Senyal digital

La senyal digital és un tipo de senyal en que cada signe que codifica el contingut de la mateixa pot ser analisat en terme d'algunes magnituts que representen valors discrets, en lloc de valors dins d'un cert ranc. Eixemple, l'interruptor de la llum solament pot prendre dos valors o estats: obert o tancat, o la mateixa llàntia: encesa o apagada (vore circuit de conmutación). Açò no significa que la senyal físicament siga discreta ya que els camps electromagnètics solen ser continus, sino que en general existix una forma de discretizarla unívocament.

Els sistemes digitals, com per eixemple l'ordenador, usen la llògica de dos estats representats per dos nivells de tensió elèctrica, un d'alt, H i un atre baix, L (de High i Low, respectivament, en anglés). Per abstracció, dits estats se substituïxen per zeros i uns, lo que facilita l'aplicació de la llògica i l'aritmètica binaria. Si el nivell alt es representa per 1 i el baix per 0, es parla de llògica positiva i en cas contrari de llògica negativa.

cal mencionar que, ademés dels nivells, en una senyal digital estan les transicions d'alt a baix i de baix a alt, denominades flanc de baixada i de pujada, respectivament. En la figura es mostra una senyal digital a on s'identifiquen els nivells i els flancs.

Erro al crear miniatura:

Senyal digital: 1) Nivell baix, 2) Nivell alt, 3) Flanc de pujada i 4) Flanc de baixada.

Erro al crear miniatura:

Senyal digital en soroll

És convenient aclarir que, a pesar de que en els eixemples senyalats el terme digital s'ha relacionat sempre en dispositius binaris, no significa que digital i binari siguen térmens intercanviables. Per eixemple, si nos fixem en el còdic Morse, vorem que en ell s'utilisen, per a l'enviament de mensages per telégraf elèctric, cinc estats digitals, que són:

punt, ralla, espai curt (entre lletres), espai mig (entre paraules) i espai llarc (entre frases).

Referit a un aparat o instrument de mida, es diu que l'aparat és digital quan el resultat de la mida es representa en un visualisador per mig de números (dígits) en lloc de fer-ho per mig de la posició d'una agulla, o qualsevol atre indicador, en una escala.

Ventages de les senyals digitals

1. Davant l'atenuació, pot ser amplificada i reconstruïda al mateix temps, gràcies als sistemes de regeneració de senyals.
2. Conta en sistemes de detecció i correcció d'errors, en la recepció.
3. Facilitat per al processament de la senyal. Qualsevol operació és fàcilment realisable a través de qualsevol software d'edició o processament de senyal.
4. Permet la generació infinita en pèrdues mínimes en la calitat. Esta ventaja solament és aplicable als formats de disc òptic; la cinta magnètica digital, encara que en menor medida que l'analògica (que solament soporta com a molt 4 o 5 generacions), també va perdent informació en la multigeneración.
5. Les senyals digitals es veuen menys afectades a causa del soroll ambiental en comparació a les senyals analògiques i permet que hi haja menys interferència siga una senyal decorreguda o contínua.

Inconvenients de les senyals digitals

1. Necessita una conversió analògica-digital prèvia i una decodificació posterior en el moment de la recepció.
2. Requerix una sincronisació precisa entre els temps del rellonge del transmissor sobre els de el receptor.
3. Pèrdua de calitat cada volta major en el mostreig respecte de la senyal original.

Vore també

• ATSC
• DAB
• DVB
• ISDB
• DTMB
• Electrònica digital
• Televisió digital
• Processament digital de senyals
• Modulació de senyals en telecomunicacions
• Ràdio Digital Terrestre
• Senyal analògica
• Conversió analògica-digital

Bibliografia

• Proakis, John G.; Manolakis, Dimitris G. (2007-01-01). Digital Signal Processing. Pearson Prentice Hall. ISBN 9780131873742.