Crescentia cujete

Archiu:Calabash Tree (Crescentia cujete).jpg

Crescentia cujete (Crescentia cujete)

Crescentia cujete és un arbre de la família de les bignoniáceas, originari de la zona intertropical d'Amèrica.

Descripció

Arbre menut o arbust d'uns 5 metros d'altura, s'estén des de Mèxic fins a Brasil, incloent a les Antilles. Branques escasses, grosses, tortuosas, formant una copa àmplia i oberta. Tronc de corfa grisa, plana a llaugerament escamosa en eixemplars chicotets i alguna cosa fisurada en els grans. Les fulls són simples i menudes, 4-15 x 1-4 cm, oblanceoladas, àpiç retuso a acuminado, en fascículos situats en branques curtes. Florés blanc-verdosas o café-verdosas sorgixen dels troncs o branques grans. El frut de clafoll leñosa té aspecte esfèric i se suspén del tronc o de les branques més grosses; des de temps precolombinos s'ha utilisat per a confeccionar #artesania i recipients.

Distribució i hàbitat

Pot trobar-se en zones humides com el sur de Mèxic, no obstant soporta ben periodos prolongats de falta d'aigua, com per eixemple en el sur d'Hondures o en les zones costeres del nort de Veneçola i Colòmbia. Es troba també en les zones tropicals de Bolívia, en Perú, Brasil, aixina com en les costes i Amazonía d'Equador i Colòmbia. És un arbre molt longeu i pot créixer en terrenys pedregosos.

Usos

És un arbre de fullage i porte ornamental empleat en proyectes paisagístics. Les parts més aprofitades són les frutes i llavors. S'elaboren diversos objectes en el clafoll dels fruts, que és prou llaugera i resistent. L'aprofitament del frut ha segut estudiat a partir de 1498 en Centroamérica. És considerat un complement proteic per al ganado; de la seua llavor s'extrau oli i de la polpa, sucre i etanol.

La varietat coneguda com a morro en El Salvador, produïx fruts chicotets d'uns 10 centímetros de diàmetro, posseïx un aroma agradable i les seues llavors servixen de base per a elaborar la beguda típica coneguda com a orchata de morro. En Colòmbia és usada particularment com a recipient endurit per al dolç de llet o manjar blanc, típicament del Cauca i Valle del Cauca. En Mèxic, en l'estat de Tabasco, tradicionalment s'ha usat el frut com a recipient per a prendre el pozol, que és la beguda típica d'eixa regió, també s'usa com a artesania per a llaurar les jícaras. Els habitants de la ciutat de Tapachula, Chiapas fabricaven les jícaras usades per a prendre l'aigua per a banyar-se (a jicarazos) en els banys de les antigues casonas que contaven en enormes tancs. En Equador li'l coneix com a mat i és amprat tradicionalment per a servir aigua o té de guayusa, chicha de chonta o de yuca; també és un utensili molt típic en la província de Napo. En Hondures s'elaboren recipients semblants a gots i bols, el nom dels quals és guacal; a la llavor se li crida morro.

Usos en la medicina popular

Tradicionalment la fruta en decocció es pren per via oral per a tractar la diarrea, dolor d'estòmec, refredats, bronquitis, tós, asma, i uretritis. La medicina tradicional li atribuïx als fulls propietats per a tractar la hipertensió. La polpa del frut és apreciada per a us medicinal. Algunes investigacions han mostrat que té propietats anti-hemorrágicas. Aixina mateix té composts que ajuden en la curació de malalties respiratòries lleus.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 626. 1753.

Sinonímia

• Crescentia acuminata Kunth
• Crescentia angustifolia Willd. ex Seem.
• Crescentia arborea Raf.
• Crescentia cujete var. puberula Bureau & K.Schum.
• Crescentia cuneifolia Gardner
• Crescentia fasciculata Miers
• Crescentia plectantha Miers
• Crescentia spathulata Miers

Nom comú

• Güira cimarrona de Cuba
• Güira de les Antilles

• Calabacito de chicha
• Morro en Guatemala i El Salvador
• Bule o guaje en Mèxic
• Jicaro, huacal o huacal de morro en Hondures, El Salvador i sur de Mèxic
• Tecomate en El Salvador i Mèxic
• Cutuco en El Salvador
• Pilche, que la seua (en el poble Kichwa de la Amazonía) o mate ample (en la Província de Manabí) en Equador
• Wingo o pate ("serma" en nort de Cajamarca) en Perú
• Jícaro en Nicaragua, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Hondures i Mèxic (a on el frut es diu jícara)
• Totuma o tapara en Veneçola
• Totumo en Colòmbia i Panamà (el clafoll sec en forma de recipient es coneix com totuma)
• Choca en Cordillera Oriental de Colòmbia
• Totumo o calabazo en Panamà
• Tutuma en Bolívia
• Higüero en República Dominicana
• Calbasse en Guadalupe
• Mat en Valle del Cauca (Colòmbia)
• Higüera o dita en Puerto Rico

Vore també

• Lagenaria siceraria (utilisat com a recipient i en atres fins)

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Crescentia cujete.