Primera universitat d'Amèrica

Frontera del històric Convent dels Dominicos en Sant Dumenge (circa 1510), antiga sèu del primer ‘campus’ universitari del Nou Món. Ací es va erigir en 1538 l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino, a la bona usanza del medievo, en bula papal.

Placa commemorativa de la creació de l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino ubicada en l'entrada de l'iglésia dels Dominicos.

Estatuts de l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino. Publicats en Sant Dumenge, en 1801.

Vista lateral de l'Universitat de Sant Dumenge circa de 1940

Universitat de Sant Dumenge circa de 1940

La primera universitat d'Amèrica va ser l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino en Sant Dumenge, erigida oficialment per mig de la bula In Apostolatus Culmine, expedida pel papa Paulo III el 28 d'octubre de 1538. Com era costum en l'época, les universitats es fundaven per mandat pontifici, i esta institució va nàixer en els mateixos privilegis que les de Salamanca i Alcalà de Henares, també creades per mig de bulas papals. D'esta manera es va constituir en l'orige de l'educació superior en el Nou Món. La seua gestió inicial va correspondre a l'Orde de Predicadores, que ya havia establit en l'illa un convent i centre d'estudis en 1518, el qual va ser elevat a ranc universitari a petició dels mateixos.

Posteriorment, en el regnat del seu fill, Felipe II, es va consolidar la necessitat d'obtindre el passe regio com a validació oficial per part de la Corona. L'universitat va rebre eixa convalidació per mig de Real Recapte el 23 de febrer de 1558, lo que li va otorgar formalment el títul de “Real i Pontifícia Universitat Sant Tomás d'Aquino”.

L'Universitat forma part, junt en la primera catedral, el primer hospital i la primera oficina de aduana, del conjunt d'institucions primades d'Amèrica establides en la ciutat de Sant Dumenge.

Universitat de Sant Tomás d'Aquino (1538 - XIX)

L'Universitat Sant Tomás d'Aquino, en l'actual República Dominicana, ostenta la primacia entre les universitats d'Amèrica per haver segut erigida per mig de la bula In Apostolatus Culmine del papa Paulo III, datada el 28 d'octubre de 1538. Esta fundació no va requerir del passe regio del rei Carlos I d'Espanya, ya que en eixe any encara no existia tal requisit.

En realitat, va anar el propi papa qui la va erigir a solicitut de l'Orde de Predicadores (dominicos), que havien establit en la ciutat de Sant Dumenge, a inicis de el XVI, el primer convent de la seua orde en el continent americà.

Otorgant-li la mateixa importància i privilegis que a les universitats ya existents en Espanya, es transcribe a continuació dit document.

A continuació, es presenta la traducció de dita bula. El text original estava redactat en llatí, llengua oficial de l'Estat Vaticà i de l'Iglésia Catòlica.

Fundació d'una atra universitat i conflicte

En el transcurs de el XVIII, la ciutat de Sant Dumenge va ser escenari de tensions acadèmiques i eclesiàstiques derivades de la coexistència de dos institucions universitàries. A l'Universitat Sant Tomás d'Aquino, fundada pels dominicos en 1538 per mig de la bula In Apostolatus Culmine de Paulo III, es va sumar en 1747 l'Universitat de Santiago de la Pau i Gorjón, establida per l'Orde de Flares Menors a través del colege de la Companyia de Jesús, en respal d'una Real Cèdula del rei Fernando VI.

L'aparició d'esta segona universitat va provocar un conflicte de prelació i autoritat en els dominicos, que reclamaven per a Sant Tomás el títul de “Universitat Primada de les Índies” en virtut de la seua major antiguetat. Els jesuïtes, en canvi, contaven en l'aval real i alegaven que dit títul no havia segut otorgat oficialment per la Corona.

El pleit es va elevar davant el Consell d'Índies i va culminar en la Real Cèdula de 1758, en la que Fernando VI va prohibir a Sant Tomás autodenominar-se “Primada de les Índies”, basant-se en l'absència del document original del seu bula fundacional i en la voluntat de la monarquia borbònica de reafirmar el seu control sobre les institucions educatives en Amèrica.

La Real Cèdula de 2 d'agost de 1758 va prohibir l'us del títul de “Primada de les Índies” tant a l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino com a qualsevol atra universitat americana, reservant eixe privilegi exclusivament a l'autorisació real.

Este document en menció indica lo següent:

«EL REY. Venerable i devot Pare Rector de l'Universitat de la Companyia de Jesús, de la ciutat de Sant Dumenge, en l'Illa Espanyola. Per part del Pare Jaime de Torres, de la mateixa Companyia, i Procurador general de les Províncies de Santa Fee i Quito, se m'ha representat que per la meua Real Cèdula de vint i sis de Maig de mil setcents quarenta i sèt, fuy servit d'erigir en Universitat eixe Colege, traslladant a ell les facultats, privilegis i rendes que gojava la que per una atra de vint i tres de Febrer de l'any de mil cinccents cincuenta y ocho, es va fundar en el de Gorjon; i no obstant de que el Convent de Sant Dumenge d'eixa propria Ciutat no tenia Títul per a continuar en la possessió en que avía estat d'Universitat, per no aver exsivido la Bula original d'erecció, i encara que lo huviera executado li faltava el meu Real condescendencia i el Passe del meu Consell de les Índies per al seu us, sense lo qual no podia tindre-li en eixos els meus Dominis: vaig asentir igualment á la súplica de que l'enunciat convent anara també erigit en Universitat i Estudi General, com tot mes difusament consta de l'enunciada Real Cèdula de vint i sis de Maig de mil setcents quarenta i sèt; i encara que per ella fuy servit, segons pareix, de donar el primer lloc a la del vostre càrrec, no solament per aver fet menció d'ella i dels seus privilegis abans que la de Sant Thomas; sino perque respecte d'aquella, se cita la mencionada Real Cèdula de l'any mil cinccents cincuenta y ocho, de que carix la referida de Sant Thomas, com del Passe necessari del seu Bula: no obstant la del vostre càrrec, observantissima de la pau i union que deu reynar entre les dos Religions, i va anar el fi esplicado en la citada la meua Real Cèdula de l'any mil setcents quarenta i sèt; i tenint present el respecte que se'm deu, i que és pròpia mia la prerrogativa de declarar semblants preferències i primacies, jamas va presumir apropiar-se el Títul d'Universitat primària, persuadida a que igualment s'abstindria d'ell la de Sant Thomas, arreglandose als mateixos dictamenes de la pau; pero que va vore frustrades estes ben fundades esperances l'any pròxim passat, quando pel més de Juny en Asertos de convite per a publicar Conclusions i en Carta que vos escrivió, es va titular Universitat Primada de les Índies; injuriant en açò no solament a la del vostre càrrec, sino també a les de Mèxic i Llima i unes atres de l'America; i que per no usat fins a llavors vos va causar novetat; pero que perque no semblava que autorisàveu en el dissimule la primacia que no té, ni Yo li avía concedit a la de Sant Thomás, vos vàreu considerar obligat a contradir l'enunciat Títul, protextando de que no admitiriais els Asertos, si no es borrava lo de Primada, com consta del Testimoni del Secretari de la vostra que presentava; i no obstant de que per esta solament es desija la pau entre les dos Religions, com es manté en les Ciutats de Santa Fee i Quito, en a on tenen Universitat abdós, sense que cap pense en intitularse primària o més antiga, em suplicava anara servit de donar la providència que anara del meu Real agrade, per a que s'eviten els disturvios i inconvenients, i es desarraygue el principi de la discòrdia, declarant qual de les dos Universitats ha de gojar l'antiguetat i preferència, o si deuen abdós abstindre's d'usar el Títul de Primera o més antiga, a fin de que quede com a inviolable Llei establit en lo sucesivo des d'ara lo que Yo determinara. I aviendose vist la referida en el meu Consell de les Índies, en lo que en la seua inteligència i d'una atra representació vostra que s'ha presentat en ell, en data de trenta de Juliol del citat any pròxim passat, en que en justificació dais conta d'este nou acaecimiento, va expondre el meu Fiscal; ha semblat declarar, com por la presente Real Cedula declare, no competir a la mencionada Universitat del Colege de Sant Thomas el Títul de Primada, ni un atre algun que denote anterioritat o preheminencia a la del vostre càrrec, ni a esta respecte d'aquella; i de consegüent, que va ser just i ben fundat la vostra reparació, i en la seua conseqüència pregar-vos i encarregar-vos (com lo executo) que en lo subcesivo s'arreglen abdós a lo que s'ha practicat des del rebut de la la meua citada Real Cèdula de erecció, fins a l'acte de la novetat que dió motiu a esta instància, previniendoos observeis i guardeis per la vostra part i tots els demés vostres succesores en el mateix càrrec aquella pau i bona armonia que correspon, per al guany dels lloables fins de la seua Institució i major aprofitament dels seus alumnes i cursantes, en que tant s'interessa la causa publica i el meu Real servici; en inteligència de que per Despaig d'este dia es prevé al Rector de la de Sant Thomas lo convenient al proprio fi, per ser asi la meua voluntat. Date en Aranjuez, a dos d'Agost de mil setcents cincuenta y ocho.»

Real cèdula del rei Fernando VI d'Espanya, 2 d'agost de 1758.

Sigles despuix, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va ser clausurada a inicis de el XIX com a conseqüència de les guerres d'independència i de la creació de l'actual República Dominicana, país que heretaria l'institució. Des de la proclamació de la república, tant l'Estat dominicà com l'Iglésia es varen encarregar de resguardar l'universitat, fins que en 1961 se li va concedir autonomia plena, passant a denominar-se Universitat Autònoma de Sant Dumenge (UASD).

Vore també

• Universitat Nacional Major de Sant Marcos
• Universitat Autònoma de Sant Dumenge
• Universitats i coleges virreinales en Hispanoamèrica
• Universitats més antigues

Bibliografia

• Processos célebres del sigle XIX. (s.f.). Tom IV. París: Imprenta de Rosa i Bouret. Edició digital publicada per l'Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat i Tribunal Suprem, p. 43.
• Rodríguez Cruz, Águeda María (1973). Història de les universitats hispanoamericanes: periodo hispànic. Bogotà: Institut Car i Cuervo.
• Rodríguez Demorizi, Emilio (1941). Els estudis superiors en Sant Dumenge durant el periodo colonial. Sant Dumenge: Editora del Carib.
• Rodríguez Demorizi, Emilio (1941). L'Universitat de Sant Dumenge i els seus estatuts. Sant Dumenge: Editora del Carib.
• García Castro, María Dolores; Mijà Benito, Jesús María (2002). La llegislació universitària d'Espanya i Amèrica durant els tres primers Borbones. Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).