L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Caragol (Belize)

Caragol o El Caragol és el nom que s'ha donat a un gran lloc arqueològic maya precolombí localisat en el districte de Cayo en Belize.

El Caragol - Ox Witz Ha'

Panorama del Caragol.
Nom: Zona arqueològica del Caragol
Ubicació Districte de Cayo
Belice BLZ
Cultura Maya
Periodo Clàssic
Caaná.
Acrópolis sur.

Les ruïnes estan a 40 km al sur de Xunantunich i del poblat de Sant Ignacio Cayo, en una elevació de 460 msnmm, en la serranía baixa dels monts Maya. La ciutat, que va tindre el seu apogeu en el periodo clàssic, va anar possiblement el centre polític més important dels mayas dins de l'actual territori de Belize.

Etimologia

Caragol és un nom modern de l'espanyol : caragol (' caragol , closca'), pero que de forma general pot significa espiral o en forma de voluta , aparentment pel camí d'accés sinuós que conduïa al lloc.[1][2]El nom antic en llengua maya del jaciment és Ox/Ux Witz Ha'.[3] Per la seua banda, el Glifo Emblema de Caragol és k’uh[ul] K’antu[’] maa[h]k, i ya que maahk significa “fulano, persona” o “subjecte”, per lo tant, es traduïx com: “sagrada persona de K’antu".[4]

Història

L'àrea de Caragol va ser ocupada ya en l'any 1200 a. C., encara que l'ocupació en l'àrea del posterior epicentre no va ser anterior a l'any 650 a. C. i va durar no més allà de l'any 950 d. C.[5] Per al Clàssic Primerenc, entre el 250 i el 550 d. C., Caragol estava vinculat a extenses rets comercials i sistemes ideològics que comprenien les terres baixes,  lo que va conduir a una economia regional unificada.  Caragol va ser fundat oficialment en el 331 d. C. (8.14.13.10.4) per Et' K'ab Chaak. El Depòsit Especial C117F-1, una cremació d'estil teotihuacano de tres individus, data precisament d'este periodo, lo que indica influències primerenques del nort de Mèxic.

Guerres en Tikal

Caragol va ser al principi un estat client de la ciutat més poderosa de Tikal, 76 km al noroest. L'influència de Tikal es va debilitar a mitan del VI; perdent el control de Taronger, ubicada a mig camí entre les dos ciutats, a 42 km (26 el meu) de cada lloc, degut al seu rival, la dinastia Kaanu'l. En el 531 d. C., el senyor Tutum Yohl K'inich Tzu'Tz'i I (abans malnomenat K'an I), va accedir al tro. Ho va succeir YajawTe' K'inich Tzu Tzi' II va accedir al poder en el 553 d. C., baix els auspicis del senyor Wak Chan K'awiil de Tikal.[6] En 556 d. C., Tikal va promulgar una guerra ch'ak (astral) i va derrotar a Caragol. Açò va provocar que Yajaw Et' Kinich Tzu Tzi' II promulgara la primera "guerra d'estreles" entre abdós regnes en 562 (9.6.8.4.2), i derrotara al Senyor Wak Chan K'awiil de Tikal.

Yajaw Et' K'inich Tzu' Tzi' II va cedir el tro al major dels seus dos fills, Saak? Tu' Huun (abans Knot Ajaw), en l'any 599 d. C.; el seu germà menor, naixcut en el 588, i el nom del qual de naiximent era Sak Witzil Baah, en succeir-ho en el tro en l'any 618 d. C. va prendre el nom de Tutum Yohl K'inich Tzu'Tz'i II (abans K'an II) rep la seua diadema real en una cerimònia de coronació supervisada per Yuknom Tu' Chan, rei de la dinastia Kaanul, en eixe llavors governant en Dzibanché en l'any 619.[7] K'an II va celebrar un ritual d'aliança en el territori dels Kaanul el següent giner (9.9.5.13.8).[8] El 9.9.9.10.5. de l'any 622, aplega a Caragol l'efigie d'un deu d'algun tipo i la presentació d'un regal de part del recent coronat rei kaanul Tajoom Uk'ab K'ahk' (el regal be pot ser la pròpia efigie).[7] K'an II és descrit com el governant més exitós de Caragol, regnant durant 40 anys, del 618 al 658 d. C., va expandir el sistema de calçades i va vore un aument en la població del lloc.

Guerres en Taronger

En l'any 627 d. C. (9.9.14.3.5), el regne Kaanul ajuda al Senyor K'an II atacar a Taronger, antic aliat de Caragol , en una guerra hubi (de destrucció), enviant al general Yuknom Cap per a realisar l'atac coordinat. Va atacar de nou en l'any 628 i va sacrificar al seu rei. Posteriorment, va liderar un atre atac coordinat en Yuknom Cap en una atra guerra estelar contra Taronger en l'any 631 d. C. (9.9.18.16.3). Ho va fer per quarta volta en l'any 636. En l'any 637, va celebrar la seua primer k'atun reinante, escomençant la construcció de la seua Escala Jeroglífica registrant i glorificando estes guerres descrites del regne com a contribucions al decisiu triumfo de la dinastia Kaanul sobre Taronger en el 631 i 636, completant la construcció de l'Escala el 7 de decembre de 642.[9] Dins del contingut registrat en l'escala, es troba la mort de la mare de K'an II, la senyora Ix Tiwool Chan Ek' Lem (anteriorment designada senyora Batz' Ek') el 23 de setembre del 638 i la derrota (en el 638) i mort del rei kaanul de Dzibanché, Waxaklajuun Ubaah Kan, el 7 de juliol del 740, a mans del general i posterior rei kaanul Yukno'm Cap.[10]

A partir de l'any 636 d. C., va haver un auge de la construcció en Caragol despuix de la conclusió de les guerres Tikal-Taronger.  En entrar en el Clàssic Tardà, el lloc encara mostrava una cohesió generalisada. Durant este temps, Caragol també va presentar un patró funerari únic, centrat en sepelis múltiples en cambres especials.  Este patró s'estén per la regió del Petén, provablement controlada per Caragol, encara que esta expansió és independent d'atres indicadors culturals materials, com les pràctiques d'almagasenament de tesors. K'an II va encarregar més monuments que qualsevol atre governant i va inaugurar la "época dorada" de Caragol.

Vintinou dies abans de la seua mort, K'an II "va presenciar" l'ascensió del seu successor (potser abjudicando), K'ahk' Ujol K'inich II, el 9.11.5.14.0 – 658 d. C.[6]  Durant el regnat de K'ahk' Ujol K'inich II, Caragol va ser derrotat en una guerra estelar per Taronger a mans del seu rei K'ahk' Xiiw Chan Chaahk en el 680, (segons pot llegir-se en el text d'estuc de l'estructura B16 de Caragol).[11] obligant al rei de Caragol a fugir al lloc menor de la Rejolla, per lo que els seus únics monuments apareixen en La Rejolla. Segons pareix va ser durant els 168 dies que el rei va estar exiliat que l'Escala Jeroglífica de Caragol va ser saquejada com a trofeu de guerra, sent 12 blocs de l'escala duts a Taronger, 1 a Ucanal i dos a Xunantunich.[9]

En l'any 702 d. C., en l'Estela 21 és registrada la captura d'un senyor d'Ixkun. A partir d'este registre, fins al 798 d. C. (Marcador del Joc de Pilota 3), ocorre un periodo de hiatus que carix de texts jeroglífics. A pesar d'això, arqueológicament, es correlaciona en un aument de la prosperitat en tot el lloc. Despuix de la data de 798 d. C., el núcleu del lloc seguix sent pròsper, pero mostra menor cohesió entre el centre i les àrees perifèriques.


La guerra associada en K'inich Joy K'awil, en l'Estela 11 (erigida en l'any 800 d. C.), indica la captura de huit captius. En l'any 800 d. C., K'inich Joy K'awiil va capturar al senyor de Ucanal, en atres 2 presoners . La Caana també va ser restaurada durant este periodo.

La data d'ascens al tro de K'inich Toobil Yopaat no és segura (c. 804 d. C.), pero va erigir cinc o sis monuments i sembla, segons l'Altar 12, haver "reparat" les relacions en Ucanal, ya que es mostra en una reunió cordial en el senyor de Ucanal, encara que que, més be, Caragol estava perdent poder a costa de Ucanal, que es vea respalat pel nou gran poder en el nort de Yucatán, Chichén Itzá.[12] En l'any 820 d. C., va decretar una guerra d'astrals contra Tikal.

Colapse del Clàssic Terminal

L'evidència sugerix que Caragol va resistir la fase inicial del colapse maya .  Gràcies a l'igualitarisme simbòlic, sembla que la majoria de la població del Clàssic Tardà va tindre accés a bens materials d'èlit. No obstant, la transició al Clàssic Terminal marca un alluntament de l'igualitarisme simbòlic, quan l'èlit va desenrollar les seues pròpies tradicions ceràmiques i va tindre accés a bens que ya no estaven disponibles per a la població.[13]

La data del 859 d. C. – 10.1.10.0.0, en l'Estela 10, la penúltima, l'última data registrada en Caragol és en l'any 883 d. C. en l'Altar 26.[14] L'abandó de la Caana data aproximadament de l'any 900 d. C.;  vàries atres estructures presenten ocupació que data del periodo Clàssic Terminal. L'Estructura A6 va ser abandonada en 1050 d. C. i marca l'abandó definitiu del lloc.

Vore també

Referències

  1. ↑ Kelly, David (1996), pág. 82.
  2. ↑ Arlen Chase and Diane Chase, 1987 Investigations at the Classic Maya City of Caragol, Belize: 1985–1987. Pre-Columbian Art Research Institute, Sant Francisco.
  3. ↑ Péter Bíró. «Politics in the Western Maya Region (II): Emblem Glyphs» (en inglés). SciELO. Estudis de Cultura Maya, vol. 39, Ciutat de Mèxic. Consultat el 12 d'abril de 2026.
  4. ↑ Ana García Barris i Erik Velásquez García. «Devindre històric i paper dels Chatahn winik en la societat maya clàssica». Mesoweb. Institut d'Investigacions Estètiques, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i Universitat Rei Juan Carlos. Consultat el 12 d'abril de 2026.
  5. ↑ Chase, Arlen i Diane (2008). Lo que els jeroglífics no et diuen: Arqueologia i història en Caragol, Belize. (en Inglés), Mayab 20, pp. 103-108.
  6. ↑ 6,0 6,1 Simon Martin i Nikolai Grube, 2008, Crònica dels reis i reines mayas, 2.ª edició. Thames and Hudson, Londres.
  7. ↑ 7,0 7,1 Simon Martin. David Stuart (ed.): «L'Escala Jeroglífica de Caragol» (en inglés). Maya Decipherment. Consultat el 1 de giner de 2026.
  8. ↑ Lindo Schele, David Freidel 1990 Un bosc de reis: El història no contada dels antics mayas. William Morrow and Co. Nova York.
  9. ↑ 9,0 9,1 Simon Martin. David Stuart (ed.): «The Caragol Hieroglyphic Stairway». Maya Decipherment. Universitat de Pennsilvània. Consultat el 2 de giner de 2026.
  10. ↑ Christophe Helmke i Jaime J. Awe. «La mort li senta be:un anàlisis del Tauler 3 de Xunantunich, Belize». Mesoweb-Pari Journal. University of Copenhagen, Northern Arizona University. Consultat el 16 de giner de 2026.
  11. ↑ Martin i Grube, 2000: pág. 73; Helmke i Kettunen, 2011: pág. 17; Krempel i Davletshin, 2011: pp. 27-30
  12. ↑ van Akkeren, Ruud (2018). Els mayas mai es varen anar, hui parlen q'eqchí, Ciutat de Guatemala: PiedraSanta, p. 56. ISBN 9789992213698.
  13. ↑ Arlen i Diane Chase. «Interpretant el "colapse" maya: Investigació contínua de complexos residencials en i prop de l'epicentre de Caragol: Informe de camp de 2009 del Proyecte Arqueològic Caragol» (en inglés). Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2016. Consultat el 15 de giner de 2016.
  14. ↑ D. Chase i A. Chase. «Cronologia de l'història maya de Caragol». Caragol Achaelogical Project. Universitat de Houston. Consultat el 12 d'abril de 2026.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Caragol_(Belize)&oldid=1458422»