Cayo

Archiu:Heron Island, Australia - View of Island from helicopter.JPG

Heron Island, Austràlia

Un cayo és una menuda illa de baixa altitut i relleu, formada sobre la superfície d'un sec de coral o sobre depòsits d'arena i sediment marins.

Els cayos es localisen principalment en regions tropicals dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic, incloent zones com el mar Carib, la Gran Barrera de Coral i el sec de barrera de Belize. En alguns casos, estos territoris proporcionen terra habitable i agrícola para mils de persones. Els ecosistemes de secs que els rodegen oferixen recursos alimenticis i materials de construcció a les comunitats locals. Un dels principals inconvenients dels cayos és l'escassea de fonts d'aigua potable.

El conjunt de cayos rep el nom de cayería. Alguns poden alcançar una extensió considerable, com el cayo Coco, en aproximadament 370 km², situat al nort de l'illa de Cuba. Est constituïx la quarta illa en tamany de l'archipèlec cubà, despuix de l'illa de Cuba, l'illa de la Joventut (antiga illa de Pins) i el cayo Romà, ubicat junt a cayo Coco.

Formació i estabilitat

Archiu:Cay sand.JPG

Arena corallina al microscopi.

Un cayo es forma quan les corrents oceàniques transporten sediment solt a través de la superfície d'un sec cap a un nodo de depòsits, lloc a on la corrent disminuïx o convergix en una atra corrent, lliberant la seua càrrega de sediment. Poc a poc, les capes de l'acumulació de sediment són depositades en la superfície del sec.

Estos nodos es produïxen en àrees de superfícies de secs en barlovent o sotavent, encara que a voltes sorgixen al voltant d'un aflorament d'un antic sec emergent o en una plaja rocosa.

L'illa que resulta de l'acumulació de sediment es compon casi enterament de sediment biogénico –restants d'esquelets de plantes i animals– dels ecosistemes de secs circumdants. Si els sediment acumulats són predominantment arena, l'illa es diu "cayo", i si són predominantment de grava, l'illa es diu "illot".

Els sediment d'un cayo estan composts principalment de carbonat de calcio (CaCO₃), aragonito, calcita i calcita magnésica. Estos són produïts per diverses plantes (per eixemple, algues coralinas i espècies de l'alga verda Halimeda) i animals (per eixemple, el coral, moluscs o foraminíferos). Solen trobar-se chicotetes cantitats de silicat de sediment també aportat per esponges de mar i atres animals similars. En el temps, el sol i la vegetació es poden desenrollar en la superfície d'un cayo, assistits pel depòsit del guano de les aus marines.

Desenroll i estabilitat

Una gama d'influències físiques, biològiques i químiques determinen el desenroll en curs o l'erosió de l'entorn dels cayos. Estes influències són: l'extensió d'acumulacions de secs d'arena superficials, els canvis en les ones de la mar, les corrents, les marees, els nivells de la mar i les condicions meteorològiques, la forma del sec subjacent, els tipos i abundància de la biota carbonat de producció i atres organismes, tals com a aglutinants, bioerosionadores i bioturbadores (criatures que s'unixen, erosionen i mesclen sediment) que viuen en les afores dels ecosistemes de secs.

Els canvis significatius en els cayos i els seus ecosistemes circumdants poden ser resultat de fenomens naturals com el Fenomen del Chiquet o els severs cicles del Fenomen del Enos. Ademés, els ciclons tropicals poden ajudar a construir o destruir estes illes.

Hi ha un gran debat i preocupació per l'estabilitat futura dels cayos front a les creixents poblacions humanes i les pressions sobre els ecosistemes dels secs que les componen, aixina com les prediccions de canvis climàtics i l'aument del nivell de l'mar. A açò se suma que es desconeix en certea quants anys posseïxen els cayos sobre la seua formació actual per a prendre decisions conservacionista al respecte.

Per a això, és necessari entendre el potencial de canvi en les fonts de sediment per a la creació de plages en els cayos, en vistes a determinar si el canvi del mig ambient és un factor important per a predir la seua estabilitat present i futura. A pesar d'això, hi ha consens en que estos ambients insulars són molt complexos i alguna cosa fràgils als elements externs.