L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Imperialisme nortamericà

El terme imperialisme nortamericà és utilisat per a fer referència a l'hegemonia i expansionisme que formen part de l'història contemporànea i de la vigent influència política, cultural, militar i econòmica dels Estats Units a nivell mundial.[2]

Imperialisme nortamericà
Mapa dels Comandos Combatents Unificats dels Estats Units d'Amèrica. Diversos analistes geopolítics senyalen la divisió global d'estos comandos i la seua ret d'instalacions com l'estructura d'un «imperi de bases» que busca assegurar el hegemonia militar i econòmica global.[1]
Història d'Estats Units d'Amèrica
Expansió i influència mundial
Imperialisme nortamericà
Relaciones Exteriors
Llista d'intervencions militars
No-intervencionisme
Oposició a l'expansió
Expansió d'ultramar
Pax Americana
Adquisicions territorials

El concepte modern d'imperialisme és la pràctica de dominació portada a terme per nacions en major poder econòmic i militar en l'objectiu d'ampliar les seues influències sobre nacions menys desenrollades.[3] El terme és discutit, ya que alguns opinen que no hi ha tal imperialisme,[4][5] uns atres que existix, pero de forma benévola,[6][7][8] i uns atres, que existix en deterioració dels països influenciats.[9][10]


Esta expansió es va portar a terme a través de distintes doctrines seguides i a voltes propostes pel propi govern nortamericà des dels seus inicis com la del Destine Manifest,[11] la doctrina Monroe i la seua Corolari Roosevelt, el Gran Garrot, la doctrina de seguritat nacional, la doctrina Truman etc. Ha estat marcat per fets com la conquista de l'Oest, la Primera intervenció nortamericana en Mèxic, les guerres bananero en Centroamérica i el Carib, la guerra hispà-nortamericana i, més recentment, la guerra de Vietnam,[12][13] l'embargament nortamericà contra Cuba, la doctrina de la guerra preventiva, la guerra d'Afganistan, la guerra contra el terrorisme i atres conflictes internacionals han fet que «imperialisme nortamericà» siga un terme acceptat per una gran part de la comunitat internacional.[9][10]

Posicions acadèmiques

editar
La més interessant manifestació de l'imperialisme contemporàneu és, per als nortamericans, l'expansió del capital nortamericà i del poder colonial més allà de les fronteres originals dels EE. UU. (...) Fundats com una fase del primer gran periodo de l'imperialisme i de la colonisació, hem segut sempre un país imperialista des del punt de vista del desenroll del control sobre noves regions i de la subjugació de pobles inferiors.(...) Entorn Carlos president de 1890 acabàvem de passar per les més importants fases de la Revolució industrial, disponíem per primera volta de capital i teníem una necessitat creixent de mercats estrangers. (...) És natural que davant tot nos tornàrem a Amèrica Llatina, justificant la nostra acció en la retòrica oficial en el pretext de la defensa de la justícia humana, pero sense deixar d'aumentar les facilitats per a inversions, i sense deixar d'adquirir en condicions favorables els valiosos recursos de les terres ocupades. (...) Hem estimulat a Sant Dumenge, Nicaragua, Haití i El Salvador a pagar els seus deutes a països estrangers per mig de empréstitos nortamericans, i després hem establit en estos països interventors d'aduana per a assegurar el cobro d'estos empréstitos. Per a protegir als estrangers, mantindre l'orde i defendre als nostres inversionistes, hem establit governs militars en Cuba, Haití, Sant Dumenge i Nicaragua.(...)
L'imperi del banano, H. Barnes, Ch. Kepner i J. Soothill.[9]

Existixen polítics nortamericans prominents i acadèmics de renom que defenen el rol històric dels EE. UU. contra les acusacions d'imperialisme,[5] com per eixemple l'antic secretari de Defensa Donald Rumsfeld, qui ha sostingut que:

No busquem imperis. No som imperialista. Mai ho hem segut.
Ni tan sols em puc imaginar per qué em preguntaria vosté això. 		We don't seek empires. We're not imperialistic. We never have been.
I ca't imagine why you'd even ask the question.


El historiador militar Max Boot argumenta la benevolència de les intervencions de EE. UU.[14][6] Segons ell, els EE. UU. varen iniciar la guerra hispà-nortamericana "altruistament", en la finalitat de lliberar als cubans, filipins i portorriquenys del colonialisme espanyol. El historiador britànic Niall Ferguson sosté que EE. UU. és imperialista, pero que això és bo.[8] Ferguson compara al Imperi britànic en el rol imperialista de EE. UU. en les últimes décades de el XX i principis de el XXI, encara que troba més similituts entre les polítiques i l'estructura social dels EE. UU. i les del Imperi romà que en les britàniques. Ferguson afirma que tots estos imperis posseïen tant aspectes positius com a negatius, pero els positius de l'imperialisme nortamericà superaran als negatius si este deprén dels seus errors.

Imperialisme econòmic

editar

Per als crítics de l'imperialisme econòmic de EE. UU., este es caracterisa per, entre atres coses:[15]

  1. Dur als països a contraure préstams que els comprometen en grans deutes
  2. Trasllat de filials cap als països subdesenrollats per a conseguir mà d'obra barata
  3. Control de la política dels països depenents i instalació de "governs creguts" que estiguen disposts a subscriure tractats comercials que abaratixquen les matèries primeres necessàries per al mercat mundial i que eximixquen a les seues empreses multinacionals de pagar aduana en eixos països

En paraules d'Eduardo Galeano, són medides tendientes a evitar que estos països es desenrollen per sí mateixos:

l'Escola de les Américas, els colps d'Estat, les invasions, pero també els empréstitos i el control de la natalitat són algunes de les mides per mig de les quals EE. UU. ha intentat perpetuar el seu domini.[15]

Consens de Washington

editar
Artícul principal → Consens de Washington.

Al començament de la década de 1990 es va dictar als països d'Amèrica Llatina un llistat de polítiques econòmiques dels organismes financers internacionals i centres econòmics en sèu en Washington D. C. tendientes a implantar el neoliberalisme.[16] Eixe llistat incloïa les següents mides econòmiques:

  • Privatisació i desamortisació de les propietats estatals
  • Desregulación de l'economia
  • Reforma de les lleis laborals (p. eix. abaratint l'acomiadament)
  • Lliberalisació de les taxes d'interés
  • Lliberalisació del comerç internacional
  • Lliberalisació de l'entrada d'inversions estrangeres directes

El seu resultat va ser la reducció dels sòus i l'aument del desocupació per la fallida de les indústries estatals, que concentraven la major part de les fàbriques en estos països, i l'endeutament a través de empréstitos.

Estes mides no són exclusives del Consens de Washington, ya que tenen com a antecedent les polítiques econòmiques de les dictadures militars llatinoamericanes de les décades de 1960, 1970 i 1980. La película del director argentí Pi Solans, Memòria del saqueig, oferix una visió crítica de l'aplicació d'estes idees en Argentina, baix la presidència de Carlos Menem.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ Vaig vindre, David. «Most countries have no foreign bases. The US has 750». Al Jazeera. Consultat el 18 de juny de 2026.
  2. ↑ «el+imperialisme+nortamericà&hl=és&ei=SOQTTPzVDcKC8gaLk5SbCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vore=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false Estudis de filologia, història i cultura hispàniques».
  3. ↑ «L'Imperialisme Modern - L'Expansió Capitaliste Mundial Europa Sobre Africa». Consultat el 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 Bookman, Jay, "Let's just say it's not an empire". [1] archivat en Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 Vore per eixemple: Michael Mann (2005), Incoherent Empire; Arthur Schlesinger Jr. (2005), "The American Empire? Not baix fast", World Policy, Volum XXII, No 1, Spring
  6. ↑ 6,0 6,1 Max Boot, "American Imperialism? No Need to Run Away From the Label", USA Today [2] archivat en Wayback Machine.
  7. ↑ Max Boot. «Jeet Heer, "Operation Anglosphere"» (en anglés). Consultat el 2009.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ferguson, Niall, Colossus: The Rise and Fall of the American Empire.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 H. Barnes, Ch. Kepner i J. Soothill, L'imperi del banano, Buenos Aires, Institut d'Estudis Llatinoamericans, Centre de Dret i Ciències Socials (FUBA), 1957, pp. 22-28. Pres de Història d'Amèrica Llatina, Des dels orígens fins a la globalisació, Nº 23. Colege Nacional de Buenos Aires, Pàgina 12. 2002
  10. ↑ 10,0 10,1 Hegemonia o supervivència. L'estratègia imperialista de EE. UU. (Barcelona, Edicions B, 2005), Noam Chomsky
  11. ↑ Institut Tecnològic Autònom de Mèxic (ed.): «Doctrina Manifeste» (pdf). Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2011. Consultat el 2009.
  12. ↑ Michael Hardt,Antonio Negri, Imperi, p. 199. [3]
  13. ↑ Robert Biel, El nou imperialisme/ The New Imperialism: Crisis i contradiccions de les Relacions Nort-sur / crisis and Contradictions of The Northern-southern Relationships
  14. ↑ En escriure, se sol utilisar l'abreviatura EE. UU. (obligatòriament en espai intermig i punts per ser una abreviatura i no una sigla) i, en menor mida, la sigla EUA.
  15. ↑ 15,0 15,1 Eduardo Galeano, Les venes obertes d'Amèrica llatina.
  16. ↑ «¿Qué és el consens de Washington?». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2009. Consultat el 24 de març de 2009.


Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperialisme_nortamericà&oldid=1142888»