Real recapte
El real recapte va ser un tipo de disposició jurídic-administrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reals, d'us molt comú en el Regne de Castella des de el XIII al XVI, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i assunts d'orde públic fonamentalment, i que eren emeses pel rei i firmades per est, o be en el seu consentiment, pel Consell de Castella, Órdens Militars o les Chancillerías.
La seua entrada en vigor exigia la màxima publicitat per part de les autoritats i la seua semblança en les lleis era tal que s'assemblaven a elles en estructura, clàusules, garanties i grau d'obligatorietat, i aixina eren tingudes en moltes ocasions per lleis. Les diferenciava d'estes, en teoria, l'àmbit -que en la llei era de caràcter general i no especial-, i que les lleis precisaven la voluntat de les Corts que les aprovaven o, a lo manco, no les qüestionaven.
En realitat, sobretot a partir de finals de el XIV, els Recaptes Reals són utilisades per la monarquia com l'únic instrument de crear dret nou, oblidant els procediments. Esta situació és frut del caràcter absolutista que va adquirint la Corona front a la noblea, el paper de la qual es veu disminuït en la caiguda del feudalisme.
Vore també
Referències
- García Gall, A Estudis de Història del Dret indiano Madrit, 1972.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real provisión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.