Costa del Perú

Es distinguix com la costa a la llarga i estreta regió llitoral del Perú entre l'oceà Pacífic i les estribaciones dels Vages peruans. En la seua major part, constituïx una zona de clima càlit o templat caracterisat per les seues baixes precipitacions. Presenta un desert coster per efecte de la freda corrent de Humboldt sobre les precipitacions i l'ombra orogràfica que generen els Vages.

Erro al crear miniatura:

Vista de l'entorn desértico coster, en dunes i montanyes rocoses que marquen estribaciones andinas.

El desert coster dona pas al bosc sec en l'extrem nort de la costa peruana, a on les precipitacions són majors per la confluència de la corrent de Humboldt en la contracorrent equatorial i la reducció de l'ombra orogràfica andina per la baixa altitut de la Depressió de Huancabamba.

Diversos rius de curt recorregut i cabal estacional travessen la Costa d'est a oest, sustentant vegetació riparia i permetent l'agricultura intensiva. L'altitut màxima de la regió varia de nort a sur, presentant la seua major altitut en l'extrem meridional, s'estima una mija de 500 m s. n. m. Té uns 2250 km de llongitut, encara que el llitoral alcança els 3080 km i té un ample variable entre els 15 km en Arequipa i els 180 km en Piura.

Mapa de la Costa en color groc.

En Cajamarca, se li denomina també com a Plans. Es considera que la Costa és una de les tres regions tradicionals del país, concepte introduït en 1865 per Pau Soldán, en la seua "Atles del Perú".

Relleus

Erro al crear miniatura:

Vista del riu Santa. Este riu servix com a llímit natural entre els departaments de La Llibertat i Áncash.

Sectors

• Costa nort: S'estén des de la frontera en l'Equador fins a la península de Illescas (Piura).
• Costa centre: S'estén des de la península de Illescas (Piura) fins a la península de Paracas (Ica).
• Costa sur: S'estén des de la península de Paracas (Ica) fins a la frontera en Chile.

Principals relleus costers

Valls costeres

Són les àrees més productives (agricultura) i les més poblades del país. Cridades valls en palmito fluvial. Es formen per depositación fluvial. Eixemples: Valle del Chira, vall de Piura, vall de Chicama, vall de Ica, vall de Camaná.

Pampes costeres

Són àrees de formació aluvional (per materials arrastrats per rius extints) i són potencialment agrícoles pero carents d'aigua, per això ací es realisen proyectes de irrigación.

Principals proyectes de irrigación: Proyecte d'Oms en Lambayeque: és la més extensa.

Proyecte de Chavimochic en les valls de la Llibertat sobre el riu Santa.

Proyecte de Chinecas en les valls de Áncash sobre el riu Santa.

Proyecte de irrigación imperial en Ica sobre el riu Cañete.

Deserts

Són àrees improductives, ací trobem formacions de dunes. Principals deserts: Desert de Sechura: és el més extens del Perú.

Desert de Ica: és el més turístic.

Desert de Virú és tropical

Desert de Naixca

Tablazos

Són àrees en procés d'alçament (epirogénesis). S'extrau petròleu en estos relleus. Principals tablazos: Máncora (Piura): el més alt.

L'Alquitrà (Piura): el més antic.

Paita (Piura): el més extens.

Tablada de Lurín (Llima).

Depressió

Són àrees en procés d'afonament i baix nivell de la mar (s'ubiquen en clavills i prop a la mar). Tipos: Salines: Bayóvar (Piura, depressió més profunda del país (37 m.b.n.m.)), Huacho (Llima), Otuma (Ica).

Albúferas: Cridades pantans, chapulls o estanys costers. Eixemples: Chapulls de Finestreta, albúferas de Mig Món, Pantans de Vila.

Estribaciones andinas

Són àrees o formacions rocoses llaugerament elevades i s'ubiquen prop a el mar. Alguns són utilisats per a telecomunicacions. Principals: cerro Sant Cristóbal (Perú) (Llima), cerro El Agustino, Morro Solar.

Lomas

Vegetació espontànea i efímera que es formen per l'associació de estribaciones andinas i la humitat d'hivern que es concentren en les seues ales. Principals lomas: lomas de Lachay, Lúcumo, Sant Dumenge, Amancaes, Atiquipa.

Esteros

Són formacions boscoses la principal planta de les quals és el mangle, ubicada principalment en la desembocadura del riu Tombes (delta).

Clima

Presenta un clima semicálido molt àrit, llevat en l'extrem nort que és de clima tropical sec. A pesar de la desertificació hi ha alta humitat atmosfèrica, lo que produïx una llaugera sensació de fret, encara que la temperatura rarament baixa a 12 °C. Durant l'estiu, en canvi, el sol lluïx en força i la temperatura alcança en freqüència els 30 °C. Les regions centrals i sur de la costa peruana posseïxen dos estacions ben marcades: una hivernal, entre juny i octubre; i una estival, entre decembre i abril. La zona més nortenya de la costa (Piura i Tombes), per la seua banda, no sofrix l'efecte de les aigües fredes, lo que es traduïx en casi 300 dies de sol i temperatures càlides a lo llarc de l'any (fins a 35 °C en l'estiu). El periodo de pluges es produïx entre novembre i març.

Erro al crear miniatura:

Vista del riu Piura travessant la ciutat homònima.

Costa nort

En la costa nort el clima és més càlit i promedia els 23-25 °C. Les regions de Piura i Tombes presenten precipitacions oscilen entre els 50 i els 200 mm solament durant els estius i el clima és de tropical-sec o més conegut com de tipo sabana tropical. Els hiverns són càlits pero molt secs, rara volta la temperatura baixa dels 23 o 25 °C durant el dia, encara que cau fins als 16 °C per les nits (costa sur de Piura, costa de Lambayeque i costa nort de La Llibertat). En hivern existix la presència de vents en la costa per la presència de la freda corrent de Humboldt.

Costa central

Erro al crear miniatura:

En els mesos frets i humits, la boira es concentra en certs punts, formant lomas estacionals. Per eixemple, les lomas de Lachay.

Erro al crear miniatura:

Pont colgante en Lunahuaná.

La Costa central a on s'ubica la capital, Llima, posseïx característiques climàtiques d'orde desértico: en escassea de pluges durant tot l'any. El clima és templat-càlit absent d'extrem fret, pero també carent d'extrema calor. Els estius, de decembre a abril, són majorment rebujats i calents en temperatures màximes entre 26 °C i 28 °C alcançant alguns dies 30 °C a mitan de febrer i començos de març, al mateix temps que la humitat produïx vergonya aumentant la sensació tèrmica fins a en 3 graus més; les matinades són fresques en mínimes de 19 a 20 °C. En els mesos d'hiverns, entre juny a octubre, els dies són templats, majorment nuvolats en molt baixa radiació solar i brumas persistents, i en alta humitat, la temperatura mija oscila entre els 13 °C i els 19 °C.

Erro al crear miniatura:

Vista de la vall de Caravelí.

Costa sur

La costa sur és menys humida i en major radiació solar durant els dies d'hivern que la costa centre, es manté en 22 °C durant el dia, encara que per les nits alcança temperatures més fredes que la costa centre, entre 8 a 10 °C. Els estius que són de decembre a abril, mantenen temperatures càlides de 28 °C a mija vesprada i 20 °C per les matinades. La regió del desert de Naixca sí conseguix temperatures superiors durant l'estiu. La primavera i l'autumne manté temperatures que oscilen entre els 17 °C i 22 °C.