Anar al contingut

Escala de Mercalli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La ciutat de Valdivia, Chile despuix del terremot de 1960, el de major magnitut registrat fins a la data (9,5 MW). Va alcançar una intensitat de XII en l'escala de Mercalli.

L'escala d'intensitat de Mercalli modificada (MM, MMI o MCS), desenrollada a partir de l'escala de intensitat de Mercalli de Giuseppe Mercalli de 1902, és una escala d'intensitat sísmica utilisada per a medir l'intensitat de la tremolació produïda per un terremot. Medix els efectes d'un terremot en un lloc determinat, distinguits de la força o força inherent del terremot medida per escals de magnitut sísmica (com la magnitut «Mw» generalment reportada per a un terremot). Mentres que la tremolació és causada per l'energia sísmica lliberada per un terremot, els terremots diferixen en la cantitat de la seua energia que es irradia com a ones sísmiques. Els terremots més profunts també tenen menys interacció en la superfície, i la seua energia es distribuïx a través d'un volum major. L'intensitat de la tremolació és localisada, generalment disminuint en la distància de l'epicentre del terremot, pero pot amplificar-se en conques sedimentarias i certs tipos de sols no consolidats. Les escals d'intensitat classifiquen empíricamente l'intensitat de la sacsada en funció dels efectes informats per observadors no entrenats i s'adapten als efectes que podrien observar-se en una regió en particular.[1] Al no requerir medicions instrumentals, són útils per a estimar la magnitut i l'ubicació dels terremots històrics (pre instrumentals): les majors intensitat generalment corresponen a l'àrea epicentral, i el seu grau i extensió (possiblement aumentats pel coneiximent de les condicions geològiques locals) es poden comparar en atres terremots locals per a estimar la magnitut.

Història

[editar | editar còdic]

El vulcanólogo italià Giuseppe Mercalli va formular la seua primera escala d'intensitat en 1883.[2] Tenia sis graus o categories, s'ha descrit com «una mera adaptació» de l'escala Rossi-Forel de 10 graus, que era l'estàndar en aquell moment, i ara està «més o menys oblidada».[3] La segona escala de Mercalli, publicada en 1902, també era una adaptació de l'escala de Rossi-Forel, conservant els 10 graus i ampliant les descripcions de cada grau.[4] Esta versió «va agradar als usuaris» i va ser adoptada per l'Oficina Central Italiana de Meteorologia i Geodinámica.[5]

En 1904, Adolfo Cancani va propondre afegir dos graus adicionals per a terremots molt forts, «catàstrofe» i «catàstrofe enorme», creant aixina una escala de 12 graus.[6] Les seues descripcions eren deficients, per lo que August Heinrich Sieberg les va ampliar entre 1912 i 1923, i va indicar una acceleració màxima del sol per a cada grau.[7] Esta escala es va conéixer com la «escala Mercalli-Cancani, formulada per Sieberg», o la «escala Mercalli-Cancani-Sieberg», o simplement «MCS»,[8] i es va utilisar àmpliament en Europa i seguix utilisant-se en Itàlia per l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV).[9]

Quan Harry O. Wood i Frank Neumann varen traduir açò a l'anglés en 1931 (junt en la modificació i condensació de les descripcions, i l'eliminació del criteri d'acceleració), ho varen denominar «escala d'intensitat Mercalli modificada de 1931» (MM31).[10] Alguns sismólogos es referixen a esta versió com la «escala Wood-Neumann».[8] Wood i Neumann també tenien una versió abreviada, en menys criteris per a evaluar el grau d'intensitat. L'escala Wood-Neumann va ser revisada en 1956 per Charles Francis Richter i publicada en el seu influent llibre de text Elementary Seismology.[11] Per a evitar que esta escala d'intensitat es confonguera en la escala de Richter que ell mateixa havia desenrollat, va propondre cridar-la «escala Mercalli modificada de 1956» (MM56).[8]

En el seu compendio de 1993 sobre la sismicidad històrica en els Estats Units,[12] Carl Stover i Jerry Coffman varen ignorar la revisió de Richter i varen assignar intensitat segons la seua interpretació llaugerament modificada de l'escala de Wood i Neumann de 1931,[13] creant aixina una nova versió de l'escala, encara que en gran part sense documentar.[14]

La base sobre la que el Servici Geològic dels Estats Units (USGS) i atres agències assignen les intensitat és, en teoria, l'escala MM31 de Wood i Neumann. No obstant, esta s'interpreta generalment en les modificacions resumides per Stover i Coffman, ya que, en les décades transcorregudes des de 1931, «alguns criteris són més fiables que uns atres com a indicadors del nivell de sacsada del sol».[15] Ademés, els còdics i métodos de construcció han evolucionat, lo que ha reforçat gran part de l'entorn construït; açò fa que una intensitat determinada de sacsada del sol semble més dèbil. Ademés, alguns dels criteris originals dels graus més intensos (X i superiors), com els raïls doblats, les fissures en el sol, les esmonyides de terra, etc., «estan menys relacionats en el nivell de sacsada del sol que en la presència de condicions del sol susceptibles de sofrir fallos espectaculars».[15]

Les categories «catàstrofe» i «catàstrofe enorme» afegides per Cancani (XI i XII) s'utilisen en tan poca freqüència que la pràctica actual del USGS és fusionar-les en una sola categoria «Extrema», abreviada com a «X+».[16]

Escala de Mercalli modificada

[editar | editar còdic]

Els nivells baixos de l'escala estan associats per la forma en que les persones senten el moviment, mentres que els graus més alts es relacionen en el dany estructural observat. La taula següent és una guia aproximada dels graus de l'escala de Mercalli modificada.[17][18]

Grau Descripció[19][20]
I - Molt dèbil. Imperceptible per a la majoria de les persones, llevat en condicions favorables. Acceleració menor a 0,5 Gal.[19][20]
II - Dèbil. Perceptible solament per algunes persones en repòs, particularment aquelles que es troben ubicades en els pisos superiors dels edificis. Els objectes colgantes solen oscilar. Acceleració entre 0,5 i 2,5 Gal.[19][20]
III - Lleu. Perceptible per algunes persones dins dels edificis, especialment en pisos alts. Molts no ho perceben com un terremot. Els automòvils detinguts es mouen llaugerament. Sensació semblant al pas d'un camió chicotet. Acceleració entre 2,5 i 6,0 Gal.[19][20]
IV - Poc Fort Perceptible per a la majoria de les persones dins dels edificis, per poques persones en l'exterior durant el dia. Durant la nit algunes persones poden despertar-se. Destorbament en ceràmica, portes i finestres. Les parets solen fer soroll. Els automòvils detinguts es mouen en més energia. Sensació semblant al pas d'un camió gran. Acceleració entre 6,0 i 10 Gal.[19][20]
V - Moderat / Fort Sacsada sentida casi per tot el país o zona, i algunes peces de vaixella o cristals de finestres es trenquen; pocs casos d'agrietamiento d'aplanados; cauen objectes inestables. S'observen destorbament en els arbres, postes i atres objectes alts. Es detenen els rellonges de péndola. Acceleració entre 10 i 20 Gal.[19][20]
VI - Prou Fort Sacsada sentida per tot el país o zona. Alguns mobles pesats canvien de lloc i provoca danys lleus, en especial en vivendes de materiallauger. Acceleració entre 20 i 35 Gal.[19][20]
VII - Molt fort. Posar-se de peu és difícil. Mobles danyats. Danys insignificants en estructures de bon disseny i construcció. Danys lleus a moderats en estructures ordinàries ben construïdes. Danys considerables en estructures pobremente construïdes. Mampostería danyada. Perceptible per persones en vehículs en moviment. Acceleració entre 35 i 60 Gal.[19][20]
VIII - Destructiu / Sever Danys lleus en estructures especialisades. Danys considerables en estructures ordinàries ben construïdes, possibles solsides. Sérios danys en estructures pobremente construïdes. Mampostería sériament danyada o destruïda. Mobles completament trets de lloc. Acceleració entre 60 i 100 Gal.[19][20]
IX - Molt destructiu/ Desastrós Pànic generalisat. Danys considerables en estructures especialisades, parets fòra de plom. Greus danys en importants edificis, en solsides parcials. Edificis desplaçats fòra de les bases. Acceleració entre 100 i 250 Gal.[19][20]
X - Destructor Algunes estructures de fusta ben construïdes queden destruïdes. La majoria de les estructures de mampostería i de marc queden destruïdes en les seues bases. Vies ferroviàries doblades. Acceleració entre 250 i 500 Gal.[19][20]
XI - Molt desastrós/Catastròfic Poques estructures de mampostería, si les hi haguera, permaneixen en peu. Ponts destruïts. Vies ferroviàries curvades en gran mida. Acceleració major a 500 Gal.[19][20]
XII - Cataclisme / Extrem Destrucció total en pocs supervivents. Els objectes boten a l'aire. Els nivells i perspectives queden distorsionats. Impossibilitat de mantindre's en peu.
Correlació en la magnitut
Magnitut Comparació de magnitut / intensitat
1,0–2,9 I
3,0–3,9 II–III
4,0–4,9 IV–V
5,0–5,9 VI–VII
6,0–7,9 VII–IX
8,0 i majors X o més alt
comparison, USGS

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «The Modified Mercalli Intensity Scale» (en en). USGS.
  2. ↑ Davison 1921, p. 103.
  3. ↑ Musson, Grünthal & Stucchi 2010, p. 414.
  4. ↑ Davison 1921, p. 108.
  5. ↑ Musson, Grünthal & Stucchi 2010, p. 415.
  6. ↑ Davison 1921, p. 112.
  7. ↑ Davison 1921, p. 114.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Musson, Grünthal & Stucchi 2010, p. 416.
  9. ↑ «Intensity evaluation method» (en en). Istituto Nazionale vaig donar Geofisica i Vulcanologia.
  10. ↑ Wood & Neumann 1931.
  11. ↑ Richter 1958; Musson, Grünthal & Stucchi 2010, p. 416.
  12. ↑ Stover & Coffman 1993
  13. ↑ Les seues modificacions es referien principalment als graus IV i V, en el VI supeditat als informes de danys en estructures artificials, i el VII considerant únicament «danys en edificis o atres estructures artificials». Vegen-se els detalls en Stover & Coffman 1993, pàg. 3–4.
  14. ↑ Grünthal 2011, p. 238. L'exposició més definitiva de l'escala efectiva de Stover i Coffman es troba en Musson & Cecić 2012, §12.2.2.
  15. ↑ 15,0 15,1 Dewey et al. 1995, p. 5.
  16. ↑ Musson, Grünthal & Stucchi 2010, p. 423.
  17. ↑ «Escala d'intensitat dels fenomens sísmics» (PDF). Servici Sismològic de Chile.
  18. ↑ «The Modified Mercalli Intensity Scale» (en en). USGS. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 INSIVUMEH. «Escala de Mercalli Modificada (M. M.)». Consultat el 25 de maig de 2011.
  20. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 Seismic Research Centre, University of the West Indies. «Modified Mercalli Scale» (en en) (PDF). Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2012. Consultat el 25 de maig de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
95–129.doi:10.1785/BSSA0110020095..
413–428.doi:10.1007/s10950-009-9172-0..
277–283.doi:10.1785/BSSA0210040277.
  • «Elementary Seismology».W. H. Freeman.
  • «Encyclopedia of Solid Earth Geophysics».Springer.
237–242.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escala_de_Mercalli&oldid=1339915»