Archiu Peruà d'Image i Sò
El Archiu Peruà d'Image i Sò, també conegut com ARCHI, és una institució dedicada a la preservació i restauració del patrimoni fílmico peruà.
Història
[editar | editar còdic]El ARCHI va ser fundat en 1991[1] per Irela Núñez del Pou i Mario Lucioni com una branca de respal de la Biblioteca Nacional del Perú,[2] en eixe llavors en sèu encara en el centre històric de Lima, que dins del seu catàlec posseïa uns dos mil rolls de películes de nitrat,[3] els quals varen ser invetariados. Poc temps despuix ARCHI va tindre coneiximent d'archiu particular molt important, que el seu propietari havia perdut l'interés de seguir-ho conservant per lo que va decidir vendre-ho a productors estrangers. Havent-se adquirit a temps tot eixe material, ARCHI va iniciar un fondo fílmico, que en els últims anys s'ha vist incrementat en diverses adquisicions, donatius, com també depòsits de múltiples cineaste nacionals com també de productors cinematogràfics, molts d'ells perque es varen vore obligats a tancar les seues companyies per la crisis econòmica i llegal del país com també per la pirateria.
Una característica fonamental que distinguix a ARCHI d'atres coleccions cinematogràfiques és que este archiu, que el seu acervo consta de 4000 rolls de película, conserva únicament material audiovisual peruà, degut a que el Perú no conta en un archive cinematogràfic nacional. Cap a l'any 2014, el ARCHI va alvançar en el 40% de l'inventariant la colecció de la Biblioteca Nacional mentres treballa en atres proyectes.[4] Per l'insuficient ajuda per part d'entitats públiques, el ARCHI es finança per mig d'un fondo fílmico sostingut per donacions dels mateixos cineaste i algunes companyies productores.[5]
Investigacions
[editar | editar còdic]Una de les investigacions que es va realisar abans de la década de 1980, el història del cine peruà es basava principalment en entrevistes a cineaste pioners, sense dependre de fonts periodístiques contemporànees. Va ser gràcies a dits periòdics que varen descobrir que la película Els abismes de la vida va ser dirigida per la cineasta Stefanía Socha i no pel director chilé Alberto Santana com atribuïa Ricardo Bedoya en l'àmpliament documentat llibre 100 anys de cine en el Perú: Una història crítica.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 15 de juny de 2018 (en és).
- ↑ «Entrevista a Irela Núñez del Pou, restauradora fílmica» (en és-es). Cinencuentro. Consultat el 15 de juny de 2018.
- ↑ «Algunes troballes de l'Archiu Peruà d'Image i Sò» (en és-es). Cinencuentro. Consultat el 15 de juny de 2018.
- ↑ «ARCHI o l'Archiu Peruà d'Image i Sò». EL DOCUMENTALISTA AUDIOVISUAL.
- ↑ «Cine en el Perú». Cinema23. Consultat el 11 d'abril de 2026.
- ↑ Mario Lucioni & Irela Núñez. «Investigacions».
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archivo Peruano de Imagen y Sonido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.