Sistema de transmissió

En telecomunicacions, un sistema de transmissió és un conjunt d'elements interconectados que s'utilisa per a transmetre una senyal d'un lloc a un atre i en diferents sentits. La senyal transmesa pot ser elèctrica, òptica o de radiofrecuencia.

Alguns sistemes de transmissió estan dotats de repetidorés que amplifiquen la senyal abans de tornar a retransmetre-la. En el cas de senyals digitals estos repetidors reben el nom de regeneradores ya que la senyal, deformada i atenuada pel seu pas pel mig de transmissió, és reconstruïda i conformada abans de la retransmissió.

Els elements bàsics de qualsevol sistema de transmissió són la parella multiplexor/demultiplexor (que poden ser analògics o digitals), els equips terminals de llínea i, en el seu cas, els repetidors o regeneradores .

Els multiplexors poden ser de divisió de freqüència o de divisió de temps.

L'equip terminal de llínea consta dels elements necessaris per a adaptar els multiplexors al mig de transmissió, siga est un conductor metàlic, fibra òptica o l'espai radioelèctric. En l'equip terminal s'inclouen ademés els elements de supervisió de repetidors o regeneradores aixina com, en cas de ser necessari, l'equip necessari per a alimentar eléctricamente (telealimentar) a estos repetidors o regeneradores intermijos quan això es fa a través dels propis conductors metàlics de senyal.

En els moderns equips de transmissió de la Jerarquia Digital Síncrona (SDH) estes funcions de supervisió i adaptació al mig, generalment òptic, estan concentrades en el mateix equip.