Quechua meridional

[[:|{{{2}}}]] El quechua meridional és un macro-dialecte quechua conformat per un conjunt de varietats d'eixa llengua mútuament inteligibles assentades en el sur de Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes de Bolívia en Chile i Argentina, aixina com en la província argentina de Santiago del Estero.

És amprada por entre 6 millons a 7 millons de persones,Plantilla:Referenciar sent per això la més estesa de les llengües quechuas i de les originàries d'Amèrica. Actualment, és llengua oficial en Perú en les zones a on predomina o s'usa (segons la Constitució vigent) i a nivell nacional en Bolívia.

Classificació

El quechua meridional pertany a la branca de les família quechua coneguda com Chinchay i està emparentat majorment en el quichua norteny, parlat principalment en Equador i la selva nort peruana.

Història

Época colonial

Fra Dumenge de Sant Tomás O. P., flare dominico que segons el seu propi testimoni va aplegar al Perú en 1540, va anar el primer misionero que va deprendre la llengua de la regió central de Perú durant la seua tasca evangelizadora, i després va predicar en la seua pròpia llengua als natius dels actuals Departaments de La Llibertat, Ancash, Lima, Ica, Apurímac, Huancavelica, Ayacucho, Junín i Huánuco. En 1560, com a frut del coneiximent de la llengua dels naturals, va publicar en Valladolit les dos primeres obres en quechua, la Gramàtica o art de la llengua general dels indis dels regnes del Perú, i el Lexicón o vocabulari de la llengua general del Perú, per Fra Dumenge.

El diputat limeño Juan de Balboa va ser el primer catedràtic de llengua quechua (llengua quichua), quan es va organisar l'Universitat de Sant Marcos en 1576, i el primer peruà que en ella es va graduar de doctor. Posteriorment, en 1608 Diego González Holguín (1552 -1618) va publicar el Vocabulari de la llengua general de tot el Peru cridada qquichua o del Inca.

Cap a 1680 s'editen les obres Rapte de Proserpina... i Uska Pawqar, el fill pròdic de Juan d'Espinoza Medrano, El Lunarejo, lo que va donar inici al cridat Sigle d'Or de la lliteratura quechua [meridional]. Durant este periodo es compon l'obra Ollantay. Després de la derrota de la rebelió de Túpac Amaru II (1781), no solament en Perú, sino en tota Amèrica espanyola, es va prohibir l'us de roba i llengua natives, aixina com tota manifestació de costums i atres formes de socialisació distintes de les dels peninsulars. En això es va iniciar el decliu de les èlits andinas i va sorgir un estigma social contra l'idioma que aumentarà i s'accentuarà, encara despuix de l'Independència . També s'introduïxen veus estranyes com tayta del llatí 'tata' per a nomenar al clerc, es distorsiona la veu quechua supay com a traducció de diable (entitat de la cultura persa assimilada per Occident) i apareixen atres neologismes lligats als interessos de l'Iglésia i de l'imperi espanyol.

Sigles XIX i XX

Durant la Febra del Caucho, quan numerosos exploradors varen solcar els grans rius de l'Amazonía peruana, en la selva nort es va establir com llengua vehicular el quechua lamista, prou estés en la zona de Moyobamba en esta época.

La derrota peruana en la Guerra del Pacífic va propiciar el resorgiment d'èlits andinas, especialment en el Cuzco, epicentre del resorgiment del teatre quechua.

Cap al XX, el teatre va cedir pas a la poesia i als estudis científics moderns del quechua. No obstant, és també l'época del progressisme en els Andes, a on les llengües originàries, aixina com les seues costums, eren vistes com a rumbs del desenroll de les nacions, per lo que l'incipient educació rural es va dirigir a la directa substitució de les mateixes pel castellà. El treball del Institut d'Estudis Peruans i l'impuls d'Alberto Escobar i la publicació de sengles diccionaris de sis varietats del quechua i de les seues respectives gramàtiques. Al respecte, Escobar diu

"La reivindicació de la llengua quechua i de la seua ocupació varen escomençar el 27 de maig de 1975 en la Llei 21156. La llengua prehispánica més àmpliament difosa en el Perú es trobava proscrita, llegal i socialment, des de l'insurrecció de Túpac Amaru en 1780. La seua oficialisació en el país, en ranc equivalent al de la llengua castellana és, per tant, una decisiva mida de política cultural."

En els anys 1950, la migració rural va propiciar un accelerat procés de tongada de les llengües indígenes pel castellà com a llengua materna en tota Amèrica Llatina. El XX va significar també l'oficialisació del quechua en Bolívia i Perú i l'implementació de programes d'Educació Intercultural Bilingüe (fins a llavors, l'instrucció estatal es donava només en espanyol). El diari La Prensa va publicar lliçons de quechua de Demetrio Tupac Yupanqui en els cinquanta. En 1970 es va crear en l'Universitat Ricardo Palma la Facultat de Llengües Modernes i es va establir l'ensenyança de l'idioma quechua.

El XXI la traducció de Trilce al quechua, l'aparició d'El Quixot en quechua, l'organisació de concursos de narrativa i poesia en quechua, com el de l'Universitat Nacional Federico Vila-real. El mestrage de Cultura Andina de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú i publicació de diversos diccionaris per autors individuals.

Actualitat

Hi ha diversos préstams de l'espanyol per a les bestreta tecnològiques, com el cas, radyu (‘ràdio’), encara que en Bolívia s'utilisa wayrasimi. En Perú, l'emissora estatal Ràdio Nacional del Perú propaga espais radials en quechua per a noticieros i programes agraris matinals.

Dialectologia

El quechua meridional és l'única llengua de la branca Quechua IIC o Chinchay meridional, branca que conta en major inteligibilitat i menor divergència que el restant de dialectes quechua. Els dialectes (variants geogràfiques) en que conta este sistema són:

• Quechua ayacuchano
• Cuzco-Collao
  • Cuzco
    • Quechua cuzqueño
    • Arequipa-L'Unió
    • Apurímac oriental
  • Collao
    • Caylloma
    • Quechua puneño
    • Quechua norboliviano
    • Quechua sudboliviano
• Quichua santiagueño

Existixen alguns atres dialectes proposts dins del Cuzco-Collao com el puneño o el apurimeño l'inclusió del qual o no pertinença a alguna de les variants ací discutides és controversial.

Fonologia

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

Les sílabas del quechua meridional es componen com a mínim d'una vocal com núcleu. Per regla general, accepten una consonant en posició d'atac i coda (principi i fi de sílaba, respectivament); no obstant, els préstams més recents poden acceptar fins a dos consonant en atac, especialment en consonant líquides. De comú, les paraules no presenten hiats, encara que en la quichua de Santiago del Estero, es elide la aproximante labial /w/ quan es presenta entre dos vocals obertes, v. g. /ta. wa/ [ta. a]. L'entonament i l'accentuació tenen rols menors; les paraules són greus llevat quan s'emfatisa una paraula, cas en el qual la paraula és aguda.

Fonema vocàlics

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i /i/		ɯ /o/
Oberta		a /a/

Es distinguixen tres fonema vocàlics: una vocal oberta /a/, una no redonejada /i/ i una vocal tancada posterior no redonejada /ɯ/. La pronunciació precisa d'estos fonemas vocàlics varia en el seu entorn fonètic. El veïnat d'una consonant uvular produïx alòfons més centralisats com [ɑ], [i], [ɛ], [o], [ɔ] i la de la semiconsonant palatal /j/ també provoca un alvançament de /a/ a [æ].

Sobre les consonants, es presenta una alta diversificació producte de diversos canvis diacrònics han afectat este inventari original. El modern quechua meridional conta en tres nassals /m, n, ɲ/ quatre oclusives /p, t, k, q/, una africades /t͡ʃ/, dos fricatives (tres en el quechua santiagueño) /s, (ʃ), h/, dos aproximantes /j, w/ i tres líquides /ʎ, ɾ, l/. En les varietats Cuzco-Collao, per molt provable influència del aimara, es varen afegir eyectives i aspirades al repertori fonémico d'oclusives i a la africada. En la varietat ayacuchana, la oclusiva uvular /q/ s'emet com fricativa /χ/, lo que provoca una neutralisació en la fricativa glotal /h/ que varia lliurement en la velar /x/. En els Cuzco-Collao, vàries consonant tenen alòfons en posició final: la africada /ʧ/ en posició final és pronunciada fricativa [ʃ], les oclusives /p, k, q/ finals són articulades com [h, x, χ] i les nassal bilabial /m/, com [ŋ].

Per un atre costat, es registren a lo manco dos expansions o adició majors del conjunt de consonant. Pel contacte prolongat en el castellà, s'han incorporat plosivas sonores com /b/, /d/ i /g/, allí a on el quechua originalment distinguia entre sonores i sordes, ademés de la fricativa retrofleja [ʐ] i de la fricativa bilabial [ɸ] entre els principals préstams, com en bindiy (vendre), Diyus (Deu), tirigu (blat), tilifunu (teléfon) o karru [kaʐo] (carro).

Fonema consonàntics

		Bilabial	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Uvular	Glotal
Nassal		m /m/	n /n/		ñ /ɲ/
Oclusiva	Simple	p /p/	t /t/	ch /t͡ʃ/		k /k/	q /q/
	Aspirada	ph /pʰ/	th /tʰ/	chh /t͡ʃʰ/		kh /kʰ/	qh /qʰ/
	Eyectiva	p' /pʼ/	t' /tʼ/	ch' /t͡ʃʼ/		k' /kʼ/	q' /qʼ/
Fricativa			s /s/	sh /ʃ/				h /h/
Aproximante	Central				i /j/	w /w/
	Lateral		l /l/		ll /ʎ/
Vibrant			r /ɾ/

Alguns fonema són préstams llingüístics del idioma aimara. Tals com les consonant eyectives /q´, k´, t´/, les aspirades /qh, kh, chh/ i inclús la /l/.

Escritura

L'ortografia del quechua meridional és actualment usada per moltes institucions del Perú i de Bolívia, inclusivament en l'educació. La diferència en Bolívia i Argentina és que s'usa «j» en lloc de «h» per al sò [h]. La norma conté estructures originàries de les variants orals del quechua II-C, (sobretot el quechua ayacuchano i quechua cuzqueño). Eixemples:

Ayacucho	Cuzco	Quechua meridional	Traducció
[upjaj]	[uhjaj]	upyay	«beure, prendre»
[otχa]	[usqʰa]	utqha	«ràpit»
[λamkæj]	[λaŋk’æj]	llamk'ai	«treballar»
[ɲoχanʧik]	[ɲoqanʧis]	ñuqanchik	«nosatres, as (inclusivo)»
[-ʧka-]	[-ʃa-]	-chka-	(sufix d'aspecte progressiu: «estar...-ndo»)
[puŋʧaw]	[p’oŋʧaj]	p'unchaw	«dia»

Les següents lletres s'usen per al vocabulari quechua heretat i per a préstams del aimara:
a, ch, chh, ch', h, i, k, kh, k', l, ll, m, n, ñ, p, ph, p', q, qh, q', r, s, (sh), t, th, t', o, w, i.

Aixina com generalment en l'ortografia oficial de totes les variants quechuas les lletres i / o no s'usen per a paraules quechua heretades perque els sons corresponents són alòfons d'i / o que apareixen junt a q, qh, q'.

Les següents lletres són usades solament en préstams del espanyol i atres idiomes (no de l'aimara):
b, d, i, f, g, o.

Gramàtica

Artícul principal → Gramàtica del quechua meridional.

En l'aspecte gramatical, el quechua meridional conserva moltes característiques comunes en el restant de la família llingüística. És una llengua aglutinant, forma paraules per mig de l'adició de varis sufixs a les seues raïls. Per l'estructura de les seues sintagmas, el quechua és una llengua de núcleu final, v. g. els adjectius antecedixen als sustantius, i per a les alocució deícticas s'usen postposiciones. Sobre el allineament dels arguments, el tipo preferit és Subjecte Objecte Verp (SOV), encara que estos elements tenen relativa llibertat per a intercanviar llocs. El seu allineament morfosintàctic és nominatiu-acusatiu, contant en el cas gramatical acusatiu i marcant els verps transitius tant en la persona del subjecte com la del objecte.

Morfologia

Les morfemes del quechua destaquen per ser prou regulars. Les raïls de les paraules quechuas poden ser lliures o lligades. Les raïls nominals són generalment lliures, mentres que les raïls verbals, terminades sempre en vocal, són sempre depenents. Els úniques afijos usats en el quechua són sufixs. Per la seua funció, es poden classificar en flexivos i derivatius; també li'ls agrupa segons el tema al que poden agregar-se com a nominals, verbals i clíticos.

En quant la flexión nominal, les raïls quechuas admeten sufixos flexivos de número, persona i cas. Per eixemple, en la raïl crida:

• flamakuna: 'flames' (número)
• flamayki: 'la teua flama' (persona)
• flamawan: 'en la flama' (cas)
• flamaykikunawan: 'en les teues flames'

Sobre la flexión verbal, les raïls quechuas admeten amalgamas de número i persona, sufixos de temps, de subordinació, de condicionalidad i d'imperatividad. Per eixemple, en la raïl rima- ("parlar"):

• rimanki: '[tu] parles" (número i persona)
• rimarqanki: '[tu] vares parlar' (temps passat)
• rimaptiyki: 'si [tu] parles...' (condicionalidad)
• rimai: 'parla' (imperatiu)

Els sufixos derivatius permeten el canvi de categoria gramatical en dos sentits contraris: la nominalisació i la verbalisació. Un conjunt sufixos derivatius verbals tenen la capacitat de canviar ademés la valència del tema verbal.

• qullqi (argent) → qullqiyuq (el que té argent)
• yaku (aigua) → yakunayai (fer tindre ganes d'aigua, donar sigau)
• puri- (caminar) → puriq (caminante)
• kuti- (tornar) → kutimui (tornar cap a ací, retornar)

Evidencialidad

L'actitut o la certea del parlant respecte a l'informació donada s'expressa per mig dels sufixos enclítics, afijos que modifiquen virtualment qualsevol paraula. Per eixemple, en yaykurqan (ell/ella va entrar):

• yaykurqanel meu (en certea)
• yaykurqanchá (endevinació)
• yaykurqansi (no comprovat)
• yaykurqanchu (pregunta)

Sintaxis

El quechua és una llengua SOV:

Michiqkuna		wayñutam		takichkanku.
pastors		huayno (acus.)		estan. cantant
Els pastors estan cantant huayno.

Com sol ocórrer en este tipo de llengües, el núcleu sintàctic va darrere dels elements que ho complementen, aixina el quechua té posposiciones i no preposicions, i la paraula que fa d'adjectiu s'antepon al que califica substantiu i l'adverbi antecedix al verp:

wawa (bebé) + wasi (casa) → wawa wasi (casa de beus, guarderia)

chunka (dèu) + chiwchi (pollet) → chunka chiwchi (dèu pollets)

mana (no) + rurana (factible) → mana rurana (impossible)

Bibliografia

• Rodolfo Cerrón-Palomino (1994). Quechua meridional, diccionari unificat quechua–castellà, castellà–quechua. Lima, Biblioteca Nacional del Perú.
• Óscar Chávez Gonzals (2017). Urin Qichwa. Siminchik allin qillqanapaq: chankakunapaq qullawkunapaqwan. Lima, Editorial Texts. 72 pp., ISBN 9786124686832
• César Itier (2017). Diccionari Quechua Sureño - Castellà. Lima, Editorial Commentarios. 303 pp., 3900 entrades, ISBN 9789972947094

Vore també

• Wikiproyecto relacionat
• Quechua bolivià
• Lliteratura quechua
• Gramàtica del quechua meridional
• Quechua ayacuchano
• Quechua cuzqueño
• Wikipedia en quechua Sobre Wikipedia quechuahablante escrita en Quechua Meridional Unificat.
• wikipedia. org Qhichwa Simipi Wikipidiya La Wikipedia en la llengua Quechua.

Diccionaris

• org/qu-es/? idioma=en Diccionari Quechua Sureño Normalisat - Espanyol en org Aulex. org.
• archive. org/web/20110824235645/http://portal. perueduca. edu. pe/Docentes/xtras/pdf/dicc_cusco. pdf Yachakuqkunapa simi qullqa, Qusqu Qullaw Qhichwa Simipi Diccionari ilustrat del Quechua Meridional Normalisat, Ministeri d'educació peruà (2005).
• illa-a. org/cd/diccionarios/DicQuechuaBolivia. pdf Apurimaqpaq Runasimi Taqe Diccionari de Quechua Apurimeño (2007).
• illa-a. org/cd/diccionarios/DicQuechuaBolivia. pdf Iskay simipi yuyayk’ampla (Bolívia) Quechua Sureño Normalisat 2007. (Única diferència: en Bolívia s'usa la J en lloc d'H)
• archive. org/web/20120322103244/http://72.249.45.140/cd/diccionarios/DicAMLQuechuaOrig. pdf Simi Taqe, Qheswa - Espanyol - Qheswa 2005 Diccionari Quechua cuzqueño - espanyol, Acadèmia Major de la Llengua Quechua (2006).
• archive. org/web/20110705235915/http://72.249.45.140/cd/diccionarios/VocabvlarioQqichuaDeHolguin. pdf Vocabulari de la lengva general de tot el Perv cridada lengva Qquichua o del Inca El Quechua Cortesano del Cuzco, 1608 Diego González Holguín

Cursos

• org/admin/language_folders/quechuadecusco/user_uploaded_files/links/File/MANUAL_GRAMATICA_QUECHUA. pdf Gramàtica del Quechua Qosqo-Puno-Qollaw Ricardo Cahuana (2007).- curse escritura del Cuzco-Collao, per a quechuahablantes.
• pucp. edu. pe/estudios/cursos/quechua/ RunasimiNet - Curs de Quechua Meridional Unificat. Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
• andes. org/q_grammar. html Lliçons bàsiques de quechua en espanyol i anglés.

Vore també

• Anex:Llengües indígenes americanes en wikipedia

Enllaços externs

• archive. org/web/20110912100131/http://blog. pucp. edu. pe/media/226/20060701-Propuesta%20para%20la%20escritura%20quechua. pdf Proposta per a l'escritura quechua P. Carreno, Runasiminet.
• http://www. slideshare. net/marcoslukcha/cinco-sufijos-unificados-del-quechua Cinc sufixos unificat del quechua normalisat
• runasimi. de/qillqana. htm Ortografia quechua - totes lletres, les ben i les mal escrites L'escritura segons l'ortografia Quechua Normalisat.
• archive. org/web/20120114012736/http://www. arch. cam. ac. uk/~pah1003/quechua/Sp/Sounds/Spelling/UnifiedSpellingAndRegionalVariation. htm Ortografia oficial i variació regional L'escritura estandardisada per als dialectes quechuas sureño.
• quechua. org. uk/Sp/Sounds/Home/HomeSpelling. htm Pronunciació i Escritura del Quechua Explicació d'algunes de les qüestions sobre l'escritura per a l'estàndart lliterari de Quechua Meridional Normalisat
• runasimi. de/siqillum. htm Alfabet oficial del Cuzco
• unmsm. edu. pe/bibvirtualdata/Tesis/Human/carbajal_sv/carbajal_sv. PDF La determinació de la frontera dialectal del quechua ayacuchano i cuzqueño en el departament d'Apurímac Vidal César Carbajal Solís.
• iai. spk-berlin. de/fileadmin/dokumentenbibliothek/Indiana/Indiana_11/IND_11_Adelaar. pdf Aymarismes en el Quechua de Puno Willem Adelaar (1987).

[[:|{{{2}}}]] Plantilla:Llengües indígenes americanes en wikipedia