Amèrica Anglosaxona
Amèrica Anglosaxona o (en inglés: Anglo-America) és el terme que s'utilisa per a designar als països del continent americà en a on l'idioma oficial o majoritari és l'anglés, i que varen ser antigues colónies britàniques; entre ells s'inclou a Estats Units i Canadà, a diversos països caribenys (Anglocaribe) i alguns atres del territori continental. El terme angloamericano és opost al de llatinoamericà, relatiu a Amèrica Llatina, països americans a on la llengua (co)oficial o majoritària és una llengua romançada (sent en este cas: espanyol, portugués i francés).
Varis estats nortamericans tenen una forta presència i trasfondo de l'idioma espanyol, com Califòrnia,[1]Nou Mèxic,[2]Arizona,[3]Texas,[4]Nevada,[5]Utah,[6]Colorat,[7]Wyoming,[8]Florida[9]i Luisiana,[10]i parts de Canadà varen ser colónies franceses, i no són part de la colonisació britànica d'Amèrica. De fet, en Quebec el francés és l'únic idioma oficial,[11]ademés de la parlada per la majoria de la població segons el cens del 2006,[12]i en atres regions hi ha llengües llatines en cooficialitat en l'anglés.
Per una atra part, existixen varis territoris i nacions d'Amèrica que també varen ser colónies britàniques, com Belize en Centroamérica; Guyana i les Illes Malvines en Suramérica; Barbados, Jamaica i atres països del Carib, que normalment són excloses del terme en fer el paralelisme equívoc en Amèrica del Nort (solament incloent a Estats Units i Canadà; excloent a Mèxic), sent estos dos països els que formen l'Amèrica nortenya. Per a referir-se únicament als territoris caribenys de parla anglesa, s'usa el terme Anglocaribe. Ademés, per a nomenar als nortamericans, i pel impacte geopolític del seu país, en distintes parts del món s'utilisen térmens que són d'us general per a tot el continent d'Amèrica; per eixemple, cridant-los nortamericans en Hispà o Llatinoamèrica, o simplement americans en el restant dels continents, sobretot en el Regne Unit i Austràlia.
Països i dependències
[editar | editar còdic]A continuació es mostra una breu descripció de cada u dels països i dependències que integren l'Amèrica Anglosaxona, incloent als que no se'ls descriu usualment en el terme d'Amèrica Anglosaxona, pero que parlen anglés:
Anguilla
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anguilla (dependència).
Anguilla (Anguilla, en anglés) és un territori britànic d'ultramar localisat en el Mar Carib, específicament en l'extrem nort de les illes de Sotavent, en les Antilles Menors, sent la seua capital The Valley.[13] l'archipèlec comprén l'illa d'Anguilla i alguns illots propencs, posseïx fronteres marítimes en l'illa de Sant Martín, que forma part del departament francés de Guadalupe al surest. A l'oest es troben les Illes Vérgens Britàniques.
Antigua y Barbuda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antigua y Barbuda.
Antigua y Barbuda és una nació formada per un conglomerat d'illes situada a l'est del mar Carib.[14] Forma part de les menudes Antilles en l'illa de Guadalupe (França) al sur, Montserrat al suroest, Sant Cristóbal i Nieves en l'oest i San Bartolomé al noroest.
Bahames
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bahames.
La Mancomunidad de les Bahames és un estat independent ubicat en les Antilles. Bahames és un archipèlec de 700 illes i de 2400 cayos.[15] Estos cayos i estes illes ubiquen en l'oceà Atlàntic, a l'est de la Florida (Estats Units), al nort de Cuba i de les atres illes de la mar Carib, a l'oest de les Islas Turcas y Caicos que pertanyen al Regne Unit. L'idioma oficial és l'anglés.
Barbados
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barbados.
.jpg){kind=link}
Barbados és una illa nació situada en la mar Carib.[16] És una de les Antilles Menors.[17]
El nom de Barbados prové de l'explorador portugués cridat Pedro Campos que en 1536 la va cridar Vos Barbados ("Els Barbudos", en espanyol). El nom li ve a l'illa per l'apariència de les higueras que hi ha en ella, que tenen llargues raïls aérees penjant, que li recordaven barbes. Des de les observacions de Campos en 1536 i 1550, els conquistadors espanyols varen capturar molts caribes utilisant-los com a esclaus en plantacions. Atres caribes varen fugir de l'illa en distints destins.
Els marins anglesos que varen aplegar a Barbados en la década de 1620, desembarcant en l'actual Holetown, varen trobar l'illa deshabitada. Des de l'arribada dels primers colon britànics entre 1627 i 1628 fins a la seua independència en 1966, Barbados va estar ininterrompudament baix control britànic. No obstant, l'illa sempre va gojar d'una gran autonomia local: la seua assamblea va començar a funcionar en 1639. Entre les primeres figures ilustres de la mateixa cal destacar a Sir William Courten.
Belize
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Belize.
Belize és un país en l'América Central i ribereño del Mar Carib, que llimita en Mèxic al nort i en Guatemala a l'oest i al sur.[18] Separada de Hondures per 75 km de distància en el punt més propenc entre les dos nacions pel Golf de Hondures, a l'est. Belize era anteriorment coneguda com Hondures Britànica i el nom coloquial procedix de la Ciutat de Belize (Belize City) i del riu Belize. La Ciutat de Belize és la més gran del país, el port principal i la seua antiga capital, havent segut reemplaçada per Belmopan. L'idioma majoritari és el castellà.
Bermudes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bermudes.
Bermudes (Bermuda, en anglés) és un archipèlec d'Amèrica del Nort en l'oceà Atlàntic que forma part del Territori Britànic d'Ultramar.[19]
S'atribuïx el seu descobriment a Juan Bermúdez, de Pals de la Frontera (Huelva, Espanya), a principis de el XVI, provablement en 1503.
Illes Caiman
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Illes Caiman.
Les Illes Caiman (en anglés, Cayman Islands) són un Territori d'Ultramar depenent del Regne Unit i ubicat al noroest de Jamaica,[20] entre l'illa de Cuba i la costa d'Hondures, en aigües del Mar Carib.[21] Varen ser colonisades per exploradors britànics entre els sigles XVIII i XIX i varen començar a ser administrades pel govern de Jamaica a partir de 1863. Quan Jamaica va conseguir la seua independència en 1962 les Illes Caiman varen passar a ser administrades com a territori de l'Imperi Britànic.
Políticament es dividixen en 8 districtes: Creek, Oriental, Central, South Town, Espot Bay, Stake Bay, West End i Occidental, els quals són administrats des de la ciutat de George Town. Des del 23 de novembre de 2005 el Governador General és Stuart Jack, qui és l'encarregat de presidir el parlament unicameral de l'illa compost per 18 membres, dels quals 15 són elegits i 3 són designats per un Consell Eixecutiu. Els partits polítics existents en l'illa són l'Aliança Democràtica Popular, el Partit Independent, el Moviment Progressiste Popular i el Partit Demòcrata Unit. La població de l'illa ascendix a casi 42 mil persones d'acort al sifres de l'any 2003.
Canadà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Canadà.
Canadà és el segon país més gran (despuix de Rússia) i el més septentrional del món (sense incloure al territori danés de Groenlàndia), ocupant casi la mitat del territori de Norteamérica. És una confederació descentralisada de dèu províncies i tres territoris, governada com una monarquia constitucional parlamentària.[22] Va ser inicialment constituïda a través del Acta Britànica d'Amèrica del Nort de 1867 i cridada El Domini del Canadà.
La capital de Canadà és Ottawa, sèu del parlament nacional i residència del Governador General de Canadà (qui eixercix les prerrogatives reals delegades per la Rei Carlos III, cap d'estat de Canadà) i el primer ministre (el cap de govern).
Canadà va ser fundada per l'explorador francés Jacques Cartier en 1534, i té el seu orige en una colónia francesa en el territori de lo que hui és la ciutat de Quebec. Inicialment, este territori va ser ocupat pels pobles indígenes. Despuix d'un periodo de la colonisació anglesa, la confederació canadenca va nàixer de l'unió de tres colónies britàniques, que es componien dels territoris de la Nova França. Estos territoris varen ser conquistats pels Britànics en 1760. Hui Canadà és un Estat federal de dèu províncies i tres territoris, que va obtindre l'independència del Regne Unit en pau en un procés en el periodo 1867 a 1982.
Originalment una unió d'antigues colónies franceses i britàniques, Canadà és una monarquia de la Mancomunidad Britànica i membre tant de la Francofonía com de la Mancomunidad Britànica de Nacions, aixina com de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN). Canadà és oficialment un país bilingüe, en l'idioma francés àmpliament estés en les províncies orientals de Quebec i Nou Brunswick, en Ontario oriental i en comunitats específiques a lo llarc de la seua part occidental. El significat de ser un país bilingüe en Canadà es referix als servicis del Govern Federal. És dir, el Govern Federal té l'obligació d'oferir servicis en els dos idiomes oficials del país. Els ciutadans canadencs solen deprendre els dos idiomes encara que el monollingüisme tant en anglés com en francés és comú. L'anglés és l'idioma més difòs en la major part de la nació. El parlament té representants de quatre partits polítics principals.
Canadà és una nació desenrollada, industrial i tecnològicament alvançada, àmpliament autosuficient en energia gràcies a les seues relativament extensos depòsits de combustibles fòssils, generació d'energia nuclear i energia hidroelèctrica. La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'abundància de recursos naturals i el comerç, particularment en els Estats Units, nació en la qual manté una llarga i extensa relació. A pesar de posseir actualment una economia àmpliament diversificada, l'explotació dels recursos naturals seguix sent un factor important per a moltes economies regionals.
Dominica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dominica.
La Mancomunidad de Dominica és una illa i un Estat del Mar Carib, específicament entre els territoris francesos d'ultramar de Guadalupe al nort i Martinica al sur;[21] pertany a la Mancomunidad Britànica de Nacions.[23] No deu ser confosa en la República Dominicana, una atra nació caribenya.
Estats Units
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estats Units.
-3_new.jpg)
Estats Units d'Amèrica (United States of America en anglés) és un país ubicat en la seua major part en Norteamérica conformat per 50 estats i un districte federal. També té un estat i varis territoris depenents ubicats en les Antilles i en Oceania.[24] La seua forma de govern és el d'un presidencialisme federal.
Quarantahuit dels estats estan en la regió entre Canadà i Mèxic. A estos estats se'ls crida, més o menys formalment, els Estats Units continentals, contigus o inclús els 48 inferiors si s'inclou Alaska —algunsPlantilla:Qui argumenten que en el context dels 48 inferiors, es deu excloure el Districte de Colòmbia, ya que no forma part dels 48 estats i a pesar de que a voltes s'integre en l'us comú—.cita requerida L'estat d'Alaska està en la zona noroest de Norteamérica, separada dels atres estats pel territori canadenc de Columbia Britànica. La capital federal, Washington, se situa en el Districte de Columbia, entre els estats de Maryland al nort i Virginia al sur.
L'archipèlec d'Hawái, l'estat número 50, s'ubica en el continent d'Oceania a l'orient del Oceà Pacífic, este estat no és considerat com a part d'Amèrica Anglosaxona.
El nom Estats Units d'Amèrica va ser propost per Thomas Paine i va ser usat oficialment per primera volta en la Declaració d'Independència, adoptada el 4 de juliol de 1776. Se sol dir de forma abreviada Estats Units. En espanyol, no és acceptable l'ocupació de Norteamérica com a forma abreviada del nom d'este país, ya que hi ha atres nacions que compartixen el subcontinent nortamericà.cita requerida De modo anàlec, tampoc deu amprar-se Amèrica per a referir-se en exclusiva als Estats Units, aun cuando siga una costum molt estesa entre els anglohablantes amprar el nom del continent com a forma abreviada del nom de la nació.
En escriure's l'abreviatura d'Estats Units, se sol cometre l'error d'escriure-la USA o EUA en espanyol; encara que la forma correcta d'escriure-ho és en dos parts de lletres, seguides per un punt i un espai separant-les entre en mig: EE. UU.[25] També en acort a l'ortografia, s'aplica la regla quan s'abrevia «pàgines» a pp.
Granada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Granada (país).
Granada (a voltes referida en espanyol com Grenada, el seu nom anglés, per a diferenciar-se d'atres regions d'igual denominació) és un país en el mar Carib que té control de la partix sur de les Granadines.[26] És el segon país independent més chicotet del hemisferi occidental (despuix de Sant Cristóbal i Nieves). Es troba en la zona surest de la mar Carib, al nort de Trinitat i Tobago i de Veneçola, i al sur de Sant Vicente i les Granadines.[21]
Guyana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guyana.
La República Cooperativa de Guyana és un país del nort d'Amèrica del Sur. Llimita al nort en l'oceà Atlàntic, a l'est en Surinam, a l'oest en Veneçola i al sur en Brasil.[27] Les dos terceres parts de l'occident del país són reclamades per Veneçola, zona anomenada per esta com Guayana Esequiba; també el seu atre veí, Surinam, reclama per a sí una part del territori oriental.
Jamaica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Jamaica.
Jamaica és una illa i país de les Grans Antilles, de 235 km de llarc i 56 km d'ample, situat en el mar Carib.[28] Està a 630 km del subcontinent centroamericano, s'ubica al sur de Cuba i a l'oest de l'illa de L'Espanyola, en la que estan Haití i la República Dominicana.[21]
Illes Malvines
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Illes Malvines.
Les Illes Malvines constituïxen un archipèlec situat en l'oceà Atlàntic Sur,[29] en la plataforma continental d'Amèrica del Sur, rodejades pel mar epicontinental cridat mar Argentina, a una distància mínima de 480 km de la Patagonia, a 772 km al noreste del veta de Forns, 1.080 km a l'oest de les illes Georgias del Sur i a 940 km al nort de l'illa Elefant en l'Antàrtida.
Administrades pel Regne Unit a partir del seu pren de possessió de les illes en 1833, constituïxen en l'actualitat un de les seues territoris d'ultramar.[29] l'Argentina, per la seua banda, les reclama com a part integral i indivisible del seu territori i les inclou dins del seu província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur. La capital és Port Argentí/Stanley, sent Stanley (abans Port Stanley) el nom oficial britànic i Port Argentí l'argentí des de 1982.
La primera ocupació efectiva de les illes va ser feta per una companyia privada francesa, que després va reconéixer la sobirania de la Corona d'Espanya, casi simultàneament en un assentament britànic i posteriorment, argumenta Argentina, varen passar a les Províncies Unides del Riu de l'Argent, una volta que varen declarar la seua independència d'Espanya. El 2 de giner de 1833, el Regne Unit va prendre el control de les illes, des de llavors i fins al dia de hui ha mantingut el control sobre les illes exceptuant un breu hiat durant la Guerra de Malvines, en 1982.[29] A la seua volta, durant el mateix periodo, l'Argentina ha reclamat enèrgicament davant els organismes internacionals per lo que considera la seua llegítima sobirania sobre les illes.
L'archipèlec de les Malvines està format per una miqueta més de doscentes illes, a on es destaquen dos illes principals:
- Illa Gran Malvina, a l'oest, té una superfície de 4377 km²
- Illa Soledad, a l'est, té una superfície de 6353 km²
Existixen gran cantitat de chicotetes illes i illots satèlits, alguns dels quals conformen verdaders archipèlecs, tals com els de les illes Sebaldes o Sebaldinas al noroest de l'illa Gran Malvina i la chicoteta illa Beauchene, a uns 55 quilómetros al sur de l'extrem meridional de l'illa Soledad, la Punta del Bou o de la Marsopa.
Al sur de les Malvines es troba a poca profunditat el Banc Burdwood o Namuncurá, en el qual les prospeccions indiquen l'existència d'un ric conjunt de jaciments miners, incloent els d'hidrocarburs.
El nom "Malvines" és una derivació de Malouines, topònim que els havien donat els navegants francesos i flamenconeerlandeses en referència al port de Saint-Mal, en França, des d'a on partien. El nom de les illes en anglés va ser falcat pel navegant John Strong en honor a Anthony Cary, quint vescomte Falkland, tesorer de la Real Armada Britànica. Als residents de les Malvines se'ls coneix com kelpers; el nom deriva de les algas que es troben al voltant de les illes, cridades kelp en la llengua aonikenk (patagona). No obstant, els malvinenses preferixen cridar-se islanders.
Sant Cristóbal i Nieves
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sant Cristóbal i Nieves.
San Cristóbal i Nieves (en anglés Saint Kitts and Nevis) són dos illes unides en la Federació de Sant Cristóbal i Nieves (en anglés Federation of Saint Kitts and Nevis o Federation of Saint Christopher and Nevis)[30] que formen un país del nort antillano, en concret de les Illes de Barlovent. Cristóbal Colón va descobrir estes illes en el seu segon viage a Amèrica, cridant a la major Sant Cristóbal en honor al llegendari màrtir i Nieves a la segona pel ampo del seu cim (causat en realitat pels núvols, en lloc de per la neu).
Sant Vicente i les Granadines
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sant Vicente i les Granadines.
Sant Vicente i les Granadines és un país isleño en la cadena de les Antilles Menors del Mar Carib. El seu territori de 389 km² consistix de l'illa principal de Sant Vicente 32 illes de les Granadines del nort.[31] El país té una història colonial britànica i ara és part de la Mancomunidad Britànica de Nacions[32] i de la CARICOM.[33]
Santa Lucía
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Santa Lucía.
Santa Lucía (Saint Lucia, en anglés), és un chicotet país ubicat al nort de Sant Vicente i les Granadines i al sur de l'illa de la Martinica, en el Mar Carib.[21] És membre de la Comunitat del Carib,[33] de l'Organisació d'Estats Americans[34] i de la Mancomunidad Britànica de Nacions.[35]
Trinitat i Tobago
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Trinitat i Tobago.
La República de Trinitat i Tobago és un estat independent en el sur del Mar Carib, prop de la costa oriental de Veneçola.[21] Consistix en dos illes principals, illa Trinitat i Tobago, ademés de 21 illes més menudes. La major és Trinitat, mentres que l'illa de Tobago és molt menor en tamany.[36]
Islas Turcas y Caicos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Islas Turcas y Caicos.
Les Islas Turcas y Caicos (en anglés Turks and Caicos Islands) són un territori d'ultramar depenent del Regne Unit i estan ubicades al nort de l'illa L'Espanyola, a on es troben Haití i La República Dominicana, en aigües del Mar Carib.Fins a l'any de 1962 eren administrades per Jamaica, pero en conseguir esta la seua independència varen passar a dependre del Governador General de les illes Bahames. Quan les Bahames varen conseguir la seua independència en 1973 varen passar a constituir-se com un territori a banda i encara que en l'any de 1982 el Regne Unit els va concedir l'independència les illes varen donar marcha arrere i varen preferir seguir governades com un territori depenent de la Corona britànica.[37]
El nom de "Illes Turques" es deu a l'abundància natural, en l'archipèlec, de certa espècie de cactus la forma de la qual recorda un fez turc.
Des de l'11 de juliol de 2005 el governador (designat per la Reina) de les illes és Richard Tauwhare, qui actua com cap d'Estat i supervisa les llabors d'un Consell Llegislatiu compost per 17 membres (15 elegits per sufragi universal) en la ciutat de Cockburn Town, la capital del territori. El cap de govern és el Principal Ministre elegit, actualment Michael Misick. El seu partit, el Partit Nacional Progressiste va obtindre 13 de 15 escans en les últimes eleccions. L'economia de les illes depén del turisme, l'emissió de sagells postals, la peixca i de les inversions estrangeres no tributables. La població ascendix a unes 19.350 persones de les quals el 90 % són de raça negra i el 86 % practiquen el cristianisme protestant. La moneda de curs llegal és el dólar nortamericà.
Illes Vérgens Britàniques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Illes Vérgens Britàniques.
Les Illes Vérgens Britàniques (British Virgin Islands, en anglés) és un Territori Britànic d'Ultramar localisat en el canal de Francis Drake, a l'est de Puerto Rico, en aigües del Mar Carib.[38]
l'archipèlec està constituït per unes quaranta illas, de les quals onze estan habitades. Les més grans són Tórtola, Verge Grossa, Anegada i Jost Van Dyke.[38]
Les Illes Vérgens Britàniques estan incloses en la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms.[39]
Illes Vérgens dels Estats Units
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Illes Vérgens dels Estats Units.
Les Illes Vérgens d'Estats Units (United States Virgin Islands en anglés) són un grup d'illas ubicades en la Mar Carib, dependents d'Estats Units. Estes illes són part del archipèlec de les Illes Vérgens; està compost per quatre principals illes (Sant Tomás, Sant Joan, Santa Creu) i algunes illes menors.[40] Les Illes Vérgens d'Estats Units estan incloses en la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms.[39] És l'únic territori nortamericà en a on es conduïx per l'esquerra.
Llengües
[editar | editar còdic]L'idioma oficial d'estos països és l'anglés, que va ser difòs en estes regions pels colonizadores britànics, encara que en països com Estats Units i Canadà també es parla junt a atres idiomes. Estats Units té vàries llengües, sobretot indígenes, encara que de la majoria important d'idiomes, l'espanyol, és el segon més parlat en eixe país,[41]i alguns estats reconeixen a l'espanyol junt en l'anglés com a llengües oficials. En Canadà, l'anglés és llengua cooficial en el francés, sent el francés l'únic idioma oficial de la província de Quebec.[11]Ademés, en Inuit Nunangat, les regions inuit en el nort de Canadà, el inuktitut està formalment reconegut i és usat per la majoria de parlants com a primera llengua, com a llengua única o com preferida.[42]
En atres països angloparlantes mantenen també l'anglés com a llengua oficial, encara que d'este idioma germànic va nàixer un dialecte conegut com criollo anglés. En Belize, la lingua franca, encara que no reconeguda oficialment, és el criollo beliceño, ademés de que l'espanyol és àmpliament parlat per més de la mitat de la població beliceña.[43]En Guyana, també es parla el criollo guyanés, que es troba àmpliament difòs junt al akawayo, waiwai, arawak i macushí. En Trinitat i Tobago es parla també el criollo francés del país, molt difòs en situacions informals; el bhoshpuri, localment conegut com hindi, idioma que s'usa àmpliament en la música soca; l'espanyol es parla també en el sur del país, antigament es parlava també «patois», pero actualment és rarament sentit. En Jamaica és àmpliament parlat el patois jamaiquino o criollo jamaicà, descrit en ocasions com un «anglés bastardo».[44]
Vore també
[editar | editar còdic]- Carib anglófono
- Amèrica Llatina
- Iberoamèrica
- Hispanoamèrica
- Francoamérica
- Amèrica Neerlandesa
- Lusoamérica
- Amèrica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Spanish and Mexican Heritage» (en anglés). Consultat el 15 de febrer de 2009.
- ↑ «Over 500 years of Hispanic Culture in New Mexico» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2009. Consultat el 15 de febrer de 2009.
- ↑ «Tempe Hispanic History» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2009. Consultat el 15 de febrer de 2009.
- ↑ «Colonization of Texas» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2009. Consultat el 18 de febrer de 2009.
- ↑ «Nevada» (en anglés). Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ «Explorers, Trappers, and Traders» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de març de 2018. Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ «Colorat» (en anglés). Britannica. Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ «Wyoming» (en anglés). Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ «Florida» (en anglés). Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Louisiana» (en anglés). Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ 11,0 11,1 «Loi 22» (en anglés i francés) (pdf). Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2004. Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Population by mother tongue and age groups, 2006 counts, for Canada, provinces and territories – 20% sample data» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 de març de 2009. Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Anguilla Facts». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Antiga and Barbuda». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2017. Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «About the Bahames» (en anglés). Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Geography» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Geography» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «About Belize» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Bermuda» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2020. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Cayman Islands» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2016. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 «Central America and the Caribbean» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Canada» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2019. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Dominica» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «United States». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2018. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ Diccionari Panhispánico de Dubtes: "Vore la 2.ª accepció" (Definició d'Estats Units), consultat el 8 de maig de 2014.
- ↑ «Grenada» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2018. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Guyana» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2018. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Jamaica» (en anglés). Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 «Illes Malvines ARG» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2020. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Saint Kitts and Nevis» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2016. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Saint Vincent and the Grenadines» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2016. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «St Vincent and the Grenadines» (en anglés). Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 33,0 33,1 «Caricom Member States» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Països Membres i Missions Permanents». Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «St Lucia» (en anglés). Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Trinitat and Tobago» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2017. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Turks and Caicos Islands» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2016. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 38,0 38,1 «vore.html British Virgin Islands» (en anglés). Archivat des d'el vore.html original, el 20 de novembre de 2017. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 39,0 39,1 «Territoris no autònoms inclosos en la llista establida per l'Assamblea General de les Nacions Unides en 2002». Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Virgin Islands (territory of the US)». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2020. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Population» (en anglés) (pdf). Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Inuit Nunangat Policy» (en en). www.rcaanc-cirnac.gc.ca. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2025. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «Wayback Machine». www.exteriores.gob.es. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2024. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-05-15 (en en-US).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «América Anglosajona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.