Anar al contingut

Lagenaria siceraria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Courge encore verte.jpg
Lagenaria siceraria[1] (Lagenaria siceraria)


Lagenaria siceraria[1] és una planta trepadora de la família de les cucurbitáceas, el frut tendre de la qual és comestible; es cultiva principalment per a ser utilisat com a recipient una volta sec. Rep els noms comuns de mate, porongo, carabassa de peregrí,[2] carabassa vinatera,[3] capallu de Chile[3] i guada de Chile;[3] guaje, bule, jícaro, porongo, acocote[4] o chú en Mèxic; choque[5] en Colòmbia; i bangaño[6] o bangaña[7] en Cuba,[8] la República Dominicana,[9] la costa Carib de Colòmbia i auyama en Veneçola.[9]

Descripció

[editar | editar còdic]

L. siceraria és una planta herbàcea anual, que produïx zarcillos axilars bífidos en els que trepa sobre la vegetació. Els talles alcancen els 9 m i són acostillados. Les fulls són pecioladas, alternes, llaugerament tri- a heptalobuladas i aproximadament reniformes, llaugerament pilosas, de fins a 30 cm de llarc; tenen una olor almizclado característic i a voltes molt intens. La planta és monoica; produïx florés unisexuales, actinomorfas i pentámeras, la corola de la qual té els pétals lliures, pubescentes i de color blanc. Són heliotrópicas.

Polinizada per insectes, produïx un frut pepónide, la forma del qual varia segons les subespecies. Inmadura, té la pell verda i l'interior blanc i carnoso, de textura similar a la carabassa (Cucurbita maxima); el cultivar 'Cougourda', especialment seleccionat per al seu consum, té un pericarpo prim, pero en la majoria de les varietats este legnifica tempranament. Pot alcançar 1 m de llarc en algunes varietats. Les llavors són numeroses, de color gris, aplanadas i de forma elíptica; el seu interior és blanc, de sabor dulzón i oleoso. La forma del frut presenta grans variacions, des de globos més o menys regulars fins a formes de botella o cilindres retortillats.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita iniciamente com Cucurbita siceraria per Juan Ignacio Molina i publicat en Saggio sulla Storia Naturale del Chili . . . 133, 355, en 1782, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[10] Finalment, seria transferida al gènero Lagenaria per Paul Carpenter Standley en Publications of the Field Museum of Natural History, Botanical Séries 3(3): 435, en 1930.[11]

Sinonímia
  • Cucumis lagenarius (L.) Dumort.
  • Cucumis mairei H.Lév.
  • Cucurbita idolatrica Willd.
  • Cucurbita lagenaria L.
  • Cucurbita leucantha Duchesne
  • Cucurbita longa hort.
  • Cucurbita siceraria Molina
  • Cucurbita vittata Blume
  • Lagenaria bicornuta Chakrav.
  • Lagenaria cochinchinensis M.Roem.
  • Lagenaria idolatrica (Willd.) Ser. ex Cogn.
  • Lagenaria lagenaria (L.) Cockerell, nom. invalidum
  • Lagenaria leucantha (Duchesne ex Lamarck) Rusby
  • Lagenaria leucantha var. clavata Makino
  • Lagenaria leucantha var. depressa (Ser.) Makino
  • Lagenaria leucantha var. hispida (Thunb.) Nakai
  • Lagenaria longissima hort.
  • Lagenaria microcarpa Naudin
  • Lagenaria siceraria (Molina) Standl.
  • Lagenaria siceraria convar. clavatina Grebenšč.
  • Lagenaria siceraria convar. cugurda Grebenšč.
  • Lagenaria siceraria f. depressa (Ser.) Hiroe
  • Lagenaria siceraria f. microcarpa (Naudin) Hiroe
  • Lagenaria siceraria subsp. asiàtica (Kobyakova) Heiser
  • Lagenaria siceraria var. gourda (Ser.) Hara
  • Lagenaria siceraria var. hispida (Thunb.) Hara
  • Lagenaria siceraria var. laevisperma Millán
  • Lagenaria siceraria var. makinoi (Nakai) Hara
  • Lagenaria siceraria var. turbinata (Ser.) Hara
  • Lagenaria vittata Ser.
  • Lagenaria vulgaris Ser.
  • Lagenaria vulgaris subsp. africana Kobyakova
  • Lagenaria vulgaris subsp. asiàtica Kobyakova
  • Lagenaria vulgaris var. depressa Ser.
  • Lagenaria vulgaris var. viscosa Eggers
  • Pepo lagenarius (L.) Moench[12]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme bangaña o bangaño, en referència a Lagenaria siceraria, deriva de la paraula banga en l'Idioma wólof que significa carabassa.[13][14]

Varietats

[editar | editar còdic]

L'espècie cosmopolita es caracterisa per ser altament versàtil en forma i tamany, havent potser una diferenciació taxonómica entre Àsia i Àfrica que és difícil d'acomodar a les #morfologia d'Amèrica,[15] i que en els cultius més populars sembla haver-se diluït en la globalisació. Els cultius que produïxen els fruts més grans es troben en l'oest d'Àfrica, i els més semblats a una serp en Àsia.[16] L'espècie posseïx cultius que es consumixen inmaduros com a verdura d'estació ("carabassetes"), populars en Àsia.

Els cultivares d'esta espècie estan íntimament relacionats en els fins als que es destinen els fruts de cada varietat.[17]

Història

[editar | editar còdic]

Domesticació primerenca

[editar | editar còdic]

Es creu que esta espècie va ser una de les primeres plantes cultivades, sobretot per a almagasenar aigua en els seus fruts. D'orige provablement africà,[18][19] L. siceraria apareix en excavacions antiquíssimes; en Àfrica i Amèrica s'han trobat restants datats al voltant del XII mileni a. C. Es presumix que va poder haver segut transportada en el curs de les migracions humanes.[20] Els fruts madurs, capaços de surar, també varen contribuir en la seua difusió cap a Amèrica,[18][16] a on ya era cultivada fa per lo manco 10 mil anys,[21][22] i era usada àmpliament abans de l'arribada de Cristóbal Colón.[23] D'hàbitat cosmopolita, li la registra des de molt antic en numeroses cultures, responent a diferents noms, com botija de pastor.

En Las Vegas, Equador,[21][24] han segut trobats fitolitos de espècimen domesticats del frut datats per radiocarbono entre 10.130 a 9.320 anys abans del present.

En el Perú és usat des de fa milenis per a l'elaboració de mates burilados. En el Con Sur és el material tradicionalment amprat per a fabricar els recipients per al mat, una beguda estimulant elaborada en els fulls de Ilex paraguayensis.


En l'acta llegislativa emesa per Carlomagno Capitulara de villis vel curtis imperii, en la que ordena les plantes que deuen ser cultivades en els jardins reals, es troba la cucurbita, identificada actualment com Cucurbita lagenaria.[25]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

El frut encara vert s'ampra com a verdura; en els cultivares de bona calitat és molt similar en sabor i textura a la zucchina (Cucurbita pepo). En China és freqüent en la gastronomia del sur, a on li'l coneix com huzi (Plantilla:Zh-cp); li l'ampra salteado o en sopas. En el Japó s'acostuma secar-ho per a la seua conservació, tallat en tires que es marinan o salen; conegut com kampyō, forma part de numerosos plats vegetarians. En l'Índia s'ampra en currys, i els fulls i brots tendres es couen i usen en sopes i guisats.

Les llavors són riques en oli comestible; en el sur d'Àsia s'utilisa per a frituras o es prepara sobre la base d'elles un quall vegetal similar al tofu. En Centroamérica les llavors torrades i mòltes s'utilisen per a preparar una beguda similar a l'orchata.

Atres varietats són sumament amargues, al punt de resultar incomestibles. Dymock sugerix que algunes poden resultar tòxiques, en efectes similars als del elaterio (Ecballium elaterium).

Medicinal

[editar | editar còdic]

La polpa fibrosa junt a les llavors té efectes laxantes i eméticos, mentres que la pell tendra i la decocció de la corfa actuen com diuréticos. Hervir, és sumament digestiu, i ajuda en el tractament de l'indigestió i l'acidea estomacal. L'extracte de les flors sembla ser moderadament antibiòtic; en China s'utilisa com a tractament per a la diabetis mellitus;[26] mentres que l'oli s'ampra com vermífugo i és aplicat tópicamente per a aliviar eczemes o ampolladuras en Amèrica.[27]

Com a recipient

[editar | editar còdic]

En Argentina, Bolívia, Chile, Uruguay, Paraguay, i Brasil, el frut sec i curat és el recipient tradicional per al mat, a tal punt que la beguda pren el seu nom per metonímia del terme quechua per a la carabassa: mati o mathi.[28]

En zones rurals de Mèxic, el guaje és secat i ahuecado per a almagasenar aigua, en esta forma se li coneix com guaje o bule; mentres que en El Salvador i Guatemala se li crida tecomate, i es tapona en un olote (lo que queda quan al elote se li lleven els grans de dacsa) o en un corcho.

Quan es talla només la base per a fabricar un chicotet plat se li coneix com jícara, i en alguns llocs també és utilisat per a que els canaris construïxquen els seus nius quan viuen en captiveri. En Chiapas, en el surest de Mèxic, se li coneix com pumpo al que té forma de botella i és amprat per a dur aigua quan es va a la parcela, i com tol al de forma globosa, per a posar les tortilles en o sense manta i que conserven lo calenta per més temps.


En tot lo món algunes varietats, les cridades calabacillas, "de botija" o "de botella", s'han amprat per a l'almagasenament i transport de líquits com cantimploras. La varietat anomenada en l'Índia katutumbi alcança gran tamany i s'ampra en Orient i en Hawái com a recipient per a presentar el menjar.

En Espanya, com en gran part d'Europa i el Nort d'Àfrica, ha quedat variada documentació sobre la botija de carabassa (calabazo, botija de pastor o barril de peregrí, entre moltes atres denominacions),[29] citada ya per Menéndez Pidal, que definia el calabazo com a terme del castellà antic usat per a designar una "vasija en forma de carabassa". Seguint la seua morfologia es va dissenyar la vasija alfarera com a part de l'aixovar o la impedimenta d'agricultors i pastors, continuant la tradició popular de referir-se a este primitiu model de cantimplora; va ser utilisada per a dur vi o aigua i aplegava a tindre una capacitat de dos litros.[30]

Com a instrument musical

[editar | editar còdic]

S'utilisa com a caixa de resonància per a la tambura, un tipo de guitarra; atres instruments de percussió i de corda també ho ampren, tal és el cas del berimbau de la Capoeira de Brasil. Aixina mateix, s'utilisa per a la construcció de varis instruments de corda, com sachaguitarra, atamisqueña, N'gonis,[31] Akontings,[32] Nyatitis,[33] Ek tara, Rudra Vina, Saraswati Vina, Sitar i Kora; i en atres instruments de percussió, com el típic mapuche wada,[34] el balafón, el güiro o el shekere.

Com a artesania

[editar | editar còdic]

En Perú existix una llarga tradició en la fabricació del mat burilado. Va mantindre diversos estils durant l'Antic Perú i es va transformar durant la Colónia. En Bolívia El Tutumo és una chicoteta població en el departament de Santa Creu, a 17 km de la capital cruceña, que du eixe nom per l'abundància de l'arbre productor del porongo; si be la paraula tutumo o totumo aludix més be a la Crescentia cujete.[35]

En Veneçola és utilisat per a elaborar la "zaranda", que és un joc tradicional originari dels indis natius, i es juga principalment en els plans veneçolans durant l'época de Semana Santa. La "zaranda" és una espècie de trompa elaborada en el frut sec d'esta planta.

Cultiu

[editar | editar còdic]

El color del clafoll és vert lluent en madurar i vira al vert clar i després a la bronzejada o marró en secar-se,[36] podent aparéixer patrons de colors variegados per #colonisació per verdet i canvis de color per les gelades.[36]

Creix de forma selvada en terrenys humits i solejats de clima templat a tropical; preferix sols circunneutrales, ampara del vent, molta humitat i un estiu càlit. Resistix mal la sequia i les gelades, pero és molt resistent a plagues i insectes. Cultivat, es planta en general en primavera, i es protegix en un hivernàcul si el clima no és favorable. Els brots i fruts per a consum alimentari es cultiven al voltant de dos mesos més tart; els de us com a recipient es recolecten cap a l'autumne.

La seua resistència ha dut a que s'use com a base per al esgall d'atres plantes anuals més fràgils, com el meló d'Alger (Citrullus lanatus) o el meló (Cucumis melo).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Notes on Lagenaria and Cucurbita (Cucurbitaceae) - Review and New Contributions.».Python.44(2)
    245-308.
  2. ↑ «L'us de la carabassa de peregrí (Lagenaria Siceraria) en Espanya».Revista de folklore.(223)Consultat el 26 de març de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  4. ↑ Malaret, August (1970). , Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  5. ↑ «Choque, muisquismo» (en és). muysca.cubun.org. Consultat el 20 de novembre de 2020.
  6. ↑ «bangaño translation in English | Spanish-English dictionary | Revers». mobile-dictionary.revers.net. Consultat el 2021-02-16.
  7. ↑ «bangaña | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-02-16.
  8. ↑ «bangaño» (en és). Els diccionaris i les enciclopèdies sobre l'Acadèmic. Consultat el 2021-02-16.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Com s'escriu Vangaña o Bangaña» (en és). www.corregime.com. Consultat el 2021-02-16.
  10. ↑ «Cucurbita siceraria» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-05-08.
  11. ↑ «Lagenaria siceraria» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 d'agost de 2014.
  12. ↑ «Sinònims en Tropicos». legacy.tropicos.org. Consultat el 8 de novembre de 2022.
  13. ↑ «Esclaus negres en Cartagena i els seus aportes lèxics».
  14. ↑ «El lèxic negre-africà de Sant Basilio de Palenque - Centre Virtual ...» (en és). yumpu.com. Consultat el 2021-02-16.
  15. ↑ «Nou mate de l'Uruguay (Lagenaria siceraria var. laevisperma)».Darwiniana.7(2)
    194–197.ISSN 0011-6793.Consultat el 7 de març de 2020.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Diversity in landraces and cultivars of bottle gourd (Lagenaria siceraria; Cucurbitaceae) as assessed by random amplified polymorphic DNA».Genetic Resources and Crop Evolution.48(4)
    369–380.ISSN 1573-5109.doi:10.1023/A:1012079323399.Consultat el 7 de març de 2020.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Vegetable Cultivar Descriptions for North America | Cucurbit Breeding» (en en-us). Consultat el 7 de març de 2020.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Kistler, Logan; Álvaro Montenegro; Bruce Smith; John Giffordd; Richard Greene; Lee Newsoma and Beth Shapiro (2014) Transoceanic drift and the domestication of African bottle gourds in the Americas; PNAS 111(8): 2937–2941.». pgl.soe.ucsc.edu. Consultat el 27 de giner de 2017.
  19. ↑ N’dri, A. N. A.; B.I.A. Zoro; L.P. Kouamé; D. Dumet; I. Vroh-Bi (2016) "On the Dispersal of Bottle Gourd [Lagenaria siceraria (Mol.) Standl.] Out of Africa: a Contribution from the Analysis of Nuclear Ribosomal DNA Haplotypes, Divergent Paralogs and Variants of 5.8S Protein Sequences"; Plant Molecular Biology Reporter 34(2): 454–466.
  20. ↑ «An Asian origin for a 10,000-year-old domesticated plant in the Americas».PNAS.102(51)
    18315-18320 data= 20 December 2005.doi:10.1073/pnas.0509279102.Consultat el 17 de novembre de 2009.
  21. ↑ 21,0 21,1 Piperno, Dolores & Karen Stothert (2003) "Phytolith evidence for early Holocene Cucurbita domestication in southwest Equador"; Science 299(5609): 1054-1057.
  22. ↑ Piperno, Dolores R. (2006). , Lanham, Maryland: AltaMira press, pp. 141, fig. 7.1a.
  23. ↑ «Cucurbitaceae--Fruits for Peons, Pilgrims, and Pharaohs». University of Califòrnia at Los Angeles. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2013. Consultat el 2 de setembre de 2013.
  24. ↑ Piperno, Dolores (2011) "The Origins of Plant Cultivation and Domestication in the New World Tropics"; Current Anthropology 52 (supplement 4): 453-470 (458).
  25. ↑ «Paris, Harry S.; Daunay, Marie-Christine; i Janick, Jules (2011): «Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe», artícul en anglés en la revista Oxford Journals. 30 de setembre de 2011.» (en en). academic.oup.com. Consultat el 8 de novembre de 2022.
  26. ↑ Duke, James A., 1929-2017. (1985). [1], Reference Publications. OCLC 10558661. ISBN 0-917256-20-4.
  27. ↑ Moerman, Daniel I.,. [2]. OCLC 38002531. ISBN 0-88192-453-9.
  28. ↑ «Els argentins prenem cent litros de mate per any». Consultat el 15 de maig de 2013.
  29. ↑ Car Bellido, Antonio. ([2008]). [3], Molt Ilustre, Antiga i Real Germandat dels Sants de Lebrija, p. 25. OCLC 733631353. ISBN 84-96191-07-9.
  30. ↑ Lizcano, 2000, p. 264.
  31. ↑ «N'GONI arpa Kamele Ngoni | Instrument de corda Africà | Kaypacha». www.kaypacha.com.ar. Consultat el 7 de març de 2020.
  32. ↑ «AKONTING | Instrument de corda Africà | Kaypacha». www.kaypacha.com.ar. Consultat el 7 de març de 2020.
  33. ↑ «NYATITI Lira de Kènia | Instrument de corda Africà | Kaypacha». www.kaypacha.com.ar. Consultat el 7 de març de 2020.
  34. ↑ Moesbach, Ernesto Wilhelm de (1992). [4] (en és), Andres Bell. ISBN 978-956-13-0970-8.
  35. ↑ Utensilis típics cruceños no queden en l'oblit [5] archivat en Wayback Machine. en Sabors de Bolívia. Consultat 14/07/2016
  36. ↑ 36,0 36,1 «Gourd Seed List». www.seedman.com. Consultat el 7 de març de 2020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLizcano Teulada2000">Lizcano Teulada, Jesús María (2000). Diputació Provincial de Ciutat Real (ed.). . ISBN 978-84-7789-166-6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lagenaria_siceraria&oldid=820695»