Monument a Hipólito Unanue
El monument a Hipólito Unanue és un conjunt escultòric ubicat en el parc Universitari, front a la Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, en el centre històric de Lima, Perú. Està dedicat al mege, científic i prócer de l'independència sanmarquino Hipólito Unanue i va ser realisat per l'escultor Manuel Piqueras Cotolí. Va ser inaugurat el 29 de juliol de 1931 i, en 2018, va ser declarat be moble integrant del Patrimoni Cultural de la Nació.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]El monument forma part del programa monumental del parc Universitari, espai públic creat en 1921 en el marc de les celebracions del centenari de l'independència peruana. El proyecte del parc va ser elaborat per l'arquitecte Enrique Bianchi i aprovat pel Ministeri de Foment en 1919.[4][5]
El parc va ser concebut com un espai articulat en un sol eix cívic i monumental dins del centre de Lima, embellit en fanals, jardineres i fonts. Ademés de la Torre Alemana, es va proyectar l'instalació de monuments dedicats a Hipólito Unanue, Bartolomé Herrera i Sebastián Lorente, personages vinculats a l'educació, la ciència i la cultura.[4]
L'eixecució del monument a Unanue es va vincular tant a la configuració del parc com al desig de commemorar el centenari del sabio peruà i rendir homenage als seus servicis a la Nació. Segons Johanna Hamann, la colocació de la primera pedra es va efectuar en 1920. L'encàrrec va recaure en Manuel Piqueras Cotolí, qui va realisar el model en fanc eixe mateix any i va contar en la colaboració del seu discípul Ismael Pou Velit. L'estàtua de marbre de Carrara va ser eixecutada en Itàlia en 1928, mentres que el pedestal va ser obra de José M. León.[6][7]
La cerimònia d'inauguració del monument va tindre lloc el 29 de juliol de 1931. Segons versions reproduïdes en fonts secundàries i de difusió cultural, varen assistir el mariscal Óscar R. Benavides, Daniel Olaechea, ministre d'Instrucció, i José de la Riva Agüero i Osma, alcalde de Lima.[3]
Ubicació
[editar | editar còdic]El monument es troba dins del parc Universitari, en el centre històric de Lima, en un espai delimitat per les avingudes Abancay i Nicolás de Piérola, aixina com pels jirones Azángaro i Inambari, front a l'actual Centre Cultural de Sant Marcos.[4][2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resolució Viceministerial N.° 053-2018-VMPCIC-MC». Ministeri de Cultura. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 «Anexe: llistat de 91 escultures monumentals ubicades en el Centre Històric de Lima». Diari Oficial El Peruà. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 «Fiches de registre de monuments públics». Universitat de Barcelona. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Monuments públics en espais urbans de Lima 1919-1930: part III». Universitat de Barcelona. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ «La Torre del Rellonge del Parc Universitari: el història de l'emblemàtic monument obsequiat per la colónia alemana». Infobae Perú. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ «Monuments públics en espais urbans de Lima 1919-1930: part IV». Universitat de Barcelona. Consultat el 6 d'abril de 2026.
- ↑ «seus-monuments-llima-1919-1930-9786123171452.html Leguía, el Centenari i els seus monuments. Lima: 1919-1930». Dokumen.pub. Consultat el 6 d'abril de 2026.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Augustin Burneo, Rodolfo (2005). Orígens i evolució del conjunt arquitectònic de la Casona de Sant Marcs, UNMSM-INC-AECI.
- Hamann Mazuré, Johanna (2015). Leguía, el centenari i els seus monuments. Lima, 1919-1930, Fondo Editorial de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Majluf, Natalia (1994). Escultura i espai públic, Llima 1850-1879, Institut d'Estudis Peruans.
- Revista del Museu Nacional.L
- 211-245.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento a Hipólito Unanue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.