Illa de la Joventut
La Illa de la Joventut (anteriorment Illa de Pins) és una illa caribenya, la quinta en extensió del archipèlec de les Antilles Majors, en una extensió territorial de 2.200 km² i té 327 km de costa.[1] Junt a més de 600 cayos i illots, conforma l'Archipèlec dels Canarreos, en la part suroccidental de Cuba, junt al Golf de Batabanó, a uns 47,1 quilómetros de l'illa de Cuba i 142 quilómetros de la ciutat de La Habana. Illa de la Joventut és també un municipi especial (l'illa i cayos adjacents) de Cuba des de 1976, en ranc de província i té 2.419 km². Esta condició ve donada per les seues escasses dimensions i la seua reduïda població per a convertir-se en província, al temps en que, pel seu caràcter insular, es va considerar que devia subordinar-se directament al govern central. Mantenint les estructures de govern habituals, en cert grau d'autonomia igual que el restant dels municipis. Els òrguens de l'Estat i Govern són l'Assamblea Municipal del Poder Popular i el Consell d'Administració Municipal, dirigit este per l'Intendent municipal. Els seus principals assentaments poblacionals són Nova Girona, capçalera municipal, Santa Fe i La Demajagua —antiga Santa Bàrbara—. També existixen poblats menors com els repartiments Juan Delio Chacón, José Martí, Pàtria i La Victòria. Anteriorment era un municipi de l'antiga província de La Habana. la diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori del municipi especial es denomina Arquidiócesis de La Habana i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat de l'Illa de la Joventut, fundada en 1973.
Història
[editar | editar còdic].jpg)
Esta illa va ser descoberta en juny de 1494 per Cristóbal Colón en el seu segon viage de descobriment del Nou Món. Hi ha dubtes sobre si el nom de l'Evangelista es correspon en esta illa i despuix cridada illa de Pins. L'Illa de la Joventut ha tingut varis noms a lo llarc de l'història. Ha segut nomenada Ahao, Camaraco, illa de les cotorres, illa dels pirates, illa de les toronjas, illa dels cinccents assessinats, entre uns atres. L'11 de març de 1596 es va lliurar una batalla naval entre una flota espanyola, baix mando de Bernardino González d'Avellaneda i Juan Gutiérrez de Garibay, i lo que quedava de l'expedició anglesa contra l'Amèrica espanyola que hi havia comandado Francis Drake, llavors ya fallit per disenteria, resultant dos bucs anglesos capturats pels espanyols i causant la fugida definitiva de la flota britànica dels dominis espanyols en el Carib. En el sigle XIX la metròpoli espanyola decidix la seua colonisació i es funda la seua capital, Nova Girona, el 17 de decembre de 1830. En esta época li la va conéixer també com a Illa dels Deportats, encara que el nom més utilisat durant l'història és el de illa de Pins. Aixina apareix per primera volta en el mapa de Diego Rivera en 1529. Encara hui s'ampra fins al punt de que el gentilici dels locals és pinero.
Al començament del sigle XX la Illa de Pins va ser el centre d'una disputa en Estats Units, fins que en 1904 dit govern va reconéixer la sobirania de Cuba sobre l'illa per mig del Tractat Hi ha-Quesada, ratificat en 1925 baix el govern d'Alfredo Zayas; eixe any l'illa va passar a ser part de la República de Cuba.
Despuix del assalt al Quarter Moncada, en 1953, Fidel Castro, Raúl Castro, Ramiro Valdés Menéndez, Juan Almeida Bosc i atres participants en dita acció varen ser encarcerats en el Presidi Modele fins a maig de 1955, quan varen ser lliberats gràcies a una amnistia general. En 1978 és renombrada Illa de la Joventut en fins propagandístics, pels mils de jóvens de distintes parts del món i de vàries províncies de Cuba que estudiaven . en escoles en el camp i treballaven en les plantacions de cítrics
En l'actualitat l'Illa de la Joventut té l'estatus de municipi especial, en una població aproximada de 76 000 habitants. L'activitat econòmica es basa sobretot en l'agricultura, principalment cítrics; en l'extracció de marbre; la peixca i la ceràmica tant utilitària com a artística. Les seues principals atraccions turístiques són el Centre Internacional de Bucege, en l'Hotel El Colony, i Cayo Llarc del Sur. La major elevació en que conta l'illa és la Serra de la Cañada en 303 metros d'altura, i els rius més importants són Les Noves, Sant Pedro, Les Cases i Júcaro.[1]
Actualitat
[editar | editar còdic]Despuix del procés de recuperació despuix dels huracans que varen assotar el territori, l'Illa de la Joventut es va emmarcar en un procés d'inversions per a millorar el centre històric de la capçalera municipal, aixina com el canvi del sistema elèctric de la mateixa, passant d'un sistema aéreu a un soterrat que garantisa una més ràpida recuperació després de l'assot de fenomens meteorològics.
Estudiants estrangers
[editar | editar còdic]Uns 2300 estudiants de quatre continents es troben en l'illa, entre ells els que varen participar del Nou Programa de Formació de Meges Llatinoamericans. Oriunts de Veneçola, Bolívia, Brasil, Argentina i Timor Oriental, entre uns atres. Estaven distribuïts en quatre escoles de Medicina i varen ser traslladats a estudiar a la Ciutat de La Habana despuix del pas en 2008 del huracà Gustav pel municipi, permaneixent en el mateix solament els estudiants de carreres pedagògiques i de la Secundària Bàsica. Ademés es troben estudiant pedagogia alumnes aplegats d'El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Belize, Bolívia, Perú, Colòmbia, Equador, Antigua y Barbuda, Dominica, Santa Lucía, Barbados, Gabon, Vietnam, Mongòlia i estudiants secundaris del Sàhara Occidental i Argèlia, entre uns atres. Recentment es varen incorporar a l'estudi de carreres pedagògiques estudiants d'Angola, els qui es troben en formació en l'Universitat de Ciències Pedagògiques.
Principals llocs d'interés
[editar | editar còdic]
- Plaja Bibijagua, famosa per les seues arenes negres.
- Centre Internacional de Bucege i Hotel El Colony.
- Illa turística de Cayo Llarc del Sur i Marina Cayo Llarc del Sur.[2]
- Presidi Modele, a on varen complir presó els assaltants al Quarter Moncada.[2]
- Finca L'Òbriga, lloc a on va ser confinat el jove José Martí, declarat Monument Nacional i convertit en museu.[2]
- Cuevas de Punta de l'Est, considerada la Capella Sixtina de l'art rupestre caribeny, conté gran cantitat de pictografías aborigen.
- Parc Nacional Ciènaga de Lanier, gran reserva natural al sur de l'illa.
- "CEAA" Centre Experimental d'Arts Aplicades, fundat en 1979 pel ceramista i escultor Carlos Finals Hernández i un grup inicial de colaboradors tals com: Amelia Carballo, Ángel Norniella i Walfrido Morals. Este centre es va cridar originalment TEAA, Taller Experimental d'Arts Aplicades i des dels seus inicis va ser orientat a recolzar el desenroll de la ceràmica en l'Illa de la Joventut. Partint d'el "CEAA", es varen realisar cursos de ceràmica per a chiquets, jóvens i adults, aixina com també es va crear la primera revista de ceràmica de Cuba, la qual es va distribuir nacionalment. La fira nacional de la ceràmica va ser la primera del seu tipo que es va realisar en Cuba, la qual en la segona edició va tindre participació internacional. Esta fira va ser presidida per Carlos Finals Hernández.
- Estadi de béisbol Cristóballaura, inaugurat en 1957, conta en un aforament de 3500 persones.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Oficina Nacional d'estadístiques de Cuba, Illa de la Joventut, panorama demogràfic 2009 [1] archivat en Wayback Machine. - Consultat en octubre de 2010
- ↑ 2,0 2,1 2,2 País - Illa de la Joventut, llocs d'interés - Consultat en octubre de 2010
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de la Joventut.- Girona
- Visió
- Informació sobre l'Illa de la Joventut [2] archivat en Wayback Machine.
- Llocs d'Interés
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de la Juventud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.