Anar al contingut

Cultura chorrera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura chorrera
Fragment de efigie humana de la cultura chorrera en el Museu dels Jacobinos.

La cultura chorrera o la tradició chorrera és una cultura indígena del Formatiu Tardà que va florir entre 1300 a. C. i 300 a. C. en Equador.[1]

La cultura chorrera va ser una de les cultures més esteses en l'Equador precolombí: va comprendre des de les terres baixes de l'oceà Pacífic fins a les terres altes de la cordillera dels Andes, i inclús fins al sur de Colòmbia.[1]

La cultura va ser descoberta per l'arqueòlec, historiador i professor equatorià Francisco Horta Rendón (Guayaquil, 1908&#;1970).cita requerida

Divisions regionals

Per les variacions en la ceràmica i atres cultures materials, la cultura Chorrera es dividix en variants regionals. Estes inclouen:[2]

Fase de Mafa, nort de la província d'Esmeraldes. Fase de Tachina, sur de la província d'Esmeraldes. Fase de Tabuchila, nort de la província de Manabí. Fase Engoroy, península de Santa Elena i regió costera del Guayas. Chorrera pròpiament dita, conca del riu Guayas. Fase primerenca de Jubones, surest de Guayas i província occidental de Azuay. Fase de Arenillas, província de l'Or.

Ceràmica i metalúrgia

Cànter zoomórfico de 23 cm d'alt en el Museu de Allerheiligen.

El sagell distintiu de la cultura chorrera és la seua tradició en la ceràmica, que presenta l'efigie d'un animal i una planta chiulant. Gots en pic d'estrebe i figurillas humanes fetes a partir mòles. La ceràmica funcional d'us diari era encara molt fina i estava decorada en fulls de color roig i negre, polimentades per a estar lluents. Les superfícies dels bols, botelles, gorcs i atres objectes de ceràmica estaven decorats en corts, pintura, sagells de pedra o simplement polimentats. En este mateix material també creaven complements personals com a dilatació i sagells per a fer gravats en la pell.

Les característiques decoratives inusuals de la ceràmica Chorrera inclouen pintura resistent i iridiscent.[1]

Numerosos objectes de metal i fragments varen ser descoberts en les excavacions la zona costera de Salango. Es varen fabricar objectes de coure, argent i or, principalment artículs d'èlit com joyes.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Nancy White. «South American Archaeology: Early Horizon» (en en). Indiana.edu. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2009. Consultat el 7 de giner de 2018.
  2. ↑ Zeidler, 2008, p. 468.

Bibliografia


Referències