Anar al contingut

Venus de Valdivia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les '___protected_title_0___', també cridades '___protected_title_1___', '___protected_title_2___' o '___protected_title_3___', són una série d'escultures humanes de chicotet tamany i d'orige arqueològic, la majoria són representacions de dònes.[1] Varen ser fabricades per la cultura Valdivia, la qual va habitar la Costa equatoriana durant el periodo formatiu primerenc (3800-1500 a. C.), esta és coneguda per haver segut una de les primeres civilisacions del continent americà en adoptar l'estil de vida agrícola i en fabricar vasijas de ceràmica. [2][3][4]

Les figurillas Valdivias varen ser objectes produïts en massa, ya que s'han trobat mils d'eixemplars en tota classe de contexts arqueològic. Algunes han segut trobades en tombes i unes atres dins dels restants de cases de la cultura Valdivia, no obstant, el lloc més comú a on estes apareixen són els basurales Valdivia.[5] Donada la cantitat de figurillas que existixen, no sorprén el fet de que els científics troben conseguit reconéixer varis estils diferents de Venus de Valdivia. La gran majoria de figurillas varen ser tallades en pedra o ceràmica,[1] no obstant, es coneix d'alguns escassos eixemplars que varen ser tallats en os.[6]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula "Venus" fa referència a la mitologia romana, a on Venus era la deesa de l'amor, la fertilitat, prosperitat i la bellea. Les figurillas prehistòriques de dònes són conegudes en Europa com Venus paleolíticas, ya que els arqueòlecs europeus creïen que estes representaven una deesa de la fertilitat, tradicionalment relacionada en Afrodita, el seu equivalent en la mitologia grega.[7][8]


Inicialment, arqueòlecs equatorians com Emilio Estrada pensaven que les figurillas de Valdivia tenien un significat similar, ya que la gran majoria d'elles eren estatuillas femenines en traces sexuals marcades, associats a la reproducció i fertilitat de la civilisació a la que pertanyien. Per este motiu, li les va denominar Venus de Valdivia.[9] El seu nom també fa referència a la cultura Valdivia, reconeguda com una de les primeres civilisacions sedentarias de l'actual Equador i una de les més antigues d'Amèrica. Esta es va desenrollar entre 3500 a. C. i 1800 a. C. en el territori de la costa equatoriana, específicament en la província de Santa Elena.[10]

Encara que no existix un consens exacte sobre el seu significat, una de les hipòtesis més acceptades sosté que varen poder ser utilisades en fins rituals per les seues representacions simbòliques vinculades en la maternitat i l'abundància.[11] No obstant, la denominació ha rebut crítiques per arqueòlecs moderns, els qui sostenen que s'establix una associació implícita i exclusiva entre estes figurillas i bellea femenina, la qual cosa no necessàriament pot ser demostrat.[9] Açò es deu a que no totes les figurillas presenten característiques femenines, puix també existixen representacions masculines, asexuadas i intersexuales.[6]

Estils i cronologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Valdivian figurine types.jpg
Este dibuix representa els estils principals de figurillas. Els eixemplars dibuixats són casos ideals, en lloc d'eixemplars reals.

Les figurillas més antigues eren de dissenys simples i estaven fetes de pedra, es coneixen 3 tipos d'estes.[12]

  1. Estil Palmar Pla: Estes són les figurillas més simples de totes, es tracten de lajas de pedra alisadas i no contenen cap classe de talla que s'assemble a extremitats o traces facials.[12]
  2. Estil Palmar Acanalado: Estes són molt similars a les figurillas palmar pla, en l'única diferència que contenen una muesca o acanaladura en un extrem que dibuixa la forma d'uns peus.[12]
  3. Estil Palmar Incís: La silueta d'estes figurillas sol ser molt similar a les Palmar Acanalado, en la gran diferència de que l'estil Palmar Incís conta en ulls, boques i ocasionalment braços tallats per mig d'incisions en la pedra.[12]

En el temps, el disseny de les figurillas es va tornar més complex, i eventualment li les va escomençar a fabricar en ceràmica.



  1. Estil Valdivia Encapuchat: Es creu que estes són les figurillas de ceràmica més antigues, i varen ser fabricades durant les Fases Valdivia 2b (3300-2800 a. C.) o Valdivia 3 (2800-2400 a. C.). Este estil té eixe nom ya que posseïxen una pentinat en forma de capucha. Estes figurillas solen estar decorades en engobe roig cuidadosadament polit.[13]
  2. Estil Valdivia: Est és l'estil més clàssic de les figurillas. La forma del cos és molt semblada a l'estil encapuchat, les cames sempre es esculpieron ben separades, mentres que els braços es varen tallar pegats al rededor del cos o directament no es varen tallar. La cara d'estes normalment es representa per mig d'incisions llargues i profundes, i no té nas. La principal diferència entre estes i l'estil encapuchat està en el pèl, puix l'estil Valdivia clàssic sol mostrar gran varietat de tocats i pentinats, ocasionalment en parts del cap rapades. El engobe roig i poliment també és una decoració comuna en este estil.[12] Es varen fabricar entre les fases Valdivia 3 (2800-2400 a. C.) i Valdivia 4 (2400-2250 a. C.).
  3. Estil Sant Pablo: Este estil presenta una cresta en la cara a modo de nas, a diferència de les cares planes dels estils Valdivia clàssic i encapuchat. Els ulls de les figurillas Sant Pablo també es varen fer en incisions, pero estes són curvades, a diferència de les incisions rectes i allargades d'estils anteriors. El engobe roig encara s'utilisa pero és menys comú.[12] Estes es varen fabricar durant les fases Valdivia 5 (2250-2100 a. C.) i 6 (2100-1950 a. C.).
  4. Estil Bona Vista: Es tracta de l'estil Sant Pablo dut a l'extrem, en la cresta del nas molt més pronunciat i en ulls i celles representats per llínees curvades. El pèl i els braços casi que han desaparegut en este estil, i les proporcions del cos, que eren ben cuidades en els estils Valdivia, ara són més distorsionades, en caps exageradament grans i peus molt més menuts.[12]Este estil es va fabricar entre les Fases Valdivia 6 (2100-1950 a. C.) i 7 (1950-1800 a. C.)
  5. Estil Punta Arenes: Est és un dels estils menys coneguts, ya que existixen pocs eixemplars. La seua principal característica és l'utilisació del puntillisme per a decorar les figurillas i formar la cara. Es creu que este estil hauria segut tardà.[12]
  6. Estil Chacras: Les figurillas de Chacras conten en tocats fets en complicats patrons d'incisions, cares que es proyecten cap al front i ulls de l'estil "gra de café". Este tipo d'ulls seria molt típic de les figurillas de la cultura Machalilla, la qual va ser successora de Valdivia.[6] Originalment es va creure que estes figurillas solament es varen fabricar en la província de Mananbí durant la Fase Valdivia 8 (1800-1450 a. C.), no obstant eixemples d'estes s'han trobat més allà de les fronteres de dita província.[14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Figurillas de Valdivia». Museu Etnològic i de Cultures del Món.
  2. ↑ «Valdivia (3800 – 1500 a.C.)». Ministeri de Cultura i Patrimoni.
  3. ↑ Història Digital.14(23)
    6–22.ISSN 1695-6214.Consultat el 2026-06-24.
  4. ↑ Jadán Veriñez (2021). «Introducció», seu-coneiximent?Itemid=101 Valdivia, una Societat Neolítica: Nous aportes al seu coneiximent, Edicions UTM - Universitat Tècnica de Manabí, pp. 14-17. ISBN 978-9942-948-53-3.
  5. ↑ El Món Ceremonial Andino.37
    25-43.doi:10.15021/00003032.Consultat el 29-08-2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Lathrap, Donald W. (1975). Ancient Equador: Culture, Clay and Creativity, 3000-300 B.C. (en Inglés), Chicago: Field Museum of Natural History. ISBN 0-914868-01-2.
  7. ↑ «Female Fertility Figurines in the Ancient Mediterranean». Curationist.
  8. ↑ «Female Fertility Figurines in the Ancient Mediterranean» (en en-us). Curationist. Consultat el 2026-06-29.
  9. ↑ 9,0 9,1 Impacte de les Dònes en la Ciència: Gènero i coneiximent.
    453-476.Consultat el 29-08-2024.
  10. ↑ «Cultura Valdivia part de Història». RUTA DEL SOL.
  11. ↑ ISSN 2960-8120.doi:10.5281/ZENODO.18807297.Consultat el 2026-06-30.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Meggers, Betty J.; Evans, {{{nom2}}}; Estrada, {{{nom3}}} (1965). Early Formative Period of Coastal Equador: The Valdivia and Machalilla Phases (en Inglés), Smithsonian Institution Press, pp. 95-102. doi:10.5479/si.00810223.1.1.
  13. ↑ Ñawpa Pacha: Journal of Andean Archaeology.(10/12)
    1-32.Consultat el 30-08-2024.
  14. ↑ Miscelànea Antropològica Equatoriana 9.Guayaquil:
    99-133.Consultat el 30-08-2024.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_de_Valdivia&oldid=892792»