Fitolito

Archiu:Phytolithe-buliforme.JPG

Fitolito flabeliforme

Un fitolito és una biomineralizaació d'orige vegetal. Una biomineralizaació és la precipitació d'un mineral resultant del metabolisme d'un organisme viu, és dir, de la seua activitat celular. És un procés vital pel qual els organismes guanyen en estructura i massa. En general les biomineralizacions estan relacionades en una funció fisiològica específica, resultant llavors els biominerales beneficiosos per a l'estructura dels organismes, front a l'acció de la gravetat.

Per caràcter transitivo llavors, un biolito pot ser definit com tot cos mineralizado integrant de teixits orgànics produït per substàncies ergásticas (substàncies produïdes per l'activitat metabòlica pròpia o com a resultat de la mateixa). Segons el tipo d'organisme d'orige es poden classificar en zoolitos (d'orige animal) i fitolitos (d'orige vegetal) (Bertoldi de Pomar, 1975; Zucol, 1992).

En lo particular un fitolito també pot ser definit des d'un punt de vista sedimentológico com una porció mineral d'una planta, per lo comuna microscòpica, que apareix formant part d'una roca sedimentaria (Teruggi, 1984).

Segons l'agent mineralizante es poden distinguir els calcibiolitos (l'agent dels quals és una substància càlcica) i els silicobiolitos (formats per sílice amorfa). Abdós poden ser d'orige animal (calcizoolitos o silicozoolitos) o d'orige vegetal (calcifitolitos o silicofitolitos) respectivament (Bertoldi de Pomar, 1975; Zucol, 1992).

Christian Gottfried Ehrenberg (1854) definix al fitolito, d'acort a la definició que va donar per a biolito, és tot cos mineralizado integrant de teixits orgànics que són produïts per substàncies ergásticas (resultants del metabolisme); en particular, els "fitolitos són biolitos d'orige vegetal, de tamany microscòpic i naturalea química preferentment silícea o càlcica".

Mulholland (1985) definix als silicofitolitos com a cossos microscòpics de sílice opalina produït per les plantes. Esta definició permet incloure als cossos síliceos dels vegetals vius, com els cossos trobats en forma disociada en distints tipos de substrat (Zucol, 1992). Els silicofitolitos són llavors biominerales de sílice formats en els teixits vegetals. El silici (Si) que les raïls absorbixen en forma d'àcit monosilícico (H₄SiO₄) de la solució del sol és depositat com a sílice amorfa hidratada (SiO₂.nH₂O) en espais inter o intracelulars (Blackman, 1971; Piperno, 1988, 2006). En general, el depòsit pren la forma de la cèlula de caixa, per lo que és possible associar una forma fitolítica en una cèlula o un teixit. De la mateixa manera que els fitolitos poden reflectir formes que permeten reconéixer teixits, és possible identificar el tàxon productor. Numerosos estudis han senyalat i demostrat la relació entre les formes fitolíticas i la sistemàtica (Twiss et al., 1969; Brown, 1984; Piperno, 1988; Wallis, 2003).

Els restants botànics recuperats de contexts arqueològics constituïxen una font d'informació sobre diversos aspectes de la vida de les poblacions. Les plantes no solament són font d'aliment, sino també tenen un paper primordial en les activitats socials i ceremoniales, com a element rellevant en la diferenciació social, en el ritual i en la mitologia.

L'anàlisis de fitolitos és una de les tècniques arqueobotánicas usades en l'identificació de restants vegetals en contexts arqueològics. Consistix en la "identificació i interpretació de cossos opalinos de sílice" . Els fitolitos són cristals de sílice que es formen en l'epidermis de les plantes, açò és cèlules vegetals que s'han mineralizado i es presenten en una estructura cristalina similar a la de l'ópal. Es formen per la precipitació del sílice dissolt en aigua que les plantes absorbixen del sol, que es deposita principalment en els espais intercélulares del teixit epidérmico de fulls, brots i raïls. En depositar-se esta substància pren la forma de les cèlules que recobrix i encapsula. Estes partícules presenten formes distintives i es conserven en el sol, quan la matèria orgànica de la planta a on es varen formar ha desaparegut.

Els fitolitos recuperats de mostres de sols de contexts arqueològics permeten l'identificació de la vegetació existent en el passat. La recuperació, identificació i anàlisis dels fitolitos proveïx específicament informació per a determinar patrons de subsistència, dieta, desenroll de tècniques agrícoles, us de plantes, identificació i reconstrucció d'antigues vegetació.

El Laboratori de Fitolitos s'ha dedicat principalment a colaborar en proyectes d'investigació en interés en l'aplicació d'estudis paleoetnobotánicos a totes aquelles activitats humanes relacionades en plantes. Esta colaboració ha segut principalment a través de l'estudi de mostres de sols obtingudes durant excavacions arqueològiques en l'objectiu d'estudiar:

Condicions paleoambientales.

Subsistència i dieta.

Tècniques agrícoles.

Definició d'àrees d'activitat.

Identificació de materials usats en cestería o cordes.

Identificació de plantes usades com a materials constructius.

La participació del laboratori en proyectes d'investigació consistix en:

La colaboració en el disseny i elaboració de proyectes d'investigació arqueològica, a on s'aplique l'anàlisis de fitolitos. En tals casos es proporciona l'assessoria necessària per a la planeaació d'estratègies de mostreig en excavacions arqueològiques i participació en treball de camp. Este servici es brinda tant a investigadors de el IIA, com d'atres institucions nacionals i internacionals. L'elaboració de proyectes per al desenroll d'anàlisis de fitolito com una tècnica arqueobotánica. Açò es realisa per mig de la formació de coleccions comparatives per a l'identificació de fitolitos i pel desenroll de procediments i tècniques de laboratori que fan més efectiva l'aplicació de l'anàlisis de fitolitos. Estudis etnobotánicos, etnohistóricos i nutricionals que permeten un millor enteniment de l'us i aprofitament de les plantes. Açò permetrà una millor interpretació dels materials, ademés de la possible participació en proyectes d'atres subdisciplinas de l'antropologia com l'etnologia i l'antropologia física.

Fitolitos en Argentina

En 1843, Ehrenberg troba fitolitos de mostres sedimentarias de Patagonia i de Terra del Fòc. ÉL també tenia mostres argentines recolectades per Darwin: Fi "rovina" blanc usat per originaris per a pigment.

• Rovina del llit inferior de barrancas de Mont Bell.

Rovina adherida a restants fòssils de barrancas de Punta Alta. Rovina d'una dent de Mastodont de barrancas del riu Carcaraná (província de Santa Fe).[1]

Estes determinacions li varen donar a Darwin pensar la seua hipòtesis de l'orige estuárico dels sediment pampeanos.

Joaquín Frenguelli, en 1930, focalizó el valor d'eixos estudis, i va tractar de convéncer als científics argentins de treballar sobre eixos microfósiles. La seua discípula Hetty Bertoldi de Pomar (B. de P.) va sintetisar estudis geològics, edafológicos, limnológicos i botànics en relació en els fitolitos. Entre 1970 a 1985, B. de P. estudia els fitolitos (dispersos en sediment, orige botànic, anatomia i fisiologia del sílice vegetal). Atres investigadors varen aplicar eixos coneiximents en sedimentología i en petrologia.

La falta de "conducta teòrica" (expansió, contracció de sols argentins), es deu a que en la composició dels sols pampeanos argentís casi el 20 % del seu rovina són silicofitolitos vegetals. ( Pecorari, Guerif i Stengel i tesis doctoral Dr. Carlos Pecorari)

Referències

• Bertoldi de Pomar, H. 1971. Ensaig de classificació morfològica dels silicofitolitos. Ameghiniana 8(3-4): 317-328.
• Bertoldi de Pomar, H. 1975. Els silicofitolitos: Sinopsis del seu coneiximent. Darwiniana 19: 173-206.

Blackman, E. 1971. Opaline silica bodies in the range grasses of southern Alberta. Canadian Journal of Botany 49: 769-781.

Brown, D. A. 1984. Prospects and limits of a phytolith key for grasses in the Central United State. Journal of Archaeological Science 11: 345-368. Ehrenberg, C. G. 1854. Mikrogeologie. 2 Vol. 374 p. Leopold Voss. Leipzig. Piperno, D. R. 1988. Phytolith analysis: an archaeological and geological perspective. Sant Diego: Academic Press. Piperno, D.R. 2006. Phytolith. A comprehensive guide for archaeologist and paleoecologist. Altamira Press. 238 pp. Teruggi M. 1984. Diccionari Sedimentológico Vol.II. Roques aclásticas i sols. Ed. Científica Argentina LIBRAT (ECAL). 236pp. Buenos Aires Twiss, P.C.; Suess, E. i Smith, R. M. 1969. Morphological classification of grass phytoliths. Soil science of America, Proceedings 33:109-115. Wallis, L. 2003. An overview of leaf phytolith production patterns in selected northwest Australian flora. Review of Palaeobotany and Palynology 125: 201-248. Zucol, A. F. 1992. Microfitolitos: I. Antecedents i terminologia. Ameghiniana, 29(4): 353-362.