Història prehispánica d'Equador
El periodo prehispánico o precolombino en Equador és el periodo més antic de les història de l'actual Equador, i comprén el temps que transcorre entre l'aplegada dels primers humans, al rededor de 12 mil anys arrere, fins a l'aplegada dels conquistadors espanyols, en 1534, la qual va marcar el va iniciar del periodo colonial. Este periodo de l'història d'este país es caracterisa per lo absència de fonts escrites que hagen sobrevixcut fins als nostres dies, per lo que tot lo que sabem sobre esta época prové de l'arqueologia. Per este motiu, alguns s'han referit a este periodo com la Prehistòria Equatoriana.
Típicament, l'arqueologia equatoriana ha dividit l'era prehispánica en quatre periodos:
- Precerámico
- Formatiu
- Desenroll Regional
- Integració
Esta cronologia va ser desenrollada inicialment per l'arqueòlec equatorià Emilio Estrada i els nortamericans Betty Meggers i Clifford Evans, entre els cinquanta i els xixanta. Esta va ser "oficialisada" en la publicació del llibre Equador: Ancient Peoples and Plaus (Gents antigues i llocs) en 1966.[1] A lo llarc d'estos quatre periodos, diverses cultures varen habitar les regions costa, serra i amazonía de l'Equador. Sobre la quarta regió del país, l'archipèlec de Galápagos, les investigacions més recents creuen que esta no va ser habitada fins al periodo colonial.[2]
Periodo Precerámico
[editar | editar còdic]
El periodo precerámico, com el seu nom ho indica, comprén el temps entre el poblament inicial del país fins a l'invenció de la ceràmica. Els restants arqueològics més antics han segut datats al rededor dels 10 anys a. C., marcant l'inici d'este periodo. Per un atre costat el final d'este periodo no ocorre de manera simultànea a lo llarc de tot el país. Ya que l'aparició de la ceràmica va ocórrer de manera més primerenca en la costa (al rededor del 4 mil a. C.), i més tardana en la serra i l'amazonía cita requerida.
Les primeres evidències arqueològiques consistixen generalment en conjunts de ferramentes de pedra simples, com lascas llaugerament retocades. No obstant, també s'han trobat diversos tipos de puntes de flecha. Per eixemple, en el lloc arqueològic El Inga, ubicat en les faldes del volcà Ilaló (província de Pichincha), es varen trobar puntes de flecha d'un tipo conegudes com a puntes de "coa de peix", les quals havien segut fabricades en obsidiana. Estes evidències indiquen que els primers habitants haurien segut caçadors i recolectors nómades, que es movien pel terreny sense tindre cap lloc de residència fix, caçant animals i arreplegant fruts i vegetals . Atres llocs arqueològics importants a on es varen trobar restants d'estos caçadors-recolectors en la cova de Chobshi, en Azuay o el lloc de Cubilán, en Loja, a on es varen trobar els restants d'un campament de caçadors.[3]
Per un atre costat, en la península de Santa Elena ( regió Costa), es va desenrollar la cridada Cultura Las Vegas al rededor del 7 mil anys a. C. Els habitants de les vegas també eren nómades i vivien de la caça, la recolecció i la peixca.[3] Pero, al contrari que els habitants del Inga, Chobshi i Cubilán, existixen evidències de que la gent de Las Vegas ya practicava una forma primerenca d'agricultura, cultivant carabasses i manejant els ecosistemes naturals.[4] En el lloc arqueològic Las Vegas (el qual dona nom a esta cultura) es varen trobar els restants d'una dels seus llogarets, que consistix en chicotetes barraques de fusta i palla, i 192 enterrament de l'época,[3] d'entre estos destaca la tomba dels coneguts com Amants de Sumpa.[5]
Estudis de restants vegetals en el llac Sant Pablo (província de Imbabura) han conseguit demostrar que la dacsa va ser introduïda en la serra equatoriana cap a l'any 6000 a. C., lo que indica que per a aquell llavors ya s'hauria escomençat a practicar alguna forma d'agricultura primitiva en la regió.cita requerida
Periodo Ceràmic o Formatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo Formatiu en Equador.
El período prehispánico es va donar del 4000 a. C. al 500 a. C. en eixa época els grups d'aborigen, que habitaven en l'antic territori equatorià, conseguixen importants alvanços en l'agricultura, factor que va constituir un especial víncul de nuclearización humana, conformant una societat estable, sedentaria, organisada en els primers poblats i centres ceremoniales.[6]
El desenroll tecnològic i estètic de la ceràmica, aixina com d'atres artesania i els inicis d'una especialisació en el treball, també constituïxen algunes de les característiques d'este important periodo. Les Cultures Formatives de la Costa equatoriana són: la Cultura Valdivia, Machalilla i Cultura Chorrera. i Cotocollao en la Serra; en l'Amazonía són: Maig Chinchipe, Pastaza, Chiguaza i molts uns atres. La cultura Cerro Narrío o Chaullabamba va prosperar des del 2000 a. C. fins al 600 d. C. en les províncies meridionals de Cañar i Azuay.
Santa Ana (La Florida) és un important lloc arqueològic en les terres altes d'Equador, que es remonta a l'any 3.500 a. C. Es troba en la província de Zamora-Chinchipe, i va ser descobert en el XXI. Pertany a la proposta de la cultura Maig Chinchipe-Marañón.[7][8]
Formatiu Primerenc
[editar | editar còdic]Vàries Venus de Valdivia.Es va donar de 4000 a. C. al 1800 a. C. En este periodo es va desenrollar la Cultura Valdivia, que es va assentar en lo que hui és l'actual província de Manabí i nort de la província de Santa Elena a on es troba el poblat i museu de Valdivia, a on es trobaria el complex Real Alt.[9] Els seus habitants construïen les seues cases en menuts tossals, en materials com a fulls per a la coberta, canya guadúa i troncs per a l'estructura. Els seus habitants prop de la mar es dedicaven a la peixca, elaborant els seus hams en closca perlífera. Aixina mateix els membres d'esta cultura eren hàbils fabricants del artesania en argila, ossos de peixos, closques i caragols.[10]
La Cultura Valdivia va ser la primera en Amèrica Llatina en usar el teler com a aparat per a teixir aixina com també el churo, com a instrument musical fet d'una caracola marítima que produïx un sò com a trompeta, encara hui en dia s'utilisa és moltes comunitats llauradores de l'Equador.
Formatiu Mig
[editar | editar còdic]Es va donar de 1800 a. C. al 1500 a. C. En este periodo es va desenrollar la Cultura Machalilla, cultura precolombina localisada en la zona costera de la partix sur de l'actual Equador, en les província de Manabí i Santa Elena. Es pot considerar emparentada en l'anterior Cultura Valdivia, en una clara evolució en el treball de la ceràmica.[11]
És característica d'esta cultura la deformació dels cràneus, en sentit vertical i occipital, deformació que també queda representada en les figures de ceràmica, i que segurament respon a raons estètiques i a un indicatiu de posició social. També són característica els recipients en torres en forma d'estrebe i decoració en bandes roges.
Formatiu Tardà
[editar | editar còdic]Es va donar de 1500 a. C. al 500 a. C. En este periodo es va desenrollar la cultura Chorrera, varen viure fa tres mil cinccents anys. Les seues ceràmiques especialisades en el abrillantado i decorat de bells objectes, elaboraven botelles musicals, flautes de pa, vasijas rituals, plats, descansanucas i moltes figurillas que representaven a hòmens i animals.[12]
Les seues cases realment redones tenien una obertura en el sostre, també construïen canoas de totora per a la navegació. Va tindre el seu núcleu en el lloc La Chorrera, ubicat en la ribera oriental del riu Babahoyo; pero esta cultura va estendre la seua presència cap a casi totes les regions costaneras i inclusivament a algunes de la serranía(Faldes dels Vages).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Processos. Revista Equatoriana De Història,.1(5)
- 5–27.doi:10.29078/rp.v1i5.453.Consultat el 19-05-2023.
- ↑ Latin American Antiquity, 27(2).
- 169-183.ISSN 1045-6635.doi:10.7183/1045-6635.27.2.169.Consultat el 25-03-2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gutiérrez Usillos (2009). «Periodo paleolític», Deus, símbols i alimentació en els Vages: Interrelació home - fauna en l'Equador prehispánico., Quito, Equador: Abya Yala, pp. 33-48. ISBN 978-9978-22-826-5.
- ↑ The human past: World Prehistory and the Development of Human Societies.
- 149-172.
- ↑ Stothert, Karen E. (1988). «VI: Patrons de Sepelis», La Prehistòria Primerenca de la Península de Santa Elena, Equador: CULTURA LAS VEGAS, Guayaquil: Museu del Banc Central de l'Equador, pp. 133-140.
- ↑ Freire, Ana Maritza (2002). Periodo precerámico i periodo formatiu (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-927-3.
- ↑ La cultura Maig Chinchipe redefinix l'orige de la civilisació andina, www.eltelegrafo.com.ec
- ↑ Gaëtan Juillard. «Dumbarton Oaks, Pre-Columbian Studies Public Lecture: Francisco Valdez». Proyecte Zamora Chinchipe.
- ↑ Caputi, Mariella García (2006). Les figurinas de Real Alt: reflexos dels modos de vida Valdivia (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-22-634-6.
- ↑ Usillos, Andrés Gutiérrez (2002). Deus, símbols i alimentació en els Vages: interrelació home-fauna en l'Equador prehispánico (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-22-280-5.
- ↑ Estrada, Emilio (1958). Les cultures pre-clàssiques, formatives o arcaiques de l'Equador (en és), Museu Víctor Emilio Estrada.
- ↑ (1992) Cultura: revista del Banc Central de l'Equador (en és), Banc Central de l'Equador, Revista Cultura.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia prehispánica de Ecuador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.