Cultura paracas
La cultura Paracas és una important cultura arqueològica del Antic Perú, del periodo denominat Formatiu Superior o Horisó Primerenc, que es va desenrollar en la península de Paracas, província de Pisco, regió Ica, entre els anys 700 a. C. i 200 d. C. És contemporànea en part en la cultura chavín que es va desenrollar en el nort del Perú. Actualment se sap que lo que l'arqueòlec peruà Juliol César Tello Rojas va denominar com «Paracas-Necròpolis» pertany a una atra tradició cultural, la cridada cultura toparà, el centre de la qual estava ubicat més al nort, en la vall de Chincha.[1]
Els paracas realisaven una textilería d'alta calitat, en llana i cotó, aixina com una ceràmica decorada i una cestería molt elaborada. També realisaven trepanació craneanas, els fins de les quals encara es discutixen. La cultura paracas és l'antecessora de la cultura naixca en la que té una evident afinitat cultural; de fet, per a molts especialistes, la fase final de Paracas és en realitat la fase inicial de la cultura naixca.[2]
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]La cultura paracas es va desenrollar principalment entre els rius Ica i Pisco i en la península de Paracas del departament homònim. En la seua época de major expansió, es va estendre pel nort fins a Chincha i pel sur fins a Yauca en la regió de Arequipa.
Alguns creuen que el principal centre dels Paracas va poder estar ubicat en Tajahuana, en la vall d'Ica, pel sector de Ocucaje. Es tractava d'un poblat fortificado elevat sobre el cim d'una penya de fàcil defensa.cita requerida
Etimologia
[editar | editar còdic]Paracas és una veu quechua que significa pluja d'arena (para, «pluja», i aco, «arena»), i aludix als efectes causats pels vents huracanats que solen assotar periòdicament la regió, els mateixos que arrastren arena i guano de les illes propenques, i cobrixen en ella la superfície a modo d'una capa blanquecina.[3] Este fenomen atmosfèric, denominat vent paracas, ha donat el seu nom a la península de Paracas, i per extensió, a la cultura pre-inca descoberta en eixa regió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Makowski, 2004, pp. 40-41.
- ↑ Cambridge University Press.17(4)
- 419-444.doi:10.2307/25063066.
- ↑ Kauffmann, 2002, p. 235.
- Bibliografia
- (2011) Perú preincaico, Llima: El Comerç. ISBN 978-612-306-033-6.
- (2002) Història i art del Perú antic, Llima: Edicions PEISA. ISBN 9972-40-214-2.
- (2010) Història del Perú. I, El Perú antic I (9000 a.C.-200 d.C.): els periodos arcaic i formatiu, Llima: El Comerç. ISBN 978-612-4069-86-4.
- (2004) Primeres civilisacions, Llima: El Comerç. ISBN 9972-217-17-5.
- (2000) «Orige de les civilisacions andinas», Història del Perú., Llima: Lexus Editors. ISBN 9972-625-35-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura paracas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.