Pepónide

Meló escrit (Cucumis melo grup Cantaloupe) i cort travessera mostrant la placentaació d'un pepónide.

Un pepónide (del llatí pepo) és un frut que les seues característiques distintives varien segons els autors, pero compartixen el fet de que definix a lo manco al frut més típic de les cucurbitáceas (a lo manco els gèneros del meló d'Alger -Citrullus-, del meló -Cucumis-, i de carabasses de Cucurbita).

Segons LH Bailey, citat per Whitaker i Davis (1962) i en la mateixa definició que autors més moderns com Simpson (2005, 2010), el pepónide és un frut d'ovari ínfero (és dir, en l'extrem distal del frut deu ser visible la marca que varen deixar el periant i el androceo despuix de caure, i potser poden vore's el periant i androceo marchitos encara insertos en el frut, i la paret del frut, el pericarpi, està formada pel teixit de l'ovari i el teixit receptacular que ho envol); en placentaació parietal, les placentes intruses del qual ocupen en general casi per complet l'interior de l'ovari -lo més típic en cucurbitáceas-, encara que hi ha controvèrsia sobre la seua interpretació. Una atra interpretació de les placentes és la de, Leins i Galle (1971), vore també:261 Leins (2000:110-112) o Leins i Erbar (2010), que indiquen que els septos són parets carpelares, en este cas les placentes s'originarien prop del centre de l'ovari, estiguen fusionades en el centre o no. En alguns gèneros s'ha informat que les placentes es fusionen en el centre tornant a l'ovari plurilocular i la placentaació axial.

Existixen atres definicions de pepónide com la de Schaefer i Renner en Kubitzki (ed. 2010) que ho definixen com una baya de clafoll acorazar (Citrullus, Cucumis, Cucurbita). "En els hàbitats en estació seca a on la major part d'estes espècies es troba, els fruts de clafoll acorazar permeten la maduració de la llavor per un periodo de temps més prolongat, que continua encara en acabant de que el restant del refillol vegetatiu s'ha secat". Pero en madurar la coraza el frut ya està madur per a la percepció del gremi que ho consumix. La coraza aumenta en unes semanes a anys segons l'espècie el temps d'almagasenament de les llavors, lo que dona temps a que els animals grans els troben (Barlow 2000).

És un frut sincárpico (en els carpelos units en un únic pistil). En ocasions els falsos septos i la polpa es reabsorben i es forma una gran cavitat central. Est és el tipo de frut de les carabasses del gènero Cucurbita (zapallos).

Els fruts inmaduros de les espècies cultivades són en general grans i massiços, i varen perdre a lo manco la major part de les cucurbitacinas que caracterisen a la família i que li donen el sabor amarc i tòxic. Moltes cucurbitáceas es consumixen inmaduras, cuites com a substituts de les carabassetes o zapallitos (vore carabasseta) o crues la manera de pepinos.

Alguns pepónides posseïxen el exocarpio tan endurit que es denominen popularment carabassas: els de Lagenaria, Cucurbita, Sicana. Pero no totes les carabasses (bayas de clafoll dur) són pepónides, és dir procedixen d'un ovari ínfero. Vore anfisarca (del neo llatí amphisarca): "En sentir de Desvaux, definix aixina este frut: 'frut plurilocular, polispermo, indehiscente, dur en la part externa i carnoso interiorment'. Dícese dels fruts del baobab (Adansonia) i del calabacero o tutumo (Crescentia). Es tracta puix de fruts sincárpicos procedents d'ovaris súperos, en els carpelos tancats, de exocarpo dur, llenyós, i ho restant del frut carnoso i en llavors numeroses. Comparar en pepónide."

• Cort travessera d'ovari i frut de Cucurbita
• Ovari. En una interpretació, els 3 falsos septos corresponen en les 3 placentes profundament intruses. En este cas cada placenta porta 4 files d'òvuls, dos a cada costat del fals septo.
  Ovari. En una interpretació, els 3 falsos septos corresponen en les 3 placentes profundament intruses. En este cas cada placenta porta 4 files d'òvuls, dos a cada costat del fals septo.
• Frut collit inmaduro.
  Frut collit inmaduro.
• Frut collit molt tempranament madur. En Cucurbita els teixits centrals degeneran en una cavitat fibrosa en madurar.
  Frut collit molt tempranament madur. En Cucurbita els teixits centrals degeneran en una cavitat fibrosa en madurar.

Capes de pericarpi

Les capes de pericarpi varen ser revisades per Barber (1909) citat per Whitaker i Davis (1962), i es dividix en sis teixits distintius la descripció dels quals és generalisada en totes les cucurbitáceas:

"Pell" o exocarpio (epicarpi + hipodermis) raspat que deixa vore la capa de mesocarpi extern, en este frut verdosa alguna cosa blanquecina.

1. Epicarpi. Les cèlules en la seua major part poligonales, formant una capa en empalizada (palisade layer), al voltant de les estomes són freqüentment elongados. Les cèlules estan en la seua paret exterior i en les seues parets radials cuticularizadas i alguna cosa coloreadas.

2. Hipodermis. Poques o moltes capes de cèlules isodiamétricas que formen el teixit baix de l'epicarpi. Les cèlules són alguna cosa engrossades i ocasionalment pitted. A lo manco en les carabasses, Lagenaria siceraria, l'epidermis i hipodermis formen part de la "pell" -skin- del frut, que en eixes carabasses és la que queda lustrosa després del curat i de llevar la cutícula cerosa que la cobrix. Aparentment segons autors com Simpson (2005), l'epicarpi i l'hipodermis formarien el exocarpio coriáceo (en aspecte de cuiro), les capes de mesocarpi són carnosas.

3. Mesocarpi extern. Cèlules isodiamétricas en celulosa o en parets esclerenquimatizadas i pitted ("cèlules pedra" -stone cells-, etc.) que formen una zona clarament definida que varia d'unes poques a moltes cèlules de gruixa.

4. Mesocarpi mig. Cèlules grans i usualment isodiamétricas, de parets primes, moltes voltes turgentes en una vacuola acuosa (watery cell sap) i contenen una chicoteta cantitat d'almidó. A esta capa pertanydria la part blanca de la "clafoll" del meló d'Alger, i la capa vede que rodeja la polpa taronja d'alguns zapallos (Cucurbita).

5. Mesocarpi intern. Moltes capes de cèlules de parets primes que s'assemblen molt al mesocarpi mig. Per eixemple és la capa que forma la massa central de teixit rosat, blanc o groguenc en Citrullus (meló d'Alger) (:294), en Cucurbita les cèlules són grans (:275) i esta capa ocupa també el centre del frut, a on en Cucurbita hi ha una massa de fibres resistents rodejades dels restants del parènquima desintegrat que ha format una cavitat.

6. Endocarpi. Cèlules molt chicotetes de paret prima i tangencialment elongadas, ordenades costat a costat en distints grups, que formen un teixit prim i transparent. En algunes varietats esta capa es manté tan fermament adherida a la llavor seca que alguns autors la descriuen com la capa més externa dels tegumentos de la llavor. Teppner (2004) la flama "placenta-epidermis" (placenta epidermis) i indica que pot no estar present (:265). Informa que en alguns casos reemplaça funcionalment a l'epidermis abortada, llavors s'adherix més fortament al restant de la testa formant part de el "mant de la llavor" (seed mantle) pero "mai pot ser una part tan integral del mant com l'epidermis normal per lo que és més o menys removible de forma mecànica" (:285-286).

Fruts inmaduros

A l'esquerra, fruts inmaduros de Luffa acutangula i de Momordica charantia en venda en un mercat.

Els fruts inmaduros de les cucurbitáceas són característics i molts d'ells popularment es reconeixen com a tals (en noms com gourds), l'estadi inmaduro és molt més conservat que el frut madur, que pot ser molt més variable. Fruts com els de Luffa (el gènero de l'esponja vegetal) i de Momordica (gènero que en madurar és dehiscente i expon les llavors ariladas per a la dispersió) són reconeixibles com gourds. Pero poques definicions de pepónide els inclouen.

Bibliografia

Dos llibres s'han publicat sobre cucurbitáceas, la família dels pepónides:

• Whitaker, T. W., & Davis, G. N. 1962. Cucurbits. Botany, Cultivation, and Utilization. London Leonard Hill [Books] Limited. Interscience Publishers, Inc. New York. Una llectura clàssica, molt citada.

• Robinson, R. W., & Decker-Walters, D. S. (1997). Cucurbits. Cab international. Una llectura actualisada que inclou cultiu, malalties, usos, classificació...