Anar al contingut

Arc insular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un arc insular[1] o arc d'illes és una classe d'archipèlec format per la tectónica de plaques a mida que una placa tectónica en l'oceà protagonisa una subducción contra una atra i sorgix magma. Els arcs insulars són dels dos principals tipos d'arcs volcànics l'atre sent els arc continentalés (ej. Cinturó volcànic dels Vages) encara que existixen molts casos intermijos com lo és Nova Zelanda, l'Arc Volcànic Centroamericano i l'Arc de Sonda.

Formació d'un arc insular

[editar | editar còdic]

En una zona d'subducción, la vora d'una placa s'esgola per baix de l'atra, oprimint-la. La placa inferior conté en la seua part més alta basalts del fondo oceànic que han segut alterats i hidratados per efecte de l'aigua de la mar, junt en sediment marins. Estos materials hidratados sofrixen metamorfisme i deshidratació cedint importants cantitats d'aigua al mant de la placa superior favorint la fusió i la generació de magmas que ascendixen a la superfície formant cadenes de volcans paraleles a la llínea de separació de les dos plaques. Estes llínees solen tindre formes estovades a lo llarc de centenars de quilómetros, d'a on deriva la denominació d'arcs insulars o arcs d'illes.

Atres conseqüències de la subducción

[editar | editar còdic]

Propenc a l'arc insular (del costat que dona a la vora de la zona d'subducción) es produïx una profunda i estreta fossa oceànica que evidencia, a nivell de la corfa, el punt en que es produïx el fenomen de la subducción entre plaques convergents. Esta fossa és creada per la fricció de l'espente cap a avall que sofrix la vora d'una placa quan la vora d'una atra s'esgola per baix d'ella. Dita fricció és la causa de numerosos terremots a lo llarc de la llínea d'subducción que tenen epicentres sísmics a grans profunditats baixe la corfa terrestre.

Les conques oceàniques que estan en procés de reducció per subducción són cridades "oceans remanentes" o "residuals" ya que s'encolliran llentament quedant comprimits en produir-se la subsegüent colisió orogénica. Este procés s'ha produït una i una atra volta en la història geològica de la Terra.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. George, Pierre (1 de giner de 1991). Diccionari Akal de Geografia (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788476006818.