Anar al contingut

Telemàtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Real-time bus tracking control room in Lebanon.jpg
Una sala de control de gestió de flotes en el Líban, la qual mostra l'ubicació dels vehículs i les senyes operatives en temps real.
L'image mostra una ràdio i una pantalla en un sistema de navegació d'un automòvil Lexus Gen V
Sistema de navegació en un automòvil Lexus Gen V

La ingenieria telemàtica, o simplement telemàtica, és el conjunt de tecnologies que combinen l'informàtica i les telecomunicacions per a transmetre, rebre i processar senyes a distància.[1] En l'àmbit de la gestió de flotes, la telemàtica s'utilisa per al seguiment de vehículs, la localisació per GPS, la supervisió del comportament del conductor, el control del consum de combustible, el manteniment preventiu i l'optimisació de rutes. També permet integrar senyes de vehículs, conductors i operacions en plataformes de software per a millorar la seguritat, l'eficiència operativa i el compliment normatiu.

Terminologia

[editar | editar còdic]

La paraula «telemàtica» es referix a la combinació de l'informàtica i de la tecnologia de la comunicació per a l'enviament i recepció de senyes.[2][3]

També és usat en ocasions el terme «teleinformática», terme que va nàixer en la disciplina de telecomunicació per a designar el control remot de sistemes informàtics, encara que no descriu la telemàtica com a tal.[3]

Definició

[editar | editar còdic]

La telemàtica cobrix un camp científic i tecnològic d'una considerable amplitut, englobant l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les rets i servicis de comunicacions, per al transport, almagasenament i processat de qualsevol tipo d'informació (senyes, veu, vídeo, etc.), incloent l'anàlisis i disseny de tecnologies i sistemes de conmutación. La telemàtica comprén entre atres conceptes els següents plans funcionals:

  • El pla d'usuari, a on es distribuïx i processa l'informació dels servicis i aplicacions finals;
  • El pla de senyalisació i control, a on es distribuïx i processa l'informació de control del propi sistema, i la seua interacció en els usuaris;
  • El pla de gestió, a on es distribuïx i processa l'informació d'operació i gestió del sistema i els servicis, i la seua interacció en els operadors de la ret.

Cada u dels plans s'estructura en subsistema denominats entitats de protocol, que a la seua volta s'ubiquen per la seua funcionalitat en varis nivells. Estos nivells són agrupacions de funcionalitat, i segons el model d'interconexió de sistemes oberts (model OSI) de l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) es componen de: nivell físic, nivell d'enllaç, nivell de ret, nivell de transport extrem a extrem, nivell de sessió, nivell de presentació i nivell d'aplicació.


Tracta també servicis com la tele-educació, el comerç electrònic (i-commerce) o l'administració electrònica (i-government), servicis Web, TV digital, la conmutación i l'arquitectura de commutadors, i també toca temes com l'anàlisis de prestacions, modelació i simulació de rets: optimisació, planificació de la capacitat, ingenieria de tràfic i disseny de rets.

Una atra modalitat és trobar-la focalizada en una activitat específica com a telemàtica educativa en a on es desenrolla l'us dels recursos telemàtics dirigits a l'Educació; entre ells la comunicació interactiva, la distribució de l'informació i l'us pedagògic dels servicis.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chasqui. Revista Llatinoamericana de Comunicació.(1)
    114–116.ISSN 1390-924X.doi:10.16921/chasqui.v0i1.2746.Consultat el 2023-04-03.
  2. Alcantud Marín, Francisco (1999). «Introducció a la telemàtica. Rets i servicis telemàtics.», Universitat de Valéncia (ed.). Teleformación. Disseny per a tots, p. 199. ISBN 8437033314, 9788437033310.
  3. 3,0 3,1 Bit.Consultat el 28 de setembre de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • James F. Kurose, Keith W. Ross, Computer Networking: A Top-Down Approach (5th Edition), 2009, ISBN 0-13-607967-9.


Referències

[editar | editar còdic]