Primera universitat d'Amèrica





La primera universitat d'Amèrica va ser l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino en Sant Dumenge, erigida oficialment per mig de la bula In Apostolatus Culmine, expedida pel papa Paulo III el 28 d'octubre de 1538. Com era costum en l'época, les universitats es fundaven per mandat pontifici, i esta institució va nàixer en els mateixos privilegis que les de Salamanca i Alcalà de Henares, també creades per mig de bulas papals. D'esta manera es va constituir en l'orige de l'educació superior en el Nou Món. La seua gestió inicial va correspondre a l'Orde de Predicadores, que ya havia establit en l'illa un convent i centre d'estudis en 1518, el qual va ser elevat a ranc universitari a petició dels mateixos.
Posteriorment, en el regnat del seu fill, Felipe II, es va consolidar la necessitat d'obtindre el passe regio com a validació oficial per part de la Corona. L'universitat va rebre eixa convalidació per mig de Real Recapte el 23 de febrer de 1558, lo que li va otorgar formalment el títul de “Real i Pontifícia Universitat Sant Tomás d'Aquino”.
L'Universitat forma part, junt en la primera catedral, el primer hospital i la primera oficina de aduana, del conjunt d'institucions primades d'Amèrica establides en la ciutat de Sant Dumenge.[1][2]
Universitat de Sant Tomás d'Aquino (1538 - XIX)
L'Universitat Sant Tomás d'Aquino, en l'actual República Dominicana, ostenta la primacia entre les universitats d'Amèrica per haver segut erigida per mig de la bula In Apostolatus Culmine del papa Paulo III, datada el 28 d'octubre de 1538. Esta fundació no va requerir del passe regio del rei Carlos I d'Espanya, ya que en eixe any encara no existia tal requisit.
En realitat, va anar el propi papa qui la va erigir a solicitut de l'Orde de Predicadores (dominicos), que havien establit en la ciutat de Sant Dumenge, a inicis de el XVI, el primer convent de la seua orde en el continent americà.
Otorgant-li la mateixa importància i privilegis que a les universitats ya existents en Espanya, es transcribe a continuació dit document.
A continuació, es presenta la traducció de dita bula. El text original estava redactat en llatí, llengua oficial de l'Estat Vaticà i de l'Iglésia Catòlica.
Fundació d'una atra universitat i conflicte
En el transcurs de el XVIII, la ciutat de Sant Dumenge va ser escenari de tensions acadèmiques i eclesiàstiques derivades de la coexistència de dos institucions universitàries. A l'Universitat Sant Tomás d'Aquino, fundada pels dominicos en 1538 per mig de la bula In Apostolatus Culmine de Paulo III, es va sumar en 1747 l'Universitat de Santiago de la Pau i Gorjón, establida per l'Orde de Flares Menors a través del colege de la Companyia de Jesús, en respal d'una Real Cèdula del rei Fernando VI.
L'aparició d'esta segona universitat va provocar un conflicte de prelació i autoritat en els dominicos, que reclamaven per a Sant Tomás el títul de “Universitat Primada de les Índies” en virtut de la seua major antiguetat. Els jesuïtes, en canvi, contaven en l'aval real i alegaven que dit títul no havia segut otorgat oficialment per la Corona.
El pleit es va elevar davant el Consell d'Índies i va culminar en la Real Cèdula de 1758, en la que Fernando VI va prohibir a Sant Tomás autodenominar-se “Primada de les Índies”, basant-se en l'absència del document original del seu bula fundacional i en la voluntat de la monarquia borbònica de reafirmar el seu control sobre les institucions educatives en Amèrica.
La Real Cèdula de 2 d'agost de 1758 va prohibir l'us del títul de “Primada de les Índies” tant a l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino com a qualsevol atra universitat americana, reservant eixe privilegi exclusivament a l'autorisació real.
Este document en menció indica lo següent:
Sigles despuix, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va ser clausurada a inicis de el XIX com a conseqüència de les guerres d'independència i de la creació de l'actual República Dominicana, país que heretaria l'institució. Des de la proclamació de la república, tant l'Estat dominicà com l'Iglésia es varen encarregar de resguardar l'universitat, fins que en 1961 se li va concedir autonomia plena, passant a denominar-se Universitat Autònoma de Sant Dumenge (UASD).[3][4]
Vore també
- Universitat Nacional Major de Sant Marcos
- Universitat Autònoma de Sant Dumenge
- Universitats i coleges virreinales en Hispanoamèrica
- Universitats més antigues
Referències
- ↑ «atra-efemerides-oblidada/ La primera universitat en Amèrica en 1538: una atra efemérides oblidada» (en és). Associació Espanyola de Militars Escritors. Consultat el 2 de setembre de 2025.
- ↑ Rodríguez Demorizi, Emilio (1970). Cronologia de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Dumenge. Sant Dumenge: Editora del Carib, pp. 15–25.
- ↑ 3,0 3,1 Carlos Daniel Valcárcel. «Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge (23 de febrer de 1558)» (en espanyol). Consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ Biblioteques virtuals. «Sant Dumenge: Les Universitats» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2010. Consultat el 28 d'agost de 2010.
Bibliografia
- Processos célebres del sigle XIX. (s.f.). Tom IV. París: Imprenta de Rosa i Bouret. Edició digital publicada per l'Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat i Tribunal Suprem, p. 43.
- Rodríguez Cruz, Águeda María (1973). Història de les universitats hispanoamericanes: periodo hispànic. Bogotà: Institut Car i Cuervo.
- Rodríguez Demorizi, Emilio (1941). Els estudis superiors en Sant Dumenge durant el periodo colonial. Sant Dumenge: Editora del Carib.
- Rodríguez Demorizi, Emilio (1941). L'Universitat de Sant Dumenge i els seus estatuts. Sant Dumenge: Editora del Carib.
- García Castro, María Dolores; Mijà Benito, Jesús María (2002). La llegislació universitària d'Espanya i Amèrica durant els tres primers Borbones. Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera universidad de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.