Vent paracas

Els vents paracas o simplement la paraca, són vents característics de la regió Ica, en la costa central del Perú. La regió de Ica es caracterisa per ser la part de la costa del Perú més ventosa pel seu relleu de baixa altitut i sense cadenes montanyoses que bloquegen els vents alisios provinents del sur. Estos vents es denominen específicament "paracas" quan els vents alisios són particularment intensos, creant boires terreres o tormentes de pols i arena provinents del desert de Ica. El terme "paracas" prové del quechua paraqa, de páraq 'pluvial' (Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua).

L'intensitat del vent pot produir la pèrdua parcial o total de la visibilitat horisontal, lo que perjudica diverses activitats com el transport terrestre, el comerç, el turisme, afectant per eixemple la visita de les llínees de Naixca en avioneta, i també afecta la salut humana, per lo que és important el seu pronòstic meteorològic oportú i anticipat. Els vents sostinguts poden tindre una intensitat de 50 o 60km/h, en eventual presència de tribulins i raches breus que poden aplegar a 90km/h, les quals poden aplegar a derribar arbres i a desprendre sostres llaugers de les vivendes. En ocasions, este tipo de vents poden afectar atres regions de la costa peruana. Es presenten usualment en hivern, d'agost a octubre, encara que també s'han observat el restant de l'any.