Província de Cotopaxi
Cotopaxi (pronunciat [ko.toˈpak.si]) és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada al centre del país, en la regió interandina o Serra, principalment sobre la hoya de Patate en l'est i en els flancs externs de la cordillera occidental en l'oest. La seua capital administrativa és la ciutat de Latacunga, la qual ademés és la seua urbs més gran i poblada. Ocupa un territori d'uns 6108,23 km², sent la dècima sexta província del país per extensió. Llimita al nort en Pichincha i Sant Dumenge dels Tsáchilas, al sur en Tungurahua i Bolívar, per l'occident en Els Rius i a l'orient en Napo.
En el territori cotopaxense, habiten 497,544 persones, sent la dècima segona província més poblada del país. La província de Cotopaxi està constituïda per sèt cantones, dels quals es deriven les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província de Cotopaxi pertanydrà a una regió compresa també per les províncies de Chimborazo, Tungurahua i Pastaza, encara que no estiga oficialment conformada, denominada Regió Centre.
És un dels més importants centres administratius, econòmics, financers i comercials del centre de l'Equador. El desenroll de l'indústria en la província, en general, es va basar en les destrea manuals del seu habitants. Les activitats principals de la província són el comerç, la ganaderia, l'indústria i l'agricultura.
Va tindre distints periodos migratoris provinents de la serranía com els panzaleos. Més alvance, va ser conquistada pels incas al mando d'Huayna Cápac. La colonisació espanyola es va donar en la fundació espanyola de l'Assent de Sant Vicente Màrtir de Latacunga pel primer encomendero espanyol en 1534. Durant eixe periodo, l'entitat màxima i precursora de la província seria el corregimiento de Latacunga. Despuix de la guerra independentista i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es crea la província de Pichincha, el 25 de juny de 1824, en la que dins dels seus llímits es trobava l'actual territori cotopaxense. L'1 d'abril de 1851, es crea la novena província del país: la província de Cotopaxi.
Toponímia
editarLa província pren el nom del volcà més gran i important del seu territori, el volcà Cotopaxi. Cotopaxi, Cutugphaxsi o Kutupaxi; provenen de kutu, que significa coll en idioma cha'palaachi, kutuq, que significa gola inflamada en quechua, i phashi que significa lluna en Aimara. Per tant, Cotopaxi significa Coll de Lluna, a on la lletra x representa el fonema /ʃ/.
Història
editar
La fundació espanyola de Latacunga es va efectuar pel primer encomendero espanyol en 1534 en el nom de "Assent de Sant Vicente Màrtir de Latacunga". En 1539 Gonzalo Pizarro ordena aumentar el número d'habitants, i és en 1584 que s'efectua la fundació definitiva i formal pel Cap. Antonio de Clavijo en el nom de "Sant Vicente Màrtir de Latacunga i els seus corregidores". Després l'11 de novembre de 1811 és elevat a la categoria de Vila. Despuix de la fundació, va escomençar el repartiment de terres i indis des de Quito, per mig d'encomanes, mitas i treball forçat en els obrajes. Es varen establir els marquesados: Maenza, Miraflores i Vila Orellana.
Els jesuïtes varen fundar la primera escola en 1643. L'educació posterior va estar a càrrec de franciscanos, dominicos i agustinos. Per la seua rodalia a Quito, els nobles reforçaven allà la formació dels seus fills. En 1745 va assumir la presidència de la Real Audiència de Quito, Fernando Sánchez de Orellana, Marqués de Solanda, de Latacunga.
En decembre de 1808, els marquesos es varen reunir en Tilipulo i Salache per a preparar el crit d'independència del 10 d'agost de 1809. Luis Fernando Viver, va ser triat el 9 d'octubre de 1820 per a secretari de la Junta de Govern de Guayaquil. L'11 de novembre de 1811, la Junta Superior de Quito va elevar a Latacunga a la categoria de Vila. Despuix d'haver recolzat a l'Independència de Guayaquil; els patriotes de Latacunga, es varen organisar durant els primers dies de novembre; és aixina com ataquen el quarter realiste Fernando Sáenz de Viteri i Felipe Barba; mentres que Lizardo Ruiz i Calixto González del Pi en jóvens latacungueños, prenen la fàbrica de pólvora i després apleguen al convent de Sant Dumenge, a on estava el comandant Miguel Morales en una part del Batalló Els Vages.
Els realistes es trobaven en el sostre, des d'allí podien fusilar als patriotes, pero Juan José Linares va donar mort al comandant, conseguint la rendició dels espanyols. Entre alguns dels patriotes d'eixe dia estan: Antonio Tàpia, Francisco Salazar, José María Alvear, Josefa Calixto, María Rosa Vela de Páez. Miguel Baca, Francisco Flor, Vicente Viteri Lomas, Luis Pérez de Vés i Mariano Jácome de 16 anys d'edat, els qui varen proclamar la Independència de Latacunga, que es va consolidar en la batalla de Pichincha. El 29 de novembre de 1822 el Libertador Simón Bolívar va aplegar a Latacunga.
En oposició dels quiteños, el 6 de març de 1851 els llegisladors varen aprovar la creació de la Província de León, en homenage a Vicente León en els cantones de Latacunga i Ambato. Objectat pel president Diego Noboa el decret va retornar al Congrés, que el 18 de març ho va confirmar, publicada el 26 de maig de 1851. El Doctor Miguel Carrión va ser el Primer governador. Aixina batejada es robusteció en la constitució en 1852 del cantón Pujilí en les seues parròquies Zapotal i Quevedo.
Govern i política
editarPolítica
editar- Artícul principal → Anex:Governadors de Cotopaxi.
L'estructura política de Cotopaxi està conformada pel Govern Autònom Descentralisat Provincial, denominat comunament com a «Prefectura», la qual és una persona jurídica de dret públic que goja d'autonomia política, administrativa i financera, i eixercix les funcions eixecutives, llegislatives i de fiscalisació dins de la circumscripció territorial de la província.[1] La sèu d'este govern seccional està en la ciutat de Latacunga, en calitat de capital provincial.
El govern provincial està conformat per un prefecte, un viceprefecte i el consell provincial. El prefecte és la màxima autoritat i representant llegal de la funció eixecutiva dins de la província i és elegit en binomi junt al viceprefecte per votació popular en les urnes.[2] El consell provincial és l'orgue de llegislació i fiscalisació del govern provincial, i està integrat pel prefecte -qui ho presidix en vot dirimente-, el viceprefecte, els alcaldes dels sèt cantones i sèt representants dels governs de les parròquies rurals.[3] En l'actualitat, el càrrec de prefecta ho eixercix Lourdes Tibán, electa per al periodo 2023 - 2027.
Paralel al Govern Autònom Descentralisat Provincial de Cotopaxi, el poder eixecutiu del president de la República està representat en la província pel governador. El càrrec de governador és ocupat per un individu designat pel president de la República, i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, el governador de la província és Nelson Eduardo Sánchez.
Divisió administrativa
editar.svg){kind=link}
- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Cotopaxi.
Cotopaxi està dividit en sèt cantones, que a la seua volta estan conformats per parròquies urbanes i rurals. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar, infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.
| Cantón | Població (2022) |
Àrea (km²) |
Capçalera cantonal | Població (2022) | |
|---|---|---|---|---|---|
 |
La Manà | 53793 | 663 | La Manà | 31740 |
| Erro al crear miniatura: | Latacunga | 217261 | 1377 | Latacunga | 77267 |
| Erro al crear miniatura: | Pangua | 21867 | 721 | El Cor | 1872 |
.svg){kind=small} |
Pujilí | 66980 | 1308 | Pujilí | 16152 |
 |
Salcedo | 67493 | 484 | Sant Miguel | 16751 |
| Erro al crear miniatura: | Saquisilí | 24356 | 208 | Saquisilí | 9883 |
| Erro al crear miniatura: | Sigchos | 18460 | 1313 | Sigchos | 2816 |
Hidrografia
editarEl sistema hidrogràfic ho constituïx el riu Cutuchi que naix en el Cotopaxi, està format a la seua volta pels rius Manzanahuayco i Rumiñahui; el sistema ho complementen el Yanayacu, Nagsiche, Chalupas, Illuchi, Patoa, Pumacunchi i Quindigua.
Turisme
editarLatacunga
editar- Artícul principal → Latacunga.
Latacunga és la capital de la província de Cotopaxi i capçalera cantonal del cantón homònim. Es troba en la Serra central del país, en les estribaciones de la cordillera dels Vages en Equador, prop del volcà Cotopaxi en la hoya de Patate. Es troba a 2919 metros sobre el nivell de la mar i té una temperatura promig de 12 graus Celsius.
La ciutat de Latacunga oferix múltiples destins turístics de diversa índole (naturalea, cultura, gastronomia, història, etc.), dins de la ciutat i en les seues afores.
- Catedral: Va escomençar a construir-se a mitan de el XVII en una gran nau i travessia en cúpula octogonal és d'estil romànic. A fins de el XIX es va construir el torreón de arquerías romàniques i un arremate islàmic. En el seu altar de pedra pómez s'aprecien peces de l'imagineria colonial. Es troba en els carrers: Quito i General Mldonado.[4]
- Iglésia del Bot: Té una nau i torres bessones, assentada de nort a sur, va ser feta a finals de el XIX i terminada a mitan de el XX. S'ubica entre els carrers: Juan Abel Echeverría i Antonio Clavijo, junt a la plaça del Bot.[5]
- Iglésia de la Mercé: Va escomençar com a capella en 1640, està construïda sobre un pla de Creu Llatina, d'una nau en dos travessies, realça una artística cúpula. En 1949, pel terremot de Ambato, la torre va caure sobre la porta principal, sent reconstruïda, pero va perdre la seua estructura original. Es troba entre els carrers: Juan Abel Echeverría, i Quijano i Ordóñez.[6]
- Iglésia de Sant Agustín: D'influència neoclàssica mostra columnes circulares en capitell jònic en el seu terminat en rebanc. La pedra pómez servix per a informar d'agilitat a les pilastres que soporten els arcs en els dos pisos. En 1820, el convent va estar ocupat per forces militars espanyoles, servint de quarter a una fracció del Batalló "Els Vages". Esta entre les calles Germanes Páez i Quito.[7]
- Iglésia de Sant Francisco: La seua construcció va escomençar en 1600 i va culminar en 1693, pero en 1698 l'iglésia va quedar en ruïnes pel terremot. Està ubicada en el carrer General Manuel Maldonado i Quijano i Ordóñez.
- Iglésia de Sant Sebastià: S'ubica en el carrer Josefa Calixto, entre Juan Abel Echeverría i Illa Sant Bartolomé.
- Iglésia de Sant Felipe
- Iglésia de Sant Dumenge
- Molins de Monserrat: construïts en 1756, com un obraje colonial, actualment constituïx un centre cultural múltiple, en les seues instalacions es troba el Museu Arqueològic (en relíquies culturals preincásicas) el Museu Folklórico (indumentària, instruments i conjunts referents a diferents manifestacions de la cultura popular). I l'instalació de la pinacoteca en obres de Tabara, Guerrera, Guayasamin, Román
- Palau municipal: edifici oficial, sèu de l'ajuntament, construït entre 1910 i 1936 en pedra pómez en influència dòrica i elements corintios en decoració murals que reflectixen events patriòtics.
- Casa dels Marquesos de Miraflores: construïda en la primera mitat de el XVIII, entre els seus varis propietaris destaca el latacungueño Ignacio Flores, Marqués de Miraflores i President de la Real Audiència de Charcas (hui Bolívia) en 1782. En la seua construcció s'aprecien voltes tallades en pedra pómez en bells arabescos i mudéjares. En l'actualitat funciona el Depto. De Cultura i Relacions Públiques del Cabildo, menuts museus folklóricos, cívics i històrics i biblioteca “Simón Bolívar”.
- Facenda de Tilipulo: originalment construïda com un obraje d'explotació comunitària en 1540 actualment és una instalació arquitectònica en influències religioses que resumixen varis aspectes de l'història local.
Festa de la Mama Negra
editarEsta festa es porta a terme a finals de setembre, els dies 23 i 24, dia del equinoccio d'autumne, i que l'Iglésia Catòlica commemora a la Verge de la Mercé; ademés se celebra per les festes d'independència de la ciutat, l'11 de novembre. És un sincretisme religiós que goja de molt colorit, alegria i desorde públic, puix els mils de turistes nacionals i estrangers que apleguen a esta gran festa no només delecten els seus sentits en la música, els disfrassos i el ball de les comparses que conformen este festeig, sino del licor que és repartit a quants ho demanen. Pese a este detall, la festa es viu com la representativitat del pur folclor nacional.
Latacunga, ciutat incrustada en mig dels Vages equatorians, en Amèrica del Sur, guarda en el seu sen una manifestació sociocultural i folklòrica única, la Comparsa de la Mama Negra, també cridada la Santíssima Tragèdia o la Festa de la Capitania.
El seu orige es pert en l'història, en una mescla de manifestacions populars mestizas: paganes i religioses, aborigen, africanes i espanyoles; les mateixes que en els seus personages, ritos, paraments, música i ball donen vida i perdura en el temps tan singular expressió dels sentiments del poble, rememorats cada any des de el XVII. En el XXI és una celebració en la que es rendix homenage a la verge de la Gràcies a qui concedixen segons conte la tradició, la gratitut i reconeiximent per la protecció en un dels processos eruptivos del Volcà actiu més alt del planeta, el Cotopaxi.
El 31 d'octubre de 2005 l'Institut Nacional de Patrimoni Cultural acorda "Declarar com ben pertanyent al Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat, a la festa de la Mama Negra o festa de la Capitania".
Parc nacional Cotopaxi
editar- Artícul principal → Parc nacional Cotopaxi.
.jpg){kind=link}
El Parc nacional Cotopaxi és un àrea protegida d'Equador situada en el llímit de les províncies de Pichincha, Cotopaxi i Napo en Equador, i que inclou en el seu espai al Volcà Cotopaxi.
El seu ecosistema alberga vàries espècies arborícolas, sobretot de pins, lo que convertix al lloc en un lloc únic en Sudamérica ya que recorda més a un bosc alpí que a un bosc dels Vages.
El Parc, està comunicat en Quito i Latacunga per la carretera Panamericana, de quatre carrils, que permet el viage des de Quito al parc entrada nort en aproximadament una hora i quarto. I des de l'entrada sur via Lasso Latacunga es permet l'entrada en aproximadament quaranta minuts. Una alternativa és el tren, que partix igualment des de Quito, i que tarda una hora i mija en aplegar a l'estació "El Boliche" del parc en Latacunga, una atra alternativa seria ingressant a la ciutat de Machachi, dirigint-se al Barri Santa Ana del Pedregal, en a on poden visitar algunes hosterías.
La seua altitut varia des de 3400- 5897 metros sobre el nivell de el mar. La seua temperatura varia de 0 a 20 graus Celsius; en un promig anual de precipitacions de 500 a 1500 mm
Queden molts boscs tupidos ya que el restant ha segut destruït per incendis o per a sembrar gramíneas. existixen páramo extensos en palla de páramo que és la gramínea predominant en la regió a mida que s'ascendix apareixen plantes representatives com chuquiragua, alchemila, colónies de plantes en forma de almohadillas , verdets, líquenes, romelio, quishuar o arbre de deu, mortiño. que és un frut dur molt utilisat; en la neus perpetuades no existix vegetació.
Fauna: llops, pumas, orsos, venados, conills, còndors, cavalls salvages i rabosots. Geologia: estanys naturals, senderes, nevat Cotopaxi. Infraestructura: cabanyes, centre d'alta montanya, centre d'acampat, centre de viagers, refugis de montañistas. Arqueologia: Ruïnes de ciutadella dels puruháes. Astronomia: Centre de Alçament Integrats de Recursos Naturals per Sensors Remots (CLIRSEN)
Volcà Quilotoa
editar
Quilotoa és una caldera plena d'aigua i el volcà més occidental dels Vages equatorians. Els 3 quilómetros d'ample caldera es va formar pel colapse d'este volcà dacita despuix d'una catastròfica erupció VEI-6 fa uns 800 anys, lo que va produir fluix piroclásticos i lahares que varen alcançar l'oceà Pacífic i es va estendre en l'aire un depòsit de cendra volcànica a lo llarc dels Vages del Nort. La caldera ha acumulat una profunditat de 250 m del llac del cràter, que té un color verdoso, com a resultat dels minerals dissolts. Fumarolas es troben en el fondo del llac i les aigües termals es produïxen en el flanc oriental del volcà.
Quilotoa és un lloc turístic de creixent popularitat. La ruta de la "cim" (el chicotet poble de Quilotoa) és generalment viajada en un camió contractat o en autobús des de la localitat de Zumbahua a 17 km al sur. Els visitants deuen pagar dos dólars, cada u a mirar des de la vora de la caldera. Una série d'Hostals simples s'han desenrollat en l'àrea immediata, i oferixen servicis tals com a mules i guies per a la caminada de cinc hores al voltant de la caldera (el diàmetro de la qual és d'uns 9 km), mija hora de caminada cap a avall (i 02.01 hores de caminada de tornada fins a l'ascens de 400 metros verticals), i l'estage molt bàsic en el seu bol. Es permet acampar en la part inferior del cràter, pero no hi ha aigua potable (llevat botelles de mig litro venudes en l'alberc), i només un vàter que és solament un pou, ubicat en l'alberc.[8]
Atres llocs turístics
editar- Estany de Yambo
- Fira de Saquisilí
- El Cerro Calle
- Les Ruïnes de Pachusala
- El Tambo Mulaló
- Els gelats típics de Salcedo
Menjars Típics
editarPlat de Chugchucaras: consta de carn de porc fregit, malnom (dacsa blanca hervir), papes, bananes fregides, empanadas, cloches de dacsa i corfes de porc. S'acompanya de ají, una salsa picante feta en chiles, tomates, celiandre i ceba.
Llapingachos: creïlles cuinades, puré d'al voltant d'un centre de formage que se servix generalment en carn de porc al forn o fregit. Generalment se servix en albocat, chorizo, ou fregit, tomata i ensalada de lletuga a un costat.
Allullas: són preparades en farina de blat, la qual és cuita en sagí pur de chancho i ous són molt crocantes.
Gelats de Salcedo: són elaborats a pur de el suc de frutes fresques, especialment de coco, frutilla, mora, naranjilla, albocat, mànec, guanábana, papaya, etc.
Cuy Torrat (Saquisilí): comprén un cuy (adobat i torrat al carbó), acompanyat de papes cuites en lletuga, tomata i albarzer (similar a un estofat que té ceba llarga, llet, maní, entre uns atres.)
Demografia
editar_(22883529232).jpg){kind=link}
Senyes demogràfiques
editar- Població total: 458.581
- Dònes: 210.580
- Hòmens: 198.625
- Població rural: 255.965
- Població indígena (%): 15
Indicadors socioeconòmics
editar- Analfabetisme (%): 21,59
- Analfabetisme dònes (%): 22.95
- Pobrea per NBI (rural) (%): 90,47
- Número de persones sense NBI: 231.573
- Despesa en salut per càpita MSP (O$/habitant any): 36
Indicadors sanitaris
editar- Mortalitat infantil x 1.00 naixcuts vius: 45,90
- Malalties diarreicas: 6.925
- Mèdics x 10 000 hab.: 11,90
- Enfermeres x 10 000 hab.: 3,40
- Aux. d'enfermeres x 10 000 hab.: 7,30
- Llits hospitalaris x 1.00 hab.: 1,1
Indicadors d'aigua i sanejament
editar- Aigua entubada (rural) (%): 18,78
- Número de vivendes en aigua entubada: 10.736
Economia
editarCotopaxi té un gran número de pobladors indígenes que es dediquen a les llabors agrícoles. En Cotopaxi es produïxen aliments com el dacsa, ordi, papa, brócoli, blat, i es cultiven flors per a exportació(en les zones templades), mentres que en zones més càlides o subtropicals es cultiva cacao, banano, café i canya de sucre, aixina com algunes frutes tropicals. Grans extensions de terreny en esta província són destinats a les pastures aptes per al ganado vacú. Es produïx llet, carn i làcteus.
Cotopaxenses famosos
editar- Vicente León, jurisconsulto, filántropo (1773-1839)
- Alfonso Rumazo González, escritor, historiador, crític lliterari (1903-2002)
- José Rumazo González, paleógrafo, historiador i poeta (1904-1995)
- Alberto Enríquez Gall, Cap Suprem, militar i polític (1894-1962)
- Sixto Vizuete, entrenador de fútbol (1961-)
- Guillermo Rodríguez Lara
- Antonio González Zumárraga bisbe i moradura (1925-2008)
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 40
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 49
- ↑ Còdic Orgànic d'Organisació Territorial, Autonomies i Descentralisació, Art. 43
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Vixca Quilotoa Travel Guide site visit Jan 31, 2009
Bibliografia
editar
Centres d'informació disponibles
editar- Biblioteca de la Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, sèu Quito.
- Biblioteca del Banc Central de l'Equador, sèu Quito.
- Biblioteca Rebuig Carrión, Casa de la Cultura Equatoriana, sèu Quito.
- Biblioteca CODENPE, sèu Quito.
- Biblioteca de l'Universitat Salesiana Abyayala, sèu Quito.
- Biblioteca de l'Universitat Intercultural de les Nacionalitats i Pobles Indígenes Amawtay Wasi, sèu chakra Conocoto, Quito, .
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Cotopaxi.- Turisme593 Guia Turística no oficial de l'Equador - Cotopaxi - estage, llocs turístics i més...
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Cotopaxi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.