Cultura chavín
Chavín de Huántar o cultura chavín és una cultura arqueològica del Antic Perú que es va desenrollar durant el Horisó Primerenc (1200 a. C.-400 a. C.)[1][2] Va tindre el seu centre de desenroll en la lcalitat de Chavín de Huántar, que està ubicada a 2 km de la confluència dels rius Huachecsa i Mosna, en la conca alta del riu Marañón (en l'actual departament de Áncash).
El concepte de "cultura Negra" no deu confondre's en un espectre artístic denominat "chavinoide", que comprén expressions anteriors al propi Chavín.
Tradicionalment, el desenroll principal de Chavín es considera com un «horisó cultural» per les seues influències artístiques i religioses presents en atres cultures contemporànees a ella. Gran part d'aquell desenroll històric correspon al Periodo Formatiu, específicament al Formatiu Mig i al Formatiu Superior, que té com a característiques l'intensificació del cult religiós, l'aparició de la ceràmica estretament relacionada en els centres ceremoniales, l'intensificació del cultiu del dacsa i la papa, el perfeccionament de les tècniques agrícoles i el desenroll de la metalúrgia i la textilería.
Va ser l'arqueòlec Juliol César Tello Rojas qui la va descobrir i va considerar com la «cultura matriu» o «mare de les civilisacions andinas»,[3] i que era d'orige amazónico. No obstant, descobriments recents sugerixen que la civilisació de Caral ―del periodo Precerámico Tardà― és més antiga que Chavín.[4]
Juliol Cessar Tello va plantejar que la cultura chavín[2] va ser d'orige amazónico per les múltiples representacions de l'iconografia selvática en les seues manifestacions artístiques, especialment en la ceràmica. En el seu màxim apogeu Chavín de Huántar, centre principal chavín, actual Patrimoni Cultural de l'Humanitat,[5] va ser un important centre ceremonial i centre d'irradiació cultural l'influència de la qual es va estendre per gran part de la costa i serra dels Vages del Perú.
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]
El centre ceremonial de la cultura Chavín de Huántar es troba ubicat en la Zona de Conchucos, en el costat oriental de la cordillera Blanca, en la confluència dels rius Mosna i Huachecsa, afluents del riu Marañón, en l'actual districte de Chavín de Huántar,[6] en la província de Huari (regió Áncash). Té com a coordenades 9° 35′ 33.99″ S, 77° 10′ 42.43″ O i una altitut de 3150 m s. n. m.
La cultura Chavín es va estendre per gran part de la regió andina comprenent pel nort fins als actuals departaments peruans de Lambayeque i Cajamarca i pel sur fins als actuals departaments peruans d'Ica i Ayacucho, per això és considerada una cultura panandina. No està clar que en tots els llocs a on s'aprecia la cultura chavín, fòra predominant la llengua i l'etnicitat dels habitants de Chavín de Huántar.
Orige mitològic
[editar | editar còdic]Els pobles del carreró de huaylas i conchucos, narren els seus temps primigenis per mig del mit dels deus huari:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Patrimoni de Chavín de Huántar», artícul en el lloc web Perú Bicentenario 2021.
- ↑ 2,0 2,1 El gentilici més correcte ―des del punt de vista de la formació de gentilicis― seria «els chavines» i «les chavinas» (com «els romans» i «les romanes») o «els habitants de Chavín» (com «els habitants de Roma»), pero el gentilici més usual és «els chavín» (equivalent a l'incorrecte «els roma»). Ademés deu notar-se que és incorrecte utilisar la mayúscula en els gentilicis (com en «
els Chavines» o «els Romans»): deu escriure's «els chavines». - ↑ Tello, Juliol C. (1960): Chavín, cultura matriu de la civilisació andina (en revisió de Toribio Mejía Xesspe), primera part, volum II. Llima (Perú): Publicació Antropològica de l'Archive Juliol C. Tello de l'UNMSM, 1960.
- ↑ «Caral - Arqueologia del Perú». www.arqueologiadelperu.com.ar. Consultat el 18 de giner de 2020.
- ↑ Lloc arqueològic de Chavín, patrimoni cultural de l'humanitat, artícul publicat en el lloc web de l'Unesco.
- ↑ «Municipalitat Distrital de Chavín de Huántar». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 28 de setembre de 2011.
- ↑ «Santiago Antúnez de Mayolo. Electricitat i desenroll.». INKARI. Consultat el novembre de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1990).American Anthropologist.92(1)
- 85-95.doi:10.1525/aa.1990.92.1.02a00060.Consultat el 22 de novembre de 2016.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Burger, Richard L. (2008): «Chavín de Huántar and its sphere of influence», en Handbook of South American Archeology, editat per H. Silverman i W. Isbell. Springer, New York. Pàgines 681–706.
- The Ancient Americas: art from sacred landscapes.Art Institute of Chicago, i Museum of Fine Arts (Houston).Chicago (Estats Units):
- 265–277.
- Del Bust, José Antonio: Perú preincaico. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima: El Comerç, 2011. ISBN 978-612-306-033-6.
- Druc, Isabelle C. (2004): «Ceramic diversity in Chavín de Huántar, Perú», en revista Latin American Antiquity 15 (3): págs. 344-363; 2004.
- Kauffmann Doig, Federico (2002): Història i art del Perú antic (tom 2). Lima: Peisa, 2002. ISBN 9972-40-214-2.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- (2014).Revista Cultura i Droga.Mestrage en Cultura i Droga, Universitat de Caldas.Manizales:21
- 13-34.ISSN 0122-8455.doi:10.17151/cult.drog.2014.19.21.2.
- Silva Sifuentes, Jorge E. T. (2000): «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú. Lima: Lexus, 2000. ISBN 9972-625-35-4.
- Villanueva Sotomayor, Juliol R.: El Perú en els temps antics (Història preínca i inca). Publicat pel diari Ull, edició fascicular, 2001. Edició i impressió: Quebecor World Perú. Depòsit Llegal: 150103 2001-2408.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura chavín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.