Anar al contingut

Universitat Nacional Major de Sant Marcos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat Nacional Major de Sant Marcos

La Universitat Nacional Major de Sant Marcos (UNMSM) és una universitat pública d'investigació ubicada en la ciutat de Llima, Perú. És la primera universitat establida en l'Amèrica continental,[1][2][3][nota 1] la primera universitat en ser fundada oficialment per real recapte i autorisada per real cèdula en Amèrica,[4][5][6] i la de major temps en funcionament ininterromput des del seu establiment en el continent;[4][7][8] per lo que és reconeguda com l'universitat més antiga d'Amèrica,[9] i figura en documents i publicacions oficials com a «Universitat del Perú, Decana d'Amèrica».


Si be l'institució va tindre els seus inicis en els estudis generals que es varen brindar en el convent del Rosari de l'orde de Sant Dumenge —actual Basílica i Convent de Sant Dumenge— cap a 1548, la seua fundació oficial i real va ser gestada per fra Tomás de Sant Martín i es va concretar el 12 de maig de 1551 en el decret de l'emperador Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic.[10] En 1571 l'universitat és reafirmada per mig de bula papal de Pío V, adquirint també el grau de pontifícia.[11][12] Durant el Virreinato l'universitat va tindre baix tutela un total de quatre coleges majors: el Colege Real i Major de Sant Martín, el Colege Real i Major de Sant Felipe i Sant Marcos, el Real Colege de Sant Carlos —enfocat en dret i lletres, derivat de la fusió dels dos anteriors— i el Real Colege de Sant Fernando —enfocat en medicina i cirugia—. En els temps de l'emancipació l'universitat va adquirir un rol principal en la formació de varis líders gestors de l'independència del Perú i les Américas. Mentres que en l'era republicana, l'Universitat de Sant Marcos va ser l'entitat absorbent de l'educació superior oferida en aquell llavors també pel Colege Major de l'Independència, el Colege Major de Sant Carlos i el Colege Guadalupe.[13] Posteriorment, en 1946, l'institució va oficialisar el seu nom actual i denominació com a universitat Nacional i Major.[14] Els documents fundacionals i l'archiu històric colonial de l'universitat, el qual preserva documents i

escrits dels sigles XVI, XVII, XVIII i XIX, formen part del Registre de la Memòria del Món de l'UNESCO, en reconeiximent del seu significancia per a la memòria colectiva mundial.[15]

En les seues 475 anys 

de funcionament, l'Universitat de Sant Marcos ha passat i contat en vàries sèus i locals, dels quals manté i destaquen: la «Casona de Sant Marcos», part de l'àrea i de la llista d'edificacions del centre històric de Lima que varen ser reconegudes com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1988;[16][17][18][19] el campus de la Facultat de Medicina «Sant Fernando», inaugurat en 1901 per a la primera escola de medicina del país; i la cridada «Ciutat Universitària», que des de 1960 és la seua sèu principal, per lo que allí s'ubiquen la majoria de facultats, la biblioteca central, l'estadi universitari i el rectorat. L'institució conta actualment en 81 escoles professionals, agrupades en 20 facultats, i estes a la seua volta en 5 àrees acadèmiques, sent l'universitat peruana en la major diversitat de programes de pregrado i postgrau. Conte ademés en dos centres culturals, dèu museus, diverses biblioteques, una clínica i consultoris universitaris, un fondo editorial, entre uns atres.


L'Universitat de Sant Marcos és actualment la ORD institució peruana en producció científica, tant anualment[20] com en l'acumulat històric.[21][22] Aixina també, ha aplegat a posicionar-se en el ORD lloc a nivell nacional en determinades edicions de diverses classificacions acadèmiques d'universitats,[23][24][25][26][27][28][29][30][31] sent una de les tres úniques universitats peruanes que alguna volta varen alcançar tal ubicació, aixina com l'única pública en conseguir-ho. Conta en licenciamiento institucional de dèu anys otorgat per la Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària i en una acreditació institucional internacional.[32] A la data, vintiun Presidents de la República del Perú,[33] sèt candidats peruans als Premis Nobel de Física, Lliteratura i

Pau,[34] i l'únic peruà guanyador d'un Premi Nobel[35][36][37] han segut egresados i/o professors d'esta casa d'estudis. Per la seua rellevància històrica i acadèmica, l'Universitat de Sant Marcos és usualment referida com l'institució educativa més important i representativa del Perú.[23][38][39][40][41][42][43][44]

Història

[editar | editar còdic]

Resenya històrica

[editar | editar còdic]

Sigle XVI

[editar | editar còdic]

L'orige de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos és també l'orige oficial de l'educació superior en el Perú i Amèrica; este es remonta als Estudis Generals duts en els claustres del Convent del Rosari de l'Orde de Sant Dumenge —actual Basílica i Convent de Sant Dumenge—, prop de la plaça d'Armes de Lima cap a 1548. Tenien com a objectiu principal formar i educar al clero en els nous territoris incorporats al Imperi espanyol. Posteriorment, el cabildo limeño enviaria a Espanya a fra Tomás de Sant Martín i al capità Jerónimo de Aliaga, els qui —en gran part gràcies a les gestions del primer— conseguixen l'orde de fundació de l'universitat per part de l'emperador Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic i la reina Juana I de Castella, filla dels reis catòlics, per mig de la real recapte expedida el 12 de maig de 1551 en Valladolit; d'eixe modo es va efectuar oficialment la fundació de la Real Universitat de la Ciutat dels Reis, també referida com a Real Universitat de Lima.[45][46] La llectura també de la real cèdula, que va autorisar oficialment el funcionament de la «Universitat de Lima», va indicar com a missió: «adoctrinar als veïns d'estes terres en la fe cristiana i la sumissió al Rei». En este principi, l'universitat va començar a funcionar oficialment el 2 de giner de 1553, en la Sala Capitular del Convent de La nostra Senyora del Rosari de l'Orde de Sant Dumenge, baixe la direcció del seu primer rector fra Juan Batiste de la Roca; la càtedra inicial va ser dictada per Andrés de Cianca i Corona Cosme Carrillo, baixe la supervisió del rector.[47]


L'orientació, en principi estrictament monástica, aixina com el exclusivisme i conservació dels dominicos, i la contínua disminució de membres d'atres congregació va donar lloc a que els dominicos pergueren el predomini i va generar ademés una reacció per part dels professors llaics; el reclam de major obertura els va dur a solicitar a la Real Audiència el compliment de la real cèdula de 1570, que disponia una lliure elecció del rector per part dels docents del claustre. El reclam va recaure en el virrey Francisco Álvarez de Toledo qui va favorir i va donar fi al reclam en l'elecció de Pedro Fernández de Valenzuela l'11 de maig de 1571, el primer rector llaic, i el significatiu canvi en l'orientació de l'universitat. L'oficialitat de l'universitat és reafirmada per la bula papal Exponi Nobis de Sant Pío V del 25 de juliol de 1571, després de rebre el Passe Regio del Consell d'Índies; en ella sostrea als tribunals eclesiàstics en declarar que «absol a flares, llectors, mestres, estudiants i a qualsevol de vosatres de totes i qualssevol censura, sentències i penes eclesiàstiques, per qualsevol raó i causa contretes», aixina mateix l'universitat adquirix en esta bula el seu grau de pontifícia, per lo que passa a denominar-se Real i Pontifícia Universitat de la Ciutat dels Reis de Lima. Produïda esta primera reforma, l'universitat es trasllada al seu segon local, propenc als extramuros de l'iglésia de Sant Marcelo, a on abans havia funcionat el Convent de l'Orde de Sant Agustín.[45] El 6 de setembre de 1574, s'elegix per sorteig —entre els noms dels quatre evangelistes— la denominació oficial de l'universitat, resultant finalment el nom oficial de Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos i per això al evangeliste Sant Marcos com a patró de l'institució.[46] En 1575, l'universitat canvia una atra volta d'establiment i se situa en l'antiga Plaça de l'Estany, despuix cridada Plaça de l'Inquisició, a on actualment es troba l'edifici del Congrés del Perú,[11] lloc a on continuaria el seu funcionament durant tota l'época del Virreinato del Perú.[47]


En 1576 va aplegar al seu terme el procés —iniciat quatre anys abans— a Francisco de la Creu, quí s'havia eixercitat prèviament com el sext rector de l'universitat. Este havia segut capturat per l'Inquisició i acusat de ser allumenat, hereje, fals profeta, promotor de conductes anómales en un exorcisme i d'idees tildades d'aberrants com la restitució de terres als indígenes. En ser trobat culpable i no retractar-se va ser cremat en la foguera durant un auto de fe l'1 d'abril de 1578.[48] En dits anys, la ya oficialment nomenada Universitat de Sant Marcos, coneguda llavors també com a Universitat de Lima, desenrollava sus labores en l'época virreinal en les facultats de Teologia i d'Arts,[49] a les que posteriorment se sumarien els cànons de Lleis i Medicina. En lo acadèmic, va mantindre les normes que regien en Espanya, és dir desenrollava les seues funcions en l'ensenyança de Filosofia com a base per a qualsevol atre estudi superior. El 7 de juliol de 1579 l'universitat va establir la «Càtedra de la Llengua General dels indis» per a l'estudi de la família de llengües andinas més estesa entre els natius durant l'Imperi incaico i el Virreinato del Perú: el quechua; el seu primer catedràtic va ser Juan de Balboa.[50] El 27 de novembre de 1579, els professors varen solicitar al rei Felipe II l'institució de fur que regia en l'Universitat de Salamanca, figura jurídica medieval —antecedent de l'actual autonomia universitària— que facultava al rector per a que, con exclusión de els tribunals ordinaris, tinguera jurisdicció civil i criminal sobre els membres del claustre. En 1581, i després de la presència absoluta de rectors llaics entre 1571 i 1581, el virrey Francisco Álvarez de Toledo va autorisar que clercs i llaics puguen ser elegits; aixina abdós sectors varen governar de manera alternada l'Universitat de Sant Marcos, durant el periodo virreinal, fins a 1820.[51]

Sigle XVII

[editar | editar còdic]
Oli referent a la fundació de l'Universitat de Sant Marcos, oficialment la primera universitat del Perú i d'Amèrica, i al seu gestor fra Tomás de Sant Martín.

Durant el XVII, l'Universitat de Sant Marcos va consolidar el seu rol com a principal centre de formació superior del Virreinato del Perú, mantenint l'esquema corporatiu heretat del periodo fundacional i reforçant la seua presència en la vida intelectual, eclesiàstica i jurídica de la ciutat de Llima. Al mateix temps, l'universitat va escomençar a generar una primerenca memòria institucional sobre sí mateixa, fenomen poc comú en el món universitari hispanoamericà de l'época.[52] Entre els testimonis més importants de dita autoconciencia institucional es troben la Història de l'Universitat de Sant Marcs de Lima, redactada per fra Antonio de la Calancha en la segona mitat del sigle, i en latín: Hypomnema Apologeticum pro Regali Acadèmia Limensi (en espanyol: Memorial apologètic en favor de la Real Acadèmia de Lima), composta en 1648 per Diego de León Pinelo. Estes obres permeten conéixer cóm els propis membres del claustre representaven a Sant Marcos com a corporació docta, real i pontifícia, aixina com el prestigi que l'institució havia alcançat ya dins de l'orde virreinal.[53][54]

El sigle també va estar marcat per l'estreta relació entre la vida universitària i els mecanismes de control ideològic del règim colonial. El 23 de giner de 1639 es va produir la crema en un auto de fe del protomédico i egresado sanmarquino Francisco Maldonado da Silva, processat per l'Inquisició de Lima baix càrrecs de judaizante i hereje. Estudis recents sobre el seu cas indiquen que Maldonado s'havia format com a cirugià en l'Universitat de Sant Marcos, a on va rebre una educació que incloïa no solament matèries mèdiques sino també continguts filosòfics, religiosos i llingüístics, lo que dona conte del nivell de formació lletrada que podia alcançar-se en el claustre limeño del siscents.[55] Dit acontenyiment, entre molts uns atres suscitats durant el XVII, mostren a l'Universitat de Sant Marcos ya plenament inserta en el circuit del saber virreinal: formadora de juristes, teòlecs i meges, vinculada als debats doctrinales del seu temps i, al mateix temps, capaç de produir discursos sobre la seua pròpia antiguetat, prerrogatives i paper dins de la monarquia hispànica.[52]

Sigle XVIII

[editar | editar còdic]

Durant el XVIII, l'Universitat de Sant Marcos va experimentar una etapa de continuïtat institucional i, al mateix temps, de creixents tensions entre la tradició escolàstica i els impulsos reformistes associats al reformisme borbònic i a l'Ilustració. Una fita important en eixe procés va ser la recopilació i publicació, en 1735, de les Constitucions, i ordenances antigues, afegides, i modernes de la Real Universitat, i Estudi General de Sant Marcs de la Ciutat dels Reis del Perú, ordenada en temps del virrey José de Armendáriz, marqués de Castelfuerte. Este cos normatiu va sistematisar el govern del rector, el vicerrector i el claustre, aixina com les càtedra, horaris, deures i pràctiques acadèmiques de l'universitat.[56][57] Les constitucions de 1735 mostren, no obstant, que el pes de la tradició seguia sent molt forta. L'ensenyança continuava girant entorn a les càtedra de Teologia, Lleis, Cànons, Sagrades Escritures, Arts, Gramàtica i latinidad, conservant métodos docents heretats dels sigles anteriors, com la lectio i el formalisme dels exàmens i actes de grau.[57] No obstant, en la segona mitat del sigle varen començar a obrir-se pas propostes de renovació que varen afectar el panorama dels estudis superiors limeño, especialment a partir de l'expulsió dels jesuïtes i de la reorganisació educativa que va donar lloc al Real Convictorio de Sant Carlos.[58] En este context, el respal a la secularisació de l'Universitat de Sant Marcos donat pel virrey Francisco Álvarez de Toledo, aixina com a l'institució del fur que eixercia el seu rector i el del Convictorio de Sant Carlos —fundat el 7 de juliol de 1770—, varen ser interpretats per part de l'historiografia com a factors decisius que varen conduir a la comunitat d'estudiants i professors sanmarquinos cap a la realisació de l'ideal boloñés que concebia a l'universitat com un espai de llibertat. D'esta manera, va escomençar a nàixer el clima acadèmic que va possibilitar el cuestionamiento i les crítiques al sistema colonial.[12]


En eixe context, el pla d'estudis de 1771 —vàlit per a l'Universitat de Sant Marcos i per al recent creat Convictorio de Sant Carlos— va constituir el primer programa general d'estudis superiors formulat dins del nou clima reformiste. Posteriorment, el pla de 1787, associat a Toribio Rodríguez de Mendoza, va radicalisar la crítica a l'ensenyança tradicional i va buscar introduir autors, métodos i enfocaments més afins en la pedagogia ilustrada. Encara que estes reformes no sempre varen poder aplicar-se plenament, sí varen contribuir a transformar l'horisó intelectual de l'èlit lletrada formada en Lima.[58] Cap a les últimes décades del sigle, Sant Marcos va participar ya d'un ambient ilustrat més ampli, vinculat a la Societat d'Amants del País i al Mercurio Peruà. Catedràtics sanmarquinos varen colaborar en dita publicació i varen dialogar en les corrents científiques i filosòfiques europees, mentres que figures com José Baquíjano i Carrillo varen intentar impulsar reformes en els estudis universitaris. En 1791, el propi Baquíjano va publicar en el Mercuri Peruà una extensa Història de la fundació, progressos i actual estat de la Real Universitat de Sant Marcs de Lima, mostra de que el claustre no solament era objecte de reforma, sino també de reflexió historiográfica i de debat intelectual en el marc del reformisme tardocolonial.[57] D'esta manera, el XVIII sanmarquino va ser un periodo de transició: l'universitat va conservar estructures tradicionals d'orige escolàstic, pero al mateix temps es va convertir en un espai a on varen circular proyectes de renovació del saber, noves pràctiques pedagògiques i discursos que, a la llarga, alimentarien la crítica a l'orde colonial i la formació intelectual d'alguns dels futurs protagonistes de l'emancipació peruana.[57][58]

Sigle XIX

[editar | editar còdic]
El Hospital Real de Sant Andrés, a on va funcionar en els seus inicis l'Escola de Medicina de l'Universitat de Sant Marcos, hauria segut també l'últim lloc que va guardar la mòmia de l'emperador inca Pachacútec.

En 1811 les càtedra de medicina de l'Universitat de Sant Marcos varen començar a desenrollar-se en el Hospital Real de Sant Andrés, local que l'universitat ya havia començat a utilisar des de 1792, quan va inaugurar allí el seu primer amfiteatre anatòmic. Este recint que va formar part de l'universitat entre fins de el XVII i inicis de el XVIII és considerat com l'hospital més antic de Sudamérica, i com l'últim lloc que —segons acadèmics com Garcilaso de la Vega i José d'Acosta— hauria albergat un conjunt de mòmies de la realea inca, entre estes les de l'emperador Pachacútec.[59][nota 2] Per aquells anys, tant l'Universitat de Sant Marcos com el Colege de Dret i Lletres de Sant Carlos i el Colege de Medicina de Sant Fernando —incorporats gradualment a l'universitat— varen començar a ser vigilats cuidadosadament pel Virrey, pel fet d'albergar a professors i alumnes sospitosos de avizorar i gestionar el fi del règim colonial i el sorgiment de lo que és hui la República Peruana.[61] Presumiblement varen ser els privilegis dels que gojaven tant l'universitat i el convictorio, lo que va permetre l'ingrés del pensament de l'ilustració en els seus claustres, aixina sorgixen en el seu sen els plantejaments doctrinarios teòrics i ideològics de l'emancipació. En 1813, durant l'administració del virrey José Fernando d'Abascal, va ser establida la Facultat de Medicina «Sant Fernando» en homenage al rei Fernando VII d'Espanya, en la plaça de Santa Ana —hui plaça Itàlia— en el local que va ocupar el Ministeri de Govern, la facultat es va formar prenent com a base el Colege de Medicina del mateix nom que va estar ubicat en la plaça de l'Estany.[62] D'esta manera, fins al passe al sistema de facultats, l'universitat va tindre baix la seua tutela durant el virreinato un total quatre coleges majors: el Colege Real i Major de Sant Martín i el Colege Real i Major de Sant Felipe i Sant Marcos, el Real Colege de Sant Carlos —enfocat en dret i lletres, derivat de la fusió dels dos anteriors— i el Real Colege de Sant Fernando —enfocat en medicina i cirugia—.

Primer Congrés Constituent del Perú, presidit per Toribio Rodríguez de Mendoza i portat a terme en la capella de l'Universitat de Sant Marcos el 20 de setembre de 1822.

En els temps de l'emancipació l'universitat adquirix un rol principal en la formació de varis dels principals líders gestors de l'independència del Perú.[13] Des del punt de vista jurídic con relación a la propietat, l'Universitat de Sant Marcs que va pertànyer al Estat monàrquic, va passar a pertànyer a la jove República del Perú des de la seua independència en 1821. En dit context, el Real Colege de Sant Fernando va adoptar per decret suprem la nova denominació de Colege de l'Independència, preservant el seu enfocament mèdic. El Primer Congrés Constituent del Perú, que va definir com a realitat i com a proyecte a la nova República Peruana, va ser presidit inicialment per qui va ser rector de l'Universitat de Sant Marcos, Toribio Rodríguez de Mendoza; dels 64 diputats constituents, eren 54 els sanmarquinos i carolinos; i el local a on es reunia esta magna assamblea era la Capella de l'Universitat de Sant Marcos.[46][63] Hui en dia, el Congrés de la República del Perú seguix funcionant en eixe mateix local. En 1822, l'universitat entrega la seua colecció de 50 000 llibres per a formar la recent fundada Biblioteca Nacional del Perú. En 1826 l'universitat li otorga al Libertador Simón Bolívar el grau de doctor honoris causa, davant la qual cosa el Libertador declara:[63]

«Senyors, en chafar els llindars d'este Santuari de les Ciències yo em vaig sentir sobrecoger de respecte i de temor i al vore'm ya en el sen mateix dels sapients varons de la célebre Universitat de Sant Marcos yo em veig humiliat entre hòmens envellits en les tasques de profundes i útils meditacions, i elevats en tanta justícia a l'alt ranc que ocupen en el orbe científic. Nuet de coneiximent i sense mèrit algun vostra bondat em condecora gratuïtament en una distinció que és el terme i la recompensa d'anys sancers d'estudis continus. [...] Senyors: Yo marcaré per a sempre este dia tan bell de la meua vida. Yo no oblidaré jamai que pertanyc a la sapient Acadèmia de Sant Marcos. Yo procuraré acostar-me als seus dignes membres, i quants minuts em pertanyguen despuix d'omplir els deures a que estic contret per ara, els ampraré en fer esforços per a aplegar si no al cim de les ciències en que vosatres vos trobeu, a lo manco en imitar-vos.»
Archiu:Caps block 97 Casona y Parque Universitario 1924.jpg
En 1867 l'universitat es va traslladar a l'antic Convictorio de Sant Carlos, edifici que més vesprada seria conegut com la Casona de Sant Marcos i que actualment alberga el Centre Cultural de Sant Marcos.

En 1855, baixe el govern de Ramón Castella, es va promulgar com a decret suprem el Reglament d'Instrucció Pública, que va reorganisar l'educació superior oferida per l'Universitat de Sant Marcos, el Colege Major de l'Independència, el Colege Major de Sant Carlos i el Colege Guadalupe. Esta fusió va enfortir a l'Universitat de Sant Marcos, que va absorbir a les atres institucions, i va dur a que les seues facultats de Jurisprudència, Matemàtica i Ciències Naturals funcionaren en el Convictorio de Sant Carlos, mentres que la seua Facultat de Medicina ho fera en el Colege de l'Independència. El Colege Guadalupe, despuix de l'absorció dels seus components d'educació superior, va quedar exclusivament com una institució d'educació mija. Aixina mateix, també durant el govern de Ramón Castella, Sant Marcos va ser facultada oficialment pel president per a aprovar la creació de noves universitats i supervisar les de recent fundació.[61] A lo llarc de el XIX, el local de l'Universitat de Sant Marcos va ser deixant de costat les seues funcions acadèmiques, tornant-se més regular el seu us com a espai per a les reunions de la Cámara i del Congrés de la República en general. L'absència de contes i l'abandó parcial de les seues funcions universitàries varen comportar a una gradual deterioració dels seus ambients. És en este context de fins de el XIX que l'universitat dona totalment el seu local al llavors encara jove Congrés de la República del Perú.[46] El creiximent exponencial de la ciutat durant la revolució industrial de el XIX, ademés dels esforços del llavors president del Perú Manuel Pardo per millorar l'arquitectura i la planificació urbana de la ciutat durant 1870, va obligar a l'universitat traslladar-se a un nou campus adjacent a l'antic monasteri Jesuïta a on residia el Real Convictorio de Sant Carlos —actualment est és cridat la «Casona del Parc Universitari» o simplement la «Casona de Sant Marcos»—. Per eixos anys Sant Marcos ya era considerada el núcleu tutelar de les institucions científiques i culturals durant el Virreinato i la naixent República; a això s'afegia el fet de que els seus professors, graduats i fins a alumnes varen formar part de missions que varen crear diverses universitats hispanoamericanes.[47] En 1878, durant el govern de Manuel Pardo, es va expedir el Reglament General d'Instrucció Pública, instituint-se el concepte d'universitats majors i menors, corresponent a Sant Marcos el primer títul i a les universitats d'Arequipa i del Cusco, el segon. Durant la guerra del Pacífic i específicament durant l'ocupació de Lima per les tropes chilenas, es prenen de l'universitat objectes i bens d'art i culturals, en la finalitat de ser duts a Chile, via marítima.[46] A fins de el XIX, la Facultat de Medicina «Sant Fernando», que estava ubicada en un local en l'antiga plaça de Santa Ana —hui plaça Itàlia—, es trasllada a la seua ubicació actual, la de l'històric local de l'avinguda Miguel Grau, en el centre històric de Lima.[62] Una volta finalisada la guerra, per llei de 1901, es va senyalar que l'educació universitària peruana corresponia a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos i a les menors de Trujillo, Cusco i Arequipa, a les que es va unir posteriorment l'Universitat Catòlica de Lima i les escoles tècniques.[61]

Sigle XX

[editar | editar còdic]
Archiu:UniversidaddeSanMarco AugustoBLeguia.jpg
Durant el XX, els estudiants de l'Universitat de Sant Marcos varen tindre una activa participació en l'ocórrer acadèmic, polític i social del Perú. En la foto s'aprecia al president Augusto Leguía després d'un discurs en l'universitat.

En els inicis de el XX, activistes universitaris varen promoure una reforma dins de l'Universitat de Sant Marcos; este esforç va transcendir els llímits de l'universitat i es va convertir en un reflex d'un gran moviment social en el Perú.[47] La reforma universitària planejava l'accés a l'educació de la classe mija i popular, que fins a llavors tenia presència minoritària en Sant Marcos. Estos ideals varen iniciar una llarga tradició d'activisme estudiantil en l'universitat i varen alterar el panorama polític peruà. En 1909, els estudiants de l'Universitat de Sant Marcos varen tindre una activa participació en protestes contra els governs dictatorials peruans. En 1916, es va constituir la Federació d'Estudiants del Perú (FEP), liderada principalment per estudiants de Sant Marcos. Les demandes de la FEP incloïen reformes universitàries com l'actualisació dels currículums, el removiment de professorat no capacitat i l'eliminació de l'interferència del govern peruà en l'universitat. Durant el govern del president Augusto Leguía, es va reorganisar el sistema educatiu universitari i es va concedir l'autonomia universitària.[64] En 1928, es dona la visita al Perú d'Herbert Hoover, 31.º president dels Estats Units. En el seu discurs durant el convit que va oferir el president peruà Augusto B. Leguía, el president nortamericà va destacar a Lima com a «centre de civilisació» i de radiant cultura i a l'Universitat de Sant Marcos com la «decana del saber».[65] En el context de la Segona Guerra Mundial, el mege sanmarquino Ernesto Pinte-Bazurco llavors radicat en Alemània va aplegar a sofrir persecució per la Gestapo, aplegant a estar en presó política en el castell de Laufen en 1942. Poc despuix, en ser excarcelar, va assumir el càrrec de cònsul de Perú en Alemània, la qual cosa li va permetre expedir documentació i passaports que varen ajudar a varis judeus a escapar del holocaust fomentat pel règim nazi. En l'actualitat, el castell de Laufen a on va estar encarcerat, té una placa recordatoria en la seua memòria.[66]


Des de l'época virreinal, passant per l'independència i la república, fins a 1946 l'universitat havia segut referida tant coloquialmente com formalment —en diversos tractats i documents històrics— com a «Universitat de Lima».[46] No obstant, dit any s'oficialisa la seua denominació com a Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la qual permaneix fins a l'actualitat. Entre els anys de 1950 i 1960, l'afluència de major cantitat d'alumnes de classe mija en l'Universitat de Sant Marcos va dur al govern a posar émfasis i crear àrees científiques i d'investigació universitària. En el context de les commemoracions pels 400 anys de fundació de l'Universitat de Sant Marcos, l'institució va adquirir un nou terreny per a construir la seua Ciutat Universitària, registrant-se una gravació a color d'Alfred William Gauger de la colocació simbòlica de la primera pedra el 12 de maig de 1951 —registre que va ser recuperat en 2011 pel Archiu Peruà d'Image i Sò per a la seua preservació—.[67] Eixe mateix any i va inaugurar l'Estadi de l'Universitat de Sant Marcos, ubicant-se en el centre del nou campus sanmarquino. En motiu del cuatricentenario es va realisar també una cerimònia que va reunir als rectors de les principals universitats iberoamericanes, els qui varen decidir donar-li el títul i reconeiximent de «Decana d'Amèrica». Debido a ello —i donada també la seua primacia en el país— l'universitat conserva des de llavors les denominacions de Universitat del Perú i Decana d'Amèrica.[68] Finalment, en el marc del seu 400.º aniversari, l'Universitat de Sant Marcos va otorgar a Albert Einstein el grau de doctor honoris causa, qui davant això va expressar:

[69][70][71][72][73][74]


«Constituïx un gran plaure per a mi el donar als meus colegues de l'Universitat de Sant Marcos les sentides gràcies per la distinció que m'ha otorgat. La vostra acció mostra que la més antiga institució americana d'alta ensenyança ha preservat el caràcter supra-nacional de l'Universitat. Ara més que mai tenim raons per a apreciar este esperit. L'institució de l'universitat es basa en l'ideal d'universalitat del domini de l'investigació, esforçant-se per obtindre veritats lliures de propòsits, intencions o prejuïns estranys; esforçant-se per conseguir universalitat d'esperit sense restriccions per motius nacionals o polítics, d'una atra classe. En resum, lo que interessa és esforçar-se per l'universalitat de la ment i l'esperit. No és un secret que hem obtingut molt més èxit en el desenroll de la ment que en el desenroll de la personalitat. Segons pareix, inclús la busca del coneiximent és amenaçada per la falta de persones d'esperit verdaderament universal. Si les universitats es mantenen fidels a la seua missió fonamental poden contribuir significativament a la solució de les crisis que nos amenacen hui.»


En 1958, ocorre un significatiu incident en la visita del llavors vicepresident Richard Nixon,[75][76][77] qui després seria el 37° president dels Estats Units i també el primer president en dimitir despuix del escàndal Watergate. Nixon tenia programada una conferència en l'Universitat de Sant Marcos com a part de la seua visita a Llatinoamèrica, no obstant esta no es va donar per la protesta de sanmarquinos, els qui es varen manifestar en contra de la política d'Estats Units en la regió en frases com: Nixon, Go Home!.[78][79][80] Donat l'incident la conferència va ser traslladada a l'Universitat Catòlica de Lima, a on Nixon va tindre una recepció particularment freda.[76] A mitan de la década de 1960, per requeriment d'un espai encara major, vàries facultats de l'universitat varen escomençar a traslladar-se al terreny de la Ciutat Universitària, a on actualment s'ubiquen 17 de les 20 facultats de l'universitat. Este nou campus s'ubicava en una zona que va albergar complexos arqueològics de la Cultura Maranga, els quals varen ser restaurats i protegits —com en el cas de la huaca Sant Marcos—, després d'haver segut parcialment destruïts durant la construcció de l'avinguda Veneçola, en la década de 1940. En 1969 es va introduir ademés el sistema d'organisació per departaments acadèmics —hui escoles acadèmiques—.[81] El 22 de setembre de 1984 va ser promulgat l'actual estatut de l'universitat. Caracterisada durant gran part de el XX pel seu activisme polític i social,

aixina com per la representativitat de la seua estudiantado, a finals de la década de 1980 i en el context del periodo de violència que va afectar al país, l'Universitat de Sant Marcs —junt en atres institucions educatives superiors peruanes— va tindre que fer front a l'expansió de la presència i violència generada per grups subversivos i pel propi govern peruà, el qual va adoptar una estratègia de repressió i militarisació en vàries institucions educatives del país —inclús a principis de la década de 1990 quan la presència subversiva ya no era predominant—. L'eventual captura dels principals líders militants dels grups subversivos en el país i els subsegüents acorts de pau varen possibilitar la tornada de les universitats del país afectades a les seues activitats habituals durant la década de 1990.[82][83]

Archiu:Mario Vargas Llosa (2010).jpg
L'escritor peruà Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Lliteratura 2010. En 2011, el seu ànima mater ho va distinguir en la màxima condecoració: la «Medalla d'honor sanmarquina» en el grau de Gran Creu.

Ya que tant els seus alvanços com a vicissituts han anat de la mà en el devindre nacional a través de l'història, l'Universitat de Sant Marcos ha segut referida moltes voltes com un «reflex del Perú». Aixina també, donada la diversitat i representativitat del seu alumnat, alguns autors han referit a l'institució com una «mostra del Perú».[84] Aixina mateix, els diferents peruans i llatinoamericans destacats que han eixit de les aules sanmarquinas han usualment reconegut i valorat a l'universitat com a principal ent educatiu del país, aixina com resaltat l'activa i rellevant participació acadèmica i política que ha tingut l'institució i el seu alumnat a través de l'història del Perú. Un d'ells ha segut l'escritor sanmarquino Mario Vargas Llosa, qui en 2010 va obtindre el Premi Nobel de Lliteratura, sent la primera —i fins a la data única— volta que un peruà ha rebut un Nobel.[35] Sent Vargas Llosa un dels egresados més destacats que ha tingut l'institució,[36][37] l'universitat li havia otorgat ya prèviament el títul de doctor honoris causa en el 2001. Donat això, i com a homenage per l'obtenció del Premi Nobel, el 30 de març del 2011 en el marc de les celebracions per la seua 460.º aniversari, l'Universitat de Sant Marcos va distinguir a Vargas Llosa en la seua màxima condecoració: la «Medalla d'honor sanmarquina» en el grau de Gran Creu; creant ademés una càtedra al seu nom i inaugurant una sala museu sobre l'escritor i els seus anys en la seua ànima mater. La cerimònia es va realisar en la «Casona de Sant Marcos» i va contar en la participació d'acadèmics sanmarquinos els qui també varen ser companyers, amics i professors sanmarquinos.[85][86][87][88][89] En dit reconeiximent, Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Lliteratura 2010, va declarar lo següent respecte a la seua institució:[89]

«Els anys sanmarquinos varen ser para mi fonamentals des del punt de vista intelectual, des de la meua formació lliterària i també des de la meua formació cívica. Mai m'he arrepenedit d'haver ingressat a l'Universitat de Sant Marcos i haver passat ací sis anys. [...] Sant Marcos havia segut a lo llarc de la seua història una institució inconforme, rebel, a on s'havia somiat en un pervindre distint per al nostre país. D'esta universitat, no cal oblidar-ho, han eixit les grans figures intelectuals del Perú, figures que tant en els dominis científics com en les humanitats han representat la flor i nata del nostre país. [...] Sant Marcos és una institució antiga, com dia Arguedas, l'antiguetat és un valor, i puix un dels valors peruans és esta universitat, la més antiga d'Amèrica, sempre un foc extraordinari de ciència, de treball intelectual, d'investigació, de creació, i també una institució que ha lluitat incesantemente per la llibertat, per un món millor que el que tenim, per un món de major igualtat, de majors oportunitats, de major tolerància, un món sense violència, sense repressió, un món que estiga d'alguna manera a l'altura de les millors coses que ha donat a lo llarc de l'història el nostre país.»

Sigle XXI

[editar | editar còdic]
Archiu:Mural caps block 135 Rectorado. caps block 136
Mural dedicat a la fundació i història de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, ubicat en la sèu central del rectorat «Jorge Basadre». Elaborat per l'muralista peruà Dumenge Huamán Peñaloza.

Entrat el XXI es varen originar diverses classificacions acadèmiques d'universitats per a evaluar baix distintes metodologia l'eixercite anual de les institucions educatives superiors del món. En dit context, el primer rànquing acadèmic d'universitats que va evaluar universitats peruanes va ser el desenrollat en 2007 per la llavors Assamblea Nacional de Rectors del Perú, baixe l'auspici de l'UNESCO, a on l'Universitat de Sant Marcos va obtindre la ORD posició.[23] Posteriorment, en l'expansió de les classificacions acadèmiques internacionals que gradualment varen ser incorporant l'evaluació de més universitats peruanes, l'Universitat de Sant Marcos ha conseguit posicionar-se usualment dins dels tres primers llocs a nivell nacional. Aixina mateix ha segut una de les tres úniques universitats peruanes que han aplegat a ocupar la ORD posició a nivell nacional en determinades edicions de les classificacions acadèmiques internacionals, tals com en els QS World University Rànquings de Quacquarelli Simonds,[24][25] el University Rànquing by Academic Performance del URAP Research Laboratory,[26][27][28] el Webometrics Rànquing of World Universities del Consell Superior d'Investigacions Científiques[29][30] i el University Web Rànquing de 4 International Colleges & Universities;[31] sent a la data l'única universitat pública peruana en haver alcançat en determinades ocasions dita ubicació. Adicionalment, sobre producció científica, l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat en la ORD posició a nivell nacional en els últims anys, aixina com en l'acumulat històric.[20][21]

Archiu:Mural de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2024.jpg
Mural de benvinguda de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, en ell es menciona la data de la seua fundació oficial per real cèdula: 12 de maig de 1551.

L'Universitat de Sant Marcos va obtindre la seua primera acreditació internacional en el 2011.[32] Posteriorment, l'universitat es va convertir en embaixadora i licenciataria de la Marca Perú en rebre de PromPerú la llicència d'us de la marca país peruana en el 2017, açò en reconeiximent del seu significancia històrica i acadèmica per al país i el continent americà.[90] Un any despuix, en el 2018, l'universitat va obtindre la seua licenciamiento institucional de 10 anys brindat per la Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària. Eixe mateix any, la Benemérita Societat Fundadors de l'Independència reconeix a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos com a institució Benemérita en virtut de la seua participació, valor i transcendència històrica en la construcció i defensa del Perú, colocant-se ademés l'estandart de l'universitat en el seu Saló dels Héroes.[91] A l'any següent, en 2019, l'universitat va otorgar per primera volta en la seua història moderna un grau de doctorat en base en una tesis elaborada i defesa enterament en quechua.[92][93][94][95][96][97]


Archiu:PabloMacerayAlumnos.jpg
Pablo Macera al costat de jóvens estudiants sanmarquinos en el local del Seminari d'Història Rural Andina, ubicat dins del Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

En l'actualitat i en al voltant de 45 000 estudiants i 3000 docents, l'universitat oferix estudis de pregrado en 66 àrees, mestrages en 77 i doctorats en 27, sent hui en dia la major oferta acadèmica del país. L'institució conta hui en dia en 20 facultats agrupades en 5 blocs principals, les quals conten en departaments acadèmics publiquen vàries revistes especialisades i operen dèu museus, aixina com varis instituts d'investigació.[98] Segons els criteris i indicadors de l'UNESCO, l'Universitat de Sant Marcos és a la data l'única universitat peruana que cobrix el total de principals àrees del coneiximent tals com a ciències pures, ciències humanes, ciències històric-socials, ciències de la salut, ciències econòmic-empresarials i tècniques i ingenieries.[68] Per tota la seua rellevància històrica i acadèmica a lo llarc de l'història del país, l'Universitat de Sant Marcos és usualment considerada l'institució peruana d'educació superior més important i representativa.[23][38][39][40][41][42][43][44] Això s'ha manifestat en diverses publicacions, enquestes i estudis recents realisats en Perú per empreses investigadores de mercats i mijos de comunicació, tant nacionals com a internacionals, els quals han identificat a l'Universitat de Sant Marcos com la més representativa del país, aixina com l'opció preferida pels jóvens peruans per als seus estudis universitaris i pels empleadores nacionals per a les seues contractacions.[nota 3]

Primera i més antiga universitat d'Amèrica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Primera universitat d'Amèrica.
Archiu:Caps block 181 Las Universidades en las Indias Occidentales.jpg
Ilustració sobre les primeres universitats en les Índies Occidentals, en l'Universitat de Sant Marcos descrita com la primera en ser fundada oficialment per real cèdula.

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, fundada oficialment el 12 de maig de 1551, és usualment referida com l'universitat més antiga de les Américas, en ser l'universitat americana que més temps ha funcionat ininterrompudament des de la seua fundació, i l'única de les fundades durant el XVI en permanéixer en operació sense ser clausurada permanentment.[6][11][61] Donada la seua antiguetat i continuïtat, contrastant en els casos d'atres universitats fundades en l'época virreinal que varen ser clausurades durant les guerres d'independència hispanoamericanes o per conflictes interns, i en motiu del cuatricentenario de la seua fundació, en 1951 es va realisar una cerimònia que va reunir als rectors de les principals universitats iberoamericanes, els qui varen decidir donar-li la denominació de «Decana d'Amèrica».

Respecte a la primera universitat en les Américas, són dos les universitats que usualment han rebut esta denominació:

Archiu:Cedula Real 1551 Universidad de San Marcos.png
Real cèdula en la que l'emperador Carlos V va autorisar la creació de l'Universitat de Sant Marcos, llavors Real Universitat de Lima, el 12 de maig de 1551.
  • l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino, en ser la primera universitat americana que hauria segut establida per mig de bula papal, específicament la in apostolatus culmine de Paulo III, de data 28 d'octubre de 1538.[111] No obstant, al no contar-se en l'actualitat en el document original, existixen debats històric-jurídics respecte a l'autenticitat i alcanç de la citada documentació.[112][113][114][115] Adicionalment, un atre punt de debat històric-jurídic ha segut la validea de la instituación com a universitat, ya que esta no va contar en una fundació per real recapte ni en autorisació de la bula per mig de passe regio pel llavors rei Carlos I d'Espanya, com va deure correspondre segons els requeriments de l'época per a donar llegitimitat a l'emissió dels seus graus.[113][116] Pel contrari, el 23 de febrer de 1558, una atra institució dominicana denominada l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón, sí seria establida en la ciutat per mig de real cèdula de Felipe II. Posteriorment, quan esta institució es

va transformar en un seminari en 1602, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va invocar per a sí mateixa l'aplicació de dit document en considerar-ho genèric i aplicable a la ciutat de Sant Dumenge.[8][116] Despuix de varis debats entre les dos institucions dominicanes respecte a cual li corresponia la documentació real de fundació, el 2 d'agost de 1758, el rei Fernando VI d'Espanya va emetre una real cèdula en la posició de la Monarquia Espanyola, prohibint a l'Universitat de Sant Tomás denominar-se primada d'Amèrica, al no correspondre-li tal atribució per damunt de les universitats de Sant Marcos, Mèxic i unes atres d'Amèrica.[8] Anys despuix, l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón va desaparéixer en 1767 en l'expulsió dels jesuïtes que administraven l'institució. Per la seua banda, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va desaparéixer en els inicis de el XIX en l'entrada dels haitianos a Sant Dumenge, en el context de les guerres internes ocorregudes en República Dominicana.[117][118]

Símbols

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Símbols de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs.

Des de la seua fundació en 1551, l'Universitat de Sant Marcos ha tingut diversos símbols institucionals, entre els quals destaquen els següents:[119]

Archiu:Caps block 198 Escudo de Plata al pie del Altar Nuestra Señora de la Antigua - Basílica Catedral de Lima 1795.jpg
Escut d'argent de l'Universitat de Sant Marcos, ubicat en l'interior de la Catedral de Lima.
  • Escut: Des de la seua fundació fins a 1574, el primer escut oficial mostrava una image de la Verge del Rosario, considerada patrona dels flares dominicos; a la dreta, una representació del Oceà Pacífic i avall una llima —fruta, en referència a la ciutat de Llima—. L'escut va ser aprovat pel rei Carlos I d'Espanya en 1551. Per a fins de 1570, despuix de la bula papal de Pío V, l'escut va ser modificat, reemplaçant l'image de la Verge del Rosario en la del nou patró de l'universitat, l'apòstol Sant Marcos. S'ignoren els colors que varen ser usats en eixe escut, ya que els documents en el XVI estaven únicament en blanc i negre. No va ser sino fins a 1929 que els colors: blau per a l'oceà, negre o marró per a l'image del sant, celest per al fondo i plateado per a les columnes, es varen difondre. El segon escut original en l'image de Sant Marcos ha segut el símbol de major duració de l'universitat: es va usar per casi quatrecents anys. En 1929 es varen introduir oficialment els colors originals mencionats en els texts antics: blau per a l'oceà, negre o marró per a l'image del sant, celest per al fondo i plateado per a les columnes, etc. Esta última actualisació de l'escut és la que hui en dia s'utilisa, seguint una tradició que data de mitan de el XVI. A continuació se cita la descripció original que dona sobre l'escut la Constitució de l'Universitat de Sant Marcs de 1578:[120]
«Primerament es estatuye i mana que esta universitat tinga sagell major i menor en que sagelle els títuls dels graduats en ella i els editos i cartes, els quales estiguen en poder del rector que anara, en un cofrecillo baix de dos claus que l'una tinga el rector i l'atra el secretari, perque no es pot sagellar res sense abdós. [...] Yten que els dits sagells tinguen esculpidas les armes i insígnies desta universitat de manera que es puguen imprimir en lo que se sagellara que són un escut ficat en una tarja partit per mig de dalt a baix i que en lo baix faça un cornejal al modo del de les armes reals en que esta la garanada, en el qual est una llima al costat dret en la mitat de l'escut estarà un Sant Marcos escrivint i el lleó junt en ell que és patró d'esta universitat, elegit per sòrt entre molts atres sants i doctors de l'iglésia, i en l'atra mitat de la mà esquerra, estarà a la mar en lo baix i que della nascan les dos columnes en el plux ultra que són la divisa del nou món i en cim d'elles les tres corones i estrela dels reis macs que són les armes d'esta ciutat, i damunt de tot l'escut, este una cabeca laureada, en una guirnalda, de la qual ixca de la boca dos cornucopias per cada costat el sayo, al tamany de lo alt de l'escut i al voltant de la tarja est un letro que diga: Acadèmia Sancti Marci Urbis Regum in Peru; en lletres gòtiques.»
Archiu:Bandera caps block 201 .png
Bandera de l'Universitat de Sant Marcos, l'escut representa l'institució, i el fondo blanc la varietat de colors acadèmics de cada facultat.
  • Bandera: En manuscrits antics es troben referències a un estandart oficial de l'Universitat de Sant Marcos, s'indicava que estava compost per l'escut major de l'universitat centrat en un fondo blanc; esta descripció va donar lloc a l'aparició d'estandarts i banderas de l'universitat que varen seguir dits patrons durant el XVII, XVIII i XIX. Durant el XX sorgix la preocupació per oficialisar l'us d'una bandera institucional única per a l'universitat. Si ben ya s'havia generalisat l'us d'una bandera blanca en l'escut de l'universitat en el centre, recent s'oficialisa el seu us per mig de resolució rectoral el 14 de juny del 2010, indicant que per raons històriques es decidix ubicar l'emblema oficial: escut de l'universitat, sobre un fondo blanc que conté totes les possibilitats cromàtiques de l'espectre de llum, en fer referència a la varietat de colors que distinguixen individualment a cada facultat en les activitats acadèmiques i deportives.[121]
Himne de la UNMSM
Alvance Sant Marcs gloriós
alvance tu sempre estaràs,
perque ningú ha pogut véncer-te
i jamai ningú et vencerà. (bis)
És el teu nom un timbre d'orgull
Tradició de noblea i d'honor,
Sempre gran, sempre neta
la teua bandera molt alt estarà.
Sanmarquinos units per sempre
en tan gran i profunda missió,
alcem molt alt la front
Convençuts del nostre valor.
  • Himne: L'himne universitari és regularment interpretat en cerimònies especials i aniversaris de l'Universitat de Sant Marcos, principalment pel Cor universitari. La lletra de l'himne va ser composta per Manuel Tarazona Camacho i la música per Luis Craff Zevallos.[119]

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos menciona també atres documents simbòlics per a l'universitat. Entre ells destaquen la real recapte i la real cèdula en les quals el rei Carlos I d'Espanya va fundar l'universitat el 12 de maig de 1551, i el quipu trobat en la huaca Sant Marcos, abdós permaneixen baix custòdia de l'universitat com a documents i materials d'alt valor històric.[119]

Organisació

[editar | editar còdic]

Govern

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


L'Universitat de Sant Marcos va anar originalment governada per clercs d'órdens monásticas; durant el periodo de l'Ilustració, les reformes Borbòniques la varen transformar en una institució secular, que manté continuïtat fins a hui en dia.

Actualment, els òrguens de govern de l'universitat són:

Archiu:Unmsm sedecentralrectorado jorgebasadre. caps block 212
Sèu central del rectorat «Jorge Basadre», allí es desenrolla l'activitat administrativa principal de l'Universitat de Sant Marcos.
  • Assamblea universitària: És el màxim orgue de govern en l'universitat.[122] La conformen: el rector i els dos vicerrectors, els decans de les facultats, el director de l'escola de postgrado, representants dels docents, representants dels estudiants —que constituïxen un terç del número total d'integrants de l'assamblea—, representants dels graduats, i el president de la Federació d'estudiants de l'Universitat de Sant Marcs en dret a veu, sense vot. També poden assistir a l'assamblea funcionaris administratius del més alt nivell, quan són requerits com a assessors, sense dret a vot.[122] Les principals atribucions de l'assamblea universitària són: la modificació del estatut de l'universitat, requerint en tal case la majoria dels seus membres hàbils; aprovar el Pla general de desenroll i funcionament de l'universitat i realisar la seua evaluació anualment; pronunciar-se i intervindre en els assunts d'interés general de l'universitat i en els casos especials que solicite el consell universitari; de la mateixa manera, s'encarrega de l'elecció del rector i vicerrectors, aixina com declarar la vacancia d'estos càrrecs.[122]
  • Consell universitari: És l'orgue encarregat de la direcció i eixecució de l'universitat.[123] Està integrat pel rector —qui ho presidix—, els dos vicerrectors, els decans de les facultats, el director de l'escola de postgrado, representants dels estudiants —un terç del total de membres del consell—, un representant dels graduats i el president de la Federació d'estudiants de l'universitat en dret a veu, sense vot. Aixina com en l'assamblea universitària, funcionaris administratius de més alt nivell poden assistir al consell quan estos són requerits com a assessors, sense dret a vot.[123] Són atribucions del consell: formular el pla general de desenroll i funcionament de l'universitat, aixina com establir les seues polítiques; formular i aprovar el reglament general de l'universitat, el reglament d'eleccions i atres reglaments especials i presentar-los a l'assamblea universitària per a que esta els ratifique, conferir graus acadèmics i títuls professionalés aprovats per les facultats, otorgar distincions honorífiques, reconéixer i revalidar els estudis i reconéixer graus i títuls d'universitats estrangeres quan l'universitat estiga autorisada per a fer-ho.[123]
  • Rectorat: El rectorat és l'orgue de govern universitari constituït principalment pel rector. El rector és la primera autoritat eixecutiva de l'universitat, aixina com el seu representant llegal i l'image institucional d'ella. L'Universitat de Sant Marcos ha tingut 215 rectors des de la seua fundació, diversos personages han assumit el rectorat de l'universitat a lo llarc de l'época virreinal i republicana del Perú, és aixina que el rector magnificus és també símbol de la continuïtat institucional des de la fundació fins al present. Des del 2021 l'actual rectora és Jeri Ramón Ruffner, qui té designat ocupar el càrrec fins al 2026.
  • Vicerrectorat: Ho componen dos vicerrectorés: un d'acadèmic de pregrado i un atre d'investigació i postgrado. Els actuals vicerrectors de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos són: Carlos Cabrera Carranza com a vicerrectora acadèmica de pregrado, i José Chiquet Montero com a vicerrector d'investigació i postgrado.[124]

El govern i administració de les facultats i escoles està a càrrec dels Decans i Directors d'Escola, respectivament.[125] Ademés, les unitats de postgrau de cada facultat estan a càrrec els seus respectius directors, sent el Director de l'Escola de Postgrau el director general.[126]

Àrees, facultats i escoles

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .

L'Universitat de Sant Marcos conta en 20 facultats agrupades en 5 àrees acadèmiques, en les quals s'oferix 65 programes de pregrado, 77 mestrages i 27 doctorats; sent aixina l'universitat que conta en major cantitat de programes d'estudi, tant para pregrado com postgrau, en el Perú. En l'actualitat, l'organisació de l'universitat per àrees acadèmiques és supervisada pel seu Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado.

Ciències de la salut

[editar | editar còdic]

L'àrea de Ciències de la Salut està composta per les següents facultats:

Archiu:Caps block 215 Facultad de Medicina San Fernando.jpg
Vista del pati central de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, d'ella derivarien la majoria d'actuals facultats de ciències de la salut en el Perú.
  • Facultat d'Odontologia (FO): l'odontologia naix com a professió a nivell nacional com una secció de la Faculteu de Medicina de l'Universitat de Sant Marcs en l'any de 1868. Seria recent en 1920 que estos estudis s'independisen en la creació de l'Institut d'Odontologia. L'any següent este institut s'incorpora a l'universitat i de manera oficial es crea la Facultat d'Odontologia.[62] En l'actualitat el local de la facultat s'ubica en el campus universitari i brinda l'ensenyança d'estudis de: pregrado, especialisació i postgrau; en la seua escola professional de: odontologia. Conte ademés en clíniques odontológicas al servici de la comunitat.[131]
  • Facultat de Medicina Veterinària (FMV): L'ensenyança de la medicina veterinària en el Perú s'inicia en l'Escola Nacional d'Agronomia. Per un atre costat, en 1940 es crea la Secció de Veterinària en l'Escola Militar de Chorrillos que en 1943 es convertiria en l'Escola Militar de Ciències Veterinàries. En 1944 les dos escoles mencionades es junten, naixent l'Escola Nacional de Ciències Veterinàries, la qual en 1946 es transformaria en l'actual Facultat de Medicina Veterinària, donant inici en el Perú a l'ensenyança de la medicina veterinària a nivell universitari.[62] En 1956, la facultat es trasllada al seu actual local en San Borja. Sent la facultat pionera en l'ensenyança de medicina veterinària en el Perú, oferix actualment estudis de: pregrado, especialisació i postgrau; en la seua escola professional de: medicina veterinària. Conte ademés en una clínica veterinària al servici de la comunitat.[132]
  • Facultat de Psicologia (FPSI): El primer antecedent de l'estudi de la psicologia en el Perú és la creació de la Secció de Psicologia en 1955 com a part de la Facultat de Lletres de l'Universitat de Sant Marcos. Ya en 1963 es va crear el departament de Psicologia i a partir de llavors, i a la parell en el desenroll de la psicologia experimental a nivell mundial, es comença a gestar la creació de la Facultat de Psicologia, iniciativa promoguda pel sicòlec alemà Walter Blumenfeld; la qual és creada oficialment en 1988, sent la primera del Perú.[62] Actualment la facultat oferix els estudis de: pregrado, especialisació i postgrau; en la seua escola professional de: psicologia, en pre-especialitats en psicologia clínica, organizacional, social-comunitària i educacional, i en la seua escola professional de: psicologia organizacional i de gestió humana. Conta en diversos laboratoris psicologia d'experimental, una ludoteca, una clínica docent, consultoris sicològics al servici de la comunitat, entre uns atres.[133]


El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea A, aixina com les escoles professionals que les conformen:

Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències de la Salut
Àrea acadèmica Facultats Escoles professionals Pregrado Postgrau Uns atres
Bachiller Llicenciatura Mestrages Doctorats Diplomats Especialitats
A: Ciències de la Salut 01. Facultat de Medicina 01.1. Medicina Humana ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
01.2. Obstetrícia ✔ ✔
01.3. Enfermeria ✔ ✔
01.4. Tecnologia Mèdica
01.4.1. Àrea: Laboratori Clínic i Anatomia Patològica
01.4.2. Àrea: Teràpia Física i Rehabilitació
01.4.3. Àrea: Radiologia
01.4.4. Àrea: Teràpia Ocupacional 		✔ ✔
01.5. Nutrició ✔ ✔
04. Facultat de Farmàcia i Bioquímica 04.1. Farmàcia i Bioquímica ✔ ✔ ✔ ✔
04.2. Ciències dels Aliments ✔ ✔
04.3. Toxicologia ✔ ✔
05. Facultat d'Odontologia 05.1. Odontologia ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
08. Facultat de Medicina Veterinària 08.1. Medicina Veterinària ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
18. Facultat de Psicologia 18.1. Psicologia ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
18.2. Psicologia Organizacional i de la Gestió Humana ✔ ✔

Ciències bàsiques

[editar | editar còdic]

L'àrea de Ciències Bàsiques està composta per les següents facultats:

Archiu:Caps block 242 Facultad de Ciencias Matematicas.jpg
Pabelló principal de la Facultat de Ciències Matemàtiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea B, aixina com les escoles professionals que les conformen:

Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències Bàsiques
Àrea acadèmica Facultats Escoles professionals Pregrado Postgrau Uns atres
Bachiller Llicenciatura Mestrages Doctorats Diplomats Especialitats
B: Ciències Bàsiques 10. Facultat de Ciències Biològiques 10.1. Ciències Biològiques ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
10.2. Genètica i Biotecnología ✔ ✔
10.3. Microbiologia i Parasitología ✔ ✔
13. Facultat de Ciències Físiques 13.1. Física ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
13.2. Ingenieria Mecànica de Decorreguts ✔ ✔
13.3. Biofísica ✔ ✔
14. Facultat de Ciències Matemàtiques 14.1. Matemàtica ✔ ✔ ✔ ✔
14.2. Estadística ✔ ✔
14.4. Investigació Operativa ✔ ✔
14.5. Computació Científica ✔ ✔

Ingenieries

[editar | editar còdic]

L'àrea d'Ingenieries està composta per les següents facultats:

Archiu:Caps block 263 - Facultad de Ingeniería Industrial.jpg
Pabelló principal de la Facultat d'Ingenieria Industrial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.


El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea C, aixina com les escoles professionals que les conformen:

Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea d'Ingenieries
Àrea acadèmica Facultats Escoles professionals Pregrado Postgrau Uns atres
Bachiller Llicenciatura Mestrages Doctorats Diplomats Especialitats
C: Ingenieries 07. Facultat de Química i Ingenieria Química 07.1. Química ✔ ✔ ✔ ✔
07.2. Ingenieria Química ✔ ✔
07.3. Ingenieria Agroindustrial ✔ ✔
07.4. Ingenieria de l'Aigua i Tecnologies de Tractament ✔ ✔
16. Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica 16.2. Ingenieria Geològica ✔ ✔ ✔ ✔
16.3. Ingenieria Geogràfica ✔ ✔
16.5. Ingenieria de Mines ✔ ✔
16.6. Ingenieria Metalúrgica ✔ ✔
16.7. Ingenieria Civil ✔ ✔
16.8. Ingenieria Ambiental ✔ ✔
16.9. Arquitectura i Urbanisme ✔ ✔
17. Facultat d'Ingenieria Industrial 17.1. Ingenieria Industrial ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
17.2. Ingenieria Textil ✔ ✔
17.3. Ingenieria de Seguritat i Salut en el Treball ✔ ✔
17.4. Ingenieria de Llogística i Cadena de Suministrament Digital ✔ ✔
17.5. Ingenieria de Transports i Sistemes Ferroviaris ✔ ✔
19. Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica 19.1. Ingenieria Electrònica ✔ ✔ ✔ ✔
19.2. Ingenieria Elèctrica ✔ ✔
19.3. Ingenieria de Telecomunicacions ✔ ✔
19.4. Ingenieria Biomèdica ✔ ✔
19.5. Ingenieria Mecatrónica ✔ ✔
19.6. Ingenieria Nuclear ✔ ✔
20. Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica 20.1. Ingenieria de Sistemes ✔ ✔ ✔ ✔
20.2. Ingenieria de Software ✔ ✔
20.3. Ciència de la Computació ✔ ✔
20.4. Ingenieria d'Inteligència Artificial ✔ ✔

Ciències econòmiques i de la gestió

[editar | editar còdic]

L'àrea de Ciències Econòmiques i de la Gestió està composta per les següents facultats:

Archiu:Caps block 287 Facultad de Ciencias Contables.jpg
Pabelló principal de la Faculteu de Ciències Econòmiques i de la Faculteu de Ciències Contables de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.
Archiu:Economía Conductual - Universidad Nacional Mayor de San Marcos.jpg
Conferència sobre economia conductual en el Saló de Graus de la Faculteu de Ciències Econòmiques de l'universitat.

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea D, aixina com les escoles professionals que les conformen:

Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències Econòmiques i de la Gestió
Àrea acadèmica Facultats Escoles professionals Pregrado Postgrau Uns atres
Bachiller Llicenciatura Mestrages Doctorats Diplomats Especialitats
D: Ciències Econòmiques i de la Gestió 09. Facultat de Ciències Administratives 09.1. Administració ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
09.2. Administració de Turisme ✔ ✔
09.3. Administració de Negocis Internacionals ✔ ✔
09.4. Administració de la Gastronomia ✔ ✔
09.5. Administració Marítima i Portuària ✔ ✔
09.6. Màrqueting ✔ ✔
11. Facultat de Ciències Contables 11.1. Contabilitat ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
11.2. Gestió Tributària ✔ ✔
11.3. Auditoria Empresarial i del Sector Públic ✔ ✔
11.4. Presupost i Finances Públiques ✔ ✔
11.5. Criminalística Financera Forense ✔ ✔
12. Facultat de Ciències Econòmiques 12.1. Economia ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
12.2. Economia Pública ✔ ✔
12.3. Economia Internacional ✔ ✔

Humanitats i ciències jurídiques i socials

[editar | editar còdic]

L'àrea d'Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials està composta per les següents facultats:


Archiu:Unmsm facultaddederechoycienciapolitica.jpg
Pabelló principal de la Facultat de Dret i Ciència Política de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.


Archiu:Caps block 315 Facultad de Letras y Ciencias Humanas.jpg
Pabelló principal de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea I, aixina com les escoles professionals que les conformen:

Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea d'Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials
Àrea acadèmica Facultats Escoles professionals Pregrado Postgrau Uns atres
Bachiller Llicenciatura Mestrages Doctorats Diplomats Especialitats
I: Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials 02. Facultat de Dret i Ciència Política 02.2. Dret ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
02.3. Ciència Política ✔ ✔
03. Facultat de Lletres i Ciències Humanes 03.1. Lliteratura ✔ ✔ ✔ ✔
03.3. Filosofia ✔ ✔
03.4. Llingüística ✔ ✔
03.5. Comunicació Social ✔ ✔
03.6. Art ✔ ✔
03.7. Bibliotecología i Ciències de l'Informació ✔ ✔
03.8. Dansa ✔ ✔
03.9. Conservació i Restauració ✔ ✔
03.10. Llengües, Traducció i Interpretació ✔ ✔
06. Facultat d'Educació 06.1. Educació
06.1.1. Àrea: Educació Inicial
06.1.2. Àrea: Educació Primària
06.1.3. Àrea: Educació Secundària 		✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
06.2. Educació Física ✔ ✔
15. Facultat de Ciències Socials 15.1. Història ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
15.2. Sociologia ✔ ✔
15.3. Antropologia ✔ ✔
15.4. Arqueologia ✔ ✔
15.5. Treball Social ✔ ✔
15.7. Geografia ✔ ✔

Admissió

[editar | editar còdic]
Archiu:Oficina Central de Admisión ( caps block 327 ).jpg
Edifici de l'Oficina Central d'Admissió (OCA) de l'universitat.

L'admissió per als estudis de pregrado, que otorguen bachillerat universitari i després llicenciatura, es realisa principalment per mig d'un examen d'admissió. Si be existixen exàmens especials per als casos de postulantes del seu centre preuniversitario, trasllats nacionals i internacionals, primers llocs de coleges i per a estudiants en discapacitat, el tipo d'examen més requerit és l'ordinari, el qual es realisa dos voltes a l'any: usualment en fins de semana de març i setembre. L'examen d'admissió de l'Universitat de Sant Marcos és considerat un dels processos d'ingrés a estudis de pregrado més rigorosos del Perú i estadísticament el més selectiu a nivell nacional;[23] presentant-se a l'any en totes les seues modalitats un aproximat de 60 000 postulantes para al voltant de 6000 vacants, sent aproximadament un 10 % el ràtio de selectivitat en l'admissió. Des de 2016, el nou método d'evaluació per a cada concurs d'admissió és l'aplicació de l'examen de destrea cognitives als postulantes: «prova DECO®», el qual busca que els postulantes demostren habilitat i raonament crític, abans que la teorización i el memorismo en respondre sobre diferents temes evaluats. Consta usualment d'una evaluació de 100 preguntes —30 d'habilitats (5 en idioma anglés) i 70 de coneiximents— i té una duració aproximada de tres hores.[156] Des de l'any 2022, els exàmens d'admissió realisats pels aspirants a les carreres de l'àrea de Ciències de la Salut, i en específic per aquells postulantes a l'Escola Professional de Medicina, es prenen per separat del restant, açò per alguns incidents suscitats en els exàmens de dit any.[157][158][159][160]

En el cas dels estudis de postgrado, tant per als estudis d'especialisació, mestrages i doctorats, l'admissió es realisa per mig d'una inscripció en l'Escola de Postgrau de l'Universitat de Sant Marcos. En existir un número de vacants llimitades, cada programa sol realisar un examen d'admissió que és elaborat i calificat per un jurat especial d'acort a l'àrea d'estudis a la que es postula, per la qual cosa el procés conta també en una alta competència.


Internacionalisació

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos ha contat en més de 500 convenis de cooperació internacional i actualment en més de 150 convenis actius del tipo marque i específic en diverses universitatés i institucions a nivell mundial. L'oficina general de cooperació i relacions interinstitucionales, ubicada en la sèu central del rectorat, és l'entitat de l'universitat encarregada de la gestió, difusió i assessoria respecte de les beques i convenis per a la població universitària.[161] Els convenis interinstitucionales de l'universitat poden involucrar la cooperació en investigacions, el desenroll i capacitació de docents, programes d'intercanvi per a estudiants de pregrado i postgrau, organisació de conferències científiques, entre uns atres. Entre les principals institucions educatives en les que l'Universitat de Sant Marcos ha tingut convenis per a intercanvis d'estudiants i investigadors destaquen l'Universitat d'Harvard —a través de Laspau—, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Universitat d'Oxford, Universitat de Bolonya, Universitat de Roma "La Sapienza", Acadèmia Chinenca de Ciències, Universitat de Fudan, Universitat de Salamanca, Universitat Complutense de Madrit, Universitat Autònoma de Madrit, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Colónia, Universitat de Montreal, Universitat de Buenos Aires, Universitat de Chile i l'Universitat de São Paulo. Mentres que entre les principals organisacions en les que s'han mantingut vínculs de cooperació cal mencionar al Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, el Programa Mundial d'Aliments, l'Unió Astronòmica Internacional, l'Organisació Mundial de la Salut i UNICEF. Ademés dels convenis de la pròpia universitat mencionats, esta ha contat —com a membre principal de l'Aliança Estratègica— en convenis per a conseguir intercanvis d'estudiants de pregrado i postgrau entre les tres principals universitats públiques peruanes: l'Universitat de Sant Marcos, l'Universitat Nacional d'Ingenieria i la niversidad Nacional Agrària La Molina. Estos programes d'intercanvi s'han donat principalment en universitats d'Alemània, França i Itàlia, Espanya i Japó, ademés d'atres països llatinoamericans, europeus, nortamericans i asiàtics.[162]

Archiu:Caps block 334 Sanmarquinos Harvard.png
Estudiants sanmarquinos en l'Universitat d'Harvard, com a part del programa d'intercanvi acadèmic «Sanmarquinos per al Perú i el món», organisat per l'Universitat de Sant Marcs en respal en Laspau, institució afiliada a Harvard.

l'Universitat d'Harvard, fundada en Cambridge, Massachusetts en 1636, és considerada l'institució educativa superior més antiga i en continu funcionament de l'Amèrica Anglosaxona, mentres que l'Universitat de Sant Marcos, fundada en Lima, Perú en 1551, és lo propi en l'Amèrica Llatina. Esta peculiaritat històrica ha contribuït a que recentment s'incremente la cooperació entre abdós institucions en temes d'intercanvi i capacitació. En dit context, l'universitat nortamericana ha indicat el seu respal a investigacions de la seua contraparte peruana, facilitant estudis de postgrado de professors i alumnes sanmarquinos.[163][164][165] Aixina també, en l'any 2016 l'Universitat de Sant Marcos va firmar un conveni en l'Universitat d'Harvard a través de Laspau, organisació sense fins de lucre afiliada a dita institució.[166] Posteriorment l'universitat peruana va establir el programa denominat «Sanmarquinos per al Perú i el món», el qual va consistir en la selecció dels seus alumnes més destacats i en millor rendiment acadèmic en els seus estudis de pregrado al 6.º cicle, per a viajar conjuntament en docents sanmarquinos a l'Universitat d'Harvard i dur capacitacions presencials en liderage, emprendimiento i investigació, ademés de conéixer atres institucions de la zona com el MIT[167] i la cultura nortamericana.[168][169] El programa es va dur satisfactòriament en els anys 2017, 2018 i 2019, permetent que al voltant de 60 docents i 420 estudiants viagen i reben les corresponents capacitacions.[170][171][172][173][174][175] En el 2020, per les restriccions de viages derviadas de la pandèmia de el COVID-19, la primera etapa del programa va tindre que ser reprogramada i posteriorment donada per finalisada en setembre de l'any següent, data de culminació programada del conveni donat la posterior cessació d'operacions de Laspau. En l'arribada d'una nova administració al rectorat, el programa «Sanmarquinos per al Perú i el món» es va reactivar en 2022 en una nova etapa,[176] sent esta volta l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic l'institució receptora dels alumnes sanmarquinos ubicats en els primers llocs.[177][178] Per a les pròximes edicions el rectorat apunta a firmar convenis en atres destacades universitats del món per al desenroll de l'intercanvi estudiantil.[179]

Vida estudiantil

[editar | editar còdic]

A lo llarc de la seua història, la comunitat estudiantil sanmarquina ha donat lloc a diversos gremis, federacions i colectius universitaris. En l'estatut de l'universitat, es reconeix actualment a la Federació Universitària de Sant Marcos (FUSM) com el principal ent gremial de representació dels estudiants, junt en els centres federats o centres d'estudiants de les facultats i escoles professionals, respectivament.[180][181] La vida estudiantil sanmarquina ha comprés històricament tant la representació gremial com la participació en activitats culturals, artístiques i comunitàries. En els archius històrics de l'universitat es registren activitats de la FUSM, de centres d'estudiants de distintes facultats i d'agrupacions estudiantils com l'escola de sikuris i el grup de teatre «Raïls».[182][183] En l'actualitat, l'universitat conta ademés en espais culturals institucionals oberts a la participació estudiantil, aixina com en programes de voluntariat impulsats des de la Direcció general de Responsabilitat Social.[184][185][186] Junt en els espais de representació estudiantil i les agrupacions acadèmiques i culturals, en anys recents també s'han desenrollat iniciatives independents orientades al voluntariat, la sostenibilitat ambiental, el animalismo, el benestar comunitari i l'inclusió. Entre estes últimes es troben iniciatives vinculades a la diversitat sexogenérica i al reconeiximent del nom social d'estudiants trans, com a part de debats contemporàneus sobre drets i inclusió en la comunitat universitària.[187]

Campus

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Locals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs.

Des de la seua fundació, l'Universitat de Sant Marcos ha contat en sèt locals principals, tenint dos importants trasllats durant el XVI, un a mitan de el XIX, i l'últim a mitan de el XX:[45]


  • Primer local principal: L'actual Basílica i convent de Sant Dumenge, específicament en la Sala Capitural del llavors denominat Convent Gran de La nostra Senyora del Rosari de l'Orde dels Dominicos. Allí va prendre lloc l'inauguració de l'universitat el 2 de giner de 1553 i va anar el principal escenari de les seues activitats fins a 1571.
  • Segon local principal: Correspon al que es va mudar en 1572, l'actual iglésia de Sant Marcelo. En dit lloc es va realisar en 1574 el sorteig per a definir el nom de l'institució, quedant esta nomenada en honor al evangeliste Sant Marcos com a «Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos».
  • Tercer local principal: Al que es va mudar en 1576 i que correspon a un històric edifici ubicat en la llavors Plaça de l'Estany, despuix cridada de l'Inquisició i actualment Plaça Bolívar o del Congrés. Este local va ser sèu de l'universitat per al voltant de 300 anys, fins als inicis de la república. Des de 1822 fins a 1867, l'universitat va compartir este espai en el llavors naixent Congrés del Perú. Posterior a això, Sant Marcos canviaria de sèu, cedint totalment el referit local.
  • Quart local principal: Fundat en 1581, correspon a l'actual Colege Real de Sant Marcos, el qual va anar un centre d'ensenyança a on s'impartien càtedra de cànons i lleis baixe la rectoría del també rector de l'Universitat de Sant Marcos.
  • Quint local principal: Correspon al trasllat de l'universitat al local de l'antic Convictorio de Sant Carlos, llavors residència sanmarquina, ocorregut en 1867. Dita sèu permaneixeria per 90 anys com la principal de la universiadad. Des de 1992 a l'actualitat, en dia en dit local funciona el Centre Cultural de l'Universitat de Sant Marcos.
  • Sext local principal: El local definitiu de la Facultat de Medicina «Sant Fernando», el qual va iniciar la seua edificació en l'avinguda Grau a fins de el XIX. Est té els seus antecedents en la formació sanmarquina en la matèria originada en 1634 en les Càtedra Primera i de Vespres de medicina i en la conformació de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» en 1856, la qual va ocupar diversos locals històrics previs a la seua ubicació actual. També comprén al Jardí botànic de Lima i la Facultat de Farmàcia i Bioquímica.
  • Sèptim local principal: L'actual Ciutat Universitària, ubicada entre les avingudes Universitària i Veneçola. Este campus inicia la seua construcció en 1951, i en els anys 60 durant el govern de Manuel Prat, l'universitat desenrolla el seu trasllat. En ella s'ubiquen actualment el rectorat, la biblioteca central i 17 de les 20 facultats de l'universitat. Ademés, dins dels seus llímits s'ubiquen vàries huacas precolombinas.

Adicionalment, l'Universitat de Sant Marcos conta actualment en atres locals i filials ubicats en varis districtes de Llima i en diverses províncies del país.


Ciutat Universitària

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
Archiu:Vista Aerea caps block 370 .jpg
Vista aérea de gran part de la Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

Des de l'any 1966, la Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, coneguda generalment com a «Ciutat Universitària de Lima» o simplement Ciutat Universitària, és el campus principal de l'Universitat de Sant Marcos i el punt focal de l'avinguda Universitària —en donar-li a esta el seu nom i per ser el punt des del qual esta via s'expandix tant al nort com al sur—. Les seues principals entrades s'ubiquen en les avingudes Universitària, Veneçola, Germán Amézaga i Óscar Benavides —ex avinguda Colonial—, en el districte de Lima. En la Ciutat Universitària de Sant Marcos s'ubiquen les principals instalacions administratives de l'universitat, com el rectorat. En ella es localisen 17 de les 20 facultats de l'Universitat de Sant Marcos, la biblioteca central, l'Estadi de l'Universitat de Sant Marcos, el gimnasi universitari, el menjador de la Ciutat Universitària i una de les residències universitàries. Ademés, la Ciutat inclou el complex arqueològic de la huaca Sant Marcos, que és preservat i estudiat per alumnes i investigadors sanmarquinos.

En l'any 2007 es varen estar realisant obres vials en els exteriors de la Ciutat Universitària durant la gestió de Luis Castañeda, llavors alcalde de Municipalitat Metropolitana de Lima. Estes obres varen ser àmpliament qüestionades per l'alumnat sanmarquino, principalment per la construcció d'un anell vial que haguera implicat la desaparició d'àrees verdes i part de la zona amortiguamiento necessària per a les activitats acadèmiques en el campus. En l'any 2008, especialistes de l'Universitat Nacional d'Ingenieria i del Colege d'Ingeniers del Perú varen senyalar que les obres municipals carien de sustentos tècnics suficients i sugerien atres opcions per als fluix de trànsit en la zona. Posteriorment, les obres es varen paralisar per una mida cautelar del llavors Institut Nacional de Cultura, en constatar-se que eixes obres varen danyar part del patrimoni cultural en la huaca Sant Marcos. La majoria de gestions municipals posteriors varen propondre taules de diàlec per a solucionar la problemàtica actual del campus, en considerar les obres vials construïdes com a injustificades i mal dissenyades. No obstant, fins a l'actualitat no existix un acort de conciliació ni pla per a corregir la situació actual del sistema vial i la part de la Ciutat Universitària afectada.[188][189]

Archiu:Caps block 372 plaza central.jpg
Vista de la plaça principal de la Ciutat Universitària; al costat esquerre s'ubica el rectorat «Jorge Basadre»; al costat dret la Biblioteca de l'universitat; al centre el monument de fra Tomás de Sant Martín.


Biblioteca central

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Biblioteca de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
Archiu:Caps block 374 caps block 375 .jpg
Vista exterior de la Biblioteca Central «Pedro Zulen». En ella es conserven manuscrits que daten de el XVI, anys en els que va començar a funcionar l'Universitat de Sant Marcos.

Des de 1768 l'universitat va buscar instituir —ademés de les coleccions pròpies de cada facultat— una biblioteca central, no obstant, esta no aplegaria a concretizarse del tot fins a 1871. Saquejades durant l'ocupació chilena durant la guerra del Pacífic, a inicis de el XX es va iniciar un procés modernisació mamprés pel bibliotecólogo Pedro Zulen i l'historiador peruà Jorge Basadre, procés que va conseguir la reorganisació i catalogació total dels títuls habidos.[190] L'actual Biblioteca Central «Pedro Zulen» de l'universitat és la culminació de varis proyectes d'informatisació i modernisació. La biblioteca central funciona en un edifici de 19 800 m², sent aixina la biblioteca universitària més gran del Perú i una de les més grans d'Amèrica Llatina. Està constituïda de quatre edificis units entre sí, té cinc nivells i s'ubica en la Plaça cívica del campus universitari.

Archiu:Unmsm monumentofraytomasdesanmartin. caps block 380
Monument de Tomás de Sant Martín, gestor de la fundació de l'Universitat de Sant Marcos, en l'exterior de la Biblioteca Central «Pedro Zulen». Escultura de Franco Ochoa.

L'edifici té la capacitat d'atenció a 2500 usuaris simultàneament. Posseïx un escenari multifuncional, 400 butaques i diversos sistemes d'alta tecnologia que permeten la vigilància per videocámara, conexió a Internet, sistemes de videoconferència, proyectores multimèdia, radi enllaces i equips d'àudio i sò professional. La biblioteca conta en tots els seus processos automatizado, com per eixemple lo relacionat en l'adquisició de publicacions de l'universitat, aixina com la catalogació i classificació dels texts i recursos que oferix la biblioteca. L'universitat busca digitalisar tota l'informació d'orige nacional que es troba en la biblioteca a través del seu servici de biblioteca virtual, d'esta manera a mijà determini inclouria coleccions de periòdics i revistes —que daten de el XVIII—, llibres d'autors peruans i obres que, pel seu escàs número o en ser eixemplars únics, són d'us restringit. La Biblioteca Central «Pedro Zulen», en l'auspici de l'UNESCO, dirigix l'iniciativa de desenrollar i implementar processos de digitalisació i publicació electrònica en l'àrea de les tesis i atres documents, utilisant per a això estàndarts internacionals com OAI-PMH, Dublin Core, XML, entre uns atres. Esta iniciativa, denominada «Cybertesis» de l'Universitat de Sant Marcos, va anar en els seus inicis el repositori acadèmic més gran del Perú.[191]

Sistema de biblioteques

[editar | editar còdic]

Cada una de les facultats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta en la seua pròpia biblioteca especialisada en les àrees d'estudi de cada facultat, estes es conecten entre sí a través del Sistema de Biblioteques (SISBIB) de l'universitat. Actualment ademés del sistema de biblioteques, l'Universitat de Sant Marcos conta en la Biblioteca Central «Pedro Zulen», que inclou la major part dels títuls de l'universitat, i que dirigix l'activitat principal de el SISBIB. Ademés de la biblioteca central i de les biblioteques de cada facultat ubicades en la Ciutat Universitària el SISBIB té també al seu càrrec quatre biblioteques especialisades localisades com atres dependències universitàries: Biblioteca Espanya de les Arts, Biblioteca «Institut Raúl Porras Barrenechea», Biblioteca del Museu d'Història Natural «Javier Prat», i Biblioteca Museu «Temple Radicati».[192]

Clínica universitària

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 388 Clínica Universitaria 2019 - Vista lateral.jpg
Clínica de l'Universitat de Sant Marcos, en ella s'oferix atenció mèdica i consultoris als alumnes, professorés, treballadorés i a la comunitat veïna.

L'actual Clínica de l'Universitat de Sant Marcos, inaugurada en febrer de 1998 reorganisant els consultoris clínics anteriors, s'ubica dins del campus universitari. En este centre de salut es realisen atencions a estudiants, jubilats, docents, personal administratiu i a la comunitat veïna, realisant operacions i atres casos d'emergència per traumatisme, cremades i lesions greus. Brinda servicis de farmàcia, radiologia, atenció de malalties respiratòries, despistaje de diabetis, despistaje de sida, psicologia, odontologia, ginecologia, cirugia estètica, etc.[193] Regularment realisa, en conjunt en atres institucions, campanyes de vacunació, de donació de sanc i d'educació sexual.[194]

Residències universitàries

[editar | editar còdic]

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta en dos residències universitàries destinades als seus dos campus principals:

Archiu:Caps block 393 Residencia Universitaria 2019 - Vista lateral.jpg
Residència de la Ciutat Universitària. Actualment s'estagen en ella 102 alumnes de baixos recursos i de províncias.
  • La Residència de la Ciutat Universitària està ubicada en el campus principal, entre les avingudes Universitària i Veneçola. Alberga estudiants hòmens i dònes; provincianos de la costa, serra i selva del Perú; de totes les especialitats. Esta residència alberga actualment 101 estudiants.[195]
  • La Residència Juliol C. Tello està ubicada en la Av. Grau 1190, prop de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat de Sant Marcos. Este recint alberga a estudiants provincianos —sol varons— de totes les especialitats. Actualment conta en 92 estudiants.[196]

Estadi de l'Universitat de Sant Marcos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
Archiu:MetLimaWik. caps block 398
Metallica presentant-se en l'Estadi de l'Universitat de Sant Marcos.

l'Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, també denominat oficialment com el «Colós d'Amèrica», es troba ubicat pràcticament en el centre de la Ciutat Universitària. Els seus accessos principals són per la quadra 5 de la Av. Amézaga i per la quadra 36 de la Av. Veneçola, en la ciutat de Lima, Perú. Va ser inaugurat en 1951 commemorant els 400 anys de fundació de l'Universitat de Sant Marcos. L'estadi de Sant Marcos va contar inicialment en una capacitat total per a 70 000 persones, aplegant a ser en el seu moment l'estadi de major capacitat en el Perú.[197] El recint va ser remodelat com a escenari oficial del Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019 i els Jocs Panamericanos de 2019, sent acondicionat per a una capacitat oficial actual de 32 000 persones.

En el pla local, ha segut l'estadi oficial del Club Deportiu Universitat Sant Marcos, el qual va jugar fins a 2011 en la Segona Divisió del Perú. Ademés de la pràctica deportiva, l'estadi ha segut utilisat també com a espai per al desenroll d'activitats extra-acadèmiques dels estudiants, docents i personal administratiu de l'universitat. En les últimes décades ha segut també escenari de varis concerts, presentant-se en ell bandes i artistes com Metallica, Korn, Gustavo Cerati, Marc Anthony, Bon Jovi, Green Day, The Smashing Pumpkins, Fania All-Stars, Iron Maiden, Shakira, Slayer, Van Halen, Bad Religion, Juanes, Aerosmith, Pearl Jam, Noel Gallagher, Lady Gaga, entre uns atres.[198][199][200]

Complex Casona de Sant Marcos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.


Archiu:El viejo San Carlos 1912 Teófilo Castillo.jpg
El vell Sant Carlos (1912) per Teófilo Castell, representant l'interior de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos. Pintura actualment baixe custòdia del Museu d'Art de Lima.

El complex de la Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos és una de les propietats en major trayectòria històrica i culturarl de l'universitat, per la qual cosa forma part de l'àrea i de la llista d'edificacions del centre històric de Lima que varen ser reconegudes com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, en 1988.[17][18] Actualment este complex comprén a la casona que data de 1605 ―lloc a on va funcionar el Real Convictorio de Sant Carlos i posteriorment l'Universitat de Sant Marcs fins a mudar-se a la Ciutat Universitària―, el Panteón dels Próceres i el Parc Universitari ―el qual conta en la Torre Alemana i el seu rellonge niversitario, aixina com en monuments a destacats sanmarquinos com Bartolomé Herrera, Sebastián Lorente i Hipólito Unanue, els quals són Patrimoni Cultural de la Nació.

Archiu:Caps block 402 Casona de San Marcos y Parque Universitario 2.0.jpg
Vista del Centre Cultural de l'Universitat de Sant Marcos; al costat esquerre s'ubica el Parc Universitari, la Torre Alemana, i monuments de sanmarquinos ilustres; al costat dret la cuatricentenaria Casona de Sant Marcos i el Panteón dels Próceres.


Campus Sant Fernando

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos).


El campus principal de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos és l'àrea que comprén la major cantitat de facultats —Medicina i Farmàcia i Bioquímica— i unitats acadèmiques relacionades a l'àrea de ciències de la salut de l'universitat —Medicina, Farmàcia i Bioquímica, Enfermeria, Tecnologia Mèdica, Toxicologia, Obstetrícia, Ciència dels Aliments i Nutrició—. Ademés dels edificis acadèmics i administratius, este campus comprén el Jardí botànic «Sant Fernando» —també denominat en els seus inicis com a Jardí botànic de Lima—, principal jardí botànic de l'Universitat de Sant Marcos, fundat el 18 de març de 1787 pel rei Carlos III d'Espanya; el menjador d'estudiants de Cangallo i unes quadres més allà la residència universitària «Juliol C. Tello». S'ubica junt a la Morgue Central de Lima i prop de dos dels principals centres de salut de la capital: el Hospital Nacional Dos de Maig i el Hospital Guillermo Almenara Irigoyen, referit abans com a Hospital Obrer.

Archiu:Caps block 407 Campus San Fernando v2.jpg
Vista del pati central del campus «Sant Fernando» de l'Universitat de Sant Marcos; al fondo s'aprecia l'entrada principal al paraninfo universitari; al centre el monument a Hipólito Unanue, fundador de l'escola de medicina de l'universitat.


Investigació

[editar | editar còdic]
Archiu:Mural artístico de la biblioteca Pedro Zulen - caps block 408 .jpg
Mural dedicat a l'investigació i al coneiximent produït en l'Universitat de Sant Marcos, ubicat en la sèu de la seua Biblioteca Central.

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos ha colaborat en el desenroll científic del Perú a lo llarc de la seua història. Està entre les 10 universitats peruanes, de més de 80, que realisen investigació en estàndarts internacionals;[201] açò degut principalment a que el desenroll de l'investigació no ha segut un àrea finançada correctament pel govern peruà en les últimes décades.[98] L'Universitat de Sant Marcos és també actualment l'institució de major producció científica del Perú, tant anualment com en l'acumulat històric.[20][21][23]

En relació en el desenroll de l'activitat investigadora en Sant Marcos, a mitan de el XX, el govern peruà va donar disposicions per a posar émfasis i crear àrees científiques i d'investigació universitària. En tal sentit, en eixos anys, es varen crear en l'Universitat de Sant Marcs diversos museus i instituts que han promogut l'investigació en diverses branques del saber humà. Durant els últims anys de la década de 1990 i a inicis de l'any 2000, l'universitat va tornar una renovar el seu sistema d'investigació; esta volta enfocant molts punts del coneiximent humà a través de l'assignació de proyectes específics a diversos departaments acadèmics.[202] En l'actualitat, el desenroll de les investigacions de l'universitat és supervisat pel seu Vicerrectorat d'Investigació i Postgrado.

Centres i instituts d'investigació

[editar | editar còdic]

Actualment l'Universitat de Sant Marcos conta en 37 unitats acadèmiques d'investigació referides usualment com a instituts. Cada u d'estos s'agrupen d'acort a l'àrea acadèmica en que desenrollen la seua investigació, aixina es classifiquen principalment en les àrees de: ciències de la salut, ciències bàsiques, ingenieries, ciències econòmiques i de la gestió, i humanitats i ciències jurídiques i socials. D'acort a les seues àrees d'estudi, els centres d'investigació conten en museus i laboratoris especialisats a on exhibixen i realisen estudis en matèries concernents a les seues àrees. Cada institut també conta en les seues pròpies publicacions a on presenten informes i resultats dels treballs i estudis dels seus investigadors.[203] Ademés d'estos instituts, l'Universitat de Sant Marcos també té al seu càrrec atres instituts, museus, centres, biblioteques, i seminaris en Lima que —de forma no obligatòria— realisen investigacions conjuntament en les seues facultats afins.[204]

Des de 2015, després de guanyar el primer concurs de centres d'excelència convocat pel Consell Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació Tecnològica del Perú, l'Universitat de Sant Marcos conta també en el Centre d'Investigacions Tecnològiques, Biomèdiques i Migambientals (CITBM), sent est el primer centre d'excelència del Perú dedicat a l'integració de l'investigació científica en el desenroll i l'innovació tecnològica. Està liderat per l'Universitat de Sant Marcos i conformat per tres empreses nacionals i tres centres d'excelència internacionals. Conte ademés en varis colaboradors nacionals i internacionals. Les dos llínees d'investigació del centre són: biotecnología i salut; i aigua, sol i societat.[205]

A continuació es brinda una relació de les principals instituts d'investigació de l'Universitat de Sant Marcos:[204]

Ciències de la salut:

  • FMSF: Institut d'Investigacions Clíniques
  • FMSF: Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició «Alberto Guzmán Barrón»
  • FMSF: Institut Nacional de Biologia Andina
  • FMSF: Institut d'Investigació Patologia
  • FMSF: Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión»
  • FMSF: Institut d'Ètica en Salut
  • FMSF: Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica
  • FFB: Institut d'Investigacions de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «Juan de Deu Guevara»
  • FFB: Institut d'Investigació en Química Biològica, Microbiologia i Biotecnología «Marque Antonio Garrido Mal»

Ciències bàsiques:

  • FCB: Institut d'Investigació de Ciències Biològiques
  • FCF: Institut d'Investigació de Física
  • FCM: Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques

Ingenieries:

  • FQIQ: Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química
  • FQIQ: Institut de Ciències Químiques
  • FQIQ: Institut d'Ingenieria Química
  • FIGMMG: Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica, Geogràfica
  • FII: Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial
  • FIEE: Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica
  • FISI: Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica

Ciències econòmiques i de la gestió:

  • FCA: Institut d'Investigació de Ciències Administratives
  • FCC: Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables
  • FCE: Institut d'Investigació de Ciències Econòmiques

Humanitats i ciències jurídiques i socials:

  • FLCH: Institut d'Investigacions Humanístiques
  • FLCH: Institut de Llingüística Aplicada
  • FLCH: Institut d'Investigació del Pensament Peruà i Llatinoamericà
  • FLCH: Institut d'Investigacions Llingüístiques
  • FEDU: Institut d'Investigació Educatives
  • FDCP: Unitat d'Investigació de Dret i Ciències Polítiques
  • FCS: Institut d'Investigacions Històric-Socials

A continuació es descriuen alguns dels instituts d'investigació de l'Universitat de Sant Marcos mencionats anteriorment:[206]


  • Institut d'Investigacions Clíniques: És l'institut encarregat d'estimular, coordinar i realisar investigació bàsica i aplicada en medicina, en el context dels problemes d'interés nacional o regional.[207]


  • Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició «Alberto Guzmán Barrón»: Fundat en 1957, és el centre responsable de l'investigació científica bàsica i aplicada en els camps de la bioquímica, la nutrició, la salut, la biologia molecular, la genètica molecular i àrees afins, en prioritat en les llínees d'investigació orientades a resoldre problemes d'interés nacional.[208]
  • Institut Nacional de Biologia Andina: És l'organisme responsable de l'investigació orientada a un millor coneiximent dels problemes de la vida en l'altura, en els seus aspectes genètic, morfològic, bioquímic, fisiològic, patològic, sociològic i antropològic, entre uns atres.[209]
  • Institut de Patologia: És l'unitat encarregada de contribuir a l'investigació i al desenroll científic-tècnic nacional en el camp de la patologia humana.[210]
  • Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión» (IMT): Va ser creat en 1963 per mig d'un conveni entre el govern alemà i l'Universitat de Sant Marcos. Va ser el primer institut especialisat en l'investigació i tractament de malalties tropicals i infeccioses en el Perú. Gràcies a este institut, la Facultat de Medicina «Sant Fernando» ha segut designada pel Ministeri de Salut del Perú com a centre de referència principal per a la llepra en el país. Actualment oferix a la comunitat, en particular a persones de baixos recursos econòmics, atenció mèdica especialisada en malalties infeccioses i tropicals, tant en consultori extern com en anàlisis de laboratori, a preus assequibles.[211][212]
  • Institut d'Ètica en Salut: És l'organisme encarregat de garantisar el desenroll ètic de les investigacions mèdiques i de salut produïdes per l'universitat.[213]


  • Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica: És l'unitat encarregada de planificar i coordinar les activitats d'investigació tant de l'Institut de Química Biològica, Microbiologia i Biotecnología com de l'Institut de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «Juan de Deu Guevara». Aixina mateix, desenrolla tallers i jornades d'investigació en coordinació en els instituts de la facultat.[214]


  • Institut d'Investigació de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «Juan de Deu Guevara»: És l'organisme de l'universitat responsable de les investigacions en ciències farmacèutiques i recursos naturals i terapèutics.[215]
  • Centre Llatinoamericà d'Ensenyança i Investigació en Bacteriologia Alimentària: És l'unitat de l'universitat responsable de desenrollar investigacions i activitats de capacitació en bacteriologia alimentària.[215]
  • Institut d'Investigacions Estomatológicas: És l'unitat responsable de l'investigació en estomatología en l'universitat, aixina com de la publicació i difusió dels seus resultats a través de la seua revista acadèmica i jornades científiques.[216]


  • Institut d'Investigacions Sicològiques (IIPSI): És l'unitat encarregada de desenrollar activitats d'investigació en l'àrea de la psicologia. L'institut també promou i supervisa els proyectes d'investigació de docents i estudiants de psicologia de l'universitat.[218]
  • Institut d'Investigació de Ciències Biològiques «Antonio Raimondi» (ICBAR): Fundat en 1977, és l'unitat encarregada del desenroll d'investigacions sobre biodiversitat i ecologia, biotecnología, salut i sanitat, producció i maneig de recursos biològics, aixina com de la seua difusió, preservació, utilisació i transferència tecnològica dins de les normes que rigen la vida acadèmica de l'universitat. Des de 1991 organisa anualment la Reunió Científica ICBAR, d'importància en l'àmbit nacional.[219]


  • Institut d'Investigació de Física: És el centre encarregat de les investigacions en matèria de física i àrees afins. També organisa coloquis i jornades científiques dirigits a estudiants i docents-investigadors.[220]
  • Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química: És l'unitat a càrrec de les investigacions travesseres en química i ingenieria química, aixina com de coordinar l'interrelació i les investigacions dels instituts específics de cada una de dites àrees.[222]


  • Institut de Ciències Químiques: És l'unitat d'investigació que coordina el desenroll de les activitats relacionades en la ciència química, tant en la seua dimensió teòrica com a experimental. Comprén estudis químics, investigacions sobre fenomens fisicoquímicos i fitoquímicos, models d'interacció i síntesis de composts, entre uns atres.[223]
  • Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (IIGEO): És l'organisme encarregat de dissenyar llínees i estratègies d'investigació i desenroll concordes en el plantejament de proyectes tècnics i científics que promoguen el desenroll local, regional i nacional. Eixecuta proyectes en les següents llínees d'investigació: ingenieria geològica, ingenieria de mines, ingenieria metalúrgica i ingenieria geogràfica.[225]
  • Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial: És l'institut responsable de l'investigació en matèria d'ingenieria industrial. Entre les seues llínees d'investigació s'inclouen les tecnologies de l'informació, la gestió i producció industrial, el disseny i tecnologia industrial, i el disseny i tecnologia textil.[226]
  • Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica: Té la responsabilitat de conduir i desenrollar totes les activitats inherents al camp de l'investigació en les àrees de l'ingenieria electrònica i l'ingenieria elèctrica. Integra, coordina i eixecuta els proyectes dels professors i estudiants de la facultat dedicats a l'investigació.[227]



  • Institut d'Investigació de Ciències Administratives: És l'organisme a càrrec de les activitats d'investigació relacionades en les ciències administratives. Busca desenrollar proyectes d'investigació de calitat i innovació a nivell nacional.[229]
  • Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables: És l'unitat responsable de l'investigació en matèria de ciències financeres i contables. Desenrolla proyectes que fomenten l'actualisació professional i l'anàlisis de l'investigació contable, social i de gestió empresarial.[230]
  • Institut d'Investigacions Econòmiques (IIE): És l'organisme responsable de la producció d'investigació en economia, comprenent les àrees de teoria econòmica, economia pública i economia internacional.[231]
  • Institut d'Investigacions Humanístiques (IIH): És l'institut que té la missió de formar investigadors en el camp de les humanitats: lliteratura, art, ciències de la comunicació i de l'informació, i filosofia; aixina com de fomentar l'investigació i la publicació dels resultats produïts en el seu sen. Realisa regularment seminaris, coloquis, debats, tallers, conferències, simpòsiums, congressos, taules redones i cursos de capacitació per als seus membres investigadors.[232]
  • Institut de Llingüística Aplicada (CILA): Va ser creat en 1972 com a Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada, denominació que va mantindre fins a 1984. Des de fa més de vint anys desenrolla investigacions sobre la diversitat llingüística i cultural del Perú, incloent llengües i dialectes andinos, amazónicos i hispànics.[233]



  • Institut del Pensament Peruà i Llatinoamericà (IPPLA): És l'organisme dedicat al disseny i eixecució de proyectes d'investigació sobre diversos aspectes del pensament peruà i llatinoamericà. Entre les seues àrees prioritàries d'estudi es troben el pensament estrictament filosòfic, el pensament científic-tecnològic, el pensament ideològic-polític, el pensament teològic-religiós i el pensament estètic-artístic-lliterari.[234]
  • Institut d'Investigacions Llingüístiques (INVEL): Va ser creat com a organisme del departament acadèmic de llingüística per a realisar treballs d'investigació en les àrees bàsiques de llingüística general (teòrica), llingüística aplicada, llingüística hispànica i llingüística amerindia.[235]
  • Institut d'Investigacions Educatives: Busca desenrollar estratègies i metodologia d'ensenyança que permeten maximizar el potencial acadèmic del estudiantado. Les seues principals àrees d'investigació són l'administració i planificació de l'educació, la formació magisterial, el disseny curricular i l'evaluació pedagògica.[236]
  • Unitat d'Investigació de Dret i Ciència Política: Fundada en 1998, és l'unitat encarregada de l'elaboració de treballs d'investigació sobre disciplines jurídiques i ciència política, aixina com de la seua presentació en events acadèmics pertinents.[237]
  • Institut d'Investigacions Històric-Socials: Fundat en 1988, és l'institut responsable de les investigacions i publicacions de l'universitat en l'àmbit de les ciències històric-socials. Coordina ademés diverses activitats acadèmiques relacionades en els processos d'investigació social.[238]

Grups d'investigació

[editar | editar còdic]

Ademés dels instituts d'investigació, l'universitat conta en alrededos de 500 grups d'investigació agrupats per àrees acadèmiques i facultats, estos són els núcleus d'investigació de temàtiques específiques que operen baix el liderage de docents investigadors recolzats per estudiants, egresados i investigadors associats.[239]

Producció científica

[editar | editar còdic]

Segons un balanç que va elaborar el Consell Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació del Perú en l'any 2009, es va identificar que el 20 % de la producció científica peruana havia segut generada per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, sent l'institució peruana de major producció científica en totes les llínees d'activitat.[68] De la mateixa forma, segons diverses recents edicions del Rànquing Iberoamericà d'institucions d'investigació —elaborat per SCImago—, l'Universitat de Sant Marcos s'ha posicionat en el Perú com l'institució de major cantitat de producció científica i la principal universitat en activitat investigadora.[240][241][242][243][244][245][246][247] Vàries publicacions científiques de l'Universitat de Sant Marcos i els seus instituts d'investigació apareixen en prestigioses revistes de divulgació científica, com en les revistes Nature[248] i Science.[249]

A continuació s'inclou el número de publicacions científiques de l'Universitat de Sant Marcs des de 1990 fins al 2023 —any més recent de data publicada i considerada per l'edició 2025 del SCImago Institutions Rànquings—:

Publicacions científiques anuals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos (1990-2005)[250]
Periodo 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Publicacions científiques 23 30 18 23 15 32 18 28 26 26 25 31 42 59 59 58
Publicacions científiques quinquenal de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos (2003-2007 a 2019-2023)[251][252]
Periodo 2003-2007 2004-2008 2005-2009 2006-2010 2007-2011 2008-2012 2009-2013 2011-2015 2012-2016 2013-2017 2014-2018 2015-2019 2016-2020 2017-2021 2018-2022 2019-2023
Publicacions científiques 342 383 438 535 638 750 892 1125 1265 1386 1644 1962 2540 3208 3892 4518

Les publicacions científiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos es difonen a través del Portal de «Revistes d'Investigació» de l'universitat, llançat en el 2011, en el que es reunixen revistes acadèmiques i d'investigació editades per les seues facultats, instituts, museus, unitats de postgrau i atres dependències, baix polítiques d'accés obert, arbitrage per parells i control del plagi.[253] Aixina mateix, el portal registra revistes descontinuadas, entre elles Ànima Máter, Theorēma, Aequitas, Docentia et Investigatio, Investigació Educativa i Revista Peruana de Química i Ingenieria Química.[253] Entre les revistes vigents registrades en el portal es troben les següents:

Ciències de la salut

Ciències bàsiques

Ingenieries

Ciències econòmiques i de la gestió

Humanitats i ciències jurídiques i socials

A continuació es presenta una breu descripció, en orde alfabètic, de les publicacions acadèmiques i científiques registrades en el portal de «Revistes d'Investigació» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, editades per les seues facultats, instituts d'investigació, museus, unitats de postgrau i atres dependències acadèmiques:[253]

Archiu:Caps block 660 Instituto de Medicina Tropical.jpg
Local del Institut de Medicina Tropical "Daniel A. Carrión", ubicat en la Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.


  • Ànima Máter: Va ser una revista d'investigació de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. En el portal institucional apareix baix la denominació «Ànima Máter segona época» i figura com a publicació descontinuada.[255]


  • Espiral: És una revista d'investigació en geografia i ciències socials de la Facultat de Ciències Socials, orientada a l'estudi de la geografia com a espai de diàlec, reflexió i contrast d'enfocaments.[263]
Archiu:Caps block 671 Cenprolid.jpg
Llibreria de l'universitat, lloc a on es poden adquirir les publicacions del Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, aixina com diverses revistes científiques sanmarquinas.
  • Investigació Educativa: Va ser una revista d'investigació de la Facultat d'Educació, orientada a la difusió de treballs acadèmics en educació i pedagogia. El portal institucional la registra actualment com a publicació descontinuada.[267]


  • Lletres: És la revista d'investigació científica de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes, dedicada a la publicació d'artículs d'investigació, revisió bibliogràfica i ensajos vinculats en els estudis humanístics en l'àmbit peruà i llatinoamericà.[271]


Archiu:Caps block 676 PsiExperimental 1998 5.jpg
Experiment de discriminació visual en eixemplars de peix carpa comuna (Cyprinus carpio), desenrollat en l'antic laboratori de psicologia experimental de l'universitat, en 1998.



  • Theorēma: Va ser una publicació científica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. En el portal institucional figura com «Theorēma (Lima, Segona época, En llínea)» i apareix registrada com a revista descontinuada.[290]

Fondo editorial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

El Fondo Editorial de l'Universitat de Sant Marcos és la divisió encarregada de publicar llibres, revistes i periòdics baixe el sagell de l'universitat, després de que el contingut de les propostes hagen superat les instàncies de selecció, complixquen en les normes de publicació requerides, i seguixquen el manual d'estil del sagell editorial. Les publicacions poden realisar-se tant en format imprés com a digital, i poden adquirir-se en llibreries i a través del Centre de Producció, Llibreria i Distribuïdora (CENPROLID) de l'universitat, ubicat en la Ciutat Universitària.

Cultura

[editar | editar còdic]

Centres culturals

[editar | editar còdic]

En l'actualitat l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta en dos centres culturals en dos dels seus edificis històrics. La coneguda Casona de Sant Marcos —el seu principal centre cultural— i el Colege Real de Sant Marcos.

Casona de l'Universitat de Sant Marcos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs.
Archiu:Font al parque Universitario de Lima amb el Panteón de los Próceres al fons.jpg
Vista exterior de la Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

El Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos (CCSM), conegut també com la «Casona del Parc Universitari», és el principal local històric de l'universitat. Fundat com a sèu del noviciado jesuïta de Sant Antonio Abad, es convertix en la sèu central de l'universitat l'any 1861, quedant com a tal fins a mediats de el XX, quan l'universitat es trasllada al seu actual campus de la Ciutat Universitària. Despuix de la seua recent restauració, la «Casona» és el principal referent de l'activitat cultural i artística de l'Universitat, i una de les construccions millor conservades de l'época colonial en la ciutat de Lima.[291] És un dels principals atractius turístics del centre històric de Lima. El complex forma part de l'àrea i de la llista d'edificacions del centre històric de la capital que en 1988 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[17][18]


L'història de la Casona es remonta a l'any 1605, quan Antonio Correja Ureña fa entrega als jesuïtes d'un donatiu per a la construcció de la seua noviciado o casa de probación. En els primers anys el complex consistia tan sol d'una capella i dos patis. Despuix de la seua destrucció pel terremot de 1746 va ser reconstruïda pels jesuïtes seguint el mateix traçat anterior. Permaneixeria aixina fins a 1767, quan expulsada l'orde jesuïta del Virreinato del Perú, pansa a ser el local del Real Convictorio de Sant Carlos. En 1821, proclamada l'independència del Perú, el complex de la Casona va passar a ser el local principal de l'Universitat de Sant Marcos, alcançant llavors el seu màxim esplendor. El saló general de la Casona sanmarquina va tindre importància històrica com a local del primer Congrés Constituent del Perú en temps d'independència, ademés de ser testic dels successos de la guerra del Pacífic en l'invasió chilena en Lima i la destrucció i apropiació de vàries de les seues coleccions.[291][292][293]

Des del trasllat de l'universitat, la Casona va permanéixer com un local de gran valor històric i importància no solament per a l'universitat sino per a la ciutat, raó per la qual en 1989 l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i el llavors Institut Nacional de Cultura varen subscriure un conveni Perú-Espanya per a conseguir la restauració del complex arquitectònic i adequant-ho a nou us com a espai dedicat a la cultura, investigació i creació artístiques. En l'actualitat la Casona, com a Centre Cultural de Sant Marcos, oferix cursos d'extensió cultural, exposicions i és sèu de varis museus universitaris i centres d'investigació. Dins de la Casona destaca el Saló de Graus —antiga Capella de Loreto—, a on es realisen les cerimònies oficials dels doctorats honoris causa que otorga l'universitat.[293][294]


Colege Real de l'Universitat de Sant Marcos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
Archiu:Antiguo colegio real de San Felipe.jpg
Vista exterior del Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

El Centre Cultural «Colege Real» de les Cultures Peruanes Contemporànees, constituït com a tal en el 2006, és el segon centre cultural de l'Universitat de Sant Marcos i també un dels edificis històrics de Lima en localisar-se en els ambients de l'antic «Colege Real» de Sant Marcs que data del periodo colonial, al costat del Congrés de la República del Perú. Està conformat per tres dependències de l'universitat: L'Institut de Llingüística Aplicada CILA, l'Archiu Històric «Dumenge Angulo» de l'Universitat de Sant Marcos, i del Seminari d'Història Rural Andina. Regularment es realisen exposicions i mostres, que principalment prenen lloc en la sala d'exposicions del Colege Real.[295][296]

L'història del Colege Real es remonta a fins de el XVI, quan va ser fundat per iniciativa del virrey Francisco Álvarez de Toledo en 1592. Va ser un colege en estudis de cànons i lleis, per a l'educació dels fills, nets i descendents dels conquistadors espanyols i pobladors del regne, aixina com per a les persones de reconeguts mèrits. El rector del colege era també el rector de l'Universitat de Sant Marcos; l'administració quotidiana del colege recaïa en el vicerrector, que residia en el claustre. Abdós càrrecs tenien una duració de dos anys i es mantenien encara en el cas de que el rector deixara de ser-ho de l'Universitat. El bienio rectoral corria a partir del 28 de juny, vespra de la festivitat de Sant Pedro i Sant Pablo. En el Colege es guardaven les constitucions i cerimònies del Colege Major Santa Creu. Despuix de les reformes borbòniques que varen provocar l'expulsió dels jesuïtes, el planter es va refondre en el Convictorio de Sant Carlos. A fins de el XVIII, l'Inspector de Guerra Gabriel d'Avilés i del Fierro va dedicar el local a quarter del Regiment Real de Lima. Posteriorment durant l'época republicana va ser sèu del Estat Major de l'Eixèrcit. Des de fins de el XX, l'Universitat de Sant Marcos li ha donat al Colege Real les funcions d'un Centre Cultural i Archiu Històric.

Organisacions culturals

[editar | editar còdic]

Ademés dels seus centres culturals, l'Universitat de Sant Marcos conta en vàries organisacions que complixen funcions de preservació, investigació i difusió cultural.

Centres d'alts estudis i d'investigacions

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos conta en els següents centres d'alts estudis i d'investigacions, dos dels quals funcionen ademés com cases-museu i conten en les seues respectives biblioteques especialisades:

Archiu:Caps block 696 caps block 697
Vista exterior del Institut Raúl Porras Barrenechea: Centre d'Alts Estudis i d'Investigacions Peruanes.

Museus i afins

[editar | editar còdic]

Adicionalment als dos centres d'alts estudis i d'investigacions que funcionen també com cases-museu, l'Universitat de Sant Marcos conta actualment en diverses institucions que funcionen exclusivament com a museus, ademés d'una galeria d'art en el seu campus principal:

Archiu:Caps block 705 museo historianatural.jpg
Entrada principal del Museu d'Història Natural «Javier Prat».
  • Museu d'Art (MASM): Fundat en 1970 per l'historiador d'art Francisco Stastny, baixe el nom de Museu d'Art i Història, es troba ubicat en el pati de Dret de la Casona de Sant Marcos. Actualment està compost de quatre coleccions: la de «Art popular», formada per ceràmics i teixits de pobles de la serra i selva, que arrepleguen les tradicions antigues en l'elaboració dels mateixos; la colecció de «Retrats» que representen a docents sanmarquinos i autoritats dels sigles XVI, XVII i XVIII; la de «Art modern i contemporàneu», constituïda per pintures i escultures guanyadores de concursos que va organisar l'universitat entre 1950 i 1970; i la colecció de l'archiu de «Pintura llauradora».[307] Ademés de les exposicions el museu realisa variades publicacions,[308] i impulsa tallers per a l'alumnat universitari i el públic en general.[309]
  • Museu d'Arqueologia i Antropologia (MAA): Fundat en 1919 per l'arqueòlec peruà Juliol C. Tello, baixe el nom de Museu d'Arqueologia i Etnologia, s'ubica entre el pati de Lletres i el pati dels Jazmines de la Casona de Sant Marcos. El museu ha rebut a lo llarc de la seua història el respal de reconeguts investigadors com a Juliol César Tello, Luis Eduardo Valcárcel, Luis Lumbreras, Ruth Shady, entre uns atres. En 1946, un considerable conjunt d'objectes històrics varen ser traslladats al Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú, no obstant, la colecció del museu seguix comprenent una àmplia diversitat d'objectes culturals: líticos, ceràmica, textils, metals i material orgànic. Resalta la participació que té el museu i l'àrea d'arqueologia de l'universitat en diversos proyectes arqueològics, com: els estudis sobre Chavín, Paracas i la vall Casma; la recuperació i estudi de les construccions de Caral, primera civilisació americana; i el treball d'investigació realisat en molts llocs arqueològics i huacas del país.[310] El museu realisa ademés diversos cursos i tallers;[311] aixina com publicacions,[312] exposicions i conferències a on donen a conéixer resultats de recents estudis arqueològics i antropològics.
Archiu:Caps block 716 .jpg
Péndola de Foucault en l'àrea de mecànica, calor i ones del Museu Històric de Ciències Físiques.
  • Museu Històric de Ciències Físiques (MHCF): Va ser creat l'11 de novembre de 1986 en l'objectiu d'exhibir les peces que formaven part del gabinet de física que anteriorment s'ubicava en la Casona de l'Universitat de Sant Marcos. L'actual Museu Històric de Ciències Físiques està conformat per quatre àrees: l'àrea d'òptica i física moderna, l'àrea de mecànica de sòlits i decorreguts, l'àrea de calor i ones, i l'àrea d'electricitat i magnetisme. La finalitat actual del museu és promoure esta disciplina, aixina com també donar a conéixer instruments que temps arrere varen permetre realisar experiments en esta àrea d'investigació. El museu s'ubica en el pabelló de la Facultat de Ciències Físiques de l'universitat, en la Ciutat Universitària.[313]
  • Museu d'Inmunología i Vacunes: És un museu itinerant que busca educar a la població en general sobre el funcionament i rellevància de les vacunes, estant la seua organisació a càrrec de la Facultat de Ciències Biològiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Les seues activitats solen incloure exposicions de pòsters i maquetes, teatre i ensajos.
  • Espai 1948: Aixina mateix, l'universitat conta en la galeria d'art «Espai 1948», un espai expositiu universitari ubicat en el primer pis de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes. Gestionada per l'Escola Professional d'Art, esta galeria funciona com un espai de formació en curaduría i gestió cultural, aixina com una plataforma per a la difusió de propostes artístiques contemporànees d'estudiants, egresados i artistes en general. Per a això desenrolla exposicions temporals, visites guiades i activitats culturals dirigides tant a la comunitat universitària com al públic en general, contribuint a la promoció de la creació artística i l'investigació en arts dins de l'universitat.
  • Observatori Astronòmic «María Luisa Aguilar»: És un observatori astronòmic destinat a activitats educatives i d'interés turístic. Es troba ubicat a 4027 m s. n. m., en el cim del Apu Huch’uy Atería, dins de l'àmbit de les comunitats llauradores de Hanccohocca i Chectuyoc, en el districte de Maranganí, província de Canchis, regió Cusco, Perú.

Biblioteques especialisades

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos, ademés de la seua Biblioteca central i les biblioteques de les seues facultats ubicades principalment en la Ciutat Universitària, conta en atres quatre biblioteques especialisades:[318]

Archiu:Caps block 723 caps block 724
Sala de llectura de la Biblioteca del Institut Raúl Porras Barrenechea, al costat esquerre es pot apreciar un retrat del filòsof sanmarquino Victor Li Carrillo.
  • Biblioteca Espanya de les Arts (BEA): Denominada abans «Biblioteca Espanya del Centre Cultural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos», està dedicada a recopilar, organisar, preservar i disseminar el acervo bibliogràfic i audiovisual, facilitar l'accés a informació cultural especialisada, aixina com recolzar l'investigació de les seues àrees temàtiques.[319]
  • Biblioteca de l'Institut Raúl Porras Barrenechea: En ell es guarden els papers personals de l'educador sanmarquino Raúl Porras Barrenechea, els seus fichers d'investigació, cartes, paperetes, quaderns, llibretes de notes i apunts, publicacions, i texts originals de la seua producció escrita, conjunt documental que constituïx l'Archiu Porras. En este local es conserven també l'Archiu Melitón Porras i part de l'Archiu José Gálvez, entregat pels seus hereus.[320]
  • Biblioteca del Museu d'Història Natural: El Museu d'Història Natural «Javier Prat» conta en coleccions d'enorme valor històric en la seua biblioteca, les quals són producte de naturalistes com Antonio Raimondi, Augusto Weberbauer, María Koepcke, entre uns atres. Estes coleccions convertixen a la biblioteca i al museu en rellevants centres d'informació sobre la biodiversitat —flora, fauna i gea— peruana.[304]
  • Biblioteca Temple Radicati: Forma part de la Fundació Biblioteca Museu «Temple-Radicati», la qual va ser constituïda en 1996 gràcies a les donacions d'Ella Dunbar Temple Aguilar de Radicati i Carlo Radicati vaig donar Primeglio. La colecció està composta per enciclopèdies espanyoles i italianes, diccionaris, llibres d'història, geografia, sociologia, lliteratura i noveles vàries, dret, art, arqueologia, etc.[298]

Direccions, escoles i centres

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos conta en organismes i direccions que promouen activitats culturals, a continuació la descripció d'algunes d'elles:

  • Ballet Sant Marcos (BSM): La direcció de ballet d'Universitat Sant Marcos conta en més de 50 anys d'existència, en els que ha tingut com a sèu principal de la seua escola de ballet i de les seues presentacions al local del Centre Cultural de Sant Marcos. En anys recents, el ballet de Sant Marcos va estar baix la direcció de Vora Stastny, gestió durant la qual que es varen propiciar colaboracions en coreógrafs com el costarricense Rogelio López i el britànic Royston Maldoom.[321]
  • Banda Simfònica Universitària (BSU): La direcció de banda i orquesta de Sant Marcos és una unitat artística, cultural i protocolar de l'Universitat de Sant Marcos. Actualment és una dependència del Centre Cultural de Sant Marcos. Té el seu orige en l'any 1996 quan les autoritats universitàries varen concebre l'idea de dotar a Sant Marcs en una Banda de Música. El conjunt, conformat per sanmarquinos interessats en el rubro, participa en els actes protocolares de l'universitat i invitacions als quals anara citat.[322]
  • Centre d'Idiomes (CEID): El centre d'idiomes de la UNMSM és l'institució encarregada de brindar cursos de: aimara, alemà, francés, anglés, italià, japonés, portugués, quechua i espanyol per a estrangers. Conta en un laboratori equipat en vídeo i cabines d'àudio individuals. Brinda els cursos en diferents horaris, en freqüència diària, interdiaria i de sol fins de semana. El centre d'idiomes de l'Universitat de Sant Marcos oferix els seus cursos a la comunitat universitària i al públic en general. Funciona principalment en el local de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes, dins de la Ciutat Universitària, en el districte de Lima, i els seus locals estan ubicats en el districte de les Oliveres i en el districte de Sant Joan de Lurigancho.[323]
  • Centre Universitari de Folklore (CUF): Es va originar en 1970 a partir de la penya folklórica d'universitat dirigida per la musicóloga sanmarquina Rosa Alarco Larrabure. A lo llarc de la seua història, el centre ha destacat per la seua llabor en la difusió del folklore nacional, iniciant activitats benèfiques des de 1971 i obtenint reconeiximent oficial de l'universitat en 1974 en el respal del folclorista i antropòlec Josafat Roel Pineda. Durant la década de 1980, el centre es va enfocar en la difusió del folklore en sectors populars. En 1996, baixe una reestructuració universitària, el centre va adoptar el seu nom actual i va experimentar canvis significatius, incloent la creació de nous elencs i cursos de capacitació. En la década del 2000, el centre es corganizó en tres àrees estratègiques per al seu desenroll continu: difusió, educació i investigació, les quals preserva fins a l'actualitat.
  • Cine i Producció Audiovisual (DCPA): Esta direcció té com el seu principal antecedent el «Cine Art de Sant Marcos», organisació que va realisar la seua primera sessió en l'any 1967 en la Casona de Sant Marcos del Parc Universitari, actualment sèu del Centre Cultural de Sant Marcos. Des de llavors esta es va encarregar de realisar regularment proyeccions filmográficas, conferències, exposicions i seminaris. En abril de 1998, el Cine Art de Sant Marcos es va incorporar al Centre Cultural de Sant Marcos i inici la publicació de la seua revista de cultura cinematogràfica: «Butaca Sanmarquina». A inicis de el XXI, baixe la llavors direcció de Mario Pozzi-Escot, es varen implementar tallers dictats per cineaste com Armant Roures Godoy, Giovanna Pollarolo i Josué Méndez.[324]
Archiu:Caps block 736 auditorio bibliotecacentral.jpg
Auditori principal «Ella Dunbar Temple», a on es realisen les principals conferències, exposicions i seminaris de l'universitat. En dit auditori es realisen també presentacions dels elencs de ballet, teatre, cor, orquesta, etc.
  • Cor Universitari de Sant Marcos (CUSM): El cor universitari va ser fundat en novembre de 1954 a petició de varis alumnes sanmarquinos. Va tindre com a primera directora a la musicóloga, arreglista i compositora Rosa Alarco Larrabure, qui va dedicar gran part de la seua vida a l'investigació de la música tradicional peruana. El CUSM ha oferint innumerables presentacions en diversos llocs del Perú i ha participat en festivals nacionals i internacionals. Actualment el CUSM està integrat per estudiants de diferents facultats, treballadors, docents i egresados de l'Universitat de Sant Marcos.[325]
  • Institut Rei Sejong de Lima: En els últims 15 anys el centre d'idiomes de l'universitat brindava classes de coreà a través d'un conveni en l'Agència de Cooperació Internacional de Corea. No obstant, actualment dites classes les brinda exclusivament l'Institut Rei Sejong, organisació oficial surcoreana per a l'ensenyança de l'idioma i la difusió de la cultura coreana, el qual va establir en 2023 la seua única sèu actual en Perú en l'Universitat de Sant Marcos.[326]
  • Teatre Universitari de Sant Marcos (TUSM): La direcció de teatre de l'universitat va ser fundada el 4 de setembre de 1946 en Lima, a petició de varis alumnes de la facultat de Lletres, en Manuel Beltroy com a director i únic professor llavors; sent esta la primera iniciativa en el Perú per a un programa universitari de teatre. A través dels anys, el TUSM ha participat en numerosos festivals i trobades internacionals en Llatinoamèrica, Dinamarca i Mónaco, entre atres països. Actualment està baix la direcció de Mario Prim Vásquez.[327]
  • Tuna de Sant Marcos: La tuna universitària es crea per l'iniciativa d'uns jóvens estudiants en 1996. En els últims anys la Tuna de l'Universitat de Sant Marcos ha participat en diversos certàmens i trobades de la regió, competint en universitats nacionals i estrangeres i obtenint els primers llocs. La Tuna de Sant Marcos ha realisat recitals, festivals, trobades i certàmens en l'objectiu de difondre l'art del bon tunar, com els realisats en els principals auditoris de l'Universitat de Sant Marcos, l'Institut Cultural Peruà Nortamericà, el Parc de l'Exposició, entre uns atres.[328]
  • Tuna Femenina de Sant Marcos: Més coneguda com la tuniña, es funda en l'any 1999 per iniciativa de les pròpies estudiants universitàries. Est és l'únic elenc de l'universitat que l'ha representat en Europa (Portugal i Espanya), obtenint diversos premis i reconeiximents en concursos i trobades. Igualment ha participat en activitats culturals en Chile, Equador i Bolívia, havent recorregut també el sol patrio en casi tota la seua extensió. La tuniña organisa, cada dos anys, la Bienal Internacional Tunas Perú, a on reunix les millors tunas durant una semana, gràcies al respal de l'universitat i institucions públiques, privades i organismes internacionals.[329]

Patrimoni cultural

[editar | editar còdic]

Donat la seua antiguetat, l'Universitat de Sant Marcos preserva un ampli patrimoni cultural, el qual no solament inclou la seua infraestructura reconeguda com a patrimoni nacional o mundial, sino també llocs arqueològics i paleontológicos, ademés d'un ampli archiu de coleccions culturals.

Llocs arqueològics i paleontológicos

[editar | editar còdic]

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos té baix la seua custòdia llocs arqueològics i paleontológicos, destacant els següents:

Archiu:HuacadeSanMarcos.jpg
La huaca Sant Marcos, anteriorment cridada huaca Pando o Aramburú, en un dibuix de 1873 per l'investigador Thomas Joseph Hutchinson. Este lloc arqueològic, el qual forma part del complex Maranga, tenia antigament al seu front a la huaca Concha, la qual va ser destruïda a mitan de el XX.
Archiu:Fósil de ballena. caps block 751
Fòssil de ballena en la zona paleontológica de Sacaco, en més de 5 millons d'anys d'antiguetat.

Archius i coleccions culturals

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 752 Real Provisión de Fundación - Parte 1.jpg
Real recapte, document fundacional original de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1551.

A través del seu Archiu Històric «Dumenge Angulo», l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos preserva eixemplars de documents i escrits de gran rellevància històrica que daten dels sigles XVI, XVII, XVIII i XIX, tals com la real recapte i la real cèdula de l'emperador Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic del 12 de maig de 1551 i la bula papal Exponi Nobis de Pío V del 25 de juliol de 1571, en les que es funda i es reafirma l'establiment de l'Universitat de Sant Marcos com la primera universitat del continent americà, complint tots els requeriments reals i canònics de l'época. En 2019, el «Fondo Colonial i Documents Fundacionals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos: 1551-1852» es va incorporar en el Registre de la Memòria del Món de l'UNESCO, en reconeiximent del seu significancia per a la memòria colectiva mundial.[15]

Archiu:Quipus en la Fundación Biblioteca-Museo Temple Radicati de la caps block 759 .jpg
Representació d'alguns dels quipus de l'Universitat de Sant Marcos recolectats pel historiados italià sanmarquino Carlo Radicati vaig donar Primeglio, actualment donats en préstam al Museu d'Art de Lima per a la seua preservació i exhibició permanent.

Diverses institucions de l'Universitat de Sant Marcos com la Biblioteca central, el Museu d'història natural, el Museu d'arqueologia i antropologia, l'Institut Raúl Porras Barrenechea, entre uns atres, conten ademés en coleccions i manuscrits privats d'ilustres sanmarquinos que varen deixar com a llegat a la seua universitat; treballs d'autors i investigadors com César Vallejo, José María Arguedas, Raúl Porras Barrenechea, Ella Dunbar Temple, Juliol César Tello, Antonio Raimondi, etc. Estes coleccions són usualment conservades per l'Universitat de Sant Marcos i encarregades a la dependència universitària corresponent d'acort al context històric i científic de cada material. Un cas d'interés particular és la colecció de l'Universitat de Sant Marcosde vàries decenes de quipus, les quals varen ser recolectades per historiador italià sanmarquino Carlo Radicati vaig donar Primeglio. Esta colecció va estar inicialment ubicada en la Fundació Biblioteca Museu Temple Radicati fins al seu préstam al Museu d'Art de Lima per a la seua preservació i exposició permanent corresponent.

Patrimonis de la Humanitat i del Perú

[editar | editar còdic]

La Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos —local de l'universitat en més de 400 anys d'història—, el Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos i la Basílica i Convent de Sant Dumenge, són monuments que formen part de l'àrea i de la llista d'edificacions del centre històric de Lima reconegudes com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO des de 1988:[17]

Centre històric de Lima
Ben cultural inscrit en 1988, extensió en 1991.
Localisació: Llima, Perúborder|link=|20px Perú
Descripció:
Lima, la Ciutat dels Reis, va ser l'urbs i capital més important dels dominis espanyols en Amèrica del Sur fins a mediats de el XVIII. Pese als greus danys sofrits pels terremots, posseïx numerosos monuments arquitectònics, com el convent de Sant Francisco, el més gran d'esta part del món en el seu gènero. Molts edificis limeño són creacions conjuntes d'artesans i artistes locals i arquitectes i mestres d'obres del Vell Continent. (UNESCO/BPI)[17]

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta —o es relaciona històricament— també en varis monuments considerats pel Ministeri de Cultura del Perú com Patrimoni Cultural de la Nació, en ser obres arquitectòniques o llocs de valor artístic, històric, cultural i social:[332]

Plantilla:MonumentoPerú/encapçalat







|}

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos ha segut regularment usada com a tema central o complementari en diverses obres d'art i ficció, aixina com referida en vàries ocasions en la cultura popular, principalment per la seua llarga histora en el continent i la seua representativitat del Perú. Adicionalment, l'universitat conta en vàries tradicions i personages propis de la cultura sanmarquina que han alcançat visibilitat en la cultura peruana contemporànea.[333][334] Entre les seues tradicions més conegudes es troben les verbenes de cada facultat, aixina com les regulars presentacions dels sikuris;[335] mentres que entre els seus personages més coneguts es troben el títul de «cuc llegendari» per al primer comensal en els almorzars especials de fin de cada cicle,[336] les mascotes sanmarquinas denominades com «Perrovaca»[337][338] i el «Gat de la porta 2»,[339] aixina com la movilitat interna referida com coloquialmente el «Ruc».[340][341]

Art i música

[editar | editar còdic]

L'Universitat de Sant Marcos i la seua simbologia han segut representades en diverses obres d'art i composicions musicals, tals com:

Archiu:Clock Tower University of Puerto Rico-San Marcos-Harvard.jpg
La «Roosevelt Tower» de l'Universitat de Puerto Rico inclou els escuts de l'Universitat de Sant Marcos i l'Universitat d'Harvard, com les institucions d'educació superior més antigues de les Américas i Estats Units, respectivament.
  • L'aquarela Armes de l'Universitat de Lima (XIX) de Pancho Fierro, en la qual el acuarelista peruà va representar el escudio de l'universitat i va fer menció al nom coloquial usat per l'institució fins a mediats de el XX: Universitat de Lima.
  • La pintura El vell Sant Carlos (1912) de Teófilo Castell, actualment baixe custòdia del Museu d'Art de Lima, en la qual el pintor peruà representa l'interior de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos, mantenint una influència impressionista en la seua obra.

L'edificació Roosevelt Tower (1937) de Rafael Carmoega i William Schimmelpfenning, ubicada en l'Universitat de Puerto Rico. En ella, al voltant de l'escut de l'Universitat de Port Rics, els arquitectes varen incloure els escuts de l'Universitat de Sant Marcos i l'Universitat d'Harvard, en representació de les universitats més antigues i en continu funcionament de les Américas i d'Estats Units, respectivament. La torre va ser incorporada al Registre Nacional de Llocs Històrics d'Estats Units en 1984.[342]

Archiu:Caps block 778 Estampillas conmemorativas caps block 779 Centenario 1951.jpg
Estampilles de 1951 referents a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, en commemoració dels 400 anys la seua fundació.

Adicionalment, els símbols, edificis històrics i personages de l'Universitat de Sant Marcos han segut representats en múltiples oportunitats en billets, monedes, postals i estampilles peruanes commemoratives, especialment en el context del seu 400° i 450° aniversaris, ocorreguts en 1951 i 2011, respectivament. Una de dites representacions més reconegudes és la versió de 1991 del billet de 20 nous sols —actualment encara en circulació junt en noves versions— a on s'observa al catedràtic i diplomàtic sanmarquino Raúl Porras Barrenechea i el pati principal de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos.[344]

Lliteratura i còmics

[editar | editar còdic]

L'universitat ha segut també tema o locación d'algunes obres de ficció i no ficció d'autors peruans com Ricardo Palma, Alfredo Bryce Echenique i Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Lliteratura del 2010; entre estes:

Archiu:Heures de Charles caps block 782 010R Marc.jpg
La tradició sanmarquina recollida per Ricardo Palma indica que a fins de el XVI es va elegir al evangeliste Sant Marcos com a patró i nom oficial de l'universitat.
Archiu:Caps block 790 Mario Vargas Llosa y otros intelectuales.jpg
Vargas Llosa, acompanyat per varis acadèmics peruans i membres de l'Acadèmia Peruana de la Llengua, en la seua visita al Institut Raúl Porras Barrenechea de l'Universitat de Sant Marcos, 2011.
  • La novela Li dedique el meu silenci (2023) de Mario Vargas Llosa, en la que l'escritor presenta la vida i passió per la música criolla i afroperuana de Toño Azpilcueta, inicialment un aspirant a ser docent en l'Universitat de Sant Marcos, pese a no contar en l'experiència ni coneiximents necessaris. Vargas Llosa ha referit a esta com la seua última novela, marcant aixina el seu retir de la lliteratura de ficció.[350]

Aixina també, atres autors estrangers, com els nortamericans Thornton Wilder i August Derleth, han fet referència a l'universitat en les seues obres; principalment en relats d'aventura, misteri i terror:

  • La série de còmics Indiana Jones and the Arms of Gold (1994) publicada per Dark Horse Comics, en la que un jove Indiana Jones coneix al doctor Juliol Hortes en el seu viage a Perú. Hortes és presentat com un reconegut ex professor de l'Universitat de Sant Marcos, de la que va ser despedit per ser un activiste del APRA, la qual cosa va provocar també el seu posterior exili en Buenos Aires, Argentina. El doctor ajuda a Indiana Jones en la seua busca de «El Dit d'Or» —artefacte que segons dita ficció formava «Els braços de Chimu Taya de Cuzco», part de l'armadura d'or del gran emperador inca Pachacútec.[354]

Cine i televisió

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 796 Casona de San Marcos y Parque Univesitario.jpg
Casona de l'Universitat de Sant Marcos, centre històric de l'universitat, és actualment el local del seu centre cultural, museus, unitats culturals i atres dependències.
  • L'episodi «¡Shaka! L'home més propenc a un deu» (シャカ! もっとも神に近い男 Shaka! Mottomo kami ni chikai otoko?) (1987) de la série d'animació japonesa —anime— Saint Seiya (聖闘士星矢 Seinto Seiya?), cridada també en Hispanoamèrica: Els cavallers del Zodiaco, mostra el combat del cavaller d'or Shaka de Virgo contra el cavaller de bronze Ikki de Fénix. Durant la batalla, Shaka fa us d'una tècnica especial per a enviar al seu adversari a través de sis móns de la metempsicosis —basat en el samsara o «roda de reencarnacions»—. És llavors que una de les principals imàgens de fondo usades per a representar l'infern —un de dits móns— és la foto de l'expresident estadounnidense Richard Nixon sent abroncat i insultat per estudiants sanmarquinos en la seua visita a la Casona de l'Universitat de Sant Marcos en 1958.[359]
  • L'episodi The Treasure of Manco (1990) de la série de televisió nortamericana MacGyver escenifica a l'Universitat de Sant Marcos. En dit episodi MacGyver, el protagoniste, viaja a Perú i visita Sant Marcs per a entrevistar-se en María, filla d'un reconegut arqueòlec sanmarquino, en qui indaga sobre un supost tesor inca amagat en els Vages.[360]
  • La série de televisió peruana Hòmens de bronze (1997-1999), conduïda per Alejandro Guerrero i produïda per Panamericana Televisió, va emetre varis episodis dedicats a destacats sanmarquinos d'inicis i mediats de el XX, tals com: César Vallejo, Juliol César Tello, Augusto Weberbauer, Daniel Alcides Carrión, José María Arguedas, Santiago Antúnez de Mayolo, entre uns atres. En dits episodis, diversos patis de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos varen ser utilisats en les representacions de les époques universitàries dels personages.
  • La película nortamericana El pont de Sant Luis Rei (2004), guanyadora d'un premie Goya i basada en la novela homónina de Thornton Wilder, fa menció al «dia de Sant Marcos», en el qual el virrey del Perú devia visitar la referida universitat en l'ocasió de la graduació de vintidós nous doctors.
  • La película peruana ¡Asu mare! (2013), la qual es va convertir en la producció cinematogràfica més taquillera del país, inclou una representació de l'examen d'admissió a l'Universitat de Sant Marcs de 1982. Carlos Alcántara Vilar, el narrador i protagoniste de l'història es presenta, pero no conseguix ingressar en ser descalificat per intent de plagi.
  • L'episodi Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica (2009) del programa de televisió peruà Al regrés del cantó, conduït per Gonzalo Torres i produït per Plus TV. En este es narra l'orige de l'universitat i la significancia que ha tingut en el desenroll històric de Llatinoamèrica i el Perú.[39]
Archiu:Perrovaca caps block 799 .jpg
La popular «Perrovaca» —de nom real «Olga»— va ser la mascota més emblemàtica de l'Universitat de Sant Marcos. En 2014 —sent un dels pocs animals participants— va resultar el personage urbà més votat en un concurs organisat per la marca de galletes Soda Field en Perú.
  • L'episodi Universitat de Sant Marcos (2017) del programa de televisió peruà Va succeir en el Perú, conduït per Norma Martínez i produït per TV Perú. En este es narra es va narrar l'història i importància que ha tingut l'institució sanmarquina en el desenroll acadèmic universitari d'Amèrica Llatina i el Perú. En un dels videos promocionals de l'episodi va aparéixer una de les figures més famoses de la cultura popular sanmarquina: «Perrovaca».[38]
  • La película nortamericana Dora i la ciutat perduda (2019), versió en acció real de la série Dora, l'exploradora de Nickelodeon. En ella, el antagonista Alejandro Gutiérrez, personage és interpretat per l'actor i comediante mexicà Eugenio Derbez, es presenta inicialment com a amic, explorador i professor de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs de Llima.[361][362] Posteriorment, Dora, els seus amics, i el professor Gutiérrez mamprenen una aventura per a ubicar un tesor perdut dels incas en les altures de Perú. Adicionalment, Isabela Moner, actriu peruana-nortamericana que va interpretar a Dora, va declarar haver deprés per a la película una miqueta de quechua a partir de gravacions d'àudio brindades directament pel professor Américo Mendoza Mori de l'Universitat de Sant Marcs de Perú, qui actualment és docent de quechua i estudis llatins en l'Universitat d'Harvard.[363]
  • La película peruana La passió de Javier (2019) representa en algunes escenes a l'Universitat de Sant Marcs durant els anys de 1960, época d'un important activisme polític en l'institució. La película narra la vida del jove poeta peruà Javier Heraud, incloent el seu ingrés a l'Universitat de Sant Marcs per a estudiar dret, en sentir-se cada volta més compromés en les problemàtiques socials del Perú. Adicionalment, l'obra va incloure també algunes prens del Pati de Ciències de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos per a representar l'antic local de l'Universitat Catòlica, a on Heraud va estudiar ademés lliteratura.

El documental peruà El viage de Javier Heraud (2019) inclou escenes en el Pati de Lletres de la Casona de l'Universitat de Sant Marcos a on Ariarca Otero, neboda neta del poeta sanmarquino desaparegut, conversa en Arturo Corcuera, també poeta sanmarquino i amic de Heraud en la seua joventut.

  • La película peruana Acorda't de mi (2022) narra una romançada entre dos estudiants universitaris de diferents estrats socials, el qual es desenrolla en vàries escenes en les afores del bosc de la Faculteu de Lletres i Ciències Humanes de l'Universitat de Sant Marcos, en ser l'institució educativa d'un dels protagonistes.[364]

Acadèmia

[editar | editar còdic]

Persones destacades

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Tant formalment com coloquialmente els personages que han format part de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos; alumnes, catedràtics, investigadors, i inclús a els qui se'ls ha conferit la distinció de professor honorífic o de doctor honoris causa, han rebut el títul de sanmarquinos.[365][366] El vocablo ha segut de comú us per la població peruana a lo llarc de la seua història per a referir-se als personages aplegats i destacats d'esta casa d'estudis, i inclús a les mascotes i animals adoptats per la comunitat universitària.[367][368][369]

Alumnes, catedràtics i investigadors

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


En les seues 475 anys 

anys d'història l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos ha vist transitar en les seues instalacions a numerosos alumnes, catedràtics, investigadors, decans i rectors que han destacat en l'àmbit local, nacional, llatinoamericà i mundial. L'Universitat de Sant Marcos ha tingut una influència molt significativa en el desenroll de matèries de cièncias,[370][371] medicina,[372] ingenierias, dret,[373] política,[374][375] socialés,[376] lletras,[377] humanitats, arts i deports,[378] a lo llarc de la història del Perú, conseguint destacar els alumnes i catedràtics en époques decisives per a la realitat nacional com: a lo llarc del Virreinato —sigles XVI, XVII i XVIII—; durant el procés de l'Independència —sigles XVIII i XIX—; i en l'actual época republicana —sigles XIX, XX i XXI. Entre els sanmarquinos més destacats es pot mencionar a científics i ingeniers com Pedro Peralta i Barnuevo, Santiago Antúnez de Mayolo —candidat al premi Nobel de Física en 1943—, Federico Vila-real, Antonio Raimondi, Alfred Rosenblatt, Eduardo de Habich, Carlos Bustamante Monteverde i Harald Helfgott; meges com Hipólito Unanue, Cayetano Heredia, Daniel Alcides Carrión, Laura Rodríguez Dulanto, Honorio Prim i Alberto Barton; escritors i artistes com Mario Vargas Llosa —premi Nobel de Lliteratura del 2010, únic Nobel peruà fins a la data—, César Vallejo, Alfredo Bryce Echenique, José María Arguedas —candidat pòstum al premi Nobel de Lliteratura en 1971—, Ricardo Palma, Manuel González Prada, José Sants Chocano, Abraham Valdelomar, Javier Heraud, Blanca Varela, Ventura García Calderón —candidat al premi Nobel de Lliteratura en 1934— i Alberto Hidalgo —candidat al premi Nobel de Lliteratura en 1966—; investigadors socials com Juliol César Tello, María Rostworowski, Ruth Shady, Federico Kauffmann, José de la Riva Agüero i Osma, Javier Prat i Ugarteche, Alberto Tauro del Pi, Luis Valcárcel, Raúl Porras Barrenechea i Jorge Basadre; advocats i polítics com Francisco García-Calderón Landa —candidat al premi Nobel de Lliteratura en 1934—, Mariano H. Cornejo Zenteno —candidat al premi Nobel de la Pau des de 1931 fins a 1939—, José Bernardo de Tagle, Víctor Raúl Haja de la Torre, Víctor Andrés Belaúnde i Beatriz Merino; economistes com Javier Silva Ruete, Manuel Ulloa, Pedro Beltrán i Daniel Schydlowsky Rosenberg; líders independentistes i héroes nacionals com Túpac Amaru II, José Joaquín d'Olmedo i Bernardo O'Higgins; vintiun Presidents de la República del Perú; entre molts uns atres.[379][380][381][382][383][384][385][386][387]

Doctors honoris causa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Doctors honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.


El doctorat honoris causa és, junt en la «Medalla d'honor sanmarquina» i la «Medalla sanmarquina del bicentenario», una de les més altes distincions que conferix esta casa superior d'estudis. L'Universitat de Sant Marcos va començar a entregar este reconeiximent en el XIX, brindant-li-ho llavors als dos principals libertadores de Sudamérica: José de Sant Martín i Simón Bolívar. Ademés d'ells, entre les principals figures que han rebut este reconeiximent sanmarquino durant els sigles XX i XXI destaquen el papa Juan Pablo II, el president francés Charres de Gaulle, l'escritor argentí Jorge Luis Borges, els investigadors Alberto Barton, Germán Berríos, i Maria Reiche, els secretaris generals de Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar i Ban Ki-moon, i els laureados en el Premi Nobel: Albert Einstein, Peter Agre, Peter C. Doherty, Pablo Neruda, Camilo José Cela, Mario Vargas Llosa, Muhammad Yunus, Adolfo Pérez Esquivel, Peter Diamond, Robert C. Merton, Eric Maskin, Cristóbal Pissarides, entre uns atres.[68][69][388]

Rànquings acadèmics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Classificació acadèmica d'universitats del Perú.


En els últims anys s'ha generalisat l'us de rànquings universitaris per a evaluar l'eixercite de les universitats a nivell nacional i mundial; sent estos rànquings classificacions acadèmiques que ubiquen a les institucions d'acort a una metodologia del tipo bibliométrica que inclou criteris objectius, mesurables i reproduibles com la producció científica, i/o també prenent en conte, per eixemple, les percepcions sobre la reputació acadèmica, empleabilidad dels egresados, impacte en la web, entre uns atres. En 2007, la llavors Assamblea Nacional de Rectors, en l'auspici de l'UNESCO, va elaborar un estudi que va concloure en un rànquing universitari peruà en el qual l'Universitat de Sant Marcos va ocupar la ORD posició.[23] Posteriorment, conforme a l'expansió dels rànquings universitaris internacionals en els anys de 2010, estos gradualment varen ser incorporant en la seua evaluació a diverses universitats peruanes. En l'actualitat, del total de 92 universitats llicenciades en el Perú,[389] l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat usualment dins dels tres primers llocs a nivell nacional en els principals rànquings universitaris internacionals. Junt a l'Universitat Peruana Cayetano Heredia i la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, és una de les tres úniques universitats peruanes que han aplegat a ocupar la ORD posició a nivell nacional en determinades edicions de les classificacions acadèmiques internacionals, tals com en els QS World University Rànquings de Quacquarelli Simonds,[24][25] el University Rànquing by Academic Performance del URAP Research Laboratory,[26][27][28] el Webometrics Rànquing of World Universities del Consell Superior d'Investigacions Científiques[29][30] i el University Web Rànquing de 4 International Colleges & Universities;[31] sent a la data l'única universitat pública peruana en haver alcançat en determinades ocasions dita ubicació. Aixina mateix, sobre producció científica, l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat en els últims anys i en l'acumulat històric en la ORD posició a nivell nacional.[20][21]

Ubicació històrica a nivell nacional i mundial (entre paréntesis) de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en les principals classificacions acadèmiques internacionals
Rànquing 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026
Academic Rànquing of World Universities Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela
QS World University Rànquings Plantilla:Cela 1
(601+)
[24] 		1
(601+)
[25] 		Plantilla:Cela 3
(701+) 		3
(701+) 		2
(701+) 		2
(701+) 		2
(801-1000) 		2
(801-1000) 		Plantilla:Cela 3
(801-1000) 		3
(801-1000) 		3
(801-1000) 		2
(901-950) 		2
(901-1000) 		2
(901-1000)
[390]
SCImago Institutions Rànquings Plantilla:Cela 2
[391] 		3
[392] 		3
[393] 		3
[394] 		3
[395] 		3
[396] 		4
[397] 		3
[398] 		3
[399] 		2
[400] 		4
[401] 		4
[402] 		4
[403] 		3
[404] 		2
[405] 		2
[406]
THE World University Rànquings Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela Plantilla:Cela 3
(1201+) 		3
(1501+) 		Plantilla:Cela Plantilla:Cela 2
(1501+)
[407]
University Rànquing by Academic Performance Plantilla:Cela 1
(1557)
[26] 		1
(1669)
[27] 		1
(1704)
[28] 		2
(1790)
[408] 		3
(1850)
[409] 		3
(1866)
[410] 		Plantilla:Cela
[411] 		3
(1966)
[412] 		3
(2032)
[413] 		3
(2060)
[414] 		3
(2161)
[415] 		3
(2160)
[416] 		3
(2090)
[417] 		3
(2060)
[418] 		3
(2101)
[419] 		Plantilla:Cela
Webometrics Rànquing of World Universities 2
(932) 		1
(643)
[29] 		1
(810)
[30] 		2
(1534)
[420] 		2
(1339)
[421] 		2
(1316) 		2
(1386) 		2
(1434) 		2
(1386) 		2
(1470) 		2
(1501) 		1
(1331) 		2
(1288) 		2
(1304) 		2
(1282) 		2
(1179) 		2
(1250)
[422]

Deport

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Activitat Deportiva en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

L'Universitat de Sant Marcos ha tingut molta importància en l'activitat deportiva universitària del Perú.[423][424] El 7 d'agost de 1924, alumnes sanmarquinos varen fundar la Federació Deportiva Universitària del Perú. Esta federació organisa des de 1936 els Jocs deportius universitaris nacionals, els Jocs deportius universitaris regionals i els Campeonats nacionals universitaris. Ademés, des de 1963 és partícip dels Jocs mundials universitaris que es denominen Universiadas.[425]


La majoria d'activitats deportives universitàries es desenrollen en el Gimnasi i en l'Estadi de Sant Marcos. Entre els deports i disciplines es troben: fútbol, futsal, vóley, rugby, tir, tenis de taula, básquet, atletisme, fondismo ―carrera de mija distància i carrera de llarga distància―, balonmà, natació olímpica, lluita grecorromana, karate, judo, kung fu tradicional, sanda, taekwondo, aikido, capoeira, wing chun, taichí, xingyi quan, pa kua chang, chi kung, powerlifting, alçament de peses, aeròbics, esgrima, entre uns atres. Paralel a açò, l'universitat conta en varis equips que participen en les lligues nacionals i regionals de distints deports.[423] En este àmbit destaca l'equip de básquet de l'Universitat de Sant Marcs que participa en la Lliga de bàsquet de Lima, tant en la divisió varons com en la divisió superior dames;[424][426][427] com l'equip de fútbol Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos que va aplegar a participar en la Segona Divisió del Perú.[428]

Alguns atletes sanmarquinos destacats són: Gladys Tejeda, maratonista peruana en récort panamericano i guanyadora de l'or en els Jocs Panamericanos de 2019; Andy Martínez, estudiant d'Administració de Negocis Internacionals en l'universitat quan va obtindre el récort nacional de 100 metros plans; entre uns atres.[429][430]

Events deportius

[editar | editar còdic]

Nacionals

[editar | editar còdic]
Jocs Universitaris Nacionals
«Universiadas»[431][432][433][434][nota 4]
Edició Any Sèu Campeó
I
1936
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
II
1940
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
III
1942
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
IV
1946
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
Especial
1951
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
V
1955
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
VI
1964
Arequipa (UNSA)
Plantilla:Cela
VII
1983
Llima (UNMSM)
Plantilla:Cela
VIII
1985
Cusco (UNSAAC)
Plantilla:Cela
IX
1991
Huancayo (UNC)
Plantilla:Cela
X
1992
Llima (UNI)
Plantilla:Cela
XI
1994
Trujillo (UPAO)
USMP
XII
1997
Arequipa (UNSA)
UNMSM
XIII
1998
Lambayeque (UNPRG)
UNMSM
XIV
2000
Huancayo (FEDUP)
UNMSM
XV
2002
Trujillo (UPAO)
UNMSM
XVI
2004
Arequipa (UNSA)
UNMSM
XVII
2006
Trujillo (UNT)
UNMSM
XVIII
2008
Tacna (UNJBG)
ULIMA
XIX
2010
Arequipa (UNSA)
ULIMA
XX
2012
Trujillo (UPAO)
UNMSM
XXI
2014
Cusco (UAC)
UNMSM
XXII
2016
Chiclayo (UDL)
ULIMA
XXIII
2018
Tacna (UNJBG)
ULIMA
XXIV
2022
Llima
UPC
XXV
2024
Arequipa (UNSA)
UPC

Els primers Jocs Universitaris Nacionals, coneguts popularment com «Universiadas», es varen realisar en 1936 en la ciutat de Lima. En aquella ocasió varen participar, entre atres institucions: l'Universitat Nacional Agrària La Molina, l'Universitat Nacional d'Ingenieria, l'Universitat Nacional Sant Agustín de Arequipa, l'Universitat Nacional Sant Antonio Abad del Cuzco i l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, que va ser la primera universitat sede de l'event. Des de llavors es va marcar la distància de quatre anys entre cada Joc —recentment es vénen desenrollant cada 2 anys—, havent una edició especial en commemorar-se els quatrecents anys de fundació de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1951. Eixe mateix any, com a part del desenroll urbà de Lima i d'incentiu al deport universitari, va ser inaugurat l'estadi de l'Universitat de Sant Marcos en el centre del campus principal.[431]

L'Universitat de Sant Marcos posseïx equips per a les diferents disciplines deportives en els quals ha segut campeó nacional en la majoria d'edicions de les Universiadas, específicament en 8 de les 14 edicions a on es va declarar un campeó, sent aixina l'universitat més exitosa en este event deportiu nacional.[432][433][434]

Suramericans

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019.

L'estadi de l'Universitat de Sant Marcos va ser sèu única del Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019 que es va desenrollar en Perú. El campeó del torneig va ser Argentina, que va conseguir el seu quart títul en esta categoria. Perú va quedar en quint lloc.

Panamericanos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Jocs Panamericanos de 2019.

Per a la celebració dels Jocs Panamericanos de 2019, el Comité Organisador de Lima 2019 va elegir a diverses instalacions deportives situades entre la ciutat de Lima, aixina com en el Callao, com a sèus panamericana. Entre elles, l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la qual va tindre la remodelació del seu estadi per a acollir totes les trobades de fútbol tant masculí com a femení.[435][436]

Fútbol

[editar | editar còdic]

El fútbol, el deport més popular en el Perú, ha tingut sempre especial significancia per a l'alumnat sanmarquino. A lo llarc de la seua història l'Universitat de Sant Marcos ha contat en diversos equips professionals de fútbol, destacant entre ells la Federació Universitària de Fútbol —hui Club Universitari de Deports— i el Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos.

«A inicis de la década dels 20 existia un marcat interés en les autoritats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs d'incentivar el deport entre els estudiants. Els jóvens també mostraven gran predisposició per a practicar-ho, pero existia una disciplina que predominava en el gust dels chicons front a totes les demés: el fútbol. Els mestres d'aquella época no veen en bons ulls que els jóvens alumnes dediquen vàries hores del seu temps en fer deport, puix consideraven que això anava a anar en desmedro del seu rendiment acadèmic. No obstant, l'història estava escrita i els jóvens de les diverses facultats es varen organisar per a anar donant-li cos a la que varen cridar Federació Universitària —hui Club Universitari de Deports—».
Luciano Ric Molina[437]

Orige del Club Universitari de Deports

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Club Universitari de Deports.
Archiu:Escudo del Club Universitario de Deportes.svg
L'escut de la Federació Universitària de Fútbol —actualment Club Universitari de Deports— va ser dissenyat pel arequipeño Luis Màlaga Arenes, estudiant i delegat de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos en 1924.

A inicis de la década de 1920, José Rubio Galindo, estudiant de la Facultat de Lletres, i Luis Màlaga Arenes, estudiant de la Facultat de Medicina, varen buscar «conformar una gran institució» per a la pràctica de fútbol en el país.[438][439] A esta iniciativa, es varen unir després Plácido Galindo, Eduardo Astengo, Rafael Quirós, Mario de les Cases, Alberto Denegri, Luis de Souza Ferreira —qui va anotar el primer gol peruà en una Copa Mundial de Fútbol—,[440] Andrés Rotta, Carlos Galindo, Francisco Saborós, Jorge Góngora, Pablo Pacheco, Carlos Lassus i Carlos Cillóniz entre uns atres.[437] En este context, el 7 d'agost de 1924, a les 19:00 UTC-5, els estudiants universitaris es varen reunir en la sèu de la Federació d'Estudiants del Perú ubicada en el carrer Juan de la Coba 106, en la ciutat de Lima,[441] i varen donar orige a la Federació Universitària de Fútbol, sent esta una associació dels equips representatius de les Facultats de l'Universitat de Sant Marcos i les Escoles Especials d'Ingenieria, Agronomia i Normal Central.[438][442]


En l'acta de fundació del club, es va determinar instituir com a escut una lletra «O» de color granate tancada en un círcul del mateix color en fondo blanc albo.[443] El disseny va estar a càrrec del arequipeño Luis Màlaga Arenes, en eixe llavors delegat de la Facultat de Medicina «Sant Fernando» i un dels gestors més actius de la formació de la Federació Universitària de Fútbol.[444] Els primers escuts varen ser de gran tamany i d'un acabament molt rústic, utilisant-se en el costat esquerre del pit i en alguns casos al centre de l'uniforme.[445] En aquell llavors, el Comité Nacional de Deports, màxim organisme del deport peruà en aquella época, va reconéixer a la Federació Universitària com si fora també una lliga. És per això que, conjuntament en la Lliga Peruana de Fútbol, l'Associació Amateur, la Lliga Chalaca, el Circolo Sportivo Italià i el Llima Cricket and Football Club, estes institucions varen conformar la Federació de Fútbol.[446]

Archiu:Primer equipo campeón de Universitario de Deportes.jpg
El primer Campeonat Nacional de Fútbol obtingut per l'actual Club Universitari de Deports va ser el de 1929, quan encara mantenia la seua denominació original com Federació Universitària i el seu víncul en l'Universitat de Sant Marcos.

Despuix de participar en diferents tornejos interuniversitaris i partits amistosos entre 1924 i 1927,[438] la Federació Peruana de Fútbol va invitar a la Federació Universitària a participar en el Campeonat Peruà de Fútbol de 1928.[438] L'equip va debutar oficialment en el campeonat nacional el 27 de maig davant el Club José Olaya de Chorrillos, al que va véncer per 7:1.[447] En finalisar dita edició, la Federació Universitària va ocupar el segon lloc darrere d'Aliança Llima, per la qual cosa va disputar en est el títul en tres trobades obtenint els resultats de: victòria 1:0, empat 1:1 i derrota 2:0.[438] A l'any següent, el Campeonat Peruà de Fútbol de 1929 no va contar en la participació d'Aliança Llima, en ser suspés per negar-se a cedir als seus futbolistes a la selecció.[448] En dit torneig, la Federació Universitària va obtindre el seu primer títul nacional, en finalisar el campeonat en sèt victòries, tres empats i una derrota, alcançant dèsset punts.[448] Carlos Cillóniz, futboliste d'Universitari, va anotar huit gols, convertint-se en el màxim golejador del campeonat. Dita ocasió seria també l'únic campeonat obtingut pel club baix la seua denominació original i mantenint el seu víncul en l'Universitat de Sant Marcos.[449]

Archiu:Caps block 1014 Manifestación 1930 Bandera caps block 1015 .jpg
Manifestació d'estudiants sanmarquinos, membres de la Federació d'Estudiants Universitaris (FEU), arborant en 1930 la bandera usada per a representar tant a la seua organisació com a l'emergent Federació Universitària de Fútbol.

En 1930 es va portar a terme la primera Copa del Món en Montevideo, Uruguay, i la selecció peruana va assistir a dit acontenyiment en una plantilla en la que destacava la presència de huit futbolistes del quadro universitari: Eduardo Astengo, Carlos Cillóniz, Luis de Souza Ferreira, Alberto Denegri, Arturo Fernández, Plácido Galindo, Jorge Góngora i Pablo Pacheco. Després del mundial es va realisar la primera gira oficial del club, en la qual este va viajar per a jugar en províncies i va participar en la Copa Gubbins. Eixe mateix any, va formar part del grup 2 del Campeonat Peruà de Fútbol de 1930, conseguint dos victòries i un empat, en la qual cosa va alvançar a la liguilla final, a on va ocupar el tercer lloc.[450] A l'any següent, internament varen sorgir discrepàncies en les autoritats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, puix el rector José Antonio Carrasques va prohibir l'utilisació del nomene Federació Universitària de Fútbol. Debido a ello l'equip va canviar el seu nom al de Club Universitari de Deports, independisant-se també de l'universitat.[438] Pese a això, pel seu orige i història en comuna, el club manté un víncul amistós en l'universitat, la qual cosa s'ha vist expressat a través de diverses salutacions institucionals mutus i accions conjuntes a lo llarc dels anys. En l'actualitat, Universitari és l'equip en més campeonats nacionals en l'història del fútbol peruà, en 28 títuls.[451][452]

Club Deportiu Universitat de Sant Marcos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcs.

En l'estiu del 2001 l'universitat va crear el Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos, tenint este com la seua sèu de local al estadi de Sant Marcos. A la veta d'uns anys, el naixent equip ascendiria ràpidament en les lligues distritales i regionals fins a alcançar la Segona Divisió del Perú. En esta instància, l'equip dels «Els Lleons» —malnomenat aixina per ser este animal el símbol del evangeliste Sant Marcos, el qual dona nom a l'universitat— alcançaria el subcampeonat en l'any 2006, sent esta la seua millor participació històrica. El club es mantindria actiu de forma contínua fins al 2011, ya que a l'any següent seria inhabilitat per dèu anys per l'Associació Deportiva de Fútbol Professional per l'impagament de deutes.[428]


Posteriorment, l'universitat va crear diverses filiaes, sent les més destacades: el Club Deportiu Sant Marcos, el qual va participar des del 2013 fins al 2019 en la primera divisió de Tancada de Lima, a on va resultar subcampeó en vàries ocasions, classificant aixina al torneig de Interligas de Lima en diverses oportunitats; i el Club Deportiu Lleons de Sant Marcos, establit en el 2017 i que reemplaça des del 2023 a la filial anterior en l'actual lliga de Tancada de Lima. Atres equips derivats de l'universitat inclouen a l'Associació Deportiva Cultural Sant Marcos i els Estudiants de Sant Marcos. Aixina també, destaca la Selecció de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos —la qual representa des del 2008 a l'institució en la Lliga Universitària de Fútbol—, la Divisió de Menors, i l'equip de futsal F.C. Estudiants de Sant Marcos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 El Comerç. «Sant Marcos: est és el document que va fundar l'universitat fa 468 anys». Consultat el 12 de maig de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Aleteia. «Friar Thomas, the Dominican founder of America's first university» (en anglés). Consultat el 17 de maig de 2020.
  3. ↑ Aleteia. «The oldest university in the Americas is in Lima, Peru» (en anglés). Consultat el 17 de maig de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 National Geographic. «1551: Oldest University in Americas Established» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2020. Consultat el 18 de giner de 2018.
  5. ↑ Clave. «Education: Quechua». Consultat el 18 de giner de 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Real Acadèmia de l'Història. «Tomás de Sant Martín» (en espanyol). Consultat el 31 d'agost de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 Molt Història. «Sant Marcos, l'universitat més antiga d'Amèrica». Consultat el 12 de maig de 2016.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Valcárcel, Carlos Daniel. Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge (23 de febrer de 1558).
  9. ↑ 9,0 9,1 Morison, Samuel Eliot. The Founding of Harvard College. Appendix A: The Student Universities of Bologna, Spain, and Spanish America, Harvard University Press.
  10. ↑ [enllaç trencat]
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Valcárcel, Carlos Daniel. Fundació de l'Universitat de Lima (12 de maig de 1551).
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «el%20peru&source=gbs_slider_thumb Enciclopèdia Temàtica del Perú». Orbis Ventures, El Comerç. Archivat des d'el el%20peru&source=gbs_slider_thumb original, el 3 d'octubre de 2011. Consultat el 30 d'agost de 2011.
  13. ↑ 13,0 13,1 TVO Perú. «L'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'Independència del Perú». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2010. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 «el%20peru&source=gbs_slider_thumb Enciclopèdia Temàtica del Perú». Orbis Ventures, El Comerç. Archivat des d'el el%20peru&source=gbs_slider_thumb original, el 3 d'octubre de 2011. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  15. ↑ 15,0 15,1 La República. «a-patrimoni-mundial-per-la-unesco-universitat-nacional-major-de-sant-marcs Documents històrics de la UNMSM són reconeguts com a Patrimoni Mundial per l'Unesco» (en espanyol). Consultat el 14 de juliol de 2019.
  16. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Casona sanmarquina: Patrimoni de la Humanitat». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2019. Consultat el 3 de maig de 2016.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 UNESCO World Heritage Convention. «Historic Centre of Llima» (en anglés). Consultat el 27 de decembre de 2014.
  18. ↑ La República. «Casona de Sant Marcos: remanso cultural en el Centre de Lima». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2016. Consultat el 13 de maig de 2016.
  19. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional». Consultat el 23 de juny de 2022.
  20. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus». Consultat el 23 de juny de 2022.
  21. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Harvard: Sant Marcos és la millor universitat en proyectes d'innovació». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2021. Consultat el 23 de maig de 2016.
  22. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 Assamblea Nacional de Rectors, en l'auspici de la UNESCO. «Rànquing Universitari en el Perú». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2011. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  23. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Quacquarelli Symonds. «QS World University Rànquings 2011» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2011. Consultat el 21 de decembre de 2017.
  24. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Quacquarelli Symonds. «QS World University Rànquings 2012» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  25. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 URAP Research Laboratory. «2010-2011 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2011.
  26. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 URAP Research Laboratory. «2011-2012 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012.
  27. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 URAP Research Laboratory. «2012-2013 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2013.
  28. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 La República. «Rànquing posa a UNMSM com la millor del Perú» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2019.
  29. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Consell Superior d'Investigacions Científiques. «2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January». Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2013. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  30. ↑ 31,0 31,1 31,2 4 International Colleges & Universities. «2015 University Web Rànquing» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2015. Consultat el 2 d'agost de 2015.
  31. ↑ 32,0 32,1 El Peruà. «Acreditaran a Sant Marcos: És la primera universitat peruana que rep esta distinció». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 11 de març de 2011.
  32. ↑ RTV Sant Marcos. «Perú va ser governat per 21 presidents sanmarquinos a lo llarc de la seua història republicana». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2020. Consultat el 14 de giner de 2016.
  33. ↑ The Nobel Prize. «The Nobel Prize Nomination Archive: Nominees from Peru» (en anglés). Consultat el 30 de giner de 2023.
  34. ↑ 35,0 35,1 The Nobel Prize. «The Nobel Prize in Literature 2010: Mario Vargas Llosa» (en anglés). Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  35. ↑ 36,0 36,1 The New York Claves. «Vargas Llosa Takes Nobel in Literature» (en anglés). Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  36. ↑ 37,0 37,1 El Comerç. «Professors i estudiants de Sant Marcos celebren premi Nobel de Mario Vargas Llosa». Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  37. ↑ 38,0 38,1 38,2 Va succeir en el Perú. «Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2019. Consultat el 15 de maig de 2017.
  38. ↑ 39,0 39,1 39,2 Al regrés del cantó. «Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica». Consultat el 15 de juny de 2011.
  39. ↑ 40,0 40,1 40,2 RPP, Ipsos. «Enquesta IPSOS: Si el Perú fora una ràdio, seria RPP Notícies». Consultat el 28 de juliol de 2013.
  40. ↑ 41,0 41,1 CNN. «Bicentenario de l'Independència de Perú: les 9 coses en les que ningú pot superar als peruans» (en espanyol). Consultat el 28 de juliol de 2021.
  41. ↑ 42,0 42,1 Mario Vargas Llosa. «Discurs de MVLL pel otorgamiento de Doctor Honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Consultat el 9 d'octubre de 2010.
  42. ↑ 43,0 43,1 Perú21. «Alfredo Bryce Echenique: En Sant Marcos va trobar el Perú i en un sostre de París, el món». Consultat el 16 de maig de 2019.
  43. ↑ 44,0 44,1 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «[https://web.archive.org/web/20210727025111/http://industrial.unmsm.edu.pe/2016/05/19/universidad-de-harvard- respecta-a-sant-marcs-per-la seua-trayectòria-en-latinoamerica Universitat d'Harvard respecta a Sant Marcs per la seua trayectòria en Llatinoamèrica]». Archivat des d'el seua-trayectòria-en-latinoamerica original, el 27 de juliol de 2021. Consultat el 23 de maig de 2016.
  44. ↑ 45,0 45,1 45,2 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  45. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 Congrés de la República del Perú. «Antecedents històrics de la Real Universitat de Sant Marcos». Consultat el 12 d'agost de 2010.
  46. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 Sánchez Sánchez. L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos.
  47. ↑ La República. «Semana Santa: Quan l'Inquisició va cremar a un rector de Sant Marcos». Consultat el 13 d'abril de 2019.
  48. ↑ 49,0 49,1 González Vigil. el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=F-t7TIDbAcb_lgfpxIXsCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CCcQ6AEwAA Enciclopèdia Temàtica del Perú, Orbis Ventures, El Comerç.
  49. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Història de la Càtedra de Llengua Quechua». Consultat el 14 de juny de 2021.
  50. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, continuïtat universitària..
  51. ↑ 52,0 52,1 (2019).Anuari Jurídic i Econòmic Escurialense.LII
    441-458.Consultat el 8 d'abril de 2026.
  52. ↑ Luis Antonio Eguiguren (ed.). Semblança de l'Universitat de Sant Marcos (1648), Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
  53. ↑ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Història de l'Universitat de Sant Marcs de Lima». Consultat el 8 d'abril de 2026.
  54. ↑ (2010).IX Jornades d'Història Moderna i Contemporànea.Consultat el 8 d'abril de 2026.
  55. ↑ Constitucions, i ordenances antigues, afegides, i modernes de la Real Universitat, i Estudi General de Sant Marcos, de la Ciutat dels Reis del Perú, Imprenta Real.
  56. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 (2024).Pàgines.16(41)
    42-66.Consultat el 8 d'abril de 2026.
  57. ↑ 58,0 58,1 58,2 (2006).Revista Teològica Limense.XL(3)
    337-382.Consultat el 8 d'abril de 2026.
  58. ↑ National Geographic. «El misteri de les mòmies dels reis incas». Consultat el 17 de maig de 2020.
  59. ↑ Coser. «Hospital Real de Sant Andrés: un llegat colonial en Barris Alts». Consultat el 17 de maig de 2020.
  60. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 «Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Consultat el 12-010-2010 llinage=Saco Rodríguez.
  61. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 62,5 62,6 «el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=F-t7TIDbAcb_lgfpxIXsCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&vore=0CEEQ6AEwBQ Enciclopèdia Temàtica del Perú». Orbis Ventures, El Comerç. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  62. ↑ 63,0 63,1 Congrés de la República del Perú. «Resenya històrica del Congrés». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  63. ↑ Higgins, James. Lima: A cultural history: "The Casona de Sant Marcos" (en anglés), Oxford University Press.
  64. ↑ El Comerç. «Descobert un video de Lima de 1928, el més antic jamai registrat» (en espanyol). Consultat el 16 de maig de 2019.
  65. ↑ (2018).Acta Herediana.61(1)
    55-68.Consultat el 19 de maig de 2020.
  66. ↑ Archive Peruà d'Image i Sò. «Primera Pedra de la "Ciutat Universitària" de Sant Marcs de Lima - 12 de maig de 1951». Consultat el 15 de juny de 2011.
  67. ↑ 68,0 68,1 68,2 68,3 Universitat Nacional Major de S. «Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  68. ↑ 69,0 69,1 Plantilla:Cita document
  69. ↑ Publimetro. «El mensage que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs sobre la missió de l'universitat». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2019. Consultat el 12 de maig de 2019.
  70. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa La carta que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a Doctor Honoris causa». Archivat des d'el seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa original, el 1 de juliol de 2020. Consultat el 30 de juny de 2010.
  71. ↑ La República. «seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa-unmsm Albert Einstein i la carta que va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a doctor honoris causa». Consultat el 1 de juliol de 2020.
  72. ↑ Caretas. «seua-distincion-com a-doctor-honoris-causa-foto-image-motive Esta és la carta que Albert Einstein va enviar a l'Universitat Sant Marcs per la seua distinció Honoris causa». Archivat des d'el seua-distincion-com a-doctor-honoris-causa-foto-image-motive original, el 4 de juliol de 2020. Consultat el 1 de juliol de 2020.
  73. ↑ La República. «Albert Einstein a Sant Marcos: Ha preservat el caràcter supranacional de l'universitat». Consultat el 6 d'abril de 2023.
  74. ↑ United States Senate. «Richard M. Nixon, 36th Vice President (1953-1961)» (en anglés). Consultat el 31 de març de 2013.
  75. ↑ 76,0 76,1 Harvard University. «Nixon in Peru» (en anglés). Consultat el 31 de març de 2013.
  76. ↑ Life. «Nixon's Own Story, How it felt to face the dangerous mobs in Latin America» (en anglés). Consultat el 31 de març de 2013.
  77. ↑ El Comerç. «Chafades digitals: l'accidentada visita de Richard Nixon al Perú». Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
  78. ↑ Archive Històric "El Comerç". «El centenari de Mr. Nixon». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
  79. ↑ El Reporter de l'Història. «Nixon en Sant Marcos: Imàgens inèdites». Consultat el 31 de març de 2013.
  80. ↑ International Dictionary of University Histories: National University of Sant Marcos (en anglés), Fitzroy Dearborn Publishers.
  81. ↑ Los Angeles Claves. «Venerable Peru University Reflects National Shambles: South America: But the loss of cherished autonomy at San Marcos, the region's oldest college, is an anomaly in the '90s». Consultat el 15 d'agost de 1992.
  82. ↑ Comissió de la Veritat i Reconciliació. «Informe final». Consultat el 29 de giner de 2024.
  83. ↑ «Cap a una nova universitat en el Perú». Consultat el 30 d'agost de 2010.
  84. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «UNMSM distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració». Consultat el 26 de març de 2011.
  85. ↑ L'Indústria. «Universitat Sant Marcos distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració». Consultat el 26 de març de 2011.
  86. ↑ La República. «Sant Marcos distinguirà a Mario Vargas Llosa en màxima condecoració». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2011. Consultat el 26 de març de 2011.
  87. ↑ Perú21. «UNMSM va distinguir a Mario Vargas Llosa». Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2012. Consultat el 3 d'abril de 2011.
  88. ↑ 89,0 89,1 La República. «Vargas Llosa i l'elogi a Sant Marcos». Consultat el 3 d'abril de 2011.
  89. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «UNMSM, licenciataria de la Marca Perú». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2019. Consultat el 12 de maig de 2017.
  90. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Rector de la UNMSM és incorporat a la Benemérita Societat Fundadors de l'Independència». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2018. Consultat el 2 de maig de 2018.
  91. ↑ La República. «Roxana Quispe Collantes: Tesis imperial». Consultat el 20 d'octubre de 2019.
  92. ↑ El Comerç. «UNMSM: Primera tesis sustentada en quechua va ser calificada com a excelent en nota 20». Consultat el 20 d'octubre de 2019.
  93. ↑ AFP. «defendre-la seua-tesis-doctoral-en-quechua-doc-1li8lk1 Una llingüista peruana marca una fita en defendre la seua tesis doctoral en quechua». Consultat el 20 d'octubre de 2019.
  94. ↑ Remezcla. «Roxana Quispe Collante Makes History by Defending Her PhD Dissertation in Quechua» (en anglés). Consultat el 20 d'octubre de 2019.
  95. ↑ The Guardian. «El quechua entra en honors en l'universitat». Consultat el 24 d'octubre de 2019.
  96. ↑ The Guardian. «Student in Peru makes history by writing thesis in the Incas' language» (en anglés). Consultat el 27 d'octubre de 2019.
  97. ↑ 98,00 98,01 98,02 98,03 98,04 98,05 98,06 98,07 98,08 98,09 Tamayo San Román. el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=I-57TN-QCMWBlAfe35HxCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vore=0CDUQ6AEwAzgK Enciclopèdia Temàtica del Perú, Orbis Ventures, El Comerç.
  98. ↑ El Comerç. «Emblemes de peruanidad: ¿qué seria el Perú si fora...?». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2013.
  99. ↑ El Comerç. «Si el Perú fora...». Consultat el 28 de juliol de 2013.
  100. ↑ Gestió. «¿Quines universitats preferixen les empreses peruanes per a contractar egresados?». Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 17 de decembre de 2013.
  101. ↑ El Comerç. «El rànquing de les marques més valorades en el Perú». Consultat el 29 de decembre de 2014.
  102. ↑ Ipsos. «Image i percepció d'Instituts i Universitats». Consultat el 10 de setembre de 2019.
  103. ↑ CNN. «Les 10 coses en les que ningú pot superar als peruans». Consultat el 29 de juliol de 2017.
  104. ↑ El Comerç. «Dèu coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans, segons la CNN». Consultat el 29 de juliol de 2017.
  105. ↑ Perú21. «10 coses en les que ningú pot superar als peruans, segons la CNN». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2017. Consultat el 29 de juliol de 2017.
  106. ↑ Publimetro. «[https://web.archive.org/web/20170729173301/http://publimetro.pe/actualidad/noticia-cnn-resalta-10-coses-que-ningú-pot-guanyar-los- peruans-62993 CNN resalta les 10 coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans]». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2017. Consultat el 29 de juliol de 2017.
  107. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «CNN highlights 10 things Peruvians do better than anyone else» (en anglés). Consultat el 29 de juliol de 2017.
  108. ↑ Ull. «Festes Pàtria: CNN destaca 10 coses en les que ningú pot superar als peruans». Consultat el 29 de juliol de 2017.
  109. ↑ Amèrica TV. «Festes Pàtria: 10 coses de les que els peruans nos sentim orgullosos». Consultat el 29 de juliol de 2017.
  110. ↑ Universitat Autònoma de Sant Dumenge(1944).Montalvo.Sant Dumenge:
  111. ↑ (1939).Franciscana.Sant Dumenge:
  112. ↑ 113,0 113,1 (1943).The Hispanic American Historical Review.Duke University Press.26(4)
    513-515.Consultat el 3 de febrer de 2024.
  113. ↑ (1955).Universitat de Sant Dumenge.Sant Dumenge:
  114. ↑ (1965).Revista d'Índies.Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut d'Història.Madrit:25Consultat el 6 de febrer de 2024.
  115. ↑ 116,0 116,1 (1932).Pares Franciscanos Capuchinos.Sant Dumenge:
  116. ↑ Biblioteques virtuals. «Sant Dumenge: Les Universitats». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2010. Consultat el 28 d'agost de 2010.
  117. ↑ ARQHYS. «Universitat Autònoma de Sant Dumenge». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  118. ↑ 119,0 119,1 119,2 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Símbols Sanmarquinos». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2014. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  119. ↑ Tuna de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escude de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 29 d'agost de 2010.
  120. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Resolució rectoral nº 3103-R-10 (Lima, 14 de juny del 2010)». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2010. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  121. ↑ 122,0 122,1 122,2 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Òrguens de govern: Assamblea Universitària». Consultat el 12 d'agost de 2010.
  122. ↑ 123,0 123,1 123,2 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Òrguens de govern: Consell Universitari». Consultat el 12 d'agost de 2010.
  123. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Vicerrectorat d'Investigació
  124. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Autoritats: Decans». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 26 de decembre de 2010.
  125. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Autoritats: Director de l'Escola de Postgrado». Consultat el 26 de decembre de 2010.
  126. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Medicina «Sant Fernando»». Consultat el 11 d'agost de 2010.
  127. ↑ Associació Peruana de Facultats de Medicina. «Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2008». Consultat el 2 de setembre de 2010.
  128. ↑ Associació Peruana de Facultats de Medicina. «Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2009». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  129. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Farmàcia i Bioquímica». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  130. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Odontologia». Consultat el 11 d'agost de 2010.
  131. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Medicina Veterinària». Consultat el 11 d'agost de 2010.
  132. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Psicologia». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  133. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Biològiques». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  134. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Físiques». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  135. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Mecànica de Decorreguts». Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  136. ↑ Koblitz, Neal. Random Curves: Journeys of a Mathematician (en anglés), Springer Science+Business Media.
  137. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Matemàtiques». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  138. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional de Computació Científica». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  139. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Química i Ingenieria Química». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  140. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geològica». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  141. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Metalúrgica». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  142. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional d'Ingenieria de Mines». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  143. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geogràfica». Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  144. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  145. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Ingenieria Industrial». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2017. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  146. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  147. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  148. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Administratives». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  149. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Contables». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  150. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Econòmiques». Consultat el 18 d'agost de 2010.
  151. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Dret i Ciència Política». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2006. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  152. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Lletres i Ciències Humanes». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2013. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  153. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu d'Educació». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  154. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Faculteu de Ciències Socials». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  155. ↑ «seua-prova-de-ingrés-en-seminari-de-destrea-cognitives Sant Marcos brinda detalls de la seua prova d'ingrés en seminari de destrea cognitives» (en espanyol). previous.unmsm.edu.pe. Archivat des d'el seua-prova-de-ingrés-en-seminari-de-destrea-cognitives original, el 11 de decembre de 2021. Consultat el 2021-12-11.
  156. ↑ Infobae. «Examen d'admissió Sant Marcs de Ciències de la Salut: horaris, portes d'ingrés i tot lo que deus saber» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  157. ↑ La República. «ser-el-puntaje-minimo-per a-ingressar-a-medicina-en-el-ultime-examen-de-admision-2023-unmsm-oca-admision-92724 ¿Et falte poc per a ingressar a Medicina? Sàpia els puntajes que es varen donar en esta data» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  158. ↑ El Peruà. «Rectora de Sant Marcos declara nulitat de tot el procés d'admissió 2022-II» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  159. ↑ RPP Notícies. «ser-suspés-despuix de-vulneracion-en-sistema-de-seguritat-notícia-1441551 UNMSM: examen d'admissió de les carreres de Ciències de la Salut va ser suspés despuix de vulneració en "sistema de seguritat"» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  160. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Oficina General de Cooperació i Relacions Interinstitucionales». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2014. Consultat el 29 de maig de 2014.
  161. ↑ Aliança Estratègica. «Convenis i Contractes». Consultat el 15 de març de 2011.
  162. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Harvard to support Peruvian university research goals» (en anglés). Consultat el 14 de maig de 2017.
  163. ↑ RPP Notícies. «Harvard recolzarà a l'Universitat Sant Marcs a desenrollar investigacions». Consultat el 14 de maig de 2017.
  164. ↑ Perú21. «Harvard recolzarà iniciatives d'investigació de l'universitat Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2017. Consultat el 14 de maig de 2017.
  165. ↑ Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado. «UNMSM i Laspau varen subscriure conveni de cooperació educativa» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  166. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «visitar-harvard-i-mit-719749.aspx Estudiants d'universitat Sant Marcos varen visitar Harvard i MIT» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  167. ↑ El Comerç. «Sant Marcos: els 142 millors alumnes es capacitaran en Harvard». Consultat el 14 de maig de 2017.
  168. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «seues-experiències-harvard-video-722758.aspx Estudiants de Sant Marcos conten les seues experiències en Harvard» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  169. ↑ Perú21. «[https://web.archive.org/web/20170513173216/http://peru21.pe/actualidad/dos-primers-llocs-cada-carrera-sant- marcs-iran-harvard-2268952 Sant Marcos: Els dos primers llocs de cada carrera aniran a Harvard]». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2017. Consultat el 14 de maig de 2017.
  170. ↑ Correu. «a-el-futur-del-peru-video-739264 PPK: Sant Marcos, l'Agrària i la UNI són fonamentals per al futur del Perú». Archivat des d'el a-el-futur-del-peru-video-739264 original, el 14 de maig de 2017. Consultat el 14 de maig de 2017.
  171. ↑ «seu-preparacion-prestigiosa-universitat-659794.aspx De Sant Marcs a Harvard: estudiants reforçaran la seua preparació en prestigiosa universitat» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  172. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Sant Marcos: este dumenge partix a Harvard tercera delegació d'estudiants [videos]» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  173. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Sant Marcos: tercera delegació d'estudiants partirà a Harvard [fotos]» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  174. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Per segon any Sant Marcos enviarà a primers llocs a Universitat d'Harvard» (en espanyol). Consultat el 2023-07-17.
  175. ↑ Laspau. «Laspau cessarà operacions a fins de 2023» (en en). Consultat el 2023-07-17.
  176. ↑ Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina i el Carib. «complir-estància-academica-en-la-una Primers llocs de UNMSM varen complir estància acadèmica en la UNAM». Consultat el 2023-07-17.
  177. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Sant Marcos: Programa Sanmarquinos per al Perú 2022 va escomençar activitats en Mèxic». Consultat el 2023-07-17.
  178. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Millors alumnes de Sant Marcos estudiaran en prestigioses universitats estrangeres». Consultat el 2023-07-17.
  179. ↑ «Acorts de l'Acta N.º 010-AU-UNMSM-2023 de l'Assamblea Universitària». Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Consultat el 2026-03-10.
  180. ↑ «Drets dels estudiants». Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado, UNMSM. Consultat el 2026-03-10.
  181. ↑ «Vida quotidiana en Sant Marcos i més allà». CEDOC - UNMSM. Consultat el 2026-03-10.
  182. ↑ «Sant Marcs a principis dels noventas». CEDOC - UNMSM. Consultat el 2026-03-10.
  183. ↑ «Teatre Universitari de Sant Marcos». Centre Cultural de Sant Marcos. Consultat el 2026-03-10.
  184. ↑ «Història de la direcció del Centre Universitari de Folklore». Centre Cultural de Sant Marcos. Consultat el 2026-03-10.
  185. ↑ «Responsabilitat social». Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Consultat el 2026-03-10.
  186. ↑ «seua-identitat-de-genere-dia-del-orgull-lgtbiq-atmp Reforma Trans UNMSM: la lluita d'estudiants que busquen el reconeiximent de la seua identitat de gènero». larepublica.pe. Consultat el 2026-03-10.
  187. ↑ El Comerç. «ser-caprig-gestion-castaneda Construcció d'anell vial en Sant Marcos va ser caprig de la gestió de Castañeda, segons comuna limeño». Consultat el 26 de giner de 2011.
  188. ↑ Perú21. «Veuen innecessari anell vial en Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2011. Consultat el 26 de giner de 2011.
  189. ↑ Sistema de Biblioteques. «Breu resenya històrica de la biblioteca central UNMSM». Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  190. ↑ Sant Marcos al dia. «Sant Marcos al dia (n° 163): Tesis en llínea». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  191. ↑ Sistema de Biblioteques. «Colecciones: Biblioteques especialisades». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
  192. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Inauguren Clínica UNMSM». Consultat el 1 de setembre de 2010.
  193. ↑ Universia. «Consultori de sexualitat». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2010. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  194. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Residència de la Ciutat Universitària». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2009. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  195. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Residència universitària Juliol C. Tello». Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2009. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  196. ↑ Mario Miguel Engrunse Bazán. «Història de l'Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Consultat el 1 de setembre de 2010.
  197. ↑ RPP Notícies. «fer-en-el-peru-notícies-1423929 Gustavo Cerati: recorda els seus concerts en el Perú». Consultat el 5 d'abril de 2023.
  198. ↑ Terra. «Bon Jovi actuarà en Lima el 29 de setembre en Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2010. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  199. ↑ Terra. «Vore Green Day en Sant Marcos costarà entre S/. 45 i S/. 250 sols». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2010. Consultat el 1 de setembre de 2010.
  200. ↑ Consell Nacional de Ciència i Tecnologia. «Sistema Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació Tecnològica: Universitats». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  201. ↑ «La producció científica en Sant Marcos (1995-2001)». Consultat el 30 d'agost de 2010.
  202. ↑ Consell Nacional de Ciència i Tecnologia. «Instituts d'Investigació d'Universitats del Perú». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  203. ↑ 204,0 204,1 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Unitats, Centres i Instituts d'Investigació». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  204. ↑ Centre d'Investigacions Tecnològiques, Biomèdiques i Migambientals. «Història». Consultat el 19 de maig de 2020.
  205. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Unitats, centres i instituts d'investigació». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  206. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Institut d'Investigacions Clíniques». Consultat el 19 de maig de 2020.
  207. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició Alberto Guzmán Barrón». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2021. Consultat el 19 de maig de 2020.
  208. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Institut Nacional de Biologia Andina». Consultat el 19 de maig de 2020.
  209. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Institut de Patologia». Consultat el 19 de maig de 2020.
  210. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión»». Consultat el 31 d'agost de 2010.
  211. ↑ (2004).Revista Peruana de Medicina Tropical.9(1)
    101-103.ISSN 03014576.
  212. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Institut d'Ètica en Salut». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2020. Consultat el 19 de maig de 2020.
  213. ↑ Faculteu de Farmàcia i Bioquímica. «Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 19 de maig de 2020.
  214. ↑ 215,0 215,1 215,2 Faculteu de Farmàcia i Bioquímica. «Instituts d'investigació». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 19 de maig de 2020.
  215. ↑ Faculteu d'Odontologia. «Institut d'Investigacions Estomatológicas». Consultat el 19 de maig de 2020.
  216. ↑ Faculteu de Medicina Veterinària. «Institut Veterinari d'Investigacions Tropicals i d'Altura». Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2015. Consultat el 19 de maig de 2020.
  217. ↑ Faculteu de Psicologia. «Institut d'Investigacions Sicològiques» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2019. Consultat el 19 de maig de 2020.
  218. ↑ Faculteu de Ciències Biològiques. «Institut d'Investigació de Ciències Biològiques «Antonio Raimondi»». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2021. Consultat el 19 de maig de 2020.
  219. ↑ Faculteu de Ciències Físiques. «Institut d'Investigació de Física». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 19 de maig de 2020.
  220. ↑ Faculteu de Ciències Matemàtiques. «Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques». Consultat el 19 de maig de 2020.
  221. ↑ Faculteu de Química i Ingenieria Química. «Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2022. Consultat el 19 de maig de 2020.
  222. ↑ Faculteu de Química i Ingenieria Química. «Institut de Ciències Químiques». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  223. ↑ Faculteu de Química i Ingenieria Química. «Institut d'Ingenieria Química». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  224. ↑ Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica. «Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  225. ↑ Faculteu d'Ingenieria Industrial. «Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial». Consultat el 14 de maig de 2020.
  226. ↑ Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica. «Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2013. Consultat el 30 de maig de 2013.
  227. ↑ Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica. «Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2013. Consultat el 30 de maig de 2013.
  228. ↑ Faculteu de Ciències Administratives. «Institut d'Investigació de Ciències Administratives». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2020. Consultat el 14 de maig de 2020.
  229. ↑ Faculteu de Ciències Contables. «Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables». Consultat el 14 de maig de 2020.
  230. ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Institut d'Investigacions Econòmiques». Consultat el 14 de maig de 2020.
  231. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Institut d'Investigacions Humanístiques». Consultat el 27 de juliol de 2012.
  232. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2012. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  233. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Institut del Pensament Peruà i Llatinoamericà». Consultat el 27 de juliol de 2012.
  234. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Institut d'Investigacions Llingüístiques». Consultat el 27 de juliol de 2012.
  235. ↑ Faculteu d'Educació. «Institut d'Investigacions Educatives». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2012. Consultat el 28 de juliol de 2012.
  236. ↑ Faculteu de Dret i Ciència Política. «Unitat d'Investigació de Dret i Ciència Política». Consultat el 15 de maig de 2020.
  237. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Institut d'Investigació Històric Socials». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2019. Consultat el 15 de maig de 2020.
  238. ↑ Vicerrectorat d'Investigació i Postgrau. «Directori de grups d'investigació». Consultat el 14 de maig de 2020.
  239. ↑ SCImago research group. «Rànquing Iberoamericà SIR 2009». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 30 de maig de 2013.
  240. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2010». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 14 d'abril de 2011.
  241. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2011». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2013. Consultat el 14 d'abril de 2011.
  242. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2012». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 30 de maig de 2013.
  243. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2013». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 30 de maig de 2013.
  244. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2017». Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2019. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  245. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2018». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2020. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  246. ↑ SCImago. «Rànquing Iberoamericà SIR 2020». Consultat el 10 d'abril de 2021.
  247. ↑ Nature. «Nature: Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en anglés). Consultat el 30 d'agost de 2010.
  248. ↑ Science. «Science: Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en anglés). Consultat el 30 d'agost de 2010.
  249. ↑ Thomson Scientific. «Rànquing Iberoamericà d'Institucions d'Investigació Universia». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2009. Consultat el 30 d'agost de 2010.
  250. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquing». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  251. ↑ SCImago. «SCImago IBER». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  252. ↑ 253,0 253,1 253,2 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Revistes d'Investigació». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  253. ↑ Faculteu de Dret i Ciència Política. «Aequitas». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  254. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Ànima máter segona época». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  255. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Anals de la Facultat de Medicina». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  256. ↑ Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Arqueologia i Societat». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  257. ↑ Faculteu de Farmàcia i Bioquímica. «Ciència i Investigació». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  258. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Discursos del Sur». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  259. ↑ Faculteu de Dret i Ciència Política. «Docentia et Investigatio». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  260. ↑ Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica. «Electrònica UNMSM». Consultat el 14 de maig de 2015.
  261. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Escritura i Pensament». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  262. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Espiral, revista de geografia i ciències socials». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  263. ↑ Unitat de Postgrau de la Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica. «GEMMA FIGMMG». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  264. ↑ Faculteu de Ciències Administratives. «Gestió en el Tercer Mileni». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  265. ↑ Faculteu d'Ingenieria Industrial. «Industrial Data». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  266. ↑ Faculteu d'Educació. «Investigació Educativa». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  267. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Investigacions Socials». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  268. ↑ Institut Seminari d'Història Rural Andina. «ISHRA, Revista de l'Institut Seminari d'Història Rural Andina». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  269. ↑ Institut d'Investigació de Llingüística Aplicada. «Llengua i Societat». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  270. ↑ Faculteu de Lletres i Ciències Humanes. «Lletres». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  271. ↑ Faculteu de Dret i Ciència Política. «Lucerna Iuris et Investigatio». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  272. ↑ Faculteu d'Odontologia. «Odontologia Sanmarquina». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  273. ↑ Faculteu de Ciències Econòmiques. «Pensament Crític». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  274. ↑ Faculteu de Ciències Matemàtiques. «Pesquimat». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  275. ↑ Faculteu de Ciències Contables. «Quipukamayoc». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  276. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Revista d'Antropologia». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  277. ↑ Faculteu de Ciències Físiques. «Revista d'Investigació de Física». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  278. ↑ Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica. «Revista d'Investigació de Sistemes i Informàtica». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  279. ↑ Faculteu de Psicologia. «Revista d'Investigació en Psicologia». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  280. ↑ Faculteu de Medicina Veterinària. «Revista d'Investigacions Veterinàries del Perú». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  281. ↑ Faculteu de Ciències Socials. «Revista de Sociologia». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  282. ↑ Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica. «Revista de l'Institut d'Investigació de la Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  283. ↑ Faculteu de Ciències Biològiques. «Revista Peruana de Biologia». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  284. ↑ Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica. «Revista Peruana de Computació i Sistemes». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  285. ↑ Faculteu d'Educació. «Revista Peruana d'Investigació i Innovació Educativa». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  286. ↑ Faculteu de Química i Ingenieria Química. «Revista Peruana de Química i Ingenieria Química». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  287. ↑ Unitat de Postgrau de la Facultat de Ciències Administratives. «Scientia Administrativa». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  288. ↑ Unitat de Postgrau de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes. «Tesis». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  289. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Theorēma (Lima, Segona época, En llínea)». Consultat el 5 d'abril de 2026.
  290. ↑ 291,0 291,1 Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 1». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  291. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 2». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  292. ↑ 293,0 293,1 Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 3». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  293. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «El Centre Cultural de Sant Marcos: Un horisó de renovacions». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  294. ↑ Universia. «Treballe fotogràfic en el Colege Real de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2015. Consultat el 31 de març de 2013.
  295. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Exposició en el Colege Real: Les nostres dames decimonónicas». Consultat el 31 de març de 2013.
  296. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Institut Raúl Porras Barrenechea». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2014. Consultat el 31 d'agost de 2010.
  297. ↑ 298,0 298,1 Portal Iberoamericà de Gestió Cultural. «Gestió Cultural: Biblioteca Museu Temple Radicati». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2015. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  298. ↑ Sistema de Biblioteques. «Biblioteca Museu Temple Radicati». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 31 de març de 2013.
  299. ↑ Oficina General de Relacions Públiques(2002).Actualitat Sanmarquina.2(7)Consultat el 14 de febrer de 2015.
  300. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Sant Marcos enfortirà cooperació acadèmica en prestigiosa universitat chinenca» (en espanyol). Consultat el 18 d'octubre de 2018.
  301. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Sant Marcos enfortirà investigació en universitats d'Amèrica Llatina i Àsia» (en espanyol). Consultat el 18 d'octubre de 2018.
  302. ↑ Alerta Econòmica. «A propòsit de l'establiment del Centre d'Estudis Asiàtics en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en espanyol). Consultat el 18 d'octubre de 2018.
  303. ↑ 304,0 304,1 Museu d'Història Natural «Javier Prat». «Història». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2013. Consultat el 10 de març de 2013.
  304. ↑ Ret Nacional d'Àrees de Conservació Regional i Local. «Museu d'Història Natural "Javier Prat" de la UNMSM». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2011. Consultat el 10 d'agost de 2010.
  305. ↑ Museu d'Història Natural «Javier Prat». «Visites». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2013. Consultat el 10 de març de 2013.
  306. ↑ Museu d'Art. «¿Quí som?». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  307. ↑ Museu d'Art. «Publicacions». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  308. ↑ Museu d'Art. «Museu d'Art de Sant Marcos: Tallers». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  309. ↑ Museu d'Arqueologia i Antropologia. «Història». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  310. ↑ Museu d'Arqueologia i Antropologia. «Cursos». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  311. ↑ Museu d'Arqueologia i Antropologia. «Publicacions». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  312. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Museu Històric de Ciències Físiques». Consultat el 3 de juny de 2013.
  313. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Museu de l'Història de la Medicina Peruana i Repositori Històric de la Medicina Peruana en el Portal Web de la Facultat de Medicina». Consultat el 7 d'octubre de 2021.
  314. ↑ Faculteu de Medicina «Sant Fernando». «Unitat de Biblioteca, Hemeroteca i Centre Documentario». Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2017. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  315. ↑ Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica. «Museu de Mineralogia». Consultat el 8 de juny de 2019.
  316. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Segon museu de minerals fluorescents en el Perú és inaugurat en Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2019. Consultat el 26 de setembre de 2019.
  317. ↑ Sistema de Biblioteques. «Biblioteques especialisades». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
  318. ↑ Sistema de Biblioteques. «Biblioteca Espanya de les Arts». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 31 de març de 2013.
  319. ↑ Sistema de Biblioteques. «Biblioteca "Institut Raúl Porras Barrenechea"». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
  320. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «Direcció de Ballet de l'Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  321. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «Direcció de Banda i Orquesta de l'Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  322. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Centre d'Idiomes». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2010. Consultat el 11 de setembre de 2010.
  323. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «Direcció de Cine i Televisió de l'Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  324. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «Direcció de Música de l'Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2010. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
  325. ↑ Korea. «S'inaugura una sèu de l'Institut Rei Sejong en Lima». Consultat el 20 d'octubre de 2010.
  326. ↑ Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos. «Direcció de Teatre Universitari de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  327. ↑ Tuna Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Tuna». Consultat el 31 d'agost de 2010.
  328. ↑ Tuna Femenina Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Tuna Femenina». Consultat el 28 d'abril de 2011.
  329. ↑ Ministeri de Cultura del Perú. «Llistacompleta de llocs arqueològics en Lima». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2012. Consultat el 26 de juliol de 2011.
  330. ↑ Pacopampa. «Patrimoni cultural de la nació». Consultat el 26 de juliol de 2011.
  331. ↑ Institut Nacional de Cultura. «Relació de monuments històrics del Perú» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 22 d'agost de 2017.
  332. ↑ RPP Notícies. «Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la decana d'Amèrica». Consultat el 12 de maig de 2016.
  333. ↑ El Comerç. «Sant Marcos: postals universitàries d'alumnes i ex alumnes». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2016. Consultat el 12 de maig de 2016.
  334. ↑ El Comerç. «Aniversari de Sant Marcos: 10 coses que tot sanmarquino coneix». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2016. Consultat el 12 de maig de 2016.
  335. ↑ RPP Notícies. «Dèu coses úniques que solament trobaràs en Sant Marcos». Consultat el 14 de maig de 2017.
  336. ↑ Trome. «Sant Marcos: 'Perrovaca' la mascota més adorable de la Decana d'Amèrica». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2016. Consultat el 12 de maig de 2016.
  337. ↑ Wapa. «¿Quí és perrovaca i per qué és la mascota més volguda del Perú?». Consultat el 3 de març de 2019.
  338. ↑ La República. «En Facebook, nova mascota emociona a estudiants sanmarquinos i desplaça a Perrovaca». Consultat el 12 de decembre de 2016.
  339. ↑ Correu. «#UNMSM és tendència: Si eres de Sant Marcos reconeixeràs açò». Consultat el 12 de maig de 2016.
  340. ↑ La República. «[https://larepublica.pe/tendències/1467268-sant-marcs-signifiquen-terminos-cuc-ruc-sanmarquinos-unmsm-decana-america-youtube-gergues-peruanes-gusanear-perrovaca-aatp Sant Marcos: ¿Qué signifiquen els térmens cuc i ruc?]». Consultat el 12 de maig de 2019.
  341. ↑ «Resumixen històric de la Torre de la UPR». Consultat el 19 d'octubre de 2013.
  342. ↑ MediaLab. «Sant Marcs per Luis Abanto Morales». Consultat el 25 d'octubre de 2021.
  343. ↑ Banc Central de Reserva del Perú. «Els billets i els seus personages». Consultat el 13 d'abril de 2013.
  344. ↑ Perú21. «10 coses que (potser) no sabies sobre l'Universitat de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2017. Consultat el 14 de maig de 2017.
  345. ↑ 346,0 346,1 «Obres». Consultat el 15 de juny de 2011.
  346. ↑ El Món. «Llistacompleta de les 100 millors noveles». Consultat el 2024-02-23.
  347. ↑ «Mitologia i realitat soci-històrica en El Hablador de Vargas Llosa». Editorial Complutense. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2010. Consultat el 11 de maig de 2014.
  348. ↑ RPP Notícies. «Alfredo Bryce Echenique guanya Premi Planeta». Archivat des d'el original, el 2002-10-18. Consultat el 2022-04-14.
  349. ↑ El Comerç. «seu-retir-de-la-lliteratura-en-la seua-ultima-novela-li-dedique-el meu-silenci-mario-vargas-llosa-li-dedique-el meu-silenci-jean-paul-sartre-llibres-lluïxes-ultimes-notícia Mario Vargas Llosa anuncia el seu retir de la lliteratura en la seua última novela "Li dedique el meu silenci"» (en espanyol). Consultat el 23 de febrer de 2024.
  350. ↑ Hackett, Alice Payne (1977). 80 Years of Bestsellers: 1895-1975, New York, Estats Units: R.R. Bowker Company, p. 105. ISBN 0-8352-0908-3.
  351. ↑ Cthulhu Files. «Necronomicon» (en anglés). Consultat el 13 de giner de 2015.
  352. ↑ Batibull. «El Necronomicón: Un llibre que no existix». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2015. Consultat el 13 de giner de 2015.
  353. ↑ Dark Horse Comics. «Indiana Jones and the Arms of Gold» (en anglés). Consultat el 18 de giner de 2018.
  354. ↑ Oficina del Coordinador d'Assunts Interamericanos. «Recorregut per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1944» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2014. Consultat el 27 de febrer de 2014.
  355. ↑ El Comerç. «Aixina eren els exàmens d'admissió en Sant Marcos fa més de 70 anys» (en espanyol). Consultat el 28 de juliol de 2017.
  356. ↑ Correu. «seu-examen-de-admision-en-1944-764141 Sant Marcos: video mostra cóm era l'examen d'admissió fa més de 60 anys» (en espanyol). Consultat el 28 de juliol de 2017.
  357. ↑ Publimetro. «Quan l'examen d'ingrés a Sant Marcos era oral i t'ho prenia el propi Raúl Porras Barrenechea» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2019. Consultat el 3 de març de 2019.
  358. ↑ Internet Movie Database. «MacGyver: The Treasure of Manco» (en anglés). Consultat el 15 de juny de 2011.
  359. ↑ El Comerç. «Dora, l'exploradora: l'Universitat Major de Sant Marcos és mencionada en el film». Consultat el 15 d'agost de 2019.
  360. ↑ La República. «Dora i la ciutat perduda: Universitat Nacional Major de Sant Marcos és mencionada en cinta». Consultat el 15 d'agost de 2019.
  361. ↑ The Hollywood Reporter. «Dora Star Isabela Moner on Playing an All-Too-Rare Happy Teenager and the Sicario Scene That Made Josh Brolin Cry» (en anglés). Consultat el 15 d'agost de 2019.
  362. ↑ Agència de Notícies Òrbita. «meua-busca-enamorar-en-els-cines-este-14-de-febrer Acuerdate de mi busca enamorar en els cines este 14 de febrer» (en espanyol). Consultat el 2024-02-09.
  363. ↑ El Comerç. «Sant Marcos inaugura exposició en documents inèdits de personages ilustres». Consultat el 12 de maig de 2019.
  364. ↑ La República. «Sant Marcos inaugura exposició sobre egresados ilustres per la seua 468 aniversari». Consultat el 12 de maig de 2019.
  365. ↑ El Comerç. «Mario Vargas Llosa va aplegar a Lima per a sumar-se a la FIL Llima 2019». Consultat el 15 de juliol de 2019.
  366. ↑ Perú21. «Mario Vargas Llosa ya es troba en Lima per a la FIL 2019». Consultat el 15 de juliol de 2019.
  367. ↑ Tamayo San Román, Augusto. «Hòmens de Ciència i Tecnologia en el Perú: Cinc sigles d'investigació científica en el territori peruà». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2016. Consultat el 12 de juny de 2016.
  368. ↑ El Comerç. «L'història de Santiago Antúnez de Mayolo, l'únic peruà nominat a un Premi Nobel de ciències». Consultat el 14 d'octubre de 2019.
  369. ↑ El Comerç. «Albert Einstein: El mege peruà que va examinar el cervell del geni alemà». Consultat el 5 de juliol de 2020.
  370. ↑ Legis. «Dèu ilustres juristes sanmarquinos per a celebrar l'aniversari de Sant Marcos». Consultat el 7 de juny de 2019.
  371. ↑ Publimetro. «Egresados ilustres de Sant Marcs que eixercixen importants càrrecs». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2021. Consultat el 14 de maig de 2017.
  372. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «seus-egresados-eixercixen-importants-càrrecs-el-peru-interactiu-666390.aspx Sant Marcos: coneix als seus egresados que eixercixen importants càrrecs en el Perú [interactiu]». Archivat des d'el seus-egresados-eixercixen-importants-càrrecs-el-peru-interactiu-666390.aspx original, el 15 de maig de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2017.
  373. ↑ La República. «Juliol C. Tello en Sant Marcos». Consultat el 27 d'octubre de 2019.
  374. ↑ RPP Notícies. «estudiar-en-la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-notícia-1050308 5 escritors que varen estudiar en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Consultat el 14 de maig de 2017.
  375. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «conseguir-medalles-panamericanos-763234.aspx Universitat Sant Marcos felicita a estudiants que varen conseguir medalles en Panamericanos». Consultat el 15 d'agost de 2019.
  376. ↑ Perú21. «de-mario-vargas-llosa-fins a-panflet-2218671 'Sanmarquinos ilustres': Des de Mario Vargas Llosa fins al Panflet». Archivat des d'el de-mario-vargas-llosa-fins a-panflet-2218671 original, el 14 de maig de 2015. Consultat el 12 de maig de 2015.
  377. ↑ RPP Notícies. «ser-rectors-de-sant-marcs-notícia-927522 Sis peruans ilustres que varen ser rectors de Sant Marcos». Consultat el 6 de giner de 2016.
  378. ↑ RPP Notícies. «Universitat Nacional Major de Sant Marcos: Pedrera d'ilustres peruans». Consultat el 10 de maig de 2016.
  379. ↑ El Comerç. «Sant Marcos complix 465 anys: 10 ex alumnes ilustres». Consultat el 12 de maig de 2016.
  380. ↑ Perú21. «seua-465-aniversari-infografia-2246345 Universitat Sant Marcos: La Decana d'Amèrica celebra hui la seua 465º aniversari». Archivat des d'el seua-465-aniversari-infografia-2246345 original, el 13 de maig de 2016. Consultat el 12 de maig de 2016.
  381. ↑ Perú21. «Universitat Sant Marcos: Coneix a algunes dònes sanmarquinas ilustres». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2016. Consultat el 15 de maig de 2016.
  382. ↑ El Comerç. «Sant Marcos complix 466 anys: 10 ex alumnes ilustres». Consultat el 14 de maig de 2017.
  383. ↑ RPP Notícies. «passar-per-la-unmsm-en-el seu-aniversari-476-notícia-961778 Coneix als lluents peruans que varen passar per la UNMSM en el seu aniversari 466». Consultat el 14 de maig de 2017.
  384. ↑ Wapa. «Sant Marcos: Coneix a algunes de les egresadas més ilustres d'esta casa d'estudis». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 14 de maig de 2017.
  385. ↑ «Debats: Universitat Nacional Major de Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2009. Consultat el 5 de setembre de 2010.
  386. ↑ Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària. «Llista d'universitats llicenciades» (en espanyol). Consultat el 2020-11-07.
  387. ↑ Quacquarelli Symonds. «QS World University Rànquings: Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en anglés).
  388. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2011» (en anglés).
  389. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2012» (en anglés).
  390. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2013» (en anglés).
  391. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2014» (en anglés).
  392. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2015» (en anglés).
  393. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2016» (en anglés).
  394. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2017» (en anglés).
  395. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2018» (en anglés).
  396. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2019» (en anglés).
  397. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2020» (en anglés).
  398. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2021» (en anglés).
  399. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2022» (en anglés).
  400. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2023» (en anglés).
  401. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2024» (en anglés).
  402. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2025» (en anglés).
  403. ↑ SCImago. «SCImago Institutions Rànquings 2026» (en anglés).
  404. ↑ Claves Higher Education. «THE World University Rànquings: Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en anglés).
  405. ↑ URAP Research Laboratory. «2013-2014 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014.
  406. ↑ URAP Research Laboratory. «2014-2015 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2017.
  407. ↑ URAP Research Laboratory. «2015-2016 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2017.
  408. ↑ URAP Research Laboratory. «2016-2017 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017.
  409. ↑ URAP Research Laboratory. «2017-2018 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  410. ↑ URAP Research Laboratory. «2018-2019 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  411. ↑ URAP Research Laboratory. «2019-2020 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  412. ↑ URAP Research Laboratory. «2020-2021 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  413. ↑ URAP Research Laboratory. «2021-2022 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  414. ↑ URAP Research Laboratory. «2022-2023 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  415. ↑ URAP Research Laboratory. «2023-2024 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  416. ↑ URAP Research Laboratory. «2024-2025 University Rànquing by Academic Performance» (en anglés).
  417. ↑ Consell Superior d'Investigacions Científiques. «2013 Webometrics Rànquing of World Universities: July». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2013. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  418. ↑ Consell Superior d'Investigacions Científiques. «2014 Webometrics Rànquing of World Universities: July». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2014. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  419. ↑ Consell Superior d'Investigacions Científiques. «Webometrics Rànquing of World Universities: Universitat Nacional Major de Sant Marcos» (en anglés).
  420. ↑ 423,0 423,1 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Deportes en Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2011. Consultat el 25 d'octubre de 2010.
  421. ↑ 424,0 424,1 Lliga Deportiva de Basketball de Lima. «Divisió Superior Dames». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2009. Consultat el 19 d'agost de 2010.
  422. ↑ Federació Deportiva Universitària del Perú. «Història de la Federació Deportiva Universitària del Perú». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  423. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Sant Marcos Basket». Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2010. Consultat el 25 d'octubre de 2010.
  424. ↑ Lliga Deportiva de Basketball de Lima. «Divisió Superior Varons». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2009. Consultat el 19 d'agost de 2010.
  425. ↑ 428,0 428,1 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Club UNMSM». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  426. ↑ El Comerç. «Andy Martínez, coneix a l'home més ràpit del Perú». Consultat el 10 de giner de 2018.
  427. ↑ La República. «a-la meua-el-atletisme-va poder-i-pes-mes-que-el-futbol Andy Martínez: Per a mi, l'atletisme va poder i va pesar més que el fútbol». Consultat el 10 de giner de 2018.
  428. ↑ 431,0 431,1 Federació Deportiva Universitària del Perú. «Cronologia de la Federació Deportiva Universitària del Perú». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2010. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  429. ↑ 432,0 432,1 Deportes en Sant Marcos. «Universiada Arequipa 2010: ¡Som heptacampeones universitaris!». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2010.
  430. ↑ 433,0 433,1 Universitat Nacional Major de Sant Marcos. «Oficialment campeons de la Universiada Trujillo 2012». Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2014. Consultat el 11 de decembre de 2012.
  431. ↑ 434,0 434,1 Combase. «UNMSM Campeó de la Universiada Cusco 2014». Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2014. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  432. ↑ El Comerç. «Llima 2019: ¿En quines sèus es realisaran els 40 deports?». Consultat el 5 de febrer de 2015.
  433. ↑ La República. «Universitat Sant Marcos seria sèu de Jocs Panamericanos». Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2015. Consultat el 5 de febrer de 2015.
  434. ↑ 437,0 437,1 «Fundació del Club Universitari de Deports». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2009. Consultat el 20 de març de 2008.
  435. ↑ 438,0 438,1 438,2 438,3 438,4 438,5 Peru.com (ed.): «Universitari de Deports: El Quadro Copero». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2009. Consultat el 15 de novembre de 2008.
  436. ↑ Del Gol. «Història - Va nàixer en glòria». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2008. Consultat el 10 de novembre de 2008.
  437. ↑ La Banda d'Odriozola. «Souza Ferreyra: L'últim testic». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2013. Consultat el 20 de març de 2008.
  438. ↑ Agència Peruana de Notícies Andina. «Universitari de Deports complix 82 anys». Consultat el 23 d'abril de 2009.
  439. ↑ El Comerç. «Sant Marcos i Universitari: ¿qué unix tant al club crema en la Decana d'Amèrica?». Consultat el 13 de maig de 2019.
  440. ↑ La Banda d'Odriozola. «Acta de Fundació». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2014. Consultat el 18 de novembre de 2009.
  441. ↑ La Banda d'Odriozola. «L'Emblema i l'Uniforme». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2013. Consultat el 20 de març de 2008.
  442. ↑ (2000).El Gràfic Perú.1(96)
  443. ↑ Dona-li Crema. «Història del Club». Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2007. Consultat el 20 de març de 2008.
  444. ↑ Comunitat Nort. «Història». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2006. Consultat el 20 de març de 2008.
  445. ↑ 448,0 448,1 «Campeó Amateur 1929». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 15 d'abril de 2008.
  446. ↑ Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. «Peru - List of First Division Topscorers» (en anglés). Consultat el 19 de març de 2008.
  447. ↑ «Campanya 1930». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 12 de maig de 2008.
  448. ↑ «Universitari va celebrar l'aniversari de l'Universitat Sant Marcos». Consultat el 14 de maig de 2017.
  449. ↑ Club Universitari de Deports. «La UNMSM i l'orige de la "O"». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2020. Consultat el 12 de maig de 2020.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
325-333.Consultat el 16 de maig de 2017.
  • (1958).Revista de la Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.(58)
105-121.Consultat el 29 de maig de 2019.
  • Rivara de Torra, María Luisa (2000). Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789972663284.
  • Rivara de Torra, María Luisa (2000). Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789972663291.
  • Rivara de Torra, María Luisa (2000). Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789972663307.
  • (2006).Revista Història de l'Educació Llatinoamericana.(8)
35-48.Consultat el 18 de giner de 2018.
35-48.Consultat el 18 de giner de 2018.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_Nacional_Major_de_Sant_Marcos&oldid=847731»