President de l'Equador

El president d'Equador, també denominat president constitucional de la República de l'Equador, és el cap d'Estat i governe del país suramericà, eixercint la Funció Eixecutiva. És assistit per un vicepresident i un equip de colaboradors agrupats en el Gabinet de Ministres, a la seua volta és el comandant suprem de les Forces Armades. El seu lema és «El meu Poder en la Constitució», frase que apareix des de 1830 en la Banda Presidencial.

El president com a cap de Govern té la capacitat de triar a la seua voluntat el gabinet ministerial. El Gabinet de Ministres s'integra per funcionaris públics en el ranc d'autoritats públiques, baix les denominacions de ministre, secretari, ministre de Coordinació i secretari nacional. Ademés, els funcionaris dels organismes de control (designats pel Consell Nacional de Participació Ciutadana i Control Social) formen part del Gabinet Ampliat de l'Estat. Els ministres reben protecció policial constant.

El president eixercix un periodo de 4 anys en la possibilitat de reelecció immediata per una sola volta. Entre 1906 i 1967, el mandat iniciava l'1 de setembre. Entre 1979 i 1998, el mandat presidencial iniciava els dies 10 d'agost, aniversari del Primer Crit de l'Independència, donat en Quito en 1809. Des de 1998, els presidents elegits en les urnes assumien el càrrec el dia 15 de giner. En 2009 es va assumir de manera ocasional el 10 d'agost, ya que la Constitució 2008 establix com a data de possessió el 24 de maig, aniversari de la Batalla de Pichincha.

El primer president de la República va ser el veneçolà Juan José Flores i l'actual mandatari és l'empresari Daniel Noboa, reelecto en les eleccions de 2025 per a un periodo que culminarà en 2029.

Història

Antecedents

L'estructura territorial de la República de l'Equador va començar a conformar-se a partir dels assentament dels señoríos ètnics del territori equatorià, en particular de la cultura quitu en les faldes del Pichincha, lloc de l'actual capital Quito, sent este territori, junt a la majoria dels demés que conformar l'actual territori equatorià varen ser conquistats pel imperi inca en 1460, sent el seu primer govern colonial i l'inici de la consolidació del territori equatorià com una mateixa entitat, hasya la conquista per la corona espanyola en 1533, quan es va conformar llegalment el territori equatorià baix el nom de Real Audiència de Quito.

En el territori equatorià varen existir un total de 27 administradors colonials, en distints càrrecs d'acort a l'época i l'entitat administrativa que li corresponia al territori des de la conquista del Imperi incaico pel Imperi espanyol. Mentres va formar part de la primigènia Governació de Nova Castella, els dos primers varen ocupar el títul de Tinents de Governador; quan va ser elevada a Governació de Quito en 1540, els seus huit administradors varen prendre el de Governador. Finalment, quan el territori va ser elevat a Presidència i Real Audiència, varen escomençar a ser cridats Presidents. L'últim administrador espanyol, Melchor d'Aymerich, va ocupar el títul de Cap Polític Superior de la Província de Quito.

En 1822, la Província de Quito va ser absorbida per la República de Colòmbia, com Departament d'Equador, fins a la seua independència en 1830.

Consolidació del càrrec

Juan José Flores va ser el primer president constitucional de l'Equador, en declarar la separació de l'Estat d'Equador de la Gran Colòmbia, mantenint l'estructura de govern presidencialiste d'est, la qual s'ha mantingut fins al dia d'hui. Entre 1830 i 1845, el càrrec de president de la República va ser elegit de manera indirecta, és dir, a través del Llegislatiu. Els primers presidents varen ser en la seua majoria electes a través d'Assamblees Constituents, tradició en la política equatoriana la qual es va mantindre fins a 1967, sent Otto Arosemena l'últim president constitucional electe a través d'Assamblea Constituent. Esta és una de les raons per la que l'Equador ha tingut 20 Constitucions des de la seua fundació, sent moltes creades en l'intenció de llegitimar el govern d'un president. Des de 1869, el president sorgix del vot de la població, no obstant, deu tindre's en conte que durant el XIX, Equador vivia una democràcia censitaria: solament votaven els varons en renda suficient i ofici decent, sent Francisco Roures el primer president electe per votació directa.

Erro al crear miniatura:

Els expresidents de la República de l'Equador: Carlos Juliol Arosemena Tola, Juan de Deu Martínez Mera, Alfredo Baquerizo Moreno i Carlos. A. Riera del Riu, en 1945.

Entre 1906 i 1944, durant la Revolució Lliberal, les eleccions es realisaven de manera generalment fraudulenta o corrupta, per això s'estima a l'any 1944 com l'inici de la democràcia en Equador. Entre 1906 i 1947, no hi havia el càrrec de vicepresident. Entre 1947 i 1970, el president i el vicepresident s'elegien per separat. Des de 1979, el president i vicepresident són elegits en sufragi directe en una mateixa papereta. Des de 1998, també pot guanyar un candidat que obtinga més del 40% de vots, sempre que tinga una diferència d'a lo manco 10% sobre el segon candidat. Tots estos percentages es calculen sobre el total de vots vàlits (és dir, sense contar vots nuls i en blanc).

L'història de l'Equador ha estat plena d'inestabilitat, usualment centrada en la figura del president de la república, motiu pel qual s'ha denominat a la cultura política de l'Equador com tradicionalment caudillista. Durant el XIX, el país es va dilacerar en dos ocasions després del derrocament dels presidents Francisco Roures i Ignacio de Veintemilla, existint governs regionals que buscaven accedir el poder nacional. Fins a 1947, la majoria dels presidents constitucionals de la república aplegaven al poder per mig de colps d'estat, eixercint dictadures que serien llegitimades per mig de l'implementació de noves constitucions, per lo que la governabilitat i estabilitat dels presidents ha segut usualment dèbil, motiu pel qual hi ha hagut molts presidents encarregats i interins. Va haver dos dictadures militars en el país, entre 1963 i 1966; i entre 1972 i 1979, any en el que es va retornar a la democràcia en l'elecció de Jaime Roldós Aguilera. Des de l'any 1996 al 2005, 3 presidents constitucionals varen ser derrocats (Abdalá Bucaram, Jamil Mahuad i Lucio Gutiérrez). El govern de Rafael Correja ha segut el més estable en l'història nacional, en poder mantindre's en el poder constitucionalment sense interrupcions durant 10 anys i 4 mesos. El Dr. José María Velasco Ibarra és el president de major duració ya que va governar un total de 12 anys 10 mesos i 6 dies i va ser elegit 5 voltes President (1934-35, 1944-47, 1952-56, 1960-61 i 1968-1972).

Símbols i honors

Erro al crear miniatura:

Frontera del Palau de Carondelet.

Des de la fundació de la República fins a la Revolució lliberal, el president rebia el tractament de la seua excelència. A partir del Govern d'Eloy Alfaro se li tracta com a senyor president. En cerimònies protocolares, s'usa el vocatiu de «excelentísimo senyor president constitucional de la República» i «la seua excelència».

La sèu i residència oficial del president de l'Equador és el Palau de Govern de Quito, o Palau de Carondelet. Els Granaders de Tarqui són un grup especial de l'Eixèrcit Equatorià que eixercixen com els Escoltes Oficials de la Presidència de la República, resguardant l'entrada del Palau de Carondelet. En el moment de la seua investidura el president rep les distintes condecoracions i símbols que representen la seua autoritat i llegitimitat com a cap d'Estat.

Banda Presidencial de la República de l'Equador

El símbol oficial més representatiu de la Presidència és la Banda Presidencial d'Equador, la condecoració civil més alta de la república, sent usada des de la fundació de la república per Juan José Flores, confeccionant-se una nova quan assumix el càrrec un nou president. Té els colors de la bandera equatoriana en l'escut nacional en el centre, per lo que el disseny ha variat segons l'escut i la bandera de cada época, tenint sempre el lema «El meu Poder en la Constitució». Guillermo Rodríguez Lara va utilisar una banda presidencial sense el lema oficial en ser president de la república de facto.

Una atra condecoració oficial és el Gran Collar de l'Orde de Sant Lorenzo, la qual va ser reinstaurada durant la presidència d'encara que no va fer res mentres estava en el seu mandat Camilo Ponce Enríquez, que ho convertix automàticament en Gran Maestre de la mateixa una volta que assumix la presidència, i la joya del qual és generalment usada en les cerimònies més importants d'Estat. El president ademés rep un bastó de mando, que simbolisa la seua condició de Comandant en Cap de les Forces Armades de l'Equador. Els presidents constitucionals tenen els seus retrats oficials penjats en el Saló Groc del Palau de Carondelet. Els presidents de la República tenen edecanes dels tres braços de les Forces Armades: Militar, naval i aéreu, els qui eixercixen com a assessors en matèria de seguritat i defensa, ademés de proveir protecció i ajudar a coordinar l'agenda del president. Des de 2016, el president té la facultat d'elegir si manté o no els edecanes.

Encara que no s'ha oficialisat, durant l'administració de Rafael Correja s'ha usat com a marcha presidencial la «Cançó Pàtria», o Himne del Centenari de la República, composta en 1930. Dita Cançó Pàtria s'eixecuta durant l'ingrés del president a actes oficials tant en la capital quant en les províncies, a l'estil del Hail to the Chief dels Estats Units. Els presidents solen rebre obsequios per part d'atres mandataris i dignidades internacionals. L'expresident Rafael Correja va dispondre que els obsequios rebuts pel president són de propietat pública.

Quan un cap d'Estat equatorià fallix, el protocol elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors dicta que deuen decretar-se huit dies de luto nacional, en les banderes de tots els edificis públics i privats issades a mija asta, se li rendiran honors militars d'acort al ceremonial de les Forces Armada i s'obriran llibres de condolences en totes les embaixades i consulats d'Equador en l'exterior. La capella ardent s'alçarà en el Saló Groc del Palau de Carondelet, en una escolta d'honor composta per una companyia de cadets del Colege Militar Eloy Alfaro per a custodiar el fèretre en els restants, que podran ser visitats pels representants estrangers i el poble equatorià d'acort a horaris establits per l'oficina de protocol de la Cancelleria. Finalment, els restants es traslladaran al Panteó Nacional de caps d'Estat en la Basílica del Vot Nacional, a on seran depositats en una urna de marbre, salve expressa voluntat del fallit o els seus hereus per a enterrar-ho en un atre lloc.

Mandats i Disposicions Constitucionals

Mandats Constitucionals

baix l'actual Constitució de l'Equador, el president de la República eixercix com a cap d'Estat i de Govern, és la màxima autoritat de les Forces Armades i ademés té àmplies capacitats llegislatives, podent presentar lleis, capacitat de vet total i parcial, tenint la facultat exclusiva de la presentació i conformació de lleis en matèria econòmica i tributària. Els mandats i facultats del president són les següents:

Funció Judicial

Art. 179.- El Consell de la Judicatura s'integrarà per 5 delegats i els seus respectius suplents, els qui seran elegits per mig de ternes enviades pel President de la Cort Nacional de Justícia, el representant de la qual ho presidirà; pel Fiscal General de l'Estat, pel Defensor Públic, per la Funció Eixecutiva i per l'Assamblea Nacional.

Règim de Desenroll

Art. 279.- El sistema nacional descentralisat de planificació participativa organisarà la planificació per al desenroll. El sistema es conformarà per un Consell Nacional de Planificació, que integrarà als distints nivells de govern, en participació ciutadana, i tindrà una secretaria tècnica, que ho coordinarà. Este consell tindrà per objectiu dictar els lineamientos i les polítiques que orienten al sistema i aprovar el Pla Nacional de Desenroll, i serà presidit per la Presidenta o President de la República.

Biodiversitat i recursos naturals

Art. 401.- Es declara a l'Equador lliure de cultius i llavors transgèniques. Excepcionalment, i només en cas d'interés nacional degudament fonamentat per la Presidència de la República i aprovat per l'Assamblea Nacional, es podran introduir llavors i cultius genèticament modificats. L'Estat regularà baix estrictes normes de bioseguridad, l'us i el desenroll de la biotecnología moderna i els seus productes, aixina com la seua experimentació, us i comercialisació. Es prohibix l'aplicació de biotecnología riesgosas o experimentals.

Supremacia de la Constitució

Font:

Disposicions llegals

A partir de 1993, en l'aprovació de la llei de modernisació de l'estat, la Funció Eixecutiva i Presidència de la República no estan baix el mandat d'una llei per al seu funcionament, sino d'un estatut expedit per mig de decret eixecutiu pel President de la República, per lo que l'estructura jurídica i organisació de la funció eixecutiva esta a disposició plena del president de la república, podent ser modificada a discreció del mandatari.

Font:

Vore també

• Anex:Presidents d'Equador
• Eleccions en Equador
• Ministeris d'Equador
• Palau de Carondelet
• Vicepresident de l'Equador
• Primera dama d'Equador
• Anex:Governants colonials del territori equatorià

Referències

• [1] Història Constitucional i Llista de presidents
• [2] Text Educatiu del Ministeri d'Educació per Enrique Ayala Mora
• [3] Tallers de la Catedrá d'Història Econòmica de la Pontifica Universitat Catòlica de l'Equador per Juan Pau i Miño
• Simón Espinoza (2000). Presidents de l'Equador. Editorial Ullada
• Tribunal Suprem Electoral. Eleccions i Democràcia en Equador (1989). TSE