Cultura valdivia

Cultura valdivia

La cultura Valdivia va ser una cultura arqueològica precolombina que es va desenrollar durant el periodo Formatiu Primerenc, concretament des del 3800 al 1450 a. C. Esta cultura va ocupar les terres baixes de la costa del Equador, en les províncies de Santa Elena, Guayas, Els Rius, Manabí i L'Or, incloent a l'Illa Puná.És més coneguda perque va ser una de les primeres cultures d'Amèrica en portar a terme una revolució neolítica, és dir, escomençar a fabricar vasijas de ceràmica, adoptar un estil de vida sedentario, construir viles i poblats i dependre de l'agricultura per a conseguir aliments.

La cultura valdivia és principalment coneguda per les seues figurillas de ceràmica i pedra comunament conegudes com Venus de Valdivia.

Història

El història de la cultura valdivia s'estén per més de 2000 anys, i cobrix tot el periodo conegut com el Formatiu Primerenc. Per a simplificar la seua comprensió, els experts han dividit el història d'esta cultura en 8 fases, algunes de les quals tenen les seues respectives sub fases. Encara que ademés d'estes 8 fases, també s'usen els periodos primerenc, mig, tardà i terminal per a referir-se a diferents moments de l'història de la cultura vladivia.

L'orige de valdivia es remonta a la més antiga cultura Las Vegas del periodo precerámico (com el seu nom ho indica, les cultures d'este periodo no tenien coneiximent de l'alfarería). Dita cultura fabricava ferramentes de pedra casi idèntiques a les que es fabricarien més vesprada en valdivia. Es creu que ya des dels temps de Las Vegas es va iniciar el llent procés de la domesticació de plantes que al final duria a l'aparició d'una societat agrícola.

Es creu que el dacsa va ser introduït a la costa equatoriana en els últims moments del periodo precerámico, i segurament el seu cultiu va contribuir a l'aparició de la cultura valdivia. No obstant, és difícil definir el moment exacte en el que Las Vegas es va convertir en Valdivia, pero normalment s'accepta que la transició va ocórrer quan es va escomençar a fabricar objectes de ceràmica,al voltant del 4400 o el 3800 a. C.

En esta transició varen aplegar tots els canvis propis de la vida Neolítica. L'economia de caça i recolecció i l'estil de vida seminómada varen ser reemplaçats per l'economia agraría i el sedentarisme. Els primers sigles d'esta cultura es varen caracterisar per la construcció de viles i pobles i un molt ràpit creiximent de la població. Este fenomen és conegut com la Transició Demogràfica Neolítica, i els arqueòlecs ho han detectat en tot lo món. La població valdivia va alcançar el seu tamany màxim durant la Fase 3 (2800-2400 a. C.)

No obstant, despuix dels màxims de la fase 3 inicia un periodo de llenta reducció de la població. Este fenomen també és típic de la transició neolítica. Els pobles més grans varen escomençar a reduir el seu tamany ya que la gent va escomençar a migrar a les afores, a on es varen construir gran cantitat de menuts caserius.

Els últims registres de la cultura valdivia ocorren al voltant de 1450 a. C. Despuix de la seua desaparició, les àrees de valdivia varen ser ocupades per la cultura Machalilla, i posteriorment per la cultura Chorrera.

El descobriment de Valdivia

Els restants de la cultura valdivia varen ser descoberts en maig de 1956 per l'arqueòlec equatorià Emilio Estrada Icaza, qui va trobar vàries peces de ceràmica molt erosionades en el lloc de Punta Arenes, Posorja. I va ser ell mateix qui en octubre del mateix any va descobrir el lloc de Valdivia, en el qual va poder identificar per primera volta l'antiguetat d'esta cultura, va anar este lloc el que li va donar nom a esta cultura. Estrada no va tardar en contactar en els célebres arqueòlecs nortamericans Betty Meggers i Clifford Evans, a els qui va invitar a excavar el lloc.

Més vesprada en el mateix any, els arqueòlecs Carlos Zevallos Menéndez i Olaf Holm varen identificar un atre lloc valdivia conegut com a Sant Pablo, varen iniciar excavacions immediatament.

Per l'escassa informació de la que disponien estos primers investigadors, varen propondre vàries teories sobre la cultura valdivia que hui en dia han segut demostrades com equivocades. Primerament, ya que els primers llocs valdivia descoberts estaven tots junt a la mar i en zones prou àrides, estos primers arqueòlecs varen pensar que els valdivia vivien únicament dels recursos que proveïx la mar, peixcant i recolectant moluscs, sense cap coneiximent de l'agricultura. I en segon lloc, degut a que ells no havien trobat la ceràmica tosca que es podria esperar d'una cultura que a penes estava escomençant a experimentar en esta tecnologia, els primers arqueòlecs varen pensar que els valdivia no varen inventar la ceràmica per sí sols, sino que varen tindre que deprendre-la d'algú més. Meggers, Evans i Estrada varen propondre que el coneiximent de l'alfarería va vindre des de les illes del Japó, ya que hi ha moltes similituts entre la ceràmica valdivia i la ceràmica dels periodos jomón primerenc i mig. Segons estos investigadors, peixcadors jomón s'haurien perdut en la mar i les corrents els haurien arrastrat fins a les costes de l'Equador.

En els seus excavacions en Sant Pablo, en els xixanta, Zevallos Menéndez va donar en els restants d'una vasija que contenien l'impressió d'un gra de dacsa. Esta i atres evidències reunides per l'arqueòlec finalment varen demostrar que la cultura valdivia no solament coneixia l'agricultura, sino que depenia d'ella com la seua principal font d'aliments.

En els anys setanta, una nova ona d'arqueòlecs varen escomençar a realisar investigacions que varen revolucionar la nostra manera d'entendre esta cultura; En 1971, l'alemà Henning Bischof va trobar un complex ceràmic possiblement anterior a valdivia conegut com San Pedro. En 1974, Betsy Hill va crear la cronologia de 8 fases que s'usa fins a hui en dia. Un dels principals resultats d'estes noves investigacions és que es va demostrar que valdivia era prou més antiga de lo que es va pensar inicialment, inclús més antiga que els periodos jomón primerenc i mig, lo que significa que el coneiximent de l'alfarería no va aplegar des del Japó. Per un atre costat, l'arqueòlec Presley Norton va iniciar excavacions en el lloc de Loma Alta i un equip de l'Universitat d'Illinois va escomençar a excavar en Real Alt en 1974 (lloc que havia segut descobert per l'equatorià Jorge Marcos Pi en 1971). Estes excavacions varen dur noves tècniques que varen permetre als arqueòlecs estudiar l'arquitectura valdivia, tema que era desconegut fins al moment.

Política i societat

L'estudi de l'organisació social i política de cultures tan antigues és molt difícil ya que no sobreviuen registres escrits que puguen indicar-nos com funcionaven estes societats. No obstant, els experts són capaços d'entendre com es va organisar la cultura Valdivia a través de l'estudi de les seues tombes, del tamany de les seues vivendes, i del tamany i distribució dels seus poblats.

Organisació social

Alguns arqueòlecs pensen que la població Valdivia hauria estat separada en classes socials. Puix entre els sepelis Valdivia hi ha un contrast entre aquelles persones que varen ser enterrades humilment en les seues vivendes i aquelles que varen ser enterrades en centres ceremoniales, normalment composts per montículs que es troben en el centre mateix dels poblats Valdivia. Sembla llavors que els centres ceremoniales haurien segut un lloc de sepeli reservat per a les persones de classe alta. Alguns inclús creuen que la classe social podia heretar-se de pares a fills, ya que en el lloc Real Alt es varen trobar els restants d'un chiquet enterrat en una posició privilegiada dins d'un d'estos montículs ceremoniales, este chiquet hauria naixcut en la classe alta, ya que no va tindre temps en vida per a guanyar-se eixe estatus pels seus propis mèrits.

La dòna en Valdivia

Alguns han propost que la societat valdivia era de naturalea matriarcal, és dir, eren les dònes els qui controlaven la política d'aquells temps. No obstant, és extremadament difícil saber-ho a ciència certa per la falta de registres escrits. L'arqueòlec Emilio Estrada va vore les evidències d'este sistema social en l'abundància de figurillas femenines. Notablement va escriure lo següent:

Estos figurines no mostren vestimenta de cap espècie, més un, aquell que aparenta tindre una espècie de corona, tal volta indicatiu d'un règim matriarcal.

Emilio Estrada Icaza

Uns atres varen vore un sepeli molt particular com l'evidència definitiva. Es tracta del sepeli d'una dòna en el lloc Real Alt, la qual va rebre atenció molt especial. Primer, va ser enterrada en el centre del seu llogaret, en una tomba recoberta per metates. Segon, als seus peus va ser enterrat un home degollat i descuartizado, evidència d'un possible sacrifici en honor a la dòna. I tercer, hi ha uns atres de sis cossos en la mateixa tomba, que podrien ser sacrificis anteriors. No obstant, fan falta més estudis per a poder estar segurs.

Vore també

• Valdivia (Equador)
• Real Alt
• Museu Venus de Valdivia
• Illa de l'Argent
• Cultura Chorrera
• Cultura Huancavilca

Bibliografia

• Meggers, Betty J.; Evans, Clifford; Estrada, {{{nom3}}} (1965). Early Formative Period of Coastal Equador: The Valdivia and Mchalilla phases (en Anglés), Smithsonian Institution.