Cultura machalilla
Machalilla va ser un poble precolombino que es va localisar en la zona costera de la partix sur de l'actual Equador, en les actuals províncies de Manabí i Santa Elena.[1]
Orige
[editar | editar còdic]Els indicis d'excavacions arqueològiques, han trobat similituts en els patrons de disseny de ferramentes trobades en Equador i en Mesoamérica. Açò indica que la cultura Machalilla, podria haver estat en contacte en les cultures mesoamericanas, rebent estes les seues influències.[2]
Es pot considerar emparentada en la cultura valdivia, en una clara evolució en el treball de la ceràmica. És característica d'esta cultura la deformació dels cràneus, en sentit vertical i occipital, deformació que també queda representada en les figures de ceràmica, i que segurament respon a raons estètiques i a un indicatiu de posició social. També són característics els recipients en torres en forma d'estrebe i decoració en bandes roges.
Per evidències presents en dos esquelets que varen ser trobats en 1962 pels arqueòlecs nortamericans, s'ha pogut conéixer la pràctica de la deformació del cràneu en un sentit. Esta manipulació de la forma del cràneu li la practicava quan l'individu estava en vida i en tota seguritat des dels seus primers anys. S'ha pogut comprovar que els machalilla varen mantindre una important relació en atres cultures i pobles lluntans com els de Mèxic Occidental, puix s'han trobat vasijas similars a les d'esta cultura en l'actual estat de Colima, a on habitava la cultura capacha, fa aproximadament 1500 anys a. C.
També la seua influència va ser notable en la costa peruana entre els anys 700 i 800 a. C., aplegant a inferir que va existir un intercanvi de traces culturals entre els tutishcainyos i els machalillas. Inclusivament, el desenroll d'estudis posteriors va permetre asseverar a Donald Ward Lathrap que Machalilla va estar present en el desenroll de les cultures “chavinoides” del Marañón.
Alimentació i vivenda
[editar | editar còdic]La seua alimentació es va basar de la mateixa manera que en valdivia- principalment en l'agricultura i en l'aprofitament dels recursos marins, per ad açò utilisaven, rets per a la peixca en la vora i hams fets de madreperla per a les aigües profundes.
Les vivendes machalilla -de les que existixen evidències en Salango- tenien forma rectangular i s'alçaven sobre pilotes. Com una innovació sobre costums funeràries es referix, els machalillas enterraven als seus deudos en l'interior de les seues vivendes. Els hòmens eren bons peixcadors mentres que les dònes recolectaven els fruts per a alimentar a les seues famílies
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura machalilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.