Anar al contingut

Muhammad Yunus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Muhammad Yunus


Muhammad Yunus (bengalí: মুহাম্মদ ইউনুস, pronunciat Muhammôd Iunūs) (Chittagong, 28 de juny de 1940) és un mamprenedor social, banquer, economista i líder social bangladesí, que es va eixercitar com cap de Govern interí de Bangladés des del 8 d'agost de 2024 fins al 17 de febrer de 2026.[1]

Yunus va ser condecorat en el Premi Nobel de la Pau per desenrollar el Banc Grameen i ser el desenrollador dels conceptes de microcrédito, (ideat pel pakistaní Dr. Akhter Hameed Khan), i microfinanzas.[2] Estos crèdits són otorgats a mamprenedors que són molt pobres per a calificar a un crèdit en un banc tradicional. En 2006, Yunus i el Banc Grameen varen ser condecorats en el Premi Nobel de la Pau "pels seus esforços per a incentivar el desenroll social i econòmic des d'avall".[3] El Comité Noruec Nobel va fer notar que "la pau duradora no pot ser alcançada a menos que grans grups de la població troben formes en les que puguen eixir de la pobrea" i que "a través de cultures i civilisacions, Yunus i el Banc Grameen han demostrat que fins als més pobres d'entre els pobres poden treballar per al seu propi desenroll.[4] Yunus ha rebut varis honors tant nacionals com a internacionals. Rebent per part dels Estats Units la Medalla Presidencial de la Llibertat en 2009 i la Medalla Dorada del Congrés en 2010.[5]

Fundador del Banc Grameen, va ser guardonat en el Premie Príncip d'Astúries de la Concòrdia en 1998, Premi Internacional Simón Bolívar en 1996 i en el Premie Nobel de la Pau de 2006 «pels seus esforços per a incentivar el desenroll social i econòmic des d'avall».[6]

Musulmà no practicant, va estudiar Ciències Econòmiques en Nova Delhi i va ampliar els seus estudis en Estats Units en beques de les institucions Fulbright i Eisenhower i de l'Universitat de Vanderbilt. Va retornar al seu país en 1972 per a dirigir el departament d'Economia de l'Universitat de Chittagong, poc en acabant de que Bangladés obtinguera l'independència.

En 2008 la revista Foreign Policy ho va considerar com el número 2 en la llista de 'Top 100 Pensadors Globals'.[7]

En febrer de 2011, Yunus junt en Saskia Bruysten, Sophie Eisenmann i Hans Reitz cofundaron Negocie Social – Iniciativa Social Yunus (YSB per les seues sigles en anglés). YSB crea i els permet a negocis socials resoldre problemes socials al voltant del món. A mida que s'implementa la visió de Yunus d'un nou capitalisme humà YSB maneja una incubadora de fondos per a negocis socials en països en desenroll i els proveïx de #assessoria a empreses, governs, fundacions i ONG.


En 2012, es va convertir en Canceller de l'Universitat Caleoniana de Glasgow en Escòcia.[8][9] Ademés és membre de la junta de consell de l'Universitat de Ciència i Tecnologia de Shahjalal. Prèviament era professor d'economia en l'Universitat de Chittagong en Bangladés. Va publicar varis llibres relacionats en el seu treball financer, ademés és membre fundador de la junta de consell de Grameen Amèrica i la Fundació Grameen que recolzen el microcrédito.

Yunus també servix en la junta directiva de la Fundació Nacions Unides, una beneficencia pública creada en 1998 pel filántropo nortamericà Ted Turner’ qui va recolzar en 1 billó per a les causes de Nacions Unides.[10]

En març del 2011, el govern de Bangladés va despedir a Yunus de la seua posició en el Banc Grameen argumentant violacions llegals i una edat llímit en la seua posició.[11] La Suprema Cort de Bangladés va afirmar el removiment de Yunus del seu càrrec el 8 de març. Yunus i el Banc Grameen varen apelar la decisió argumentant que el removiment de Yunus va tindre una motivació política.

En decembre de 2023 va ser declarat culpable d'infringir la llegislació laboral en Bangladés.[12]

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

El tercer de nou fills,[13] Yunus va nàixer el 28 de juny de 1940 en una família musulmana bengalí en el poble de Bathua, pel Camí Boxirhat en Hathazari, Chittagong durant la presidència bengalí del Raj brítanico, que hui forma el Bangladés modern.[14][15] El seu pare era Hazi Dula Mia Shoudagar, un joyer i la seua mare era Sufia Khatun. Els primers anys de la seua infància els va passar en el poble. En 1944, la seua família es va mudar a la ciutat de Chittagong, i es va canviar de l'escola del poble a l'Escola Primària Lamabazar.[14][16] Per a 1949, la seua mare tenia una malaltia sicològica.[15] Despuix, va passar l'examen per a matricular-se en l'Escola Colegiala de Chittagong, ubicant-se en el lloc 16 de 39,000 estudiants en l'Est de Pakistan.[16] Durant els seus anys escolars, era un actiu Boy Scout i va viajar a l'oest de Pakistan i Índia en 1952, aixina com a Canadà en 1955 per a assistir als Jamborees.[16] Despuix mentres Yunus estudiava en l'Escola Chittagong es va tornar actiu en les activitats culturals i va guanyar premis teatrals.[16] En 1957, es va inscriure en el Departament d'Economia en l'Universitat de Daca i va completar la seua carrera professional en 1960 i una mestrage en 1961.

Despuix de la graduació

[editar | editar còdic]

Despuix de la seua graduació, Yunus es va unir al Buró d'Economia com a assistent d'investigació a les investigacions dels professors Nurul Islam i Rehman Sobhan.[16] Més vesprada, va ser conferencista en economia en l'Universitat Chittagong en 1961.[16] Durant eixa época també va fundar una fàbrica empaquetadora per la seua banda.[15] En 1965, va rebre la beca Fulbright per a estudiar en Estats Units. Va obtindre el seu doctorat en economia per part del Programa del Departament de Desenroll d'Economia de l'Universitat de Vanderbilt (GPED) en 1971.[17] Des de 1969 a 1972, Yunus va ser professor assistent d'economia en l'Universitat de l'Estat de Tennessee en Murfreesboro.


Durant la guerra de lliberació de Bangladés en 1971, Yunus va fundar un comité ciutadà i el Centre d'Informació de Bangladés en atres bangladeses en Estats Units per a aumentar el respal per la lliberació.[16] També va publicar el Full Informatiu de Bangladesh des de la seua llar en Nashville. Despuix de terminar la guerra, Yunus va retornar a Bangladés havent segut triat per a la Comissió de Planificació del govern encapçalada per Nurul Islam. No obstant, va trobar el treball avorrit i va renunciar per a unir-se a l'Universitat de Chittagong com el líder del departament d'Economia.[18] Despuix d'observar la hambruna de 1974, Yunus es va involucrar en la reducció de la pobrea establint un programa econòmic rural com a proyecte d'investigació. En 1975 va desenrollar una Nabajug (Nova Era) i una Tebhaga Khamar (granja compartida) que el govern va adoptar com el Programa d'Aportació Empacada.[16] Per a fer el proyecte més efectiu, Yunus i els seus socis varen propondre la Gram Sarkar (el programa del govern del poble).[19] Introduït pel president Ziaur Rahman al final dels anys 70, el govern va formar 40,392 governs del poble com una quarta capa de govern en 2003. En agost del 2005 en resposta a una petició dels Servicis d'Ajuda Llegal de Bangladés (BLAST) la Cort Suprema va declarar els governs del poble illegals i inconstitucionals.[20]

El seu concepte de microcréditos per a recolzar als innovadors en múltiples països en desenroll va inspirar programes com el Programa de Emprendimiento Social Infolady.[21][22][23]

Principi de carrera

[editar | editar còdic]

En 1976, durant les seues visites als barris més pobres en la ciutat de Jobra prop de l'Universitat de Chittagong, Yunus va descobrir que menuts préstams podien fer una diferència considerable per a les persones pobres. Les dònes del poble que feyen mobles de bambú tenien que acceptar préstams usureros per a comprar bambú i pagar en casi tots els seus guanys al prestamiste. Els bancs tradicionals no volien oferir préstams menuts a una taxa d'interés raonable als pobres pel risc que significava.[24] Pero Yunus creïa que, si els donaven l'oportunitat els pobres podien pagar els diners i que el microcrédito era un model de negoci viable.[25] Yunus va prestar $27 dólars dels seus diners a 42 dònes del poble els qui varen fer un guany de 0.50 Takas (US$0.02) en cada préstam. Llavors a Yunus se li atribuïx l'idea del microcrédito junt en el Dr. Akhtar Hameed Khan, fundador de l'Acadèmia Pakistaní per al Desenroll Rural (ara Acadèmia Bancgladesí per al Desenroll Rural), qui Yunus admira.[26]

En decembre de 1976, Yunus finalment va assegurar un préstam del Banc Janata per a prestar als pobres de Jobra. L'institució contínua operant, assegurant préstams d'atres bancs per als seus proyectes. Per a 1982 tenia 28,000 membres. L'1 d'octubre de 1983, el proyecte pilot va entrar en operació com un banc complet per als pobres de Bangladés i va ser renombrado com el Banc Grameen ("Banc del Poble"). Yunus i els seus colegues varen enfrontar de tot, des de radicals dretans violents fins a clero conservador que a les dònes que demanaren diners del Banc Grameen se'ls negaria un sepeli musulmà.[15] Per a juliol de 2007, el Banc Grameen havia otorgat $6.38 billons de dólars a 7.4 millons de persones.[27] Per a assegurar el pagament del deute el banc utilisa un sistema de "grups solidaris". Estos menuts grups informals apliquen junts als préstams i els seus membres garantisen entre ells els pagaments i recolzen els esforços un de l'atre per a conseguir un alvanç econòmic.[19]


A finals dels anys 80, Grameen va començar a diversificarse buscant atendre estanys de peixos sub-utilisats i bombes de irrigación com a profunts pous.[28] En 1989, estos interessos diversificados varen començar a créixer en organisacions separades. El proyecte dels estanys es va convertir en Grameen Motsho ("Fundació de Peixca Grameen") i el proyecte de irrigación es va convertir en Grameen Krishi ("Fundació d'Agricultura Grameen").[28] En un temps l'iniciativa Grameen es va convertir en un grup multifacético d'organisacions rendables incloent proyectes grans com Grameen Trust i Fondo Grameen, que corre proyectes com Grameen Software Limited, Grameen CyberNet Limited i Grameen Knitwear Limited,[29] aixina com Grameen Telecom, que és una divisió en Grameenphone (GP), la companyia privada de telefonia més gran en Bangladés.[30] Des del seu inici en març de 1997 fins al 2007, el proyecte "Teléfon del Poble" (Polli Phone) ha proveït teléfons celulars a 260,000 persones pobres en més de 50,000 pobles.[31]

L'èxit del model de microfinanzas Grameen ha inspirat esforços similars en aproximadament 100 països en vies de desenroll i encara en països desenrollats com Estats Units.[32] Molts proyectes de microcrédito varen retindre l'idea de prestar a les dònes. Més de 94% dels crèdits Grameen han segut otorgats a dònes els qui sofrixen desproporcionadament de pobrea i tendixen més que els hòmens a destinar els seus guanys a les seues famílies.[33]


Per este treball en Grameen, Yunus va ser nomenat un membre Ashoka: Innovadors per al Públic, per part de l'Acadèmia Global en 2001.[34] En el llibre[35] Modele de Negoci Social Grameen, [33] Rashidul Bari mostra com el model de negoci social Grameen (GSBM)- ha anat de ser teoria a una pràctica inspiradora adoptada per universitats líders (i.j. Glasgow), mamprenedors (i.j., Franck Riboud) i empreses (i.j., Danone) al voltant del món. A través del Banc Grameen Rashidul Bari diu [34] que Yunus va demostrar com el Model de negoci social Grameen pot enganchar l'esperit mamprenedor per a donar-los el poder a les dònes per a eixir de la pobrea. Una conclusió dels conceptes de Yunus és que els pobres són com un arbust bonsái i poden fer grans coses si se'ls dona el poder de tornar-se autosuficients.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Yunus va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2006, junt en el Banc Grameen pels seus esforços per a crear un ambient de desenroll social i econòmic. En l'anunci del premi, el Comité Noruec Nobel va mencionar que:[4]


Yunus era el primer bangladés en guanyar un Premi Nobel. Despuix de rebre la notícia de l'important premi, Yunus va anunciar que usaria part dels $1,4 millons del premi per a crear una empresa que fera menjada d'alt contingut nutritiu i baix cost per als pobres; mentres que el restant dels diners seria destinat a la construcció d'un hospital per als ulls en Bangladés.[36]


L'expresident dels Estats Units Bill Clinton va defendre l'otorgar-li el Premi Nobel de la Pau a Yunus. Va expressar açò en la revista Rolling Stone[37] aixina com en la seua autobiografia My Life.[38] En un discurs en l'Universitat de Califòrnia, Berkeley en 2002, el president Clinton va descriure a Yunus com «un home que des de fa molt temps devia haver guanyat el Premi Nobel [i] yo seguiré dient això fins que finalment li l'otorguen».[39] A l'inversa, The Economist va dir que Yunus era una pobra opció per al premi, declarant "...El Comité Nobel va poder haver fet una decisió més difícil, i valenta declarant que no hi hauria guanyador".[40]

.

Yunus és una de sol sèt persones que han guanyat el Premi Nobel de la Pau, la Medalla Presidencial de la Llibertat,[41] i la Medalla del Congrés.[42] Atres premis notables inclouen el premi Ramón Magsaysay en 1984,[43] el Premi Alimentació Mundial,[44] el Premi Internacional Simón Bolívar (1996),[45] el Premie Príncip d'Astúries de la Concòrdia[46] i el Premi de la Pau Sydney en 1998,[47] i el Premi de la Pau de Seül en 2006. Ademés se li han otorgat 50 doctorats honoraris d'universitats en 20 països diferents i 113 premis internacionals de 26 països diferents, incloent honors estatals de 10 països.[48] El govern de Bangladés va emetre un sagell commemoratiu al seu guanyador del Premi Nobel.[49]

Yunus va ser nomenat per la revista Fortune en març del 2012 com un dels 12 mamprenedors més grans de l'época actual.[50] En esta cita, la Revista Fortune va dir ″l'idea de Yunus va inspirar a un sinnúmero de persones jóvens per a dedicar-se a causes socials al voltant del món″.


En giner del 2012, Yunus va aparéixer en el llibre Mamprenedors Transformadors: Cóm Walt Disney, Steve Jobs, Muhammad Yunus i atres innovadors varen alcançar l'èxit per Jeffrey Harris.[51]

Yunus va ser nomenat Nobel Laureado en Residència en la Universiti Kebangsaan Malaysia (Universitat Nacional de Malàsia) el 15 de juliol de 2011.[52]

Yunus va donar la Sèptima Conferència Anual Nelson Mandela.[53]

En giner del 2008, la ciutat d'Houston, Texas va declarar el 14 de giner el "Dia Muhammad Yunus".[54]

El 15 de maig del 2010, Yunus va donar un discurs en l'Universitat Rulle per a la generació 2010. El 16 de maig del mateix any, Yunus va donar un atre discurs en l'Universitat Duke per a la generació 2010. Durant esta cerimònia se li va otorgar un grau honorari doctor en Lletres Humanístiques.

Yunus va ser invitat i va donar el discurs de graduació per a l'Escola de Negocis Wharton el 17 de maig del 2009,[55] el discurs de graduació en el MIT el 6 de juny del 2008,[56] la Conferència Adam Smith en l'Universitat Glasgow l'1 de decembre de 2008[57] i la Conferència Romana en Oxford el 2 de decembre del mateix any.[58]


Va rebre la Medalla Dwight D. Eisenhower pel Liderage i Servici per part de la Comunitat Eisenhower en una cerimònia en Filadèlfia el 21 de maig del 2009. També va ser votat el lloc número 2 en la classificació dels 100 intelectuals del món de la Revista Prospecte en el 2008.[59]

Yunus va ser nomenat entre els pensadors més desijats que el món deuria escoltar per la FP 100 (en l'edició l'èlit més important del món) en decembre de 2009 de la revista Foreign Policy.[60] El primer de març del 2010, Yunus va ser nomenat en el prestigiós Premi Presidencial de l'Universitat d'Illinois en Urbana–Champaign. L'honor més important d'esta universitat.


Un documental del treball de Yunus titulat To Catch a Dollar (Atrapar un dólar) va ser mostrat en el 2010 durant el Festival de Cine Sundance i es va publicar en els cines d'Estats Units en setembre del 2010.

En 2010, la revista britànica New Statesman va llistar a Yunus com el número 40 en la llista de "Les 50 Figures Més Influents del 2010".[61]

En octubre del 2010, va rebre el Premi Mamprenedor Social de l'Any en els Premis Asiàtics.[62]

En 22 de setembre del 2011 el documental Bonnsai People – La Visió de Muhammad Yunus, el primer documental que mostra tot el seu treball del negoci social dels microcréditos va ser estrenat en les Nacions Unides.

Yunus va rebre 50 graus de doctorat honorari d'universitats d'Argentina, Austràlia, Bangladés, Bèlgica Canadà, Costa Rica, Índia, Itàlia, Japó, Coreja, Líban, Malàsia, Rússia, Suràfrica, Espanya, Tailàndia, Turquia, Regne Unit, Estats Units i Perú.[63]

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va invitar a Yunus a servir com a Defensor MDG. Yunus és part de les taules de Fundació Nacions Unides, Fundació Schwab, Fundació Príncip Alberto II de Mónaco i Fundació Micro crèdit Agrícola Grameen. Ha segut membre del comité d'honor de la Fundació Chirac,[64] des de que la fundació va iniciar en 2008 per l'expresident francés Jacques Chirac per a promoure la pau mundial.

Yunus ha aparegut en Show De Jon Stewart i el The Oprah Winfrey Show en 2006 The Colbert Report en 2008, Real Clave with Bill Maher en 2009 i els The Simpsons en 2010. En Google+, Yunus és una de les persones més seguides al voltant del món en 1.7 millons de seguidors.[65]


En 2012 Yunus va ser nomenat Canceller de l'Universitat de Glasgow.[66] La Casa Blanca i el Senat varen tindre una cerimònia per a otorgar-li a Yunus la Medalla del Congrés el 17 d'abril de 2013 en Washington, D.C per les seues contribucions contra la pobrea mundial.[67]

La Medalla del Congrés és el major honor civil otorgat pel Congrés dels Estats Units. En la cerimònia, la qual es va poder observar per YouTube, el senador Dick Durbin va explicar perque Yunus és un visionari: "Ha segut dit que casi qualsevol pot fer alguna cosa complicat. Es necessita realment a un geni per a fer alguna cosa simple. Els meus amics, sense error Muhammad Yunus és un geni" La Medalla d'Or va ser otorgada a Yunus pel 111 Congrés de la Llei Pública 53.[42]

Activitat política

[editar | editar còdic]

A principis Yunus, junt en atres membres de la societat civil incloent al professor Rehman Sobhan, Muhammad Habibur Rahman, Dr Kamal Hossain, Matiur Rahman, Mahfuz Anam i Debapriya Bhattchariya, varen participar en una campanya per a candidats honests i nets en les eleccions nacionals.[68] Ell va considerar entrar a la política despuix en eixe any.[69] L'11 de febrer del 2007, Yunus va escriure una carta oberta publicada en el periòdic bangladesí Daily Star, a on ell li demanava als ciutadans els seus punts de vista sobre el seu pla de crear un partit polític per a establir una política de bona voluntat, liderage i bon govern. En la carta es feya un cridat per a que es fera un breu resum de cóm es deuria fer la tasca i cóm ells podien contribuir.[70] Yunus finalment va anunciar que estava dispost a llançar un partit polític tentativamente cridat El Poder dels Ciutadans (Nagorik Shakti) en 18 de febrer del 2007.[71][72] Hi havia especulació de que l'eixèrcit recolzava un moviment de Yunus en la política.[73] El 3 de maig, Yunus va declarar que decidia abandonar els seus plans polítics seguit d'una junta en el líder del govern interí, Fakhruddin Ahmed.[74]


En juliol de 2007 en Johannesburgo, Suràfrica, Nelson Mandela, Graça Machel i Desmond Tutu varen convocar a un grup de líders mundials “a contribuir en el seu saber, liderage independent i integritat per a enfrontar alguns dels problemes més durs del món”.[75] Nelson Mandela va anunciar la formació del seu nou grup, Els Vells, en un discurs que va donar per a celebrar el seu natalici 89.[76] Yunus va estar present en el llançament del grup i va ser un dels membres fundadors. Yunus va eixir del grup en setembre del 2009 argumentant que era incapaç de fer justícia a la seua membresía per lo demandant del seu treball.[77]

Yunus és membre del Panel Àfrica Progressa (APP), un grup de dèu distinguits individus que evoquen els més alts nivells de desenroll sustentable i equitatiu en Àfrica. Cada any, el Panel crea un reporte: el Reporte Àfrica Progressa, que remarca un problema d'importància immediata per al continent i sugerix una llista de polítiques. En 2012, el Reporte Àfrica Progressa va resaltar problemes com a treball, justícia i equitat.[78] El reporte en 2013 va establir problemes relacionats en petròleu, gas i mineria en Àfrica.

En juliol del 2009, Yunus es va convertir en membre de l'organisació SNV Desenrolle Països Baixos per a recolzar en el treball de reducció de pobrea que realisa l'organisació.[79]

Des de 2010, Yunus ha servit com Comissionat per a la Comissió de Banda Ampla per al Desenroll Digital, una iniciativa de l'ONU que busca usar els servicis d'Internet de banda ampla per a accelerar el desenroll econòmic i social.[80]

Yunus també servix en la junta de consell per a la Fundació Holcim per a la Construcció Sustentable, una fundació que recolza iniciatives que combinen solucions de construcció i excelència en l'arquitectura.[81]

En 2011, Yunus era part del jurat que va elegir el logotip universal per als Drets Humans. El seu objectiu era crear un logotip reconegut internacionalment que recolzara el moviment global dels drets humans.[82]


El 6 d'agost de 2024 rep del president Shahabuddin Chuppu l'encàrrec de liderar el Govern de Bangladés, despuix de les protestes que causen la dimissió de la primera ministra Sheikh Hasina.

#Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Des de finals de novembre del 2010, moltes declaracions s'han fet en contra de Yunus. Varen començar en una crítica als microcréditos i culpen al Banc Grameen en molts punts en el documental “Atrapat en Micro crèdit”[83] en televisió noruega el 30 de novembre del 2010.[84] Açò ha desenrollat al seu temps preguntes més complexes sobre els beneficis de les microfinanzas i els seus efectes en la disminució de la pobrea, particularment sobre vàries institucions microfinancieras en Índia[85] i Mèxic.[86]


Les alegacions contra Yunus es varen convertir en polítiques quan el govern de Bangladés, liderat per[87] Sheikh Hasina Wajed es va tornar contra Yunus i el seu concepte de microfinanzas, acusant-ho de "chuplar sanc dels pobres".[88] Wajed es diu que vea Yunus com un rival polític des de que va considerar crear un partit polític en 2007.[89] – En el llibre Model de Negocis Socials Grameen,[90] Rashidul Bari explica la venjança política en Bangladés per Sheikh Hasina contra Yunus[91] com una nova versió del conflicte entre el Papa Urbà VIII i Galileo Galilei.[92][93]

"El Papa Urbà VIII va posar a un Galileo de 70 anys en presó en 1632 rebujant el model geocéntrico de Ptolomeo, que va ser adoptat per l'Iglésia. El mateix esperit va tindre Sheikh Hasina, qui va etiquetar a Yunus com un “vividor dels pobres[94] ”—lliberant la seua màquina de propaganda (i.j., AMA Muhith) per a remoure a Yunus de Grameen—i va usar a la Suprema Cort i Cort Alta per a justificar la seua decisió. ¿Per qué el Papa Urbà VIII va menysprear al pare de l'astronomia? Perque Galileo va rebujar la visió de l'Iglésia que dia que la terra era el centre de l'Univers, i que atres objectes celests orbitaban al voltant d'ella.[95]


El govern va anunciar la revisió de les activitats del Banc Grameen l'11 de giner del 2011.[96] En febrer, varis líders internacionals com Mary Robinson, varen eixir a la defensa de Yunus a través d'un sinnúmero d'esforços incloent la creació d'una ret formal de partidaris coneguda com "Els amics de Grameen".[97]

El 15 de febrer del 2011, el ministre de finances de Bangladés, Abul Maal Abdul Muhith, va declarar que Yunus devia alluntar-se del Banc Grameen mentres es feyen les investigacions.[98] El 22 de març del mateix any, Muzammel Huq —un exempleado del banc va ser nomenat president—[99] anunciant que Yunus havia segut despedit com a Director Administratiu del banc.[100] No obstant, el Gerent General del banc Jannat-I Quanine va dir que Yunus "continuava en la seua oficina" pendent de revisió dels problemes llegals que rodejaven la controvèrsia.[101]


En març del 2011, Yunus va demanar a la Suprema Cort de Bangladés desafiant la decisió llegal del Banc Central de Bangladés sobre el seu removiment com a Gerent General del banc.[102] El mateix dia, nou directors del banc varen fer una segona petició.[103] Seguint a Hillary Clinton, John Kerry va expressar el seu respal a Yunus en un comentari el 5 de març de 2001 i declarant que estava "profundament preocupat" per este problema. El mateix dia en Bangladés, mils de persones varen protestar i varen formar cadenes humanes per a recolzar a Yunus.[104] L'Alta Cort, escoltant les peticions, es va planejar una decisió final per al 6 de març del 2011, pero va ser posposta i el 8 de març del mateix any, la cort va confirmar l'acomiadament de Yunus.[105]

Acusacions de frau

[editar | editar còdic]

Un documental danés Caught in Micro Debt (atrapat en microcréditos),[83] produït i dirigit pel periodiste Tom Heinemann, televisat en la cadena de televisió nacional noruega NRK en novembre del 2010. Va realisar una série d'acusacions contra Yunus i el Banc Grameen. Eixes acusacions varen ser refutadas per consultes posteriors. El documental acusava falsament a Yunus i el Banc d'haver desviat 7 millons de taka (aproximadament 100 millons de dólars) otorgats per l'Agència Noruega per al Desenroll i la Cooperació (NORAD) a una atra organisació anomenada Grameen Kaylan en l'any de 1996. Esta acusació va ser difosa àmpliament en els mijos de Bangladés en decembre de 2010.[106] El 6 de decembre, NORAD va publicar una declaració[107] netejant el nom de Yunus i del Banc Grameen de pràctiques indegudes fins a eixe moment, seguit de comentaris comprensius de respal per part del ministre de Desenroll Internacional de NORAD.


No obstant, estes acusacions es varen expandir ràpidament per Bangladés. L'economiste bangladesí Rehman Sobhan va dir “Més que buscar una classificació i resposta de part del Banc Grameen i validació del programa televisiu, alguns sectors de la prensa i la societat han demostrat un entusiasme no abans vist per a usar-ho com una oportunitat per a senyalar males pràctiques en una organisació àmpliament respectable. ”Yunus va demanar consistència i transparència en les investigacions sobre el tema".[108] L'autor i treballador social canadenc d'orige bangladesí Resa Sattar ha escrit sobre la participació de Yunus en l'ambient de la conspiració dels microcréditos i la forma en que ha afectat a Bangladés en el seu llibre - Fundació Nobel Segue.[109]

Acusacions d'usura i efectivitat en les microfinanzas

[editar | editar còdic]

Les acusacions en contra de Muhammad Yunus i el banc es varen fer en un context a on moltes persones es varen començar a preguntar sobre l'efectivitat de les microfinanzas, preguntes que es varen realisar pels les accions d'algunes institucions microfinancieras en fins de lucre (MFIs) en Índia[110] i Mèxic.[111] Cohesió, pressió i abusos físics varen ser pràctiques usades per al pagament en algunes microfinancieras.[112] La comercialisació del microcrédito[113] va obligar a Yunus a dir que "mai haguera imaginat que algun dia els microcréditos funcionarien per a alimentar a la seua pròpia raça de prestamistes deshonestos”.[114]


Els guanys varen atraure l'atenció d'algunes microfinancieras que busquen diners, per a realisar les primeres ofertes públiques, incloent a la microfinanciera més gran d'Índia Microfinanzas SKS que en juliol de 2010 va realisar la seua primera oferta pública.[115] En setembre de 2010, Yunus va criticar l'oferta en una reunió en el fundador de SKS Vikram Akula durant el cim Iniciativa Global Clinton,[116] va dir "Els microcréditos no és sobre incitar a algunes persones per a lucrar en els pobres, això és lo que estàs fent. És el mensage equivocat". Càlculs de l'interés actual varien, pero un propon un interés promig de 23% per al Banc Grameen.[117] Al mateix temps l'organisació no pagava imposts per l'estatus que tenia, estatus que se li ha remogut.

Simpatisants de Yunus aleguen que el govern de Bangladés està explotant la "crisis dels microcréditos" per a desdonar a Yunus.[118]

Motivacions polítiques darrere de les acusacions

[editar | editar còdic]

A pesar de que el Banc Grameen ràpidament va aclarir les acusacions sobre desviació de fondos del govern noruec en decembre del 2010, en març de l'any que va seguir el govern de Bangladés va començar una investigació de tres mesos a tots les activitats del Banc.[119] Esta investigació va evitar que Yunus participara en el Fòrum Econòmic Mundial.[120]

En giner del 2011, Yunus es va presentar en la cort per un cas de difamació solicitat per un polític local provinent d'un chicotet partit d'esquerra, queixant-se sobre un argument que va realisar Yunus a l'agència de notícies AFP. "Els polítics en Bangladesh solament treballen pel poder. No hi ha ideologia ahí".[121] En l'audiència, a Yunus se li va otorgar llibertat baix fiança per lo que no va tindre que aparéixer en audiències posteriors.[122]


Les investigacions varen alçar sospites de que molts atacs i acusacions podrien tindre motivació política,[123] per les difícils relacions entre Sheikh Hasina i Yunus des de principis del 2007, quan Yunus creava el seu partit polític, esforços que es varen diluir en maig del 2007.[124]

Transició a una nova administració

[editar | editar còdic]

Als 72 anys d'edat, Yunus tenia 12 anys més de l'edat llegal de retir per a civils en Bangladés en l'any 2011.[125] Voceros del govern li varen demanar a Yunus que cedira el lloc i declarara, "Necessitem redefinir el rol del banc i tindre una major regulació".[126]

El president Muzammel Huq, una figura de la fundació del Banc Grameen i un dels gerents d'alt ranc, en investigacions GB i operacions des de principis dels 2000[99] ha criticat públicament a Yunus dient "crec que és un bon home en un cor menut... No li pot donar crèdit a ningú més que a ell mateixa".

Acusacions involucrant socis: el cas aliments i el cas teléfon

[editar | editar còdic]

El 27 de giner del 2011, Yunus va aparéixer en la cort en un cas d'adulterament de menjar per l'empresa Dhaka City Corporation (DCC), la Cort de Seguritat Alimentícia ho acusava de produir "yogurt adulterat"[127] el contingut del qual de greix estava per baix del llímit llegal establit. Este yogurt és produït per Grameen Danone, un negoci social part de el "joint venture" o proyecte conjunt entre el Banc Grameen i Danone que té com a objectiu proveir d'oportunitats als venedors galliponters de yogurt i al mateix temps millorar la nutrició infantil en un yogurt fortificado en nutrients. D'acort a l'advocat de Yunus, les acusacions eren "falses i sense fonaments".[128] En petició dels advocats de Yunus, que apuntaven irregularitats i errors, el cas va ser considerat per l'Alta Cort.

El 15 de febrer del 2011, Yunus va ser convocat per una cort en Pabna al nort de Bangladés per a presentar-se el 18 d'abril en un cas de frau que involucrava a Grameen Phone.[129] Este cas era sobre un usuari de teléfon d'un poble que rebia contes telefònics que especificaven que no s'havia realisat el pagament, a pesar de que el client realisava els pagaments en regularitat.


Una investigació realisada en 2012 per una comissió pública independent afirma que Yunus va tergiversar la seua autoritat i abús dels seus poders durant la seua administració. El reporte establix els abusos d'autoritat per al Banc Grameen, qui va actuar com garantisador i que va remetre crèdits per a empreses privades independents durant l'administració del Dr. Yunus. El reporte va alçar polèmica i certes preguntes específiques relacionades en a) establiment i financiamiento de Grameen Phone, una entitat de telecomunicacions en fins de lucre establida pel Banc Grameen en conjunt en el govern noruec, propietat de Telenor i Yunus i b)administració simultànea i financiamiento operatiu per a empreses privades establides pel Dr.Yunus aplicant recursos del Banc Grameen. La comissió també va establir l'estatus llegal del Banc Grameen i va concloure que era de jure public (de fins públics). Eixemple: una entitat governamental que en una supervisió incompetent per l'estat i en tergiversació de Yunus resultava en la percepció de propietat privada.

El reporte de la comissió parla també d'obstrucció a les investigacions de la comissió per part de l'administració actual del Banc Grameen, representants de Telenor i el govern de Bangladés, aixina com simpatisants de Yunus. Les implicacions d'est reporte no han segut examinades cuidadosadament pels la prensa del país, ni per prensa Pro-Yunus, a on estes implicacions al Dr. Yunus inclouen rets de corrupció i nexes entre establiments públics comercials coludidos en atres parts. Veja el Reporte de la Comissió sobre el Banc Grameen https://web.archive.org/web/20170303124442/http://www.mof.gov.bd/en/budget/gb/grameen_bank_interim_report.pdf.

Crítica d'idees

[editar | editar còdic]

Les microfinanzas han segut criticades d'igual forma per la prensa internacional. El periòdic anglés The Guardian es va preguntar si les microfinanzas eren un "conte de fades neolliberal" ya que els préstams estan enfocats a individus. L'artícul del periòdic senyala que la majoria dels préstams no són usats per a la creació de microempresas si no per a el "consum suavisat".[130]

Les tan promogudes idees de Yunus sobre "negocis socials" han segut cridades un "camuflage corporatiu" per AntiCSR. El lloc web alega que no hi ha criteris reals per a ser un "negoci social" més que ajudar a les persones. Moltes empreses es fan cridar Empreses Socials per a alcançar l'estatus d'empresa filantrópica. Yunus descriu una Empresa Social una empresa de "no dividents". No obstant, els amos i gerents cuiden molt els fondos operatius (com a salaris i quotes) fora de l'empresa mentres esta es manté "sense dividents". L'organisació AntiCSR establix que les característiques que definixen a una empresa com a social són vagos i subjectius.[131] La seua llabor ha segut tal, en la lluita contra la pobrea, que en 2007, tant a Yunus com el Banc Grameen se'ls va otorgar el Premi Nobel de la Pau. Es va considerar que el premi de la pau, i no el d'economia era més representatiu davant la llabor de Yunus i el seu equip, ya que la pobrea extrema ha segut catalogada com un dels principals i més recurrents motius dels conflictes actuals al voltant de tot el globo terráqueo: la pobrea és la major amenaça de la pau mundial.[132] Adicionalment el premi nobel d'economia és dirigit a investigadors en ciències econòmiques o afínes, no a una pràctica econòmica en particular.

Vida personal

[editar | editar còdic]

En 1967, mentres Yunus estava en l'Universitat Vanderbilt va conéixer a Vora Forostenko, una estudiant de lliteratura russa i filla d'immigrants russos en Trenton, Nova Jersey, Estats Units en qui es va casar en 1970.[15][18] El matrimoni de Yunus en Vora va terminar a sol mesos del naiximent de la seua chicoteta filla Monica Yunus (naixcuda en 1979 en Chittagong), mentres que Vora va retornar a Nova Jersey degut a que dia que Bangladés no era un bon lloc per a criar un bebé.[15][18] Yunus posteriorment es va casar en Afrozi Yunus, qui era en eixe moment una investigadora en Física en l'Universitat de Mánchester.[18] Posteriorment va ser professora de física en l'Universitat de Jahangimagar. La seua filla Deena Afroz Yunus va nàixer en 1986.[18]

Els germans de Yunus també varen ser actius en l'acadèmia. El seu germà Muhammad Ibrahim és professor de física en l'Universitat de Daca i fundador del Centre d'Educació Massiva en Ciències (CMES), que otorga educació en ciències a chiquetes adolescents en pobles.[133] El seu germà menor Muhammad Jahangir és un popular presentador de televisió i un conegut activiste social en Bangladés. També és el moderador de varis "talk shows" en Bangladés. Monica Yunus, la seua filla major, és soprano Russa-Bangladesí-Americana treballant en la ciutat de Nova York.[134]

Centre Yunus

[editar | editar còdic]

El centre Yunus, en Daca, Bangladés és un "think tank" per a problemes relacionats en negocis socials, treballant en el camp de la reducció de pobrea i sustentabilidad. El seu objectiu és primerament promoure i disseminar la filosofia del Professor Yunus, en un enfocament especial en els negocis socials i és actualment dirigida per Muhammad Yunus.

Llibres

[editar | editar còdic]
  • Tres Grangers de Jobra; Departament d'Economia, Universitat de Chittagong; 1974
  • Planejant en Bangladesh: Format, Tècnica i Prioritat, i atres ensajos; Proyecte d'Estudis Rurals, Departament d'Economia de l'Universitat de Chittagong; 1976
  • Jorimon i Uns atres: Cares de la Pobrea (coautoría: Saiyada Manajurula Isalama, Arifa Rahman); Banc Grammen, 1991
  • Banc Grameen, com Yo ho veig; Banc Grameen; 1994
  • Banquer dels Pobres: Micro-Préstams i la Batalla En contra la Pobrea Mundial; Public Affairs; 2003; ISBN 978-1-58648-198-8
  • Creant un Món Sense Pobrea: Negocis Socials i el Futur del Capitalisme; Public Affairs; 2008; ISBN 978-1-58648-493-4
  • Construint Negocis Socials: La Nova Forma de Capitalisme que Servix a les Necessitats Més Importants de La Humanitat";[135] Public Affairs; 2010; ISBN 978-1-58648-824-6

Premis i honors

[editar | editar còdic]
  • 2006, Revista Clave ho va classificar com un dels 12 més importants líders dels negocis en "60 anys d'Héroes Asiàtics".[137]
  • 2008, Yunus va ser votat el número 2 en la llista de "Top 100 Intelectuals Públics" en una enquesta oberta feta per les Revistes Prospect (Regne Unit) i Foreign Policy (Estats Units).[138]
  • 2009, Yunus va rebre el Premi Golden Biatec, el premi més important otorgat pel Fòrum Econòmic Informal d'Eslovàquia, per individus que exhibixen guanys econòmics, socials, científics, educacionals i culturals en la República d'Eslovàquia.[139]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Bangladesh Starts Three Days of Mass Political Rallies» (en en). dazzlingdawn.com. Consultat el 2025-05-12.
  2. ↑ (2008) Microcreditos i pobrea: D'un somi al nobel de la Pau., Espanya: Turpial. ISBN 9788495157225.
  3. ↑ «Nobel Peace Prize 2006» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-10-15.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Nobel Peace Prize for 2006». NobelPrize.org. Consultat el 13 d'octubre de 2006.
  5. ↑ "House and Senate Leaders Announce Gold Medal Ceremony for Professor Muhammad Yunus" [1] archivat en Wayback Machine., Press Release, US Congress
  6. ↑ Premi Nobel de la Pau 2006 (en anglés)
  7. ↑ FP Top 100 Global Thinkers
  8. ↑ «[2]».
  9. ↑ «Early day motion 417 – MUHAMMAD YUNUS CHANCELLOR OF GLASGOW CALEDONIAN UNIVERSITY – UK Parliament». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  10. ↑ United Nations Foundation, additional text.
  11. ↑ «[3]».
  12. ↑ «Premie Nobel de la Pau, Muhammad Yunus, és condenat a presó en Bangladés» (en és-mx). Excélsior. Consultat el 2024-01-01.
  13. ↑ «About Dr. Yunus :: Family». MuhammadYunus.ORG. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2008. Consultat el 14 de maig de 2008.
  14. ↑ 14,0 14,1 First lloen he gave was $27 from own pocket, The Daily Star, 2006-10-14, Front page, Retrieved: 22 August 2007
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Mhammad Yunus: The triumph of idealism, New Age Special, The New Age, 1 January 2007; Retrieved: 11 September 2007
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 Plantilla:Cita entrevista
  17. ↑ Yunus to receive Nichols-Chancellor's Medal [4] archivat en Wayback Machine., Vanderbilt News, 12 March 2007; Retrieved: 9 September 2007
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Banker to the Poor: micro-lending and the battle against world poverty, New York: PublicAffairs hc, pp. 20–29. ISBN 978-1-58648-198-8.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Ramon Magsaysay Award Citation». Ramon Magsaysay Award Foundation. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2012. Consultat el 17 d'agost de 2007.
  20. ↑ BANGLADESH: Country of Origin Information Report, Country of Origin Information Service, Border & Immigration Agency, 15 June 2007; Retrieved: 9 September 2007
  21. ↑ «[5]».
  22. ↑ «http://www.asafeworldforwomen.org/global-news/asia/bangladesh/3284-internet-info-ladies.html». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  23. ↑ «http://amaderkotha.com.bd/2012/11/08/info-ladies-riding-internet-into-rural-bangladesh». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2014.
  24. ↑ «[6]», BBC. Consultat el 16 d'octubre de 2006.
  25. ↑ Banker to the Poor: micro-lending and the battle against world poverty, New York: PublicAffairs hc, pp. 46–49. ISBN 978-1-58648-198-8.
  26. ↑ «7th Death Anniversary – A Tribute to Dr. Akhter Hameed Khan». Statesman. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2007. Consultat el 20 d'agost de 2007.
  27. ↑ "GB at a glance", Muhammad Yunus, Grameen Info; Retrieved: 9 September 2007
  28. ↑ 28,0 28,1 Introduction, Muhammad Yunus, Grameen Family; Retrieved: 7 September 2007
  29. ↑ «Grameen Fund ventures on Grameen official website». Grameen-info.org. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 14 de setembre de 2009.
  30. ↑ «About Grameenphone». Grameenphone. Consultat el 22 d'agost de 2007. «Grameenphone is now the leading telecommunications service provider in the country with more than 10 million subscribers as of November 2006.»
  31. ↑ «Village Phone». About Grameenphone. Grameenphone. Consultat el 22 d'agost de 2007.
  32. ↑ Grameen Bank, a Nobel-winning concept, The Hindu, 23 October 2006; Retrieved: 9 September 2007
  33. ↑ Plantilla:Cita entrevista
  34. ↑ «Muhammad Yunus, Ashoka's Global Academy Member, Wins Nobel Peace Prize». Ashoka.org. Consultat el 17 d'agost de 2007.
  35. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 1 d'abril de 2017.
  36. ↑ «[7]». Consultat el 16 d'agost de 2007.
  37. ↑ «[8]», CNN. Consultat el 19 d'agost de 2007.
  38. ↑ Clinton, Bill (2004). My Life: The Presidential Years, New York, Knopf.: Vintage Books, p. 329. ISBN 0-375-41457-6. «Muhammad Yunus should have been awarded the Nobel Prize in Economics years ago.»
  39. ↑ «Transcript of the Jan. 29, 2002 talk by former President Bill Clinton at the University of Califòrnia, Berkeley». Clinton: education, economic development key to building a peaceful, global village. UC Regents. Consultat el 22 d'agost de 2007.
  40. ↑ «[9]», Economist. Consultat el 28 de juny de 2008.
  41. ↑ "President Obama Names Medal of Freedom Recipients" [10] archivat en Wayback Machine., White House Office of the Press Secretary, 30 July 2009
  42. ↑ 42,0 42,1 «http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/plaw-111publ253/pdf/PLAW-111publ253.pdf». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  43. ↑ Ramon Magsaysay Award, 1984: Citation for Muhammad Yunus [11] archivat en Wayback Machine.; Retrieved: 1 September 2007
  44. ↑ «Dr. Muhammad Yunus – 1994 World Food Prize Laureate». WorldFoodPrize.org. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 29 d'agost de 2007.
  45. ↑ «MUHAMMAD YUNUS RECEIVES 1996 INTERNATIONAL SIMON BOLIVAR PRIZE AT UNESCO». Unesco.org. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  46. ↑ «Nicolás Castellanos, Vicente Ferrer, Joaquín Sanz Gadea and Muhammad Yunus, 1998 Prince of Astúries Award for Concord». Fpa.és. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  47. ↑ «1998 Professor Muhammed Yunus». Sydney Peace Foundation. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  48. ↑ Lists of his awards llaure found at Yunus Centre website, his personal website, and his profile at Bangladesh News website.
  49. ↑ Sydney Peace Prize recipients, Sydney Peace Prize Foundation website; Retrieved: 9 September 2007
  50. ↑ «[12]».
  51. ↑ «Transformative Entrepreneurs: How Walt Disney, Steve Jobs, Muhammad Yunus, and Other Innovators Succeeded (9780230340268): Jeffrey A. Harris: Books». Amazon.com. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  52. ↑ «Yunus Centre: Professor Yunus urges young Malaysians to solve society's problems with their own creativity». Muhammadyunus.org. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  53. ↑ «Seventh Nelson Mandela Annual Lecture address – Nelson Mandela Centre of Memory». Nelsonmandela.org. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  54. ↑ Staff Correspondent, Houston major declares 14 January "Yunus Day", 16 January 2008; Retrieved: 16 January 2008
  55. ↑ «Professor Muhammad Yunus’ Commencement Speech». Grameensocialbusiness.org. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2013. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  56. ↑ "Yunus Speaks About Capitalism, Poverty, and the Future of ‘Social Business’" [13] archivat en Wayback Machine. – The Tech, Volume 128, Issue 28 : Friday, 13 June 2008
  57. ↑ [enllaç trencat]
  58. ↑ [enllaç trencat]
  59. ↑ Prospect Magazine Home Page http://www.prospectmagazine.co.uk/
  60. ↑ 2009-11-30. "The Wisdom of the Smart Crowd", Foreign Policy.com Retrieved 30 November 2009.
  61. ↑ «50 People Who Matter 2010». Consultat el 2 de novembre de 2010.
  62. ↑ List of Winners of 2010 Asian Awards [14].
  63. ↑ Md .Rubaet Hossain 1 April 2011  . «Yunus Centre :: Honorary Degrees». Muhammadyunus.org. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  64. ↑ «Fondation Chirac's honour committee». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  65. ↑ «Muhammad Yunus Google+ Statistics». Socialstatistics.com. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  66. ↑ «Muhammad Yunus accepts Glasgow Caledonian University post». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  67. ↑ «O.S Congress Presents Gold Medal To Professor Muhammad Yunus». Speaker Boehner Press Office. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2013. Consultat el 21 d'agost de 2013.
  68. ↑ «Parliament with honest, efficient must for development». The New Nation. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 22 d'agost de 2007.
  69. ↑ Staff Correspondent. «[15]», The Daily Star. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  70. ↑ Staff Correspondent. «[16]», The Daily Star. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  71. ↑ «[17]», AHN. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  72. ↑ Staff Reporter. «[18]», The New Nation. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  73. ↑ «[19]», BBC. Consultat el 18 d'agost de 2007. «At first glance, the current state of Bangladesh appears to be a paradox : a country under a state of emergency, but where the general public seem lleve content.»
  74. ↑ «[20]», Al Jazeera. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  75. ↑ «[21]», TheElders.org. Consultat el 1 de maig de 2013.
  76. ↑ «[22]», MSNBC. Consultat el 24 d'agost de 2007.
  77. ↑ «[23]», TheElders.org. Consultat el 1 de maig de 2013.
  78. ↑ «http://web.archive.org/web/http://africaprogresspanel.org/en/publications/annual-reports/annual-report-2012/». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2013. Consultat el 1 d'abril de 2017.
  79. ↑ «SNV Netherlands Development Organisation establishes International Advisory Board». Snvworld.org. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
  80. ↑ «Commissionners». Broadbandcommission.org. Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
  81. ↑ «Holcim Foundation for Sustainable Construction». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2010.
  82. ↑ «http://www.humanrightslogo.com». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  83. ↑ 83,0 83,1 «New Film: "Caught in Micro debt"». flipthecoin.org. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2011. Consultat el 9 de març de 2011.
  84. ↑ Hafez Ahmed. «Prof Yunus makes a strong defence of GB 'fund transfer'». Thefinancialexpress-bd.com. Consultat el 9 de març de 2011.
  85. ↑ «SKS IPO Opens Today, Reactions Mixed». Microfinance Insights. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 9 de març de 2011.
  86. ↑ «Compartim: From Nonprofit to Profit». Bloomberg BusinessWeek. Consultat el 9 de març de 2011.
  87. ↑ «Fool Minister Hasina». Global Politician. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2011. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  88. ↑ Hafez Ahmed. «Fund transfer allegation against Prof Yunus needs inquiry: PM». Thefinancialexpress-bd.com. Consultat el 9 de març de 2011.
  89. ↑ «/ UK – Yunus considers new Bangladesh party». Financial Claves. Consultat el 9 de març de 2011.
  90. ↑ «The Revolution Has Begun in Bangladesh». Asian Tribune. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  91. ↑ «Saint Yunus». Global Politician. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  92. ↑ «Muhammad Yunus : the saint / Rashidul Bari». Newarrivals.nlb.gov.sg. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  93. ↑ «A Closer look at Right and Wrong Islam». Globalpolitician.com. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  94. ↑ «The Death of Tareque Masud and the Trial of Shajahan Khan». Global Politician. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  95. ↑ «Fool Minister Hasina». Global Politician. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2011. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  96. ↑ «[24]», CNN. Consultat el 9 de març de 2011.
  97. ↑ «Huge support for Yunus». Thedailystar.net. Consultat el 9 de març de 2011.
  98. ↑ «AFP: Bangladesh Nobel winner Yunus should 'stay away'». Google. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2012. Consultat el 10 de març de 2011.
  99. ↑ 99,0 99,1 «[25]».
  100. ↑ «[26]». Consultat el 9 de març de 2011.
  101. ↑ «http://grameen.com/dmdocuments/statement/statement_of_gb_english.gif». Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2011.
  102. ↑ «Yunus files writ petition against his removal | Bangladesh». bdnews24.com. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 9 de març de 2011.
  103. ↑ «Another writ petition filed challenging govt decision». Thedailystar.net. Consultat el 9 de març de 2011.
  104. ↑ «Thousands in Bangladesh protest at Yunus sacking». thewest.com.au. Consultat el 28 de març de 2011.
  105. ↑ [enllaç trencat]
  106. ↑ «EXCLUSIVEYunus 'siphoned Tk 7bn aid for poor' | Bangladesh». bdnews24.com. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2010. Consultat el 9 de març de 2011.
  107. ↑ «Report on Norwegian assistance to Grameen Bank». regjeringen.no. Consultat el 9 de març de 2011.
  108. ↑ Rehman Sobhan. «Honouring ourselves». Thedailystar.net. Consultat el 9 de març de 2011.
  109. ↑ «http://www.amazon.com/seize-Noble-Foundation-Resa-Sattar/dp/1502371847/». Consultat el 1 d'abril de 2017.
  110. ↑ «SKS IPO Opens Today, Reactions Mixed». Microfinance Insights. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 10 de març de 2011.
  111. ↑ «Compartim: From Nonprofit to Profit». Bloomberg BusinessWeek. Consultat el 10 de març de 2011.
  112. ↑ «Nagaland News | Current News | Latest News | Breaking News – The need for a balanced development policy». The Morung Express. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 10 de març de 2011.
  113. ↑ «[27]», Timesofindia.indiatimes.com. Consultat el 10 de març de 2011.
  114. ↑ «Yunus Centre :: Sacrificing Microcredit for Megaprofits». Muhammadyunus.org. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2011. Consultat el 10 de març de 2011.
  115. ↑ «SKS Launches Índia's First Microfinance IPO – ABC News». Abcnews.go.com. Consultat el 10 de març de 2011.
  116. ↑ «[28]». Consultat el 10 de març de 2011.
  117. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  118. ↑ Jacques FONTAINE. «Désirs d'Afrique: Haro sur li " banquier dones pauvres "». Desirsdafrique.blogspot.com. Consultat el 10 de març de 2011.
  119. ↑ «[29]», CNN. Consultat el 10 de març de 2011.
  120. ↑ «Social Entrepreneurs Impact World Leaders – Social Entrepreneurs». Forumblog.org. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2011. Consultat el 10 de març de 2011.
  121. ↑ Hafez Ahmed. «Prof Yunus appears in court today». Newstoday.com.bd. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2021. Consultat el 10 de març de 2011.
  122. ↑ «[30]», BBC. Consultat el 10 de març de 2011.
  123. ↑ Jason Burke. «[31]». Consultat el 10 de març de 2011.
  124. ↑ «Yunus drops plans to enter politics – Central & South Àsia». Al Jazeera English. Consultat el 10 de març de 2011.
  125. ↑ «Yunus beyond llegal age limit». Thedailystar.net. Consultat el 12 de març de 2011.
  126. ↑ «Blog Archive» Dr Yunus survives attempt to oust him». News BNN. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
  127. ↑ Farid Ahmed. «[32]», CNN. Consultat el 12 de març de 2011.
  128. ↑ «Contaminated yoghurt lands Yunus in dock». Deccan Chronicle. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
  129. ↑ «Yunus sued over Palli Phone bill». Thedailystar.net. Consultat el 12 de març de 2011.
  130. ↑ «Is microfinance a neolliberal fairytale?». The Guardian. Consultat el 9 de març de 2011.
  131. ↑ «Social Business». AntiCSR. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2015. Consultat el Divendres, 16 de giner de 2015.
  132. ↑ Resenya.5(9)Consultat el 1 de juliol de 2019.
  133. ↑ Center for Mass Education in Science (CMES) – Bangladesh, Human Resource Development Recommendations, International Labour Organization; Retrieved: 27 August 2007
  134. ↑ «Monica Yunus, #Soprano» (asp). Biography. VoxPagel.com. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2007. Consultat el 2 de setembre de 2007.
  135. ↑ «Book Name According To Person's Website». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2013.
  136. ↑ More Shorts. «Nightly Business Report | Watch Online | PBS Video». Pbs.org. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2011. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  137. ↑ «Asian Heroes: Muhammad Yunus - CLAVE». Clave Magazine. Consultat el 9 de giner de 2015.
  138. ↑ «Intellectuals». Prospectmagazine.co.uk. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
  139. ↑ «http://www.thefinancialexpress-bd.com/more.php?news_aneu=114540&dona't=2010-10-13». Consultat el 1 d'abril de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Muhammad Yunus en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muhammad_Yunus&oldid=821645»