Illa de l'Argent
Illa de l'Argent[1] és una chicoteta illa front a les costes de Manabí, Equador,[2] que forma part del Parc nacional Machalilla.[3] Venint descobrint el marqués don Francisco Pizarro varen trobar en este illa argent i joyes d'or usats pels indígenes, d'ahí el nom d'Illa de l'Argent.[4] Es pot aplegar a ella en barco des de la ciutat de Port López, de la que es troba separada per uns 40 quilómetros.[1]
L'illa conta en un far per a la navegació des de l'any de 1888.[5]
En pertànyer a la costa equatoriana es considera el punt extrem oest del territori continental Extrems de l'Equador
Naturalea
En Illa de l'Argent existix una gran diversitat d'espècies animals.[6] Per eixemple, vàries espècies de alcatraz, incloent el alcatraz patiazul (Sula nebouxii), alcatraz patirrojo (Sula sula), i el alcatraz de Naixca (Sula granti). També trobem l'au denominat fregata i una atra espècie que es troben ací és el llop marí suramericà (Otaria flavescens). Els delfins, com el delfí tacat tropical (Stenella attenuata) es poden trobar en les aigües propenques a l'illa. Va ser visitada per William Dampier en l'any 1684, qui la va descriure com un lloc habitat per moltes tortugues marines grans.[7]
Les visites guiades es realisen en un parell de senderes diferents.
-
Dos Alcatracez Patiazules, un mascle i una femella (dreta), se'ls distinguix perque la femella té la pupila de l'ull més dilatada. -
Fregatas en l'Illa de l'Argent, el mascle té una bossa gular que pot inflar per a atraure les parelles.
Història de l'Illa
Temps precolombins
En l'illa de l'Argent es troben restants arqueològics d'indígenes natiu americans que van des del periodo formatiu fins al final del periodo precolombí, cobrint un interval de temps de més de 3 mil anys. Es creu que l'illa no va estar habitada de manera permanent, sino que els indígenes de zones propenques organisaven viages periòdicament per a visitar-la. Calvez l'illa va ser un lloc sagrat o alguna espècie d'Illa temple a on les persones peregrinaban per a deixar ofrenes.[8]
Les evidències més antigues de visites humanes a l'illa provenen de la cultura Valdivia, que va habitar les costes de l'Equador continental i va ser una de les primeres cultures de les Américas en adoptar un modo de vida sedentari, basat en l'agricultura i l'us de la ceràmica. Els arqueòlecs varen trobar els restants d'una barraca Valdivia en la secció de l'illa coneguda com a Punta Escala, la qual va ser datada al periodo Valdivia VI, al voltant de 2000 anys abans de cristo. Entre les coses que es varen trobar dins d'esta barraca estava una lasca d'obsidiana, lo que resulta molt curiós degut a que l'obsidiana no solament que no es troba naturalment en l'illa, tampoc es troba en les costes propenques. Açò significa que esta lasca d'obsidiana va tindre que haver segut transportada des de molt llargues distàncies, segurament des de la serra equatoriana. Estos restants de la cultura Valdivia són les evidències més antigues de la navegació en alta mar en Amèrica del sur.[8]
També existixen restants de la cultura successora de Valdivia, la cultura Machalilla.[8]
La següent cultura en deixar evidències de les seues visites a l'illa va ser la cultura Engory, la qual pertany a la tradició Chorrera. En el lloc conegut com a Pampa dels Chiulets es varen trobar gran cantitat de chiulets que varen pertànyer a esta cultura, estos varen donar nom a este punt de l'illa. És possible que este lloc haja segut utilisat per a realisar concerts rituals i inclús danses tradicionals. També s'han trobat ofrenes de pedres semipreciosas i abundants hams per a la peixca. Entre els restants deixats per esta cultura destaca una botella silbato de ceràmica en la figura d'una mona, esta és una de les poques botelles d'este tipo que han segut trobades per arqueòlecs i excavades en tècniques apropiades.[8]
La realisació dels rituals musicals en la Pampa dels Chiulets i l'entrega d'ofrenes a l'illa varen continuar despuix de la cultura Chorrera, sent portats a terme per la cultura Baïa. Estos també varen dur a l'illa escultures humanes fetes en ceràmica per a ser simbòlicament sacrificades trencant-les a colps.[8]
Pare ser que despuix dels temps de Baïa, les visites a la vista es varen detindre per un periodo de més o menys 700 anys, fins que finalment, ya en els moments més tardans del periodo precolombí, les cultures Manteña i Milacre-Quevedo varen tornar a fer visites a l'illa per a deixar ofrenes. Durant este periodo també s'han trobat ofrenes fetes per cultures del Perú, com vasijas provinents de la cultura Chimú i vàries ofrenes Incas, entre les quals es troben varis sepelis.[8]
Sepelis incas
Sembla ser que en l'illa es varen trobar 4 sepelis incas, ya que si ben els arqueòlecs solament varen poder recuperar 2 esquelets, varis tesors trobats per saquejadors en l'illa apunten a que atres dos esquelets incas varen ser destruïts pels lladres de tombes. Es tractaven de sepelis del Capac Vedriola, un antic ritual inca en el qual chiquets i chiquetes del Cuzco eren enviats a totes parts del imperi per a ser sacrificats en llocs sagrats coneguts com huacas.[8]
Entre les ofrenes oferides a les sacrificades es trobaven varis aribalos d'estil inca en miniatura, alfileres de coure, or i argent, vàries estatuillas venus dels mateixos metals i spondylus i una gran astral de pedra.[8]
Aparició de la Verge Maria
En l'actualitat en les yumbadas danses ceremoniales dels yumbos es reunixen en l'iglésia de la Mercé ya que existix la tradició oral de que en dita iglésia existix una pedra sagrada. Açò està conectat en el història de la conquista i l'aparició de la verge de la Mercé en l'Illa de l'Argent, actual província de Manabí. Va ser Portoviejo una ciutat per la que els espanyols desembarban durant la conqusita de l'imperi incaico. L'illa de l'argent que queda en els voltants de dita ciutat va ser l'escenari a on els conquistadors primer varen trobar els restants incaicos i despuix varen presenciar l'aparició de la Verge de la Mercé. Per esta raó esta pedra a on varen vore la Verge va ser duta a Quito i es troba en l'iglésia d'esta orde. Es creu que esta image correspon a una representació d'una Mare sostenint a un fill i que tenia com a nom María Meseia, segons les notes de l'arqueòlec Seville:[9][10]
Hi ha una illa junt als pobles de la costa a on tenen una casa d'oració feta a manera de tenda de camp, toldada de molt riques mantes llaurades, a a on tenen una image d'una dòna en un chiquet en els braços que té per nom María Meseia: quan algun té alguna malaltia en algun membre, hácele un membre d'argent o d'or i oferix-los i li sacrifiquen davant de l'image certes ovelles en certs temps.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 https://web.archive.org/web/20080325080659/http://www.dibam.cl/descarga_rec.asp?aneu_recurs=46
- ↑ https://web.archive.uyrg/web/20111107093307/httpholawww.ecuadorciencia.org/videos.asp?aneu=5017
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2019. Consultat el 30 de març de 2011.
- ↑ Crònica del Perú, Capítul IV- Pedro Cieza de León 1553
- ↑ «Lighthouses of Equador» (en inglés). Consultat el 21-09-2023.
- ↑ «L'avifauna de l'illa de l'Argent, Parc Nacional Machalilla, Equador, en notes sobre nous registres».Cotinga.
- ↑ Dampier, William (1691). A New Voyage Round the World.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Illa de l'Argent, Equador: An Oceanic Sanctuary from circa 2000 bce to 1531 ce».Waves of Influence : Pacific Maritime Networks Connecting Mexico, Central America, and Northwestern South America.Consultat el 22-09-2023.
- ↑ «¿Saps quànts decrets varen ser firmats en honor a la Verge Maria de la Mercé? Esta és el història de la proclamada patrona en Quito, Equador» (en és). Quines Notícies. Consultat el 2023-11-16.
- ↑ «"L'obra del dia" :VIRGEN DE LA MERCED» (en és). Casa de la Cultura Equatoriana. Consultat el 2023-11-16.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de la Plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.