipocentro a 40 km baix la corfa. Les ciutats propenques de Guano, Patate, Ambato, i Pillaro varen ser destruïdes, la ciutat de Pelileo va desaparéixer del mapa .[1] El terremot va destruir immobles per tots costats, i el posterior corriment de terras causant danys a través de les províncies de Tungurahua, Chimborazo, i Cotopaxi. Es va interrompre la ret d'aigua i les llínees de comunicació, i va obrir un clavill en la que la chicoteta ciutat de Llibertat es va afonar. Tal agitació moderada de l'event es va estendre tan llunt com Quito i Guayaquil.[1]
Els terremots en Equador provenen de dos grans zones tectòniques entre sí: la subducción de la Placa de Naixca baix la Placa Suramericana, i el Cinturó volcànic dels Andes. El terremot de 1949 en Ambato, inicialment va seguir un creuament de vàries falles de noroest a surest en el Valle Interandino, que varen ser creats per la subducción de la dorsal de Carnegie. Els estrats de roca badades com la ruptura de falles, va enviar poderoses ones de choc. Hui en dia, eixes amenaces geològiques existixen en tot el país tant de sismicidad interplaca com intraplaca.[2]
Geologia
L'activitat sísmica i volcànica de gran part de Sudamérica prové de la subducción de la corfa oceànica Placa de Naixca, baix la continental Placa Suramericana i de la subducción de la litósfera del Pacífic baix el continent suramericà. Esta sismicidad s'estén per Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a lo llarc de la vora occidental del continent, i provablement es deriva d'una regió de falla en rumbo noreste prop de la Trinchera d'Equador. La regió de falla realment pot funcionar com la seua pròpia microplaca.[2]
La Dorsal de Carnegie s'està esgolant baix terres equatorianes, causant elevació de costes i vulcanisme. El moviment de la dorsal també pot haver canviat el tipo de falla a lo llarc de la costa, causant falles d'esgarre (falles que es mouen horisontalment unixques sobre les atres). Podem trobar evidències d'esta subdcción alterant el curs de les falles en la falla de Yaquina, la qual, a diferència del restant de les falles de la Conca de Panamà, està orientada cap a l'oest, en lloc de nort-sur, indicant que la dorsal de Carnegie pot estar colisionant en la massa continental d'Equador. Esta colisió va crear falles en direcció noroest-surest i noroest-surest, causant forts terremots en Riobamba en 1797 i en Alausí en 1961. Vàries de les falles noroest-surest corvergen en els valls interandinos de Colòmbia i Equador, a on va tindre lloc el terremot de Pelileo de 1949.[2]
L'hipocentro del sisme va ocórrer a 40 km baix la superfície, baix d'una montanya a 72 km de Ambato. Es varen trencar llínees de faldes propenques, quebrant estrats rocosos i enviant cap a la superfície ones de choc capaços de derribar edificis sancers. La revista Life va informar que els sismòlecs locals varen assignar inicialment al terremot una magnitut de 7,5,[3] pero les medicions oficials varen ser després publicades com d'una magnitut de 6,8.[1]
Danys i víctimes
Este sisme va ser precedit per un tremolació premonitorio, modest com la majoria d'estos, pero lo suficientment forta com per a causar caos, i forçar a la gent a fugir de les seues llars cap als carrers. El shock principal es va originar al surest de Ambato.[4]
Quan es va produir el shock principal, l'Iglésia Matriu de Ambato i els quarters militars varen colapsar, junt en la majoria dels edificis de la ciutat, aixina com partix del Palau de la Governació, l'estació del ferrocarril i atres edificis públics.
Un grup de chiquetes que es preparaven per a la primera comunió varen morir esclafades per les ruïnes de l'Iglésia.[5] El sisme va destruir la ret d'aigua potable i les llínees telefòniques i telegràfiques; es varen obrir grans clavills en el sol, els edificis varen quedar reduïts a enrunes,[5] i un tren va descarrilar.[6] El terremot també va destruir edificis en llogarets rurals, i varis camins i rius varen ser bloquejats per esmonyides d'ales.[7] El llogaret de Llibertat, prop de Pelileo, es va afonar 460 m dins d'un pou d'al voltant de 800 m de diàmetro, inclosos els seus cent habitants.[8] Es varen registrar tremolació de fins a una intensitat IV en l'escala de Mercalli en punts tan lluntans com Quito i Guayaquil.[1]
Reportes inicials (al voltant del 7 d'agost) varen estimar els morts en al voltant de 2700 persones.[9] Les ciutats de Patate i Pelileo varen ser les que més varen sofrir, en 1000 i 1300 morts respectivament. En Ambato es varen reportar 400 a 500 morts, i l'embaixada equatoriana en Washington va estimar entre 1000 i més de 2000 ferits.[9] El poble de Pillaro, destruït pel terremot, va tindre més de 20 morts, i en Latacunga es varen registrar onze morts i trenta ferits; també varen quedar destruïdes allí 50 vivendes, dos iglésies i els edificis del govern.[9] Atres quinze pobles i ciutats varen ser també sériament afectades,[9] incloent Guano, que va anar completament devastat.[1]
Recontes posteriors varen calcular en al voltant de 3200 víctimes en Pelileo; el conte total de fallits va ser ajustada a al voltant de 4000 persones. Els reportes oficials varen informar que la majoria de les morts va ocórrer dins d'edificis derrocats, o be varen ocórrer per les inundacions causades pel taponamiento de canals de drenage. Atres víctimes varen ser arrastrades o sepultades per esmonyides de terra. Totes les vivendes en Pelileo varen resultar destruïdes, molts edificis varen quedar en ruïnes, i grans clavills es varen formar en el sol. Solament en Ambato el 75% de les vivendes que encara permaneixien en peu varen deure ser demolides.[10] El 8 d'agost, una rèplica de "força considerable" va sacsar novament les rodalies de Ambato.[11]
El conteo final de morts, d'acort al Servici Geològic dels Estats Units, va anar de 5050.[1] El terremot va afectar severament al voltant de 30 localitats i va deixar a unes 100 000 persones sense llar.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Today in Earthquake History: August 5» (en en). United States Geological Survey (18 de decembre de 2009). Consultat el 5 d'agost de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Espinosa, A.F.; Hall, M.L.; Yepes, H.(1991).«The March 5, 1987, Equador earthquakes: mass wasting and socioeconomic effects».National Academies Press.: 29–31.
- ↑ (22 d'agost de 1949).«Disaster Strikes Equador: In the Shadow of the Andes 5,000 Die In Earthquake».Life.27(8): 26–27.Consultat el 26 de novembre de 2010.(en en)
- ↑ «Historic World Earthquakes» (en en). United States Geological Survey (23 de novembre de 2009). Archivat des de l'original, el 28 de juliol de 2010. Consultat el 6 d'agost de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 «Toll in Quake Is Up to 2,700 Dead, Report», Milwaukee Journal, Harry J. Grant, 7 d'agost de 1949. Consultat el 6 d'agost de 2010.
- ↑ «Atlantic Pact Signers Agree on Protection: Earthquake Kills 500 in Equador; Chinese General Joins Reds», Nevada Daily Mail, 6 d'agost de 1949. Consultat el 11 de setembre de 2010.
- ↑ (15 d'agost de 1949).«Equador: Death in the Andes».Clave.Clave Inc. (Clave Warner).Consultat el 6 d'agost de 2010.
- ↑ «Equador Town Disappeared in Big Earthquake», Ellensburg Daily Record, J.C. Kaynor, 11 d'agost de 1949. Consultat el 6 d'agost de 2010.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Equador Earthquake: Thousands Llaure Injured», Sarasota Herald-Tribune, Diane McFarlin, 7 d'agost de 1949. Consultat el 5 d'agost de 2010.
- ↑ 10,0 10,1 Terrence Williams. «100,000 Homeless In Ecuadorian Earthquake», The Telegraph, 9 d'agost de 1949. Consultat el 5 d'agost de 2010.
- ↑ «Another Earthquake Strikes in Equador», The Southeast Missourian, 9 d'agost de 1949. Consultat el 5 d'agost de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Ambato de 1949» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.