Anar al contingut

Simon Martin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Simon Martin és un epigrafista, historiador, escritor i mayista britànic. Se li coneix per les seues aportacions a l'estudi i el dessiframent de l'escritura utilisada per la cultura maya en la Mesoamérica precolombina.

És un dels epigrafistas de la nova generació, actius en l'investigació de la civilisació maya. Martin s'ha especialisat en les interaccions polítiques i de l'història dinàstica de les diverses ciutats mayas del del periodo clàssic.

Va ser investigador associat en el Institut de Arqueológía de l'University College de Londres. Martin té un lloc en el Museu de Arqueológía i Antropologia de l'Universitat de Pennsilvània en a on s'eixercita com epigrafista de la llengua maya.[1]

Senyes biogràfiques

[editar | editar còdic]

Simon Martin es va iniciar en el camp de l'investigació de la cultura maya tenint un antecedent professional com dissenyador gràfic. Va estudiar en el Royal College of Art de Londres durant els anys 1980s, a on va completar la seua mestrage en disseny en 1987.[2] En este camp professional es va eixercitar fins a mediats dels anys 1990s, dissenyant elements visuals per a la televisió i el cine comercial.[3]

Martin hi havia estat interessat en la civilisació maya des de la seua infància. Despuix d'un periodo d'estudis independents i investigació, Martin va assistir a conferències sobre la Mesoamérica prehispánica i a alguns tallers sobre l'escritura d'esta cultura. Va tindre alguna correspondència en estudiosos del tema i va viajar a Centroamérica a visitar alguns dels jaciments arqueològics de la regió.[3]

En desenrollar la seua capacitat de llectura dels glifos mayas va ser conseguint reconeiximent en el mig dels epigrafistas i cap a mediats dels anys 1990s, Martin va començar a treballar com a investigador honorari associat en el Institut d'Arqueologia del University College of London.[4]

Més vesprada va conseguir una beca de la biblioteca nortamericana Dumbarton Oaks Research Library and Collection de Washington D. C. per a l'any acadèmic de 1996/97.[5] Esta beca li va permetre a Martin dedicar-se professionalment a l'investigació de la cultura maya.[3]

En 2002 va ser nomenat investigador especialiste en epigrafia maya en l'Universitat de Pennsilvània, des d'a on ha continuat les seues investigacions en els jaciments mayas mesoamericanos, particularment de les terres baixes (el Petén i el surest de Mèxic). També s'ha eixercitat com a consultor en vàries exhibicions d'art maya.[6]


En els anys 1990s Martin va treballar en una investigació epigràfica les conclusions de la qual varen desafiar el coneiximent que es tenia de les relacions polítiques entre les ciutats-estat de les terres baixes mayas durant el periodo clàssic (mig i terminal).[7] Els arqueòlecs i els epigrafistas havien concebut a eixa regió maya com un mosaic de vàries dotzenes de ciutats que controlaven, cada una, un territori menor de manera independent. A pesar dels conflictes bèlics que varen caracterisar la regió en tal época, s'havien interpretat les interaccions com primordialment locals i transitòries. Els estudis del grup de epigrafistas en el que va participar Martin i atres colegues com Nikolai Grube, varen tendir a demostrar que lo que es donava en realitat era una lluita pel poder hegemònic entre dos potències de la regió: Calakmul i Tikal.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Research - American section». Research at Penn Museum. Penn Museum. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2008. Consultat el 4 de novembre de 2008.
  2. ↑ Inomata & Houston (2001, p.279); West (2004)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 West (2004)
  4. ↑ Apenzeller (1994, p.733); Inomata & Houston (2001, p.279)
  5. ↑ «Current and Former Fellows». Research. Dumbarton Oaks. Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2008. Consultat el 6 de novembre de 2008.
  6. ↑ Vore West (2004) per a l'entrevista en Martin sobre el seu treball en el Museu Penn. Vore també: «Research - American section». Research at Penn Museum. Penn Museum. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2008. Consultat el 15 de març de 2011.
  7. ↑ Appenzeller (1994, p.733)
  • (en anglés) [enllaç trencat]
  • (en anglés) Demarest, Arthur A (2006). The Petexbatún Regional Archaeological Project: A Multidisciplinary Study of the Maya Collapse, Nashville, TN: Vanderbilt University Press. OCLC 63178772. ISBN 978-0-8265-1520-9.
  • (en anglés) Fahsen, Federico. «Rescuing the Origins of Dos Piles Dynasty: A Salvage of Hieroglyphic Stairway #2, Structure L5-49». The Foundation Granting Department: Reports Submitted to FAMSI. Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc. (FAMSI). Consultat el 16 de març de 2011.
  • (en anglés) <cite style="font-style:normal" id="CITAREFInomata, Takeshi2001">Inomata, Takeshi; and Stephen D. Houston (eds.) (2001). Royal Courts of the Ancient Maya: Theories, Themes, and Comparisons, Westview Press. OCLC 44914323. ISBN 0-8133-3640-6.
  • (en anglés) Martin, SimonThe PARI Journal.Pre-Columbian Art Research Institute.Sant Francisco, CA:6(2)
pp.5–13.ISSN 1531-5398.Consultat el 17 de març de 2011.
pp.41–46.ISSN 0003-8113.
  • (en anglés) Miller, Mary (2004). Courtly Art of the Ancient Maya, London: Thames & Hudson. OCLC 54799516. ISBN 0-500-05129-1.
  • (en anglés) Salisbury, DavidExploration: the online research journal of Vanderbilt University.Vanderbilt University, Office of Science and Research Communications.Nashville, TN:Consultat el 3 de març de 2008.
  • (en anglés) Schuster, Angela M.H.Archaeology (magazine).Archaeological Institute of America.New York:50(5)
pp.42–45.ISSN 0003-8113.
p.3.Consultat el 12 de març de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Simon_Martin&oldid=848279»