Anar al contingut

Cultura Las Vegas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura Las Vegas

La cultura Las Vegas va ser la primera cultura arqueològica coneguda que es va assentar en els actuals territoris d'Equador. Es va desenrollar entre el holoceno i pleistoceno tardà, en la costa, entre 10.000 a. C. i 4.600 a. C. Existixen a lo manco 31 assentaments d'esta cultura en la península de Santa Elena (província de Santa Elena).[1]

El poble de Las Vegas es va dedicar a la caça, recolecció[2] i a la peixca, i ademés va desenrollar tècniques primitives d'agricultura, domesticant fa més d'11 mil anys plantes, com Cucurbita ecuadorensis, Calathea allouia i Lagenaria siceraria.[3][4] Aparentment varen utilisar ossos i espátulas en la finalitat de produir rets i textils junt a vàries ferramentes i envasos fets de closques. Adicionalment, s'especula que varen usar fusta, corfa d'arbre, bambú, i canya com a ferramentes de la seua agricultura.[5] La cultura Las Vegas representa una adaptació pre-ceràmica primerenca, prèvia a la Cultura Valdivia, i oferix observar un antecedent cultural del Periodo Formatiu en el surest equatorià.

Assentaments

[editar | editar còdic]

La cultura de Las Vegas va existir en la costa d'Equador a lo llarc de la península de Santa Elena des d'aproximadament el 8000 a. C. fins al 4600 a. És un dels primers assentaments trobats en Equador i es destaca pel seu paper en la domesticació de carabasses selvades i dacsa. També alberga un dels llocs de sepeli més grans d'Amèrica del Sur, a on es varen trobar restants d'a lo manco 192 individus. La península de Santa Elena és l'extensió més septentrional del desert coster que s'estén uns 3.000 quilómetros (1.900 milles) a lo llarc de la costa del Pacífic d'Amèrica del Sur. La ciutat de Santa Elena rep al voltant de 250 milímetros (9,8 polzades) de precipitació anualment, casi la totalitat de giner a març. Baixe l'influència de les fredes aigües de la Corrent de Humboldt, les temperatures són suaus, en un promig de 23 °C (73 °F) en solament uns pocs graus de variació estacional. La vegetació natural prop de la costa és xérica en cactus i atres plantes del desert. Terra adins, les precipitacions generalment aumenten i la vegetació es torna més variada i exuberante, canviant de desert a bosc estacionalment sec.[6]


Fa dèu mil anys, el nivell de la mar en la península de Santa Elena era 30 metros (98 peus) més baix que en l'actualitat. Per lo tant, els assentaments coneguts del periodo de Las Vegas estaven més terra adins de lo que estan ara i alguns assentaments antics poden haver segut coberts per l'aument del nivell del mar. El clima sec i la vegetació xérica semblen haver persistit a lo llarc del periodo de 10.000 anys.[7] El nivell de la mar va començar a pujar fa uns 7000 anys, reduint l'àrea de terra en la que es trobava l'assentament. Tota la vida en l'àrea hauria estat subjecta a canvis en el nivell de la mar i canvis tectónicos durant varis mils d'anys. Un entorn canviant va afectar els patrons de subsistència de la gent de Las Vegas, com ho demostra un canvi en la dieta entre els periodos primerenc i tardà de Las Vegas. Els restants de fauna sugerixen un ambient sec i boscós que no va rebre suficient pluja durant tot l'any per a convertir-se en un bosc de chapulls. Els restants vegetals sustenten este entorn; Es varen trobar abundants restants de pastures i arbustos indicatius d'un clima més sec. L'estació majorment seca que va durar la major part de l'any és típica de les regions a on es cultiva be la dacsa. Un aument en el nivell de la mar junt en una estació seca anual podria haver motivat a la gent de Las Vegas a perseguir la domesticació de plantes i la recolecció de recursos marins per a l'alimentació.

S'han identificat treinta y dos llocs de Las Vegas en la península de Santa Elena, dispersos en un àrea d'uns 25 quilómetros (16 milles) d'est a oest i 12 quilómetros (7,5 milles) de nort a sur, la majoria a lo llarc del Riu Gran i els seus afluents, inclosos el riu Las Vegas. És provable que encara queden per descobrir atres llocs similars de habitació humana prop i a lo llarc de varis centenars de milles de la costa equatoriana.[8] Abans de l'aument del nivell de la mar, les costes albergaven pantans de manglars. Les pechines de manglar eren una part notable de la dieta de Las Vegas. En l'aument del nivell de la mar, els manglars semblen haver desaparegut. Despuix d'aproximadament 6000 a. C., les pechines de manglar es reduïxen dels ensamblages de Las Vegas.

Història

[editar | editar còdic]
Museu dels Amants de Sumpa

L'evidència d'una presència humana en la península de Santa Elena s'ha datat per radiocarbono en el 8800 a. C., pero en l'inici del periodo de Las Vegas al voltant del 8000 a. C., l'evidència es torna molt més extensa. Els arqueòlecs han dividit la cultura de Las Vegas en dos periodos: Las Vegas primerenca des del 8000 fins al 6000 a. C. i Las Vegas tardana des del 6000 fins al 5600 a. La llínea divisòria entre els dos periodos és un estany en el registre arqueològic en un lloc representatiu. La cultura de Las Vegas era precerámica, lo que significa que la gent no utilisava la ceràmica. Els llocs descoberts pels arqueòlecs sugerixen que originalment es varen establir en tossals baixos i en àrees a on la vida marina i els recursos terrestres eren igualment accessibles. Els restants de fauna mostren que aproximadament la mitat de la proteïna animal consumida procedia de fonts terrestres i l'atra mitat de fonts marines. Els restants humans trobats en estos llocs també semblen indicar que els habitants de la Península de Santa Elena estaven sans i lliures d'anèmia.


Durant Las Vegas en la seua etapa primerenca, la "unitat bàsica de producció, distribució i consum social era la família menuda, relativament autosuficient, organisada de manera flexible per a portar a terme una àmplia varietat de tasques de subsistència utilisant unes poques ferramentes i instalacions generalisades". Les cases eren chicotetes i sembla que les unitats familiars es varen mudar d'un lloc a un atre per a aprofitar les fonts d'aliments estacionals. Les cases eren molt chicotetes i endebles. la gent reunidaalimentos selvades i caçats i peixos en la varietat de hàbitats de la regió: el desert, el bosc tropical sec i la costa del Pacífic. Venado, rabosot, conill, menuts rosegadors, comadreja, gose formiguer, farda, pecarí, zarigüeya, granota, boa constrictor, serp añil, loro i fardacho varen ser explotats com a aliment. També es varen recolectar en chicotetes cantitats espècies intermareales i carrancs. Els veganos de Las Vegas eren caçadors d'ampli espectre i podien caçar estes moltes espècies diferents i no dependre de cap font d'aliment.[9]

Durant el periodo tardà, el nivell de la mar va pujar, acostant els recursos marins als llocs establits. Al mateix temps, la caça major es va tornar menys abundant o simplement va ser menys caçada pels veganos de Las Vegas. Esta pèrdua de la caça major pugues haver motivat a la gent de Las Vegas a tornar-se més sedentaria per a recolectar recursos més predibles. Este estil de vida sedentario podria haver segut un factor important en el començ del cultiu de plantes. Un estil de vida més sedentario també ajudaria a fomentar comunitats més fortes. Les persones que vivien en l'àrea provablement haurien necessitat dependre més unes d'atres per a reunir suficients recursos per a sobreviure. La falta de caça major significava que es necessitava més temps per a caçar i recolectar, aixina com per a cuidar els cultius.


Posteriorment, Las Vegas va seguir depenent de la caça i la recolecció, pero en una major dependència dels peixos i mariscs de l'oceà.  La recolecció d'espècies de peixos en alta mar sugerix que la gent de Las Vegas posterior va poder haver tingut pots. Varen fer una varietat de ferramentes en puntes de pedra i os i s'ha descobert una espátula que pot haver segut utilisada per a fer rets o textils. Varen utilisar closques, fusta, bambú, juncs i corfes per a fabricar ferramentes i recipients. Les costums funeràries varen sofrir un canvi important en Las Vegas posterior. Els sepelis es varen portar a terme solament en els dos llocs principals (Lloc 80 i 66/67) de la cultura i els restants de les persones que varen morir en atres llocs es varen transportar a eixos llocs per a enterrar-los o tornar a enterrar-los. Les costums funeràries sugerixen que els dos llocs principals s'havien convertit en campaments base i centres ceremoniales. Atres llocs poden haver estat ocupats solament per temporades, ya que les famílies i les bandes es traslladaven d'un lloc a un atre per a caçar, peixcar o recolectar plantes selvades per a alimentar-se. Una comunitat més propenca podria explicar els sepelis trobats en el lloc 80. A mida que les persones varen desenrollar vínculs més forts, les pràctiques i creències podrien haver desenrollat i influenciat els rituals. Hi ha poca evidència de quin tipo de rituals es practicaven, pero sabem que els sepelis en esta àrea varen ser intencionals i varen ocórrer en freqüència. La majoria dels sepelis mostren evidència de primers i segons sepelis. En el sepeli inicial, es va colocar un cadàver en una fossa en posició flexionada. Posteriorment, els ossos d'estos sepelis varen ser desenterrados i colocats en un atre sepeli.

Els arqueòlecs no han trobat evidència de la presència de humans en la península de Santa Elena durant mil anys despuix del 4600 a. Al voltant del 3800 a. C., la cultura Valdivia apareix en la mateixa àrea a on vivia la gent de Las Vegas.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Culture <html_ent glyph="amp;" ascii="&amp;"/> Agriculture.24(2)
    31–41.ISSN 1048-4876.doi:10.1525/cag.2002.24.2.31.Consultat el 2022-10-04.
  2. ↑ Stothert, Karen E.; Dolores R. Piperno & Thomas C. Andres (2002). "New Evidence of Early Holocene Agriculture from the Coast of Equador: A Multidisciplinary Approach". Culture, Agriculture, Food and Environment 24(2): 31-41.
  3. ↑ Piperno, Dolores & Karen Stothert (2003) "Phytolith evidence for early Holocene Cucurbita domestication in southwest Equador"; Science 299(5609): 1054-1057.
  4. ↑ Piperno, Dolores R. (2006). Phytoliths: A Comprehensive Guide for Archaeologists and Paleoecologists, Lanham, Maryland: AltaMira press, p. 141, fig. 7.1a.
  5. ↑ Bryan, Alan L. (2000). "Capítul segon: The Original Peopling of Latin America". General History of Latin America. UNESCO. Retrieved 2007-05-16.
  6. ↑ «Santa Elena, Equador Travel Weather Averages (Weatherbase)». Weatherbase. Consultat el 2022-10-04.
  7. ↑ Culture Agriculture.24(2)
    31–41.ISSN 1048-4876.doi:10.1525/cag.2002.24.2.31.Consultat el 2022-10-04.
  8. ↑ «el_LasVegas.pdf Història».
  9. ↑ Latin American Antiquity.29(4)
    828–830.ISSN 1045-6635.doi:10.1017/laq.2018.55.Consultat el 2022-10-04.
  10. ↑ Raymond, p. 82


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_Las_Vegas&oldid=861880»